Qui és creïble?

Els qui escrivim, ja sigui realitat o ficció, aspirem a tenir una mica de credibilitat. Podria dir-vos que la millor manera de ser creguts és dir sempre (que puguem) la veritat. Però probablement us estaria mentint.

Fa uns mesos us vaig parlar dels ciberprofetes i la seva proliferació a internet. Avui m'agradaria analitzar més a fons els factors que determinen la credibilitat d'una persona.

El punt de partida torna a ser el mateix: el coneixement humà és massa ampli i, quan es tracta un tema, la majoria del públic acostuma a ser inexpert en aquella matèria. Llavors, sense saber de què ens estan parlant, a qui creiem?

Al Petit Príncep trobem una anècdota molt il·lustrativa. Un astrònom turc descobreix l'asteroide on viu el Petit Príncep però quan exposa el descobriment a la comunitat de científics no el creuen perquè porta un vestit que sembla de pallasso. Anys més tard, al seu país s'imposa la vestimenta occidental i, quan torna a exposar el seu descobriment, tothom l'accepta sense objeccions. Font.

Adoptar una aparença que inspiri respecte és una tàctica encara utilitzada en aquests temps: els polítics i empresaris es posen vestit i corbata per semblar més creïbles i els actors es vesteixen amb bata de laboratori per vendre productes de neteja als anuncis,... però aquestes formes estan tan gastades que ja ningú es pren seriosament els polítics o els actors dels anuncis.

Potser per això hi ha molta gent que opta pel contrari: un vestit que cridi l'atenció. Per esotèric, per friki, per llampant, per ridícul. Com més destaqui, més visites al Youtube. Com més visites al Youtube, més adeptes. Com més adeptes que repeteixin el teu missatge, més credibilitat. O, com deia ma mare: l'important és que parlin de tu, encara que sigui bé.

Veiem-ne alguns exemples. No entraré a valorar si crec que tenen raó o no en el que diuen, només vull fixar-me en com ho fan per aconseguir credibilitat.

1. Viatgers en el temps que venen detergent.

Un dels casos més clars de publicitat enganyosa: algú es creu que la noia de l'anunci ve del futur? Però si el detergent que anuncia es troba als supermercats! De tota manera, amb aquesta mentida òbvia i poca-solta i l'aparença cyberfashion de la noia, ens venen la idea que el detergent està formulat amb una tecnologia molt moderna.

2. El profeta que anuncia l'apocalipsi econòmica.

Si anuncies un futur més apocalíptic que els altres, val la pena cuidar el teu look de profeta. Ningú creuria que el país s'enfonsa si vas ben afaitat i pentinat amb brillantina.

3. El científic que s'assembla a Einstein.



Per molts, és el rostre de la ciència a Espanya. Els de la televisió podien haver triat a un científic de veritat (d'aquests que han estudiat una carrera científica, amb el seu doctorat i una llarga llista de publicacions a revistes prestigioses) però en comptes d'això van apostar per un expolític amb els cabells blancs desendreçats. La viva imatge del científic simpàtic, despistat i una mica boig.

4. La nena que explica la crisi.

Grouxo Marx té una frase (genial, com tantes altres) que diu:

-Això ho entendria fins i tot un nen de quatre anys.

-Molt bé, doncs porti'm un nen de quatre anys.

El missatge d'aquesta nena és semblant: la crisi és tan senzilla d'entendre, al seu parer, que fins i tot ella la sap explicar. El públic a qui s'adreça, com en Grouxo Marx, no és tan espavilat i necessita les explicacions de la nena per entendre-la. Però el missatge queda reforçat precisament pel fet que una nena entengui el tema i, per tant, es tracti d'una veritat òbvia i simple.

5. La monja del Youtube.

Va vestida de monja, es mou espasmòdicament i crida molt. Impossible que no tingui raó. Val a dir que el vestit de monja de modern no en té res. Al contrari, apostaria que la religió començà el dia que el xaman del poble es va vestir amb una pell de lleopard per tal de destacar sobre la resta del grup.

Exemples de personatges que aposten per una vestimenta cridanera per demostrar que tenen connexió amb forces misterioses de l'Univers.

De tots aquests exemples en podríem extreure tres grans línies mestres per ser creïbles:

1. Think big: fes que el teu missatge arribi al màxim de gent, sigui com sigui. Com més gent et conegui, més gent et creurà, encara que la majoria dels qui et coneguin pensin que ets un impresentable. Un 1% de 1.000.000 persones és molt més que un 90% de 1.000.

2. Adequa la forma al missatge: com en literatura, quan forma i fons van de la mà, es reforça el missatge. La forma pot ser l'estil d'escriptura o també el pentinat amb què surtis als vídeos.

3. Mimetisme: si vols ser tan creïble com x, copia'l. Mai seràs tan creïble com ell però t'hi aproparàs.