Entrevista a Tere SM, creadora de Vull Escriure (primera part).

Els seguidors d'aquest bloc sabreu que fa uns quants posts es va convocar el Premi Memento, es va votar i en va sortir un guanyador: Vull Escriure. El premi consistia en un post explicant l'aportació del guanyador al foment de la creació literària en català, adaptada als nous formats.

Se'm va acudir que aquest post el podia fer en forma d'entrevista, que fos l'autora de Vull Escriure qui s'encarregués d'explicar la seva criatura (una mica per mandra, una mica per fer una cosa diferent al bloc, una mica per ganes de conèixer una persona de qui m'havien parlat bé. La Tere SM i jo compartim pàgines en el recull 10x10 microrelats però no havíem tingut mai cap conversa).

Per ser conseqüents amb la modernitat del premi, vam fer l'entrevista pel xat del facebook. Amb l'agost pel mig ha costat una mica trobar el moment però finalment ho hem aconseguit. Com que ha sortit una mica llarga i la Yáiza opina que faig posts massa extensos, avui us oferim la primera part de l'entrevista. En breu podreu llegir-ne la resta.

Li vaig demanar a la Tere SM una imatge que la descrivís, per il·lustrar l'article que havia de fer sobre Vull Escriure.. Quan vaig veure què m'havia enviat vaig pensar "la Tere SM vol escriure i s'ha comprat moltes llibretes vermelles; ha de tenir moltes coses a explicar". I em van venir moltes ganes de fer-li una entrevista.

Sóc una mica nou en això de fer entrevistes però crec que la primera és obligada. El web que has creat es diu "Vull Escriure". Ho aconsegueixes?

Voler-ho és fàcil, jeje.

Què és el que aconsegueixes amb l'escriptura i què és el que voldries aconseguir?

Què aconsegueixo amb l'escriptura...? Ser jo mateixa. Sóc una persona molt tímida. Treballo per ser-ho cada dia una mica menys però, tot i així, m'expresso molt millor per escrit que parlant, m'és més fàcil ordenar les idees i transmetre-les.

I què voldria aconseguir? Escriure una història que m'agradés, a mi. Corre una frase per internet que diu que hi ha una època en què no saps escriure, però tens molt bon gust: saps que el què escrius no t'agrada. I l'única forma de superar aquesta etapa és escrivint, escrivint, escrivint. I per això continuo escrivint 

A tu a RC se't coneix com la creadora del Repte. Després has tingut més idees (que tu sempre etiquetes com a "idees de bombera"). L'altre dia vaig veure "El Prestigio" i el personatge d'en Tesla deia una frase amb la que potser et sentis identificada: "La societat només tolera els canvis quan van d'un en un. La primera vegada que vaig voler canviar el món em van anomenar visionari. La segona vegada, em van demanar educadament que em jubilés".

La veritat és que no... No he fet mai una revolució (encara, jeje). El repte, els relats encadenats, el repte C i mil idees de bombera més no eren revolucions, només jocs, només ganes de passar-ho bé escrivint entre tots.

Uff, amb aquesta modèstia no sé si l'entrevista arribarà gaire lluny...

Pel que fa a les idees de bombera, les apliques també a altres àmbits de la vida? (a la feina, amb els amics, la família,...)?

A VullEscriure!

Als llocs no virtuals és més complicat.

Abans d'anar a Vull Escriure, m'agradaria saber quin lloc ocupa l'escriptura a la teva escala de prioritats.

El segon, després de la família i els amics  Hi ha gent que viu per treballar, gent que treballa per viure i jo treballo per escriure (que és sinònim de viure).

Doncs és un bon lloc. Has visualitzat aquesta història que t'agradaria escriure? Com te l'imagines?

Encara no he visualitzat la història que m'agradaria escriure, però quan la trobi ho sabré.

Ah, és com allò que es diu sobre l'amor de la vida d'algú?

Allò que es diu, jeje.

El premi Memento, que se us ha atorgat fa referència a la brevetat de les noves formes de literatura que s’imposen en els temps actuals. Et demano ara un exercici de visionària: què preveus que canviï en les formes de la literatura, posem d’aquí vint anys? Cap a on podem evolucionar?

Les històries en si no crec que canviïn (fa mil·lennis que la humanitat diu que no hi ha cap argument nou sota la capa del sol, jeje) però sí que crec que les noves tecnologies trencaran una mica el vel que hi havia fins fa molt poc entre l'autor i els seus lectors, cada cop es coneixeran més entre ells.

Bé, ja per anar acabant aquesta part, parla'm una mica de la imatge que has triat. Alguna anècdota que es pugui explicar de les llibretes vermelles? (per què han de ser vermelles?)

Perquè són les que millor van per escriure!

 (per què?)

Sempre porto una d'aquestes llibretes vermelles a sobre. I, seriosament, al principi dels temps, quan encara era una criatura més criatura que ara, vaig provar diversos models de llibretes (blaves, verdes, més grans, més petites) i vaig descobrir que aquest model en concret, de tapes vermelles, era el que m'anava millor per carretejar amunt i avall. A més a més, el vermell és el color de la passió, i la meva passió és escriure (i per això el logo de VE també és vermell).

Fins aquí la primera part de l'entrevista. A la segona part la Tere ens parlarà de com Vull Escriure l'ha ajudat a superar el negativisme generat per l'omnipresent crisi, de l'èxit del Relatcrossing i de... bé, ja la podeu llegir aquí.