Propostes de normalització lingüística: volem mems en català!

En posts anteriors he opinat sobre la direcció que haurien de prendre els esforços per normalitzar el català. Em segueix semblant obvi que el català ha de saber estar a la primera línia de la modernitat.

Una altra de les batalles que s'està perdent en aquest camp és la dels mems. Si sabeu què són els mems, sabreu que tinc raó, que la presència del català en aquesta nova subcultura emergent és insignificant. Si no sabeu què són, doncs encara és més obvi que no anem bé però per això estic jo aquí, per explicar obvietats.

Segons la Viqui, els mems són la unitat mínima de transmissió cultural. Es fa un paral·lelisme amb els gens, que són la unitat mínima de transmissió de vida. I llavors s'hi apliquen els conceptes darwinistes. Així doncs, un mem seria una idea que lluita per sobreviure i reproduir-se dins les ments dels humans. Les religions, les cultures o les llengües serien exemples de macromems.

Però això no és el que ens interessa discutir ara. Els mems que triomfen a la xarxa són aquests:

Imatge extreta d'una notícia que explica que hi ha gent que es tatua mems.Podeu fer clic per ampliar-la i veure quina pinta fan els mems.

Es tracta de dibuixets més o menys simpàtics que la gent utilitza de forma coordinada. Cadascun d'ells vol simbolitzar un concepte, actitud o forma de ser bastant arquetípica. I a partir d'aquests conceptes, simbolitzats en mems, es construeix una forma de comunicació sorprenentment expressiva.

La broma dels mems va agafar força en anglès, amb pàgines com 4chan i es va exportar al castellà, amb iniciatives com Cuanto Cabrón. La gràcia del tema és que es tracta d'eines col·laboratives. Els mems no són de ningú, pertanyen a la comunitat. Quan neix un nou mem, és la comunitat qui decideix durant quant de temps sobreviurà.

Com deia abans, la presència del català a l'univers mem és residual. Buscant per internet he trobat alguns intents de generar alguna cosa semblant a les versions anglesa o castellana, com "Els memes en català!" però sembla que no han gaudit de gaire bona acollida.

Aquests dos mems són probablement la major contribució catalana a l'univers mem. El primer és el Núñez del Crackòvia i s'utilitza per expressar l'entusiasme per les coses gratis (molt català, sí...). El segon és en Francesc Satorra, que va assolir la fama mundial en ser immortalitzat per la fotografia que recull el moment en què Mourinho va ficar el dit a l'ull a Tito Vilanova. Aquest segon mem, ja en desús, es va fer servir com un personatge que ho veia tot, una mena de Gran Germà.

Algú pot pensar que el tema dels mems és menor, que és una cosa friqui i frívola, un joc que els adolescents fan servir per procrastinar i no fer els deures. Però no és precisament aquí on ens juguem el futur del català? A les noves formes d'entreteniment i cultura dels més joves?

Doncs per acabar us proposo un repte. Un repte difícil, per desgràcia. Si no coneixeu l'univers mem, feu-hi una ullada. Després intenteu fer alguna vinyeta amb mems*, pengeu-la al vostre bloc o al bloc d'algun amic. A veure si podem generar un moviment mem en català prou digne de la nostra cultura.

*: Ja sé que sembla difícil. Cal tenir una mica d'enginy, saber fer anar el Paint o el Photoshop... però també es pot agafar una vinyeta ja feta i traduir-la. El plagi no està mal vist a l'univers mem. Al contrari, és una eina més que tenen els mems per seguir sobrevivint.