divendres, 20 d’octubre de 2017

El mur

Vivim ara moments de gran tensió política i costa escriure posts com els que acostumaven a sortir en aquest blog. De fet, en tinc un parell d'escrits i trobo que no és adient publicar-los perquè aquests dies estan passant massa coses importants.

Els que seguiu aquest blog sabreu que m'agrada fer propostes imaginatives per ajudar a resoldre els conflictes. Si la setmana passada parlàvem d'estats d'Schrödinger, aquesta setmana plantegem un altre escenari menys glamurós: el mur.

Com haureu observat, l'Estat espanyol i bona part de la claca mediàtica i demogràfica que li dóna suport incondicional veu cada vegada amb més bons ulls la idea de ficar a la presó tots els independentistes. Malauradament, això presenta una logística complicada. Cal construir moltes presons, contractar molt personal, mantenir massa presos... En definitiva, surt molt car.

Paral·lelament, els independentistes desitgen cada vegada més la separació d'Espanya. La solució podria ser tan simple com un mur que anés des del Pirineu fins a l'Ebre. Per als espanyols, el mur faria la funció de presó que tancaria els catalans. Cap independentista podria entrar a Espanya si estigués complint condemna pel delicte (real o inventat) pel qual hagués estat condemnat. O potser es podrien negociar permisos, tercers graus, etc. Per als independentistes, el mur constituiria una separació física de l'Estat espanyol, una barrera que protegís Catalunya de les agressions espanyoles.

La construcció del mur de Berlín va empresonar físicament els ciutadans del Berlín occidental en un sol dia. La ironia fou que molts ciutadans que vivien fora del mur van intentar travessar il·legalment a la zona tancada pel mur, on creien que hi havia més llibertat.


Aquest projecte probablement despertaria l'entusiasme de les elits espanyoles, amants de la febre del totxo, així com dels sectors més radicals de la CUP, amants de les pintades reivindicatives.

I la millor part d'aquesta idea és que un bon dia, els ciutadans d'ambdós cantons del mur podrien arribar a la conclusió que el mur ja no és necessari i enderrocar-lo. L'Estat espanyol podria entendre que els independentistes ja han complert la seva condemna i tornen a ser éssers humans dignes i els independentistes catalans podrien deixar de percebre l'Estat espanyol com una amenaça a les seves llibertats i drets. I llavors, els pobles català i espanyol podrien respectar-se mútuament i conviure amb germanor.

8 comentaris:

  1. Si busquem suport internacional a la idea d’aixecar un mur segur que com a mínim trobem un president d’una nació força important que li agrada la idea.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i potser aconseguim que el paguin els mexicans!

      Elimina
  2. Es una idea molt original aquesta del mur, però a mi no m'entusiasme...No seria millor anticipar-se a la seva construcció dialogant amdues parts? Es que un cop fet, potser no trobaríem el moment de tirar-lo a terra! I si pel què sigui algú s'ha quedat al cantó equivocat i no el pot saltar? Les barreras me les estimo més virtuals!!!
    Bon vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per desgràcia el diàleg actualment sembla complicat. De vegades cal separar-se, prendre distància i llavors valorar si val la pena allò que hem deixat enrere.

      Elimina
  3. Mmmm a mi tampoc m'agrada la idea d'un mur... i si es fa, jo vull estar a l'altre costat que estic molt al sud!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, reconec que d'entrada la idea és difícil de vendre...

      Elimina