Llibres que maten

A Instint Bàsic, una escriptora es veu a l'ull de l'huracà quan es produeix un assassinat d'una manera idèntica a com es relata en el seu llibre.

A El nom de la Rosa, tots els qui llegeixen un llibre prohibit acaben misteriosament morts.

També hi ha vídeos que semblen matar aquell qui els veu, com passa a Tesis o a The Ring. Aquesta última fa servir aquest fet per (ATENCIÓ SPOILER) ficar la por al cos a l'espectador, fent-li entendre que ell també ha vist el vídeo que ha provocat la mort de molts dels personatges del film. I que si volia sobreviure, havia de fer una còpia de la pel·lícula.

Bé, jo vaig prendre el risc creure que hi ha una petita frontera entre realitat i ficció i vaig ignorar les amenaces de The Ring. En el fons, tots entenem que a la ficció i a la realitat les coses funcionen una mica diferent, no?

Doncs no. Recentment, una dona va morir posant en pràctica una escena sadomasoquista que havia llegit 50 ombres de Grey. Si donem per bona aquesta versió dels fets, ens trobem davant d'un llibre assassí?

Molts estudiosos assenyalen el Quixot com el punt de partida de la novel·la moderna. Cervantes va trencar moltes barreres i va enaltir el potencial de la paraula escrita. Els llibres són capaços de tornar boig al Quixot i posar en perill la seva vida. Però no només això.També s'esvaeixen les fronteres entre la realitat objectiva del món i la subjectiva del protagonista. I a partir d'aquí, un llibre ja serà capaç fer qualsevol cosa. Font de la imatge.

Però deixem de banda aquest llibre, que ja se n'ha fet molta publicitat i no és pas l'únic llibre que podríem acusar d'assassinat. Fa molts anys ja es va acusar al Werther d'una onada de suïcidis. Hi ha llibres de capçalera d'ideologies (Mein Kampft, el Manifest Comunista) o religions (la Bíblia, l'Alcorà) que han portat a milions de persones a morir o a matar. Altres llibres fan revisionisme històric, justificant o negant massacres. Podrien ser considerats còmplices d'assassinat? Finalment també hi ha tota una col·lecció de llibres místics, que defensen teràpies alternatives com la que li va costar la vida a l'Steve Jobs.

Per alguna raó romàntica, els enamorats dels llibres van fer una lectura positiva de la frase d'Edward Bulwer-Lytton, quan va dir que La ploma és més poderosa que l'espasa. Però el poder acostuma a tenir sempre una vessant fosca. I potser seria qüestió de plantejar-se si hem de fer alguna cosa per tal de protegir-nos dels llibres amb tendències homicides.

Periòdicament, els europeus donem lliçons morals als americans sobre la conveniència de restringir l'accés a les armes de foc. Algunes drogues les tenim prohibides i d'altres, molt regulades. En canvi, els llibres, que poden ser més poderosos que les armes, no tenen pràcticament cap restricció.

Val a dir que seria ben estrany trobar-se advertències com les que apareixen als paquets de tabac: "la lectura d'aquest llibre pot causar greus trastorns emocionals" o "les accions descrites en aquesta novel·la poden causar la mort. No les reprodueixi si no és en presència d'un adult assenyat".

I sí, sé que les restriccions a certs llibres porten a la memòria èpoques fosques, on es prohibien llibres per raons polítiques. Però en el fons, qui sap, potser la prohibició de certs llibres, amb el debat que pot generar, por ser l'empenta que necessita el sector editorial per sortir de la crisi.