Innovació pseudocientífica: l'horoscop químic.

Com tots sabeu, els horòscops són molt útils per evadir-nos de la responsabilitat dels actes de la nostra vida. Si el dia ens va malament o si aquella persona ens tracta malament, és tot un consol saber que és perquè Júpiter està en conjunció amb Escorpí a la casa de Neptú.

D'horòscops n'hi ha de molts tipus, el més conegut potser és el zoodiacal, que es basa en 12 constel·lacions situades just a la trajectòria que el sol i els planetes fan pel cel. Però hi ha per exemple l'horòscop xinès, basat en animals. Segons quin any neixis, et pot tocar ser un porc, una rata o un mico.

Avui proposo un nou horòscop basat en els elements químics. Com l'horòscop xinès, es basa en l'any que vas néixer, però en comptes d'assignar-te un animal, t'assignarem un element químic. Què n'opineu els que vau néixer el 1960. Voleu deixar de ser rates i passar a ser Neodimis?

L'assignació de l'element és senzilla: mireu els dos últims dígits de l'any que vau néixer i busqueu a la Taula Periòdica dels elements quin element té aquest nombre atòmic.

Trobareu el nombre atòmic a la part superior esquerra de cada element. Ja has trobat el teu? Foto.

Un cop assignat un element a cada persona, es pot descriure la persona a partir de les propietats de l'element.

Per exemple, si ets un gas, ets una persona lleugera. Si ets Plom, en canvi, ets un pesat. Si ets un metall noble, ets una persona en la qual es pot confiar. Si ets un element radioactiu, en canvi, ets poc íntegre, perquè l'element es desintegra. Si ets Iode ets un Jedi però parles estrany... (bé, això encara ho he d'afinar una mica).

Si nascut has l'any 53, Iode és l'element teu, jove padawan. Font.

A més, sabent quin element ets, pots saber amb quins elements et pots relacionar i de quina manera. Per exemple si ets Clor tens molta afinitat pels Sodi, per fer relacions estables salades. Si ets un metall de transició, pots fer aliatges amb altres metalls basats en compartir (com els metalls que comparteixen electrons). Si ets un gas noble, seràs molt noble però també és molt difícil que et relacionis amb ningú.

Quedaria finalment, concretar la manera de fer prediccions diàries, que és on està la pasta del negoci, entenc. En això, de moment copiarem els horòscops tradicionals i farem una gegantina base de dades amb missatges ambigus i cada dia en seleccionarem a l'atzar un per a cada element.

Emmagatzemar l'energia del sol

Recentment, el líder de l'oposició espanyola ha fet unes declaracions on subratllava les limitacions de l'energia solar. Especialment a la nit, quan, agafeu-vos fort que això havia estat un secret d'Estat durant molts anys, no fa sol.

En aquest post no farem més acudits sobre el tema (si voleu explicar a Twitter l'acudit dels astronautes que viatgen al sol de nit, afanyeu-vos, que només l'han explicat 573 vegades) sinó que volem reflexionar sobre les opcions tecnològiques que han de donar viabilitat a energies de producció intermitent, com la solar.

L'escenari plantejat per Casado (un país on l'electricitat sigui només solar. Cosa que planteja perquè els NIMBYs no volen eòlica, ni nuclear, ni fòssils) presentaria greus problemes, és cert. Anem a plantejar solucions:

1. El mix.

Es tracta de fer servir diversos tipus d'energia per no haver de dependre d'un de sol. No només la solar, totes les energies tenen limitacions (l'eòlica si no fa vent, la hidràulica si no plou, el gas si puja de preu, etc). Així que un bon mix, reparteix els riscos i assegura el subministrament.

En aquest mix, la fotovoltaica està encara lluny de tocar sostre. Per tant, avui, quan instal·lem un nou panell, produeix electricitat durant el dia que permet cremar una mica menys de gas o carbó en aquell moment.

El repte dels propers anys és fer un mix sense energies fòssils o, fins i tot, també sense nuclear. Això és complicat perquè quan no hi hagi sol o vent, caldrà posar en marxa una altra energia i no és tan fàcil com fer-ho amb gas o carbó.

Amb el mix, depenem de diversos tipus d'energia en comptes de fer-ho d'un de sol. Actualment, quan fa sol o vent, creix el % de renovables al mix i això permet aturar o baixar la producció de les tèrmiques. Font.

2. Consum segons generació.

Això ja es fa actualment. Es tracta de pactar amb una sèrie de grans consumidors industrials que aturin o engeguin les seves màquines en funció de si en aquell moment al sistema li falta o li sobra capacitat energètica.

La tecnologia podria ampliar aquesta manera intel·ligent de consumir, per exemple, amb bateries de cotxe elèctric programables, que es carreguin quan vegin que sobra electricitat i, per tant, que el preu de l'electricitat està barat.

3. Emmagatzematge.

Si anem cap a un mix 100% renovable, la manera podria ser sobreproduir electricitat en els pics de producció i fer-la servir a les valls. Per això necessitem emmagatzemar-la d'alguna manera.

3.1. Bateries.

Ja fa molts anys que existeixen piles i bateries recarregables. Endolles la bateria al corrent elèctric i al cap d'un temps s'ha recarregat i pot generar electricitat.

Les bateries tenen eficiències molt altes, properes al 100%. Això vol dir que permeten emmagatzemar l'energia elèctrica quasi sense pèrdues en el procés de càrrega/descàrrega.

Malauradament el preu actual de les bateries és massa car per emmagatzemar tota l'electricitat que caldria. I hi ha controvèrsia sobre si hi ha prou matèries primeres al món per construir tantes bateries.

Les bateries es basen en reaccions químiques que poden ser reversibles. Una reacció allibera energia (que fem servir en forma d'electricitat) i, un cop esgotats els reactius, podem aplicar energia elèctrica per revertir la reacció i tornar a regenerar els reactius.

3.2. Hidràulica reversible.

Es tracta de gastar electricitat bombejant aigua cap amunt per convertir-la en energia potencial que, quan calgui, es pot convertir en energia hidroelèctrica per mitjà de turbines.

És una molt bona solució i té rendiments propers al 80%. De fet, ja es fa servir actualment en centrals hidroelèctriques que bombegen aigua quan el preu de l'electricitat és barat i generen electricitat quan és car. Però el preu d'aquestes instal·lacions no és barat i requereixen condicions orogràfiques determinades (llocs on emmagatzemar aigua a diferent alçada) sobre els quals s'exerceix també un important impacte ambiental.

Esquema d'una central hidroelèctrica reversible.

3.3. Calor.

La calor és un altre tipus d'energia. Les centrals tèrmiques i les nuclears generen electricitat gràcies al vapor generat a partir del calor aconseguit per diferents reaccions de combustió o nuclears. Per tant, guardant líquids calents, podem generar vapor i electricitat quan ho necessitem.

Un dels sistemes que es fan servir actualment són les sals fosses, que permeten emmagatzemar energia tèrmica a temperatures de fins a 600ºC. Aquest sistema es fa servir en les centrals termosolars i permet seguir produint energia un cop s'ha post el sol.

L'energia termosolar es produeix gràcies a miralls que concentren la llum solar en una torre amb una certa semblança a l'ull de Sauron. Foto.

En aquest document es poden trobar més detalls.

3.4. Hidrogen.

L'hidrogen verd (com es coneix l'hidrogen generat per electròlisi gràcies a electricitat obtinguda de forma renovable) és una tecnologia encara molt verda. Ara mateix no té sentit gastar electricitat per obtenir hidrogen verd perquè el procés és poc eficient. Diversos estudis calculen que l'eficiència oscil·la entre el 18% i el 46%. Això vol dir que, en el millor dels casos, cada 100 kW.h d'electricitat invertida en produir hidrogen ens generen hidrogen capaç de generar 46 kW·h.

Per tant, perquè això tingui algun sentit, caldria disposar de grans excessos d'electricitat. L'avantatge és que l'hidrogen funciona com un vector energètic similar als hidrocarburs. És a dir que es podria transportar, emmagatzemar a llarg termini i fer servir en vehicles. I potser, quan sigui una tecnologia econòmicament viable, es millora la seva eficiència.

Podem obtenir hidrogen a partir de l'electròlisi de l'aigua. En un procés semblant al de recarregar una pila, aportem energia elèctrica a l'aigua i les seves molècules es trenquen, alliberant hidrogen gasós. Font.

Conclusió

Actualment hi ha encara camp per córrer en la instal·lació de renovables fins que arribem a un moment on l'emmagatzematge de l'energia sobrant sigui un problema.

Hi ha diverses tecnologies que permeten emmagatzemar energia elèctrica, si bé, en l'actualitat no serien suficients per abastir amb regularitat el mercat elèctric amb energies renovables però potser ho puguin ser en el futur si la demanda n'estimula el desenvolupament.

La colonització de Mart. Robots i videojocs.

Sembla que Mart torna a estar de moda i es parla seriosament de fer-hi arribar humans en pocs anys. Les dificultats són enormes però potser no són insalvables, sempre que hi hagi voluntat i diners per apostar fort per aquesta aventura.

Paral·lelament, s'estan desenvolupant tot de projectes científics orientats a la colonització de Mart. I aquí cal entendre que una cosa és anar-hi, estar-s'hi un temps limitat, i tornar. I una altra molt diferent, quedar-s'hi i establir-hi colònies. Ara mateix, Mart és un planeta molt hostil per a la nostra supervivència.

Els humans necessitem respirar, l'atmosfera marciana no té pràcticament aire i quasi tot ell és CO2.

Els humans necessitem una temperatura agradable, a Mart hi fa més fred que a l'Antàrtida.

Els humans necessitem menjar, Mart és un desert erm.

La llista d'inconvenients és llarga. Per exemple, diuen que hauríem de viure sota terra per culpa de la radiació solar, que no està filtrada per una atmosfera com la nostra.

La colonització de Mart amb humans presenta uns obstacles enormes ara mateix. Però aquests obstacles serien molt més fàcils de superar si no haguéssim de dedicar tants esforços a mantenir vius els nostres delicadíssims cossos biològics.

Us presento el meu pla de colonització. Bé, és tan obvi que segur que ja hi ha pensat algú altre. Farem servir robots i videojocs. Què us sembla?

Fase 1. La simulació.

Es tractaria d'un videojoc que permetés simular una colonització robòtica de Mart. És a dir, enviar-hi robots que fessin coses a Mart. Quines coses? Doncs construir estructures i instal·lacions necessàries per assegurar la supervivència dels robots, la seva operativitat i potenciar la seva capacitat de fer ús dels recursos propis del planeta.

Necessitem vidre i alumini per construir plaques solars? Com es pot treure a partir de les roques de Mart? Els jugadors desenvoluparien les habilitats necessàries resolent aquests problemes.

Els Settlers 2 consisteix en colonitzar un territori a partir d'un assentament inicial, administrant els recursos de manera que el creixement de la colònia sigui el més eficaç possible. Imatge.

Fase 2. El joc esdevé real.

Els millors jugadors tindrien ara l'oportunitat de jugar en mode real. Enviar robots de veritat a Mart i comandar-los des de la Terra per anar construint totes aquestes estructures.

En successives actualitzacions, les naus enviarien a Mart tot el necessari per a nous modes de joc (prèviament testats a la Fase 1). Per exemple, microorganismes transgènics capaços de generar matèria prima per fabricar plàstics a partir del CO2 marcià.

En aquesta fase hi podria haver robots antropomorfs passejant per Mart, comandats des de la Terra i enviant imatges, sons i sensacions perceptibles des de dispositius de Realitat Virtual. Qualsevol humà (i no mitja dotzena, com passaria si insistim a enviar humans de veritat a Mart) podria experimentar sensacions molt properes a passejar per Mart. I fins i tot, tenir-hi una segona vida mig virtual allà. Una casa, un terreny, una colla d'amics...

Enviarem Avatars robòtics a Mart, controlats des de la Terra. Font.

Fase 3. El turisme humà.

Una vegada els robots hagin construït una bona xarxa d'estructures, serà més fàcil dur-hi humans. Això permetria, per exemple, que hi hagués la possibilitat de construir recanvis o combustible per a la nau en cas que fos necessari per a la tornada. O mantenir-los vius durant més temps si ha de venir una missió de rescat.

Trobo molt interessant la possibilitat de tenir una petita colònia humana a Mart per si, posem pel cas, la Terra rebés l'impacte d'un asteroide gros. Els humans de fora de la Terra podrien tornar en un futur i restablir una segona humanitat. De tota manera, els recursos de Mart per mantenir una colònia d'humans semblen molt escassos. Quants humans podrien viure a la Terra si tota ella fos com el Sàhara? Doncs a Mart encara és més difícil.

Els hotels marcians seran d'arquitectura hòbbit, sota terra. Com el de la foto, però sense arbres, plantes o res de color verd. Imatge.

Fase 4. Els colons posthumans.

No tinc clar si aquesta fase és necessària. Però si insistim en entendre la colonització des d'un punt de vista biològic, seria interessant canviar els humans per fer-los més resistents a Mart. Humans amb menys consum d'energia i aigua, més resistents psicològicament a condicions extremes. Més adaptats a la gravetat i a la radiació marciana.

En algun punt de la transformació, deixarem de poder dir que són humans.

I si els marcians de la cultura popular en realitat són posthumans que enviarem a Mart per colonitzar-lo i, en algun moment, aconsegueixen tecnologia per fabricar plats voladors capaços de viatjar en el temps? Foto.

NIMBYs

Malgrat que pugui semblar el contrari, estem vivint un principi de segle XXI apassionant pel que fa al desenvolupament de la ciència i la tecnologia.

Ens arriba una plaga temible? Pam, vacuna desenvolupada en menys d'un any.

El canvi climàtic amenaça el planeta? Pam, tecnologia solar a punt per substituir el gas i el petroli.

Val a dir que les noves tecnologies topen amb pors o prejudicis que fan que molta gent aposti per aparcar les solucions als problemes urgents.

Ja hem parlat altres cops dels antivacunes que prefereixen assumir el risc del virus al risc, molt menor, de les vacunes. Avui parlarem dels NIMBYs que prefereixen el canvi climàtic a la destrossa paisatgística de les renovables.

Però abans de seguir, què és un NIMBY? NIMBY és un acrònim per "Not In My BackYard" que es podria traduir com "No en el meu pati del darrere". Tradicionalment es fa servir per definir la hipocresia de qui està d'acord amb un cert tipus de solució però no la vol al costat de casa. Per exemple, algú que diu ser molt progressista i diu que està a favor dels centres de menors tutelats o de les narcosales però no vol que en posin cap al seu barri.

Potser el fenomen NIMBY ens afecta una mica a tots. Qui voldria una central nuclear, una petroquímica o un cementiri nuclear al costat de casa? I, en canvi, estaríem disposats a renunciar a l'energia que ens proporcionen?

De tota manera, gràcies als avenços tecnològics, ara la tria ja no és entre viure sense energia i destruir el planeta. Ara tenim una tercera opció: ocupar un 4 o un 5% dels terrenys agrícoles amb plaques solars i aerogeneradors als cims de les muntanyes on hi fa més vent.

Els NIMBYs diuen que no estan en contra de les renovables. Només en contra de grans projectes de renovables finançats per multinacionals que trinxen el territori concentrant-se en unes comarques concretes. Que abans es podrien posar plaques als polígons industrials, als terrats de les cases i a les autopistes.

El problema és que aquesta manera d'anar fent a poc a poc és massa lenta. Jo fa uns quants anys que soc soci de Som Energia i m'agrada la seva filosofia però no ens enganyem: les iniciatives dutes a terme per Som Energia són clarament insuficients per substituir les energies fòssils.

Els NIMBYs no estan dient que renunciem als grans projectes de renovables i a canvi ens posaran ells uns projectes més respectuosos amb el medi ambient. Ens estan dient que renunciem a aquests projectes i esperem. I mentre esperem anem cremant carbó, gas i petroli, agreujant l'impacte ambiental que suposa l'efecte hivernacle.

És cert que la indústria cosmètica fa servir esperma de balena?

Fa temps que tinc el blog avorrit, entre altres raons perquè he canviat de lloc de treball i tinc molta feina per adaptar-me. Un nou centre implica, entre altres coses, molt voltar amunt i avall per saber on es troben tots els instruments i productes que fem servir als laboratoris. Recentment vaig veure un pot etiquetat com "esperma de balena" i el primer que vaig pensar és "ets afortunat, no tens la pitjor feina del món".

Després, vaig investigar una mica sobre el tema i vaig esbrinar tot de dades curioses que us vull explicar a continuació

La moda de la cosmètica natural se'ns està anant de les mans?

Si us esteu preguntant "com obtenen esperma de balena" ja us aviso que aquesta no és la pregunta correcta, tot i que la respondré al final del post. Comencem abans per aclarir...

Què és aquesta esperma de balena?

Mireu, ni és esperma, ni és de balena. En realitat és un tipus de greix que prové del cap del catxalot, que en anglès es diu "sperm whale". D'aquí la confusió. També se l'anomena espermaceti.

I per què li treuen aquest greix als catxalots?

Els greixos tenen moltes utilitats. En aquest cas, l'esperma de balena ha tingut una gran importància històrica, ja que aquest greix era molt bo per il·luminar.

De fet, la paraula espelma, segons l'Enciclopèdia catalana, ve justament d'aquí, perquè moltes espelmes es feien amb esperma de balena.

Una espelma de balena. Font.

Però la importància de l'esperma de balena en la il·luminació anava molt més enllà. Tant, que la candela, una de les 7 magnituds fonamentals del Sistema internacional de mesures (juntament amb el kilogram, el metre, el segon, l'amper, el mol i el Kelvin) es va definir en el seu moment com "la llum produïda per una espelma d'espermaceti amb un pes d'una sisena part de lliura cremant a 120 grans cada hora".

A l'indústria cosmètica és molt útil per les seves propietats, ja que és un greix que no fa olor. I la seva consistència el fa útil com a ingredient de pomades, cremes i fins i tot tractaments capil·lars.

Llavors, el treuen del cap dels catxalots?

Antigament sí, ara la caça de cetacis està més o menys prohibida i ara s'obté per vies sintètiques. Afortunadament, molts productes "naturals" es poden obtenir de matèria inanimada, sense l'impacte ambiental ni les molèsties que causàvem fa anys a altres éssers vius.

L'esperma de balena és una barreja d'esters cetílics, com els de la imatge. Font. 

Conclusió

No sé si aquest post ha canviat l'opinió que teníeu sobre l'esperma de balena i si ara compraríeu més o menys un producte que l'inclogués entre els seus ingredients. Jo, com a químic, m'agrada més llegit "miristat de cetil" o "esters cetílics" però suposo que va a gustos.

Màquina de moviment perpetu

 Avui us presento la solució definitiva perquè totes les nacions del món tinguin energia elèctrica neta i a  baix preu. Potser no complirem el segon principi de la Termodinàmica però esperem que no sigui greu.

Aquest seria l'esquema general de l'invent:

Doneu-me una torre molt alta i us donaré tota l'electricitat que volgueu.

Passo a explicar l'esquema punt per punt.

1. Cel·la electrolítica.

Aquesta tecnologia ja existeix i permet generar hidrogen i oxigen a partir d'aigua i electricitat. Té un cost energètic d'uns (càlcul ràpid) 15.800 KJ per kg d'aigua, que recuperaríem en el pas 3.

2. Tubs

La seva funció és transportar l'hidrogen i l'oxigen a dalt de la torre. Atès que en el pas 3 es consumeix hidrogen i oxigen, la desaparició de gas a la part de dalt de la torre crea una pressió negativa que afavorirà el transport de gas des de la part inferior de la torre fins a la superior.

3. Pila d'hidrogen.

Aquesta tecnologia també existeix i permet obtenir energia elèctrica i aigua a partir d'hidrogen i oxigen. L'energia obtinguda per kg d'aigua equival a la consumida en el punt 1.

4. Turbina hidroelèctrica.

Es tracta de la tecnologia que permet obtenir electricitat a les centrals hidroelèctriques a partir de l'energia potencial de l'aigua (per estar a una certa alçada).

L'energia obtinguda en aquest pas dependria de l'alçada de la torre. Per a una torre de 100 metres d'alçada, seria d'uns 980 J. Si la torre fos el doble d'alta, l'energia obtinguda en aquest pas també seria el doble.

Balanç energètic.

Com ja hem comentat, els pasos 1 i 3 queden contrarestats (a més, és un procés termodinàmicament reversible). Així que tindríem un guany net d'energia en el punt 3.

És cert que no es tracta de molta energia. Equival, més o menys, a l'energia que gasta la vostra llar cada tres segons. Però es podria escalar. Si aquest enginy el posem a funcionar a una potència que pugi 23 kg d'aigua per minut ja podríem cobrir tota l'electricitat consumida per una llar com la vostra.

Però i el segon principi de la Termodinàmica què? Això faria disminuir l'entropia de l'univers?

Si ho he entès bé (i pot ser que no, que em va costar Déu i ajuda aprovar el crèdit de Termodinàmica i Electroquímica), aquesta màquina no pot funcionar tal com l'he descrit. Però, on és la trampa?

Quin va ser el primer animal a viatjar a l'espai?

A mitjans del segle passat va començar la carrera espacial. Els EEUU i la URSS van competir desenvolupant la tecnologia necessària per viatjar a l'espai. Tots coneixereu el nom de Neil Armstrong i potser també us sonen en Buzz Aldrin, en Yuri Gagarin o la Valentina Tereshkova però, abans d'ells, altres animals terrestres ja havien sortit de la Terra en un coet. Repassem-los.

Laika

Probablement la gossa més famosa del món. Era una humil gossa abandonada que va ser reclutada pels soviètics per tripular una nau Sputnik 2. El 3 de novembre de 1957 la van posar en òrbita sense gaires miraments, convertint-la en un hot dog.

Els soviètics van enviar 12 gossos més a l'espai, 5 dels quals van tornar amb vida a la Terra.

Però el 1951, la URSS ja havia enviat els gossos Tsygan i Dezig a l'espai exterior. Això sí, sense posar-los en òrbita.

La història de Laika recorda a la d'Aquil·les, que va haver de decidir entre una mort heroica que el convertiria en una llegenda o una vida llarga però sense glòria.

Micos i ximpanzés.

Mentre els soviètics enviaven gossos a l'espai, els nord-americans ho provaven amb micos. L'11 de juny de 1948, el macaco Albert va arribar a una alçada de 63 km a bord d'un coet V2 (sí, el coet desenvolupat per Von Braun per bombardejar Anglaterra i Bèlgica). Tècnicament això és massa avall per considerar-ho l'espai. Per tant, hauríem de parlar també d'Albert II, que el 14 de juny de 1949 va arribar a l'alçada 134 km, que sí que es considera l'espai exterior.

Els nord-americans van enviar molts micos més a l'espai. I a partir de 1961, van enviar-hi ximpanzés entrenats per tocar palanques en funció de quins llums s'il·luminessin, preparant el terreny pels astronautes humans que participarien en el programa Mercuri.

El macaco Sam i el ximpanzé Ham van pilotar naus del programa Mercuri, el projecte amb el qual els americans es preparaven per anar a la lluna.

Altres mamífers

El 1950, entre mico i mico, els americans van enviar un ratolí a l'espai. El 1958 hi envien un esquirol. 

El 2 de juliol de 1959 un conill acompanya dos gossos russos en un llançament espacial.

El 1963 els francesos envien un gat a l'espai, anomenat Felicette.

El 1968 els soviètics envien dues tortugues (juntament amb cucs, mosques, plantes llavors i bactèris) cap a la Lluna. La càpsula va orbitar la lluna i va tornar a la Terra amb les tortugues vives.

El 1970 la NASA envia dues granotes a l'espai.

El 1973 la NASA envia peixos a l'espai, a la seva estació orbital Skylab.

El 1980 la URSS hi envia una gandària que, com tots sabeu, és un amfibi que viu a la península ibèrica.

Mosques de la fruita

El 20 de febrer de 1947, a bord d'un V2, els nord-americans van enviar mosques de la fruita a una alçada de 109 km amb l'objectiu de veure els efectes que tenia viatjar a l'espai exterior per als éssers vius. Les mosques van ser recuperades amb vida.

Les mosques de la fruita o el vinagre són considerades els primers animals enviats a l'espai. Font.

Sembla que amb ara ja hauríem trobat els primers animals que han viatjat a l'espai exterior. D'altra banda, quan parlem d'animals, sovint oblidem que hi ha animals molt petits. Tan petits que no els veiem a simple vista, tot i que vivim envoltats de milions d'exemplars d'aquests animals. Per tant, potser no seria cap disbarat pensar que el primer animal en arribar a l'espai exterior hagués estat...

Els astronautes del tercer Reich

El 20 de juny de 1944 els nazis enlairen un V2 fins a 176 km d'alçada, convertint-se en el primer objecte artificial en sortir de l'atmosfera. Desconec els protocols de neteja que van aplicar a aquest coet abans d'enlairar-lo però si no van netejar a fons és possible que hi hagués una mica de pols. I a la pols hi viuen animals com aquests:

Els àcars, animals microscòpics que viuen a la pols, podrien haver-se enlairat en el primer vol espacial en un coet llençat per militars del tercer Reich. Imatge. 

La reacció psicològica a la pandèmia. Ens ha fet canviar el virus?

La pandèmia ens ha canviat. Potser a uns més que altres. Començant per aquest blog, que ja no és el que era fa un any. Avui cedeixo el blog al psicòleg de pa sucat amb oli que tots tenim dins i analitzarem les diferents respostes de la gent a la nova situació produïda per la pandèmia.

1. Negació: 

Diuen coses com... El virus no existeix. O existeix, però no és tan greu. Només mata avis i gent que hagués mort igualment al cap de poc temps. Ens volen fer por amb la plandèmia per instaurar un nou ordre mundial a base de xips injectats en les vacunes que Kill Gates prepara amb la Farmàcia. I a més, si posem el cap sota terra, com els estruços, el perill deixa d'existir.

2. Ira: 

Diuen coses com... Polítics inútils, que no saben fer res bé. Se us estan morint milers de ciutadans i no feu més que aferrar-vos a la cadira i maquillar la realitat amb mentides per seguir cobrant els vostres sous milionaris. Sou uns assassins de masses i va sent hora que algú us pari els peus.

Després de més de 17000 morts a Catalunya, em sorprèn no trobar un perfil generalitzat de familiar de víctima de la Covid assetjant els polítics que han gestionat la pandèmia. Font.

3. Negociació:

Diuen coses com... A veure si ho he entès. Jo no puc agafar el cotxe i anar a una muntanya que està en una altra comarca però a Madrid sí que poden muntar un concert en un lloc tancat amb 5000 espectadors? I tampoc puc anar al gimnàs a posar-me en forma mentre que sí que puc anar a un restaurant a menjar-me una graellada de carn?

4. Depressió:

Diuen coses com... Morirem tots. L'economia s'enfonsarà. Les vacunes no funcionaran o produiran efectes secundaris greus. Haurem d'anar amb mascareta durant anys i potser mai no tornem a viure com abans. 

5. Acceptació:

Diuen coses com... Tots passarem el virus, no hi ha res a fer, més que passar-ho quan et toqui i tenir sort. No s'hi pot fer més, així que millor viure la vida sense restriccions, sense que ens prenguin les llibertats. Tot anirà bé.

I fins aquí l'anàlisi de pa sucat amb oli que, si heu parat atenció, haureu descobert que estan basades en les 5 fases del dol, de la psiquiatra suïssa Elisabeth Kübler-Ross, a qui no coneixeu de res però les fases us sonaven perquè surten en un capítol dels Símpsons on en Homer menja fugu i el metge li diu que morirà en 24 hores.

I a vosaltres? Us ha canviat la pandèmia? Us identifiqueu amb algun dels grups?

L'inici del final. Encontres a la quarta fase.

El 8 de desembre de 2020 ha quedat marcat per un fet que hauria de ser el punt d'inflexió de la pandèmia: una dona britànica de 90 anys ha rebut una dosi de la vacuna anti-Covid de Pfizer. No és la primera persona que la rep (HOLA, ASSAJOS CLÍNICS) però sí la primera fora de la Fase 3.

O també es podria dir que és la que inaugura la Fase 4.

Però com? No havíem quedat que hi havia 3 fases?

Sí, els assajos clínics tenen 3 fases per demostrar seguretat i eficàcia. Però un cop acabats i autoritzat el medicament, es continua fent un seguiment per veure si hi ha algun efecte secundari que no ha aparegut en els milers de voluntaris de les 3 primeres fases i apareix quan el medicament s'administra a milions de persones.

Què pot passar? Podria morir algú que rebés la vacuna?

Sí, l'any 2021 moriran milers de persones després de rebre la vacuna. Cal entendre que la vacuna no et fa immortal. Si et poses la vacuna i t'atropella un camió, mors. També pot ser que emmalalteixis de qualsevol malaltia i moris. Càncer, embòlies, diabetis... no desapareixeran pel fet d'haver rebut la vacuna contra la Covid.

Per tant, si tots els anys mor gent, el 2021 no en serà cap excepció. I, tinguem-ho en compte, molts moriran després de rebre la vacuna contra la Covid.

No, no és la primera persona en rebre aquesta vacuna. Va darrere dels milers que han participat en els assajos clínics. Ara bé, tenint en compte que la setmana que ve fa 91 anys, podríem tenir la mala sort de veure ben aviat el titular "mor la primera persona en rebre la vacuna".

Però almenys, segur que no moren de Covid, oi?

Segur no ho és. Milers de vacunats podrien morir de Covid. En primer lloc, la vacuna necessita uns mesos per generar protecció. Aquesta dona vacunada haurà de rebre una segona dosi d'aquí tres setmanes i al cap d'uns dies ja estarà protegida. Però no pas al 100%, ja que els assajos clínics "només" han trobat una protecció del 95%.

A més, no se sap quant durarà la protecció de la vacuna. De moment sembla que la vacuna protegeix més que haver passat la Covid, la qual cosa és molt bona notícia. Però no és descartable que, després de les dues dosis, calgui fer-ne alguna altra de recordatori més endavant.

Com veieu, la pobra senyora britànica encara té moltes opcions d'infectar-se de Covid.

Després de la senyora de 90 anys, venia el senyor William Shakespeare, que no es va rumiar gaire si "to be vaccinated or not to be vaccinated".

Però llavors? De què servirà vacunar-nos?

La vacuna ha de servir, ara sí, per anar a buscar la famosa immunitat de grup. Sense col·lapsar UCIs, com passava si la buscàvem deixant fer al virus. Amb la immunitat de grup, el virus es troba el pas barrat per saltar d'un humà a un altre.

Dels 1100 contagis diaris que estem tenint ara mateix a Catalunya, si estiguéssim tots protegits per la vacuna, el 95% es frustrarien. Per tant en tindríem només 55. I d'aquí una setmana 3. I no és una ciència exacta i hi ha altres factors però probablement podríem passar a una situació en la qual no hi ha brots ni rebrots, només casos aïllats com els que preveien els llumeneres que tenim dirigint la salut pública quan el SARSCov2 va treure el nas al gener. 

També podria ser que la vacuna no acabés d'impedir infeccions (només fes que no emmalaltíssim tant) i que, sumat a una desescalada de mesures anticovid (mascaretes, ventilació, distància social...) mantingués el virus en circulació.

Però atenció a aquestes bones notícies:

Ja han publicat les dades de la vacuna de Pfizer. En vermell, els voluntaris que han rebut placebo. Veiem com dies després de rebre la vacuna, els contagis de Covid s'aturen bruscament en el grup que va rebre la vacuna de veritat mentre que els qui van rebre placebo se segueixen contagiant. La vacuna FUNCIONA.

I si no ens volem vacunar tots? He sentit que molta gent no es voldrà vacunar?

Doncs seguirem com fins ara. Potser millorant lentament perquè començarà a haver-hi gent vacunada i més gent que ja haurà passat la malaltia i el virus ho tindrà una mica més difícil. Però sense un % important de la població protegida (60 o 80%) és difícil que puguem tornar a fer vida normal de manera segura.

Hauria de ser obligatòria la vacuna?

Entrem en un terreny difícil. Perquè un té dret a no vacunar-se però l'altre també té dret a no ser infectat per algú que no s'ha volgut vacunar. O a no haver de tancar el seu restaurant o la seva discoteca.

Potser els passaports immunitaris podrien respectar les llibertats dels dos grups. Que els vacunats facin vida normal i els no vacunats segueixin amb les restriccions actuals. Però potser una empresa no contractarà no vacunats perquè no vol brots a la seva empresa que li facin perdre diners.

Com veieu, és un tema complex.

Però quins són els riscos de vacunar-se?

Aquí hauríem de separar els riscos reals (que s'han vist durant els assajos clínics) dels hipotètics (que no han passat però podrien passar perquè qui sap).

La vacuna produeix una sèrie de molèsties (febre, mal de cap, malestar general, inflamació, etc) que ja hem vist en altres vacunes. Estem entrenant el sistema immune per lluitar contra el virus i el sistema immune s'ho està prenent seriosament.

Entre els riscos hipotètics, podem dir més o menys el que vulguem. Com en qualsevol altre medicament o vacuna, sempre hi ha un espai, teòric, per riscos que no hem contemplat.

D'acord, et compro la vacuna. Queda molt per fer vida normal?

Ja veurem. De moment sembla que tenim un instrument per plantar cara al virus, que pot ser tan efectiu com els confinaments i les mesures estrictes que han pres països com la Xina, Taiwan o Austràlia. Segueixen quedant uns mesos molt durs per endavant, on cal continuar protegint-nos i protegir els més vulnerables.

La meva opinió és que en algun moment del 2021 tornarem a una normalitat semblant a l'era pre-Covid (parlo de sanitat, no pas d'economia). Que tornarem a veure tota aquella gent de fora dels nostres grups bombolla per fer activitats que estem deixant de fer per prudència. Seran, i permeteu-me l'acudit dolent que he avançat al títol, els encontres a la quarta fase.

El coet perdut i l'esperit d'en Mourinho.

Fa poc us parlava de la NASA catalana i de com des de certs sectors es feia burla d'una iniciativa que intentava impulsar un sector econòmic d'alt valor afegit basat en la ciència.

Doncs bé, aquesta setmana ha sortit el segon capítol d'aquest drama. Aquí el teniu:

Si aneu per Twitter trobareu molts acudits sobre el satèl·lit espanyol perdut i molta gent indignant-se pel malbaratament de diners.

Però no ens quedem amb la schadenfreude. O sí, però deixem-la per més tard. Perquè perdre un satèl·lit és habitual. Es tracta d'una tecnologia molt complexa. En anglès hi ha fins i tot una expressió "it's not rocket science!" que valora la dificultat intrínseca als llançaments espacials.

Llençar un coet a l'espai i fracassar en l'intent no és res de què avergonyir-se. Al contrari, és un orgull disposar de tecnologia per enlairar coets. De fet, en la notícia, si hi entrem a fons, veurem que el coet que ha "fallat" no era espanyol. El que havia fabricat Espanya era un satèl·lit, que no s'ha pogut arribar a desplegar. Per tant, és com si algú que fabrica pernils n'envia una comanda a un prestigiós restaurant i l'empresa transportista els perd pel camí. Això no diu res dolent del fabricant de pernils. O sí, diu que no tenen furgoneta pròpia i depenen d'algú que els transporti els pernils.

Per tant, la meva opinió és que si ens hem d'avergonyir d'alguna cosa és de no saber fer coets i, en canvi, riure'ns de qui sí que n'ha fet un, encara que hagi fallat.

Els dos capítols d'aquest drama giren al voltant d'un comportament molt comú a Espanya, lligat també a la bona acollida que va tenir un personatge com Mourinho.

Quan Mourinho va aterrar a Madrid, en Pep Guardiola enlluernava amb un futbol de fantasia. Atac, gols, estètica, títols. Ho tenia tot i a més, a les rodes de premsa era educat, respectuós amb el rival i bon comunicador.

L'objectiu de Mourinho, i dels qui el van contractar, no era pas que el Madrid jugués tan bé com ho feia aquell Barça de Guardiola. L'objectiu era que el Barça jugués tan malament com ho feia el Madrid. L'estil de Mourinho era un joc basat en la força física, en la violència (dins i fora del camp), en les tanganes, en les queixes arbitrals, en desprestigiar els rivals. Mourinho va venir per baixar Guardiola al fang. I això enamorava molts dels seus seguidors.

Per què? Perquè Espanya està plena (i Catalunya, per osmosi, també) de mediocres ressentits i envejosos que quan veuen algú amb ambició per fer les coses bé, en comptes de prendre'n exemple i intentar emular-lo, decideixen destruir-lo o, pitjor, esperar que vingui algú a destruir-lo.

Mentre a la Xina, Japó o Corea miren cap a l'espai, competeixen per fer mòbils d'última generació i valoren els cervells que construeixen projectes importants al voltant del coneixement, aquí seguim fent bullying als "empollons" de la classe.

I aquesta tendència, més enllà de la baixesa moral que suposa, ens condemna a viure en un país de mediocres, on el talent ha de fer les maletes per anar a llocs on se'l valora. Un país d'envejosos que, des del bar, amb un cigaló a la mà i un escuradents a la boca, quan veuen enlairar-se un coet, en comptes de somiar amb futurs esplendorosos, desitgen veure com el coet esclata.

Arriba la vacuna?

Aquest dilluns 9 de novembre, un comunicat de Pfizer anunciant bons resultats preliminars de la fase 3 de la seva vacuna va desfermar l'eufòria als mitjans de comunicació i a les borses. Curiosament, no va ser Pfizer l'empresa que va pujar més a la borsa sinó companyies hoteleres o d'aerolínies, que van veure la llum al final d'aquest túnel de "nova normalitat" que les està matant.

Estem davant d'un dia clau? Ha canviat definitivament alguna cosa en la lluita contra la Covid o seguirem necessitant durant molt de temps mascaretes, distàncies i gels hidroalcòholics?

Pfizer fins ara era famós per comercialitzar la Viagra.

Què diuen els resultats que s'han anunciat?

S'ha explicat malament en molts llocs. No són proves que han fet en 94 persones. Les han fet en més de 40000 voluntaris, dels quals 94 s'han contagiat de Covid.

En la fase 3 de la vacuna, Pfizer dona la seva vacuna a milers de voluntaris. A molts altres voluntaris els dona un placebo. En una vacuna perfecta, els del grup control (placebo) anirien contagiant-se de Covid igual que els que no han rebut cap vacuna i els que han rebut la vacuna estarien protegits.

Pfizer ha dit que la protecció de la seva vacuna és superior al 90%, la qual cosa vol dir que dels 94 contagis, com a molt 8 havien rebut la vacuna de veritat. Això és molt bo, ja que per sobre del 50% es considera que la vacuna és útil i pot comercialitzar-se.

Són aquests resultats preliminars. Es continuarà fent aquest recompte fins que s'arribi a 164 contagis, en els quals pot variar aquest 90% d'eficàcia (No, aquí tampoc es pot fer un STOP THE COUNT).

La protecció durarà per sempre?

Això no es pot saber encara perquè no ha passat prou temps. Un escenari probable és que la protecció duri uns mesos o uns pocs anys i calguin dosis extres de la vacuna per seguir protegits. Potser no d'aquesta mateixa vacuna, que pot ser una de les primeres en comercialitzar-se, sinó d'altres vacunes que arribin més tard però siguin més efectives.

Segurament passaran dues coses: una, que amb percentatges grans de la població vacunada, el virus correrà menys. No tindrà tantes facilitats per contagiar fàcilment i serà molt més residual. I dues: el virus pot mutar en altres varietats contra les quals la vacuna no sigui tan efectiva.

Estaríem davant de l'escenari "és com una grip". Una malaltia que va fent pics periòdics matant cada any uns pocs milers de persones vulnerables.

Quan ens la podrem posar?

Aquí els més savis apunten a les dificultats logístiques de vacunar tants milions de persones. Només cal recordar els problemes que hi ha hagut amb la vacuna de la grip aquest any (un repte molt menor), que ha esgotat existències per una demanda superior a la d'altres anys per entendre que hi haurà problemes.

Cal produir milions de dosis, distribuir-les i administrar-les a milions de persones. A més, aquesta vacuna presenta dificultats afegides en tant que es basa en ARN missatger i requereix unes condicions de fred especials per a conservar-se en bon estat.

Cada país haurà de negociar amb la farmacèutica per comprar les dosis i muntar la logísitica necessària per vacunar la població, prioritzant qui la rep en primer lloc amb criteris que haurien de ser de salut pública (personal sanitari i persones vulnerables primer).

En el vostre cas, segurament pugueu posar-vos la vacuna en algun moment de 2021.

Què és això de l'ARN missatger?

Les vacunes tradicionals es basen en inocular virus morts o debilitats a l'organisme per tal que aquest generi resposta immune. En aquest cas no s'inocularia cap virus sinó només una molècula que fa que les cèl·lules humanes sintetitzin una proteïna del virus, l'alliberin al medi i el sistema immune sigui capaç d'aprendre a combatre aquest cos estrany.

L'inconvenient principal és que l'ARN és molt inestable i per això cal conservar-lo a temperatures molt baixes (-80ºC).

Serà segura aquesta vacuna? I si no me la vull posar?

Resposta curta: sí, serà segura. I si no te la vols posar, pitjor per tu i per als que t'envolten.

Si els estudis de fase 3 tenen èxit voldrà dir que la vacuna és segura i té un grau de protecció acceptable. Això no vol dir que no hi hagi cap efecte secundari però aquests seran ridículs comparats amb el que ens pot passar si decidim no posar-nos la vacuna i infectar-nos pel virus.

De retruc, si la cobertura de la vacunació és àmplia, tindrem la famosa "immunitat de grup" que augmentarà la protecció als qui s'han vacunat i també als que no, ja que en haver-hi menys persones infeccioses, serà molt més difícil contagiar-se.

I si aquesta vacuna al final falla?

Hi ha deu vacunes més en fase 3. I totes donen motius per a l'esperança. Al 2021 és més que probable que tinguem alguna cosa més que mascareta, mans i distància per enfrontar-nos al virus.

Però ara no. I sabent que hi ha "reforços" en camí, toca més que mai protegir-nos, ser prudents i utilitzar totes les eines que tenim a l'abast per posar-li les coses difícils a l'expansió del virus. Fem servir tests ràpids, obrim les activitats amb seguretat, quan la situació epidemiològica ho permeti, siguem pacients i posposem aquelles festes amb centenars de persones tancades en un local. Seguim protegint els més vulnerables.

Serà perillós vacunar-se contra la Covid?

Els darrers mesos s'ha parlat molt de la vacuna de la Covid. En el seu moment sonaven molt els 18 mesos que els científics es donaven de termini i més recentment, s'ha estat parlant de diverses candidates que progressen adequadament. La d'Oxford, la Sinovac, la Moderna, la de Pfizer... van cremant etapes a una velocitat prodigiosa.

Enmig d'aquesta fascinant carrera científica, s'està obrint una escletxa que podria fer fracassar la solució de la vacuna. Potser la gent no se la vol posar.

Atenció a això:

Sé que una enquesta a Twitter no és representativa però aquí hi ha almenys 1200 persones que han dit que no se la volen posar. I aquest no és un compte que segueixin massivament els fans de Miguel Bosé o Josep Pàmies. Font.

Si mireu els comentaris, la gent que diu que ha votat que no, no són tampoc il·luminats conspiranoics que creuen que la vacuna tindrà nanorobots activats per 5G per controlar-nos la ment. En general, el comentari més freqüent és que no es refien que en tan poc temps la puguin haver fet segura i que no volen fer "de conillets d'índies". Va per ells aquest post.

• S'han fet proves suficients?

S'estan fent moltes proves actualment. Si obriu un dels enllaços que he posat abans, la de Moderna s'assajarà en 30.000 voluntaris (bé, de fet 15.000. Els altres rebran Placebo). Per tant, aquests voluntaris són els conillets d'índies. Si en moren uns quants, la vacuna no passarà la validació i no us la oferiran.

• Però no han anat molt ràpid? He sentit que calen molts anys per posar a punt una vacuna.

Sí, estan anant molt ràpid perquè aquest virus està trinxant els sistemes sanitaris i les economies de mig món. Per tant, interessa concentrar esforços i recursos en trobar una solució. Mai ens havíem gastat tants diners en tan poc temps per intentar guarir una malaltia.

• Què em pot passar si em vacuno?

Les vacunes tenen efectes secundaris i cal que tothom en sigui conscient. La vacuna Sinovac i la d'Oxford han fet assajos i s'ha comprovat que alguns voluntaris desenvolupaven efectes com febre, malestar, fatiga, calfreds o mal de cap.

• Què em pot passar si no em vacuno?

Pots agafar el virus, que el teu sistema immune no estigui preparat i morir. De moment no ha arribat cap notícia de cap vacuna de Covid que hagi matat ningú. En canvi, més de 650.000 persones han mort a causa del virus. Més les que no s'han comptabilitzat oficialment. I moltes més han quedat amb seqüeles importants.

I el cas és que, per l'alta propagació del virus, el més probable és que tard o d'hora t'hi hagis d'enfrontar. No és com les meningitis, que són poc freqüents o fins i tot el tètanus. Es calcula que entre el 60 i el 80% de la població es contagiarà en algun moment o altre del SARSCov2 si no hi ha vacuna.

• La cursa contra el temps.

Per tant la cosa queda així: pots posar-te la primera vacuna que arribi a estar disponible i tenir les màximes opcions d'estar vacunat abans d'enfrontar-te al virus o pots esperar a una vacuna 100% fiable que molt probablement t'arribi quan ja hagis passat la Covid.

• Si jo em vacuno, em perjudica que altres no ho facin?

Sí. I a més, com menys bona sigui la vacuna, més et perjudica. Posem que la vacuna té un 60% d'efectivitat. Si només te la poses tu, tens un 40% de probabilitat d'agafar la malaltia si t'hi exposes. Però si tothom se la posa, el virus ho té més difícil per circular d'una víctima a l'altra i l'eficàcia de la vacuna ens acosta al llindar de la immunitat de grup. Hi hauria només petits brots ocasionals perfectament controlables.

També cal pensar en gent que per diverses raons no es pugui vacunar (per exemple immunodeprimits). Ells depenen al 100% de la solidaritat de la gent que es posi la vacuna i els protegeixi amb la immunitat de grup.

• Quin cost tindrà la vacuna?

Es parla d'uns 50€ per persona vacunada. És cert que són molts diners si volem vacunar tot un país. Per exemple, a Catalunya parlaríem d'uns 375 milions d'euros.

Ara ho comparem amb el cost de no vacunar. Les hospitalitzacions han costat uns 674 € per pacient. Si considerem que entre un 10% i un 20% dels pacients necessiten hospitalització, ja estaríem parlant d'una xifra similar.

I això seria només el cost en hospitalitzacions. Sumeu-li el cost de les mesures de confinament, de tancar negocis, escoles, restringir la mobilitat, adequar els llocs de treball per reduir el risc... Es calcula que a Espanya es reduirà el PIB un 12,8% al 2020. Això són uns 120.000 milions d'euros.

Per tant, cada mes que s'endarrereixi la vacuna ens costarà moltes vides i molts milions d'euros.

• Hi ha alguna raó racional per no vacunar-me?

Hi ha qui per raons mèdiques no es podrà vacunar. La resta, doncs no ho sé. Si ets un sociòpata que vol que mori molta gent, si no t'estimes gaire la vida, si vols matar algú del teu entorn...

El que sí que hi ha són raons irracionals (bé, no sé si això existeix). Ho vam comentar en un post anterior sobre el dilema del tramvia. 

El nostre cervell sovint s'atura després de considerar els efectes d'una acció sense tenir en compte les conseqüències per omissió de l'acció contrària.

És a dir, si ens fan valorar si volem o no la vacuna, ens quedem en el que ens passaria si ens posem la vacuna i ens oblidem de què passa si no ens posem la vacuna.

I aquest fet irracional, que ara emergeix amb força amb les dades de l'enquesta que hem posat al començament, explica per què no és bona idea haver-nos vacunat ja amb alguna de les candidates que ja són a la fase 3. Probablement els beneficis (gent que se salvaria i tornada a la normalitat) superarien de llarg els perjudicis. Però la sobrevaloració dels perjudicis podria arruïnar completament la fe de la població en les vacunes. Per alguna raó, relacionada amb el dilema del tramvia, 10 o 20 morts relacionades amb l'aplicació d'una mala vacuna serien valorades com més perjudicials que els centenars de milers de morts causades per un virus del qual encara no tenim vacuna.

El cometa Neowise C/2020 F3

Aquestes nits el cel té un convidat especial. Quan es pon el sol i es fa fosc, podem veure el cometa C/2020 F3. Si el voleu veure, us haureu d'afanyar, ja que en els propers dies marxarà i és probable que no el tornem a tenir per aquí fins d'aquí uns 6700 anys.

Us he preparat una petita guia per conèixer-lo millor.

Què és un cometa?

Són cossos celestes formats per gel, pols i roques que orbiten al voltant d'una estrella. Les seves òrbites són més irregulars que les dels planetes i per això triguen molts anys a tornar, si és que tornen algun cop.

En l'antiguitat sovint es relacionava l'aparició dels cometes amb auguris, normalment negatius, tot i que algun cop no.

Si els dinosaures tenien astròlegs, m'imagino que alguns dirien que aquest objecte celeste duia mals auguris. Font.

Per què es diu així?

Es diu Neowise perquè va ser descobert pel telescopi Neowise. La resta de lletres i números són la nomenclatura sistemàtica. C vol dir cometa no periòdic. Perquè sigui considerat periòdic cal que hagi passat almenys dos cops en els darrers 200 anys. 2020 és l'any en el qual es va descobrir i F3 vol dir que va ser descobert a la segona quinzena de març (3=març, F= 6a quinzena).

Com el trobem?

Al ser un objecte que es mou, cada dia el trobarem a un lloc diferent. En general el trobareu després de la posta de sol mirant cap al nordoest.

Aquests dies el cometa passarà entre l'Óssa major i Leo. Font.

Per què té dues cues?

Quan podem observar els cometes, veiem un nucli i una o dues cues, de matèria que el cometa està perdent.

Una cua, de color més blavós està formada per gas arrossegat pel vent solar.

L'altra cua també té relació amb el vent solar però en aquest cas es tracta de partícules de pols que deixa el cometa al seu pas i tenen una trajectòria més obliqua.

La cua blava apunta en direcció al sol, la blanca, segons la trajectòria del cometa. La cua de pols és més blanca i té una forma menys recta Font.

Què necessitem per veure'l?

Aquest cometa es veu a ull nu si saps on mirar i tens un cel fosc, sense núvols ni gaire contaminació. Cal, per tant, un bon lloc i una mica de paciència.

Si teniu uns prismàtics que no siguin de joguina el veureu millor. Això és perquè els prismàtics (igual com passaria amb un telescopi) capten la llum amb les seves lents i la concentren, realçant la llum del cometa.

En qualsevol cas, es veu millor si el mirem de reüll que no pas si el mirem directament. És més, si el mirem directament, sembla que desaparegui. La raó és complicada d'explicar però té a veure amb com veiem les coses en la foscor. Les cèl·lules receptores que funcionen millor en la foscor són els bastons, que estan situats a la perifèria de l'ull. Per això, si mirem de reüll, podrem captar més detalls de les imatges amb poca llum. També anirem veient més detalls si el mirem durant molta estona.

Per què no el veiem com a les fotografies?

Si sabeu alguna cosa de fotografia, entendreu que hi ha dos paràmetres que en una càmera fotogràfica poden donar més de si que no pas amb l'ull humà.

El primer és la sensibilitat. Tot i que l'ull humà pot obrir o tancar la pupila per deixar entrar més o menys llum i veure imatges més clares o més fosques, una càmera fotogràfica ho fa molt millor. En tot cas, podem intentar acostumar els ulls a la foscor, estant molts minuts sense mirar cap llum potent (eviteu llanternes, fars de cotxe, etc).

El segon és el temps d'exposició. Una pel·lícula fotogràfica (o el seu anàleg digital) poden acumular llum durant molt de temps, mentre que l'ull humà va fent reset cada poc temps. Si a més hi afegim algun programa informàtic que va netejant la imatge, la diferència és abismal.

De tota manera, els que som una mica romàntics de l'astronomia, ens agrada més veure en directe els objectes del cel. I poder posar-nos la samarreta de "Jo vaig veure el cometa Neowise C/2020 F3".

El cometa Neowise amb les seves dues cues, fotografiat amb una bona càmera. No el veureu així a simple vista. Font.

La fi del confinament. Drôle de guerre?

Des que vam sortir de la fase zero, no sé vosaltres, però jo tinc una certa sensació de vertigen. Per això em proposo fer un post per aclarir-me les idees, veure on estem i què ens espera en els propers mesos.

Com ha passat des del principi de tot això, el futur es presenta entre incerteses. Hi ha diversos escenaris que van des del més optimista (això s'ha acabat) fins als més pessimistes (el segon pic, pitjor que el primer), passant per escenaris amb diferents tipus de rebrots.

És d'esperar que durant aquests mesos haguem après alguna cosa, tant els governs com els ciutadans. Si bé també en aquests casos, hi ha moltes incerteses.

On som?

1. Casos actius.

Per saber com està la situació, he vist aquest tipus de diagrames que em semblen molt informatius. Combinen dos dels paràmetres més importants per seguir el progrés de l'epidèmia: el nombre de casos actius i la R (nombre reproductiu, que ens dona la idea de com estan creixent aquests casos. Si està per sobre de 1, vol dir que està creixent).

Com llegir aquest mapa?

• Cada boleta representa un dia, començant pel famós 8 de març i acabant el 31 de maig.
• Els colors representen el risc. Verd és risc baix, groc moderat i vermell alt.
• El desplaçament de la boleta d'un dia al següent ve donat pel seu valor vertical. Si està per sobre d'1 (línia discontínua), la boleta del dia següent anirà cap a la dreta. Si està per sota d'1, anirà cap a l'esquerra.
• La part menys informativa és haver d'anar comptant les boletes per saber a quin dia correspon cadascuna.
• A la part final del gràfic (a baix a l'esquerra) veuríem un petit rebrot. La R s'enfila lleugerament per sobre d'1 i les boletes tornen a anar cap a la dreta. Després, baixa d'1 i torna cap a la zona segura.

Imatge extreta del compte de twitter BIOCOMSC. Font.

Observareu que les dades són una mica antigues. En part perquè per evitar oscil·lacions brusques degudes a dades desactualitzades, s'agafen mitjanes dels darrers dies. També us dic que no he trobat la font original d'aquests diagrames.

La conclusió, ara mateix, és que ens trobem en una zona més o menys segura. És essencial que hi hagi eines ràpides i fiables per detectar els rebrots i no deixar-los créixer gaire. Tests allà on fan falta i eines com la detecció a aigües residuals.

2. Tractaments.

Fins fa poc, només teníem tractaments inespecífics que ajudaven al malalt a resistir mentre el seu sistema immune s'enfrontava al virus.

Des de fa pocs dies, tenim un fàrmac que sembla que ajuda realment a alguns dels pacients moderadament greus i molt greus: la dexametasona. Aquest corticoesteroide serveix per controlar la inflamació que causa tants problemes en els casos greus de Covid19.

Aquest és l'aspecte de la dexametasona, un corticoesteroide (molècules amb 4 anells que s'assemblen al colesterol). No és la panacea i cal anar amb compte amb la seva administració però pot reduir la letalitat dels casos greus (els de la UCI) des dels actuals 3 de cada 8 a 2 de cada 8. Podeu llegir-ne més al blog del Centpeus.

3. Les vacunes.

Ho poso en plural perquè els investigadors estan treballant en desenes de vacunes diferents. La cursa, ara mateix, es presenta així:

Aquí podeu trobar una explicació del que es fa a cada fase.

Com veieu, ja hi ha no una sinó dues vacunes en fase III. I tres més a fase II. No és pot dir blat fins que tinguem la fase III completada i s'aprovi la vacuna però hi ha escenaris optimistes que apunten a finals d'any o principis del 2021. L'esforç que s'ha fet amb les vacunes inclou fer vàries fases en paral·lel o fins i tot avançar la producció, amb el risc que finalment no s'aprovi la vacuna i s'hagin de llençar milions de dosis a la paperera. Es tracta de gastar milions d'€ per intentar salvar centenars de milers de vides.

4. Drôle de guerre

Em perdonareu la metàfora bèl·lica però el moment actual em recorda al període conegut com drôle de guerre. Acabada la invasió de Polònia, en la que els nazis havien demostrat de què era capaç la seva maquinària bèl·lica, la guerra va entrar en una estranya pausa. Durant uns mesos, els aliats esperaven parapetats a la línia Maginot, en la qual confiaven per frenar els nazis. La guerra seguia però semblava una guerra de broma, sense operacions miliars importants.

I aquesta és la meva sensació ara mateix. Hem patit la primera onada de la pandèmia i sembla que ja s'hagi acabat. Tornem a la normalitat. Però seguim sense vacunes i sense tractament. La Covid segueix tenint un gran potencial per endur-se moltes vides. I, de fet, ho està fent a altres països. Mentre nosaltres dubtem si tornar a fer vida normal com si no passés res o esperem atrinxerats en el distanciament social per tornar-la a frenar quan torni.


Què ens espera?

Com dèiem, hi ha diversos escenaris, que coincideixen amb els que ja vam descriure en un post anterior.

El pitjor d'ells és la immunitat de grup. Vol dir que el virus segueix el seu camí fins a infectar un % prou gran de la població (entre el 60 i el 80%). Recordem que això, amb una letalitat del 1 o 2% significa que els 13.000 morts a Catalunya pujarien fins a uns 75.000.

Per sort, sembla que ja tenim un medicament útil i en els propers mesos en poden arribar més. Això farà que baixi la letalitat i la immunitat de grup costaria menys vides.

Com més temps passi fins que torni el virus (o més el mantinguem a ratlla), més temps donem als científics perquè assagin nous tractaments o perquè arribi la vacuna. Vistos els progressos dels darrers mesos, tinc l'esperança que si aguantem fins a final d'any, el nostre arsenal mèdic estarà molt més preparat per al nou atac. Val la pena provar-ho.


La lliçó no apresa.

Potser el que m'angoixa més és el poc reconeixement social envers els col·lectius que estan treballant dur en la lluita contra el virus. No estic parlant tant del personal sanitari, que rep una ridícula pagueta  extra (comparada amb el 20% d'augment de sou que s'enduen uns altres cada mes) i que, si bé al principi eren aplaudits ara veuen com la gent ha sortit del confinament amb algunes actituds temeràries sinó sobretot dels científics, els investigadors que es dediquen a trobar remeis per a aquest problema i per a molts altres.

En primer lloc ja van sonant les primeres notícies de retallades a la R+D. És cert que els resultats d'avui són sobretot fruit dels diners que vam invertir fa uns anys. Però retallar en R+D avui vol dir que els propers anys tindrem moltes menys solucions per a virus com aquest o per a molts altres problemes. Cal una ciència forta, que abasti molts camps del coneixement amb equips potents.

I no només els governs (o el nostre govern) no sembla que ho tingui clar. La societat tampoc sembla que s'escandalitzi quan es talla el finançament a la ciència. Sembla que hi ha una certa apatia o desinterès. Deixant de banda els grups conspiranoics que, mentre els científics busquen una vacuna salvi milions de vides, ja han començat el boicot a la vacuna (no a una concreta, eh? A la que sigui que surti en primer lloc i el govern tingui a disposició per vacunar tothom) amb arguments propis de pel·lícules de ciència-ficció del Nicolas Cage.

I no només estan en contra de la vacuna sinó també de totes les mesures adoptades per defensar-nos del virus. Ni mascaretes, ni distanciament social, ni confinaments... Sembla com si el SarsCov2 controlés els seus cervells mitjançant 5G i els empenyés a promoure totes i cadascuna de les accions que afavoreixen la propagació del virus.