Deien que la Història comença a partir del moment que els humans deixen constància escrita dels fets, documents que els historiadors poden estudiar. He dit que "deien" perquè potser amb l'estupenda reforma educativa que rewertebrarà el país això canvia. Recentment, uns "historiadors" han "descobert" que els ibers ja parlaven valencià. Així que, ja ho veieu, la Història és una disciplina del coneixement en la que tot el que creiem saber pot esdevenir obsolet en qualsevol moment.
Si algun dia tinc néts, m'agradarà explicar-los-hi com era Internet quan jo era jove. Aquesta foto, trobada aquí, m'ha donat algunes idees interessants.
Bé, bromes a part, l'altre dia buscava informació antiga i vaig prendre consciència de l'impacte de la digitalització de la informació. Portem uns quants anys fent servir Internet però tampoc tants. La majoria de nosaltres encara som capaços de recordar una època de la nostra vida sense Internet.
Resulta que tot el que va passar durant aquella època està molt menys documentat (i per documentat vull dir que no surt al Google) que les coses que passen ara mateix. Per tant, això que fem molts de tenir un flash mental sobre un tema i buscar-ho al Google funciona de forma molt deficient quan la informació és de fa més de vint anys.
Amb el declivi de la memòria biològica i del paper enfront la creixent base de dades digital s'està definint cada cop una línia històrica que separarà l'era digital de l'analògica. Qui sap, potser algun dia sigui tan important aquesta separació com la que va establir la paraula escrita.
Doncs crec que no et falta raó, és més fàcil que estigui documentat el que passa des que directament queda penjat a la xarxa que no pas recopilar tota la informació anterior. La fiabilitat, però ja és una altra cosa. Això sí, tenint en compte com es targiversa la història, potser en l'era digital poden quedar proves de la realitat perquè no ens enganyin tant del que va ser, encara que em decanto per just al contrari, que d'aquí un temps curiosament tota la informació que no interessi desaparegui misteriosament del mapa, en funció del que vulguin les classes dirigents que prevalgui.
ResponEliminaPer altra banda, no sé quins continguts busques, potser són més acurats que el que busco jo, però a mi m'ha sorprès sempre que la xarxa contingui tanta informació. Potser sí que de 20 anys enrere es poden trobar menys coses, però tot i així, crec també que és difícil no trobar res d'un tema concret, sempre hi ha alguna cosa.
En principi, el fet de diversificar les fonts i funcionar amb servidors distribuits internacionalment afavoreix la pluralitat informativa. Per exemple, amb la Monarquia, ara se saben coses que fa vint anys es censuraven. La contrapartida de la llibertat que dóna la xarxa és el poc contrast que tenen moltes informacions. Per tant, opino que la principal tasca a fer és educar la població perquè tingui cada cop més bon criteri.
Eliminai tu què fas buscant informació de fa 20 anys? Estàs parlant de la prehistòria! Abans totes les explicacions es reduien: a) Es bruixeria b) Deu ho vol així.
ResponEliminaJo mateix vaig nèixer fa 34 anys i en aquella època neixíem màgicament d'una col que venia de París, transportada per una cigonya.
EliminaA mi em preocupa més la manera d'accedir a la informació que sigui. Sembla que tot ha de ser en tuits, missatges curts o estats de Facebook. Qualsevol escrit més llarg ja atabala!
ResponEliminaAu, siau!
Sí, d'això en vaig parlar fa cosa d'un any en diversos posts. "Literatura memento" en dèiem.
EliminaCrec que és fins a cert punt complementari. Al desenvolupar-se la memòria digital a la qual pidem accedir cada cop més ràpid, estem perdent memòria biològica. Ves que no acabem pensant bit a bit.
La teva pròpia anècdota sobre els historiadors que descobreixen que el català (valencià per a ells) ve dels ibers em fa dubtar molt del benefici d'Internet a la construcció d'una història més ben documentada i veraç. En l'època d'avui en que la gran majoria de la població té estudis bàsics i molts altres estudis superiors, en que hi ha Internet, en que hi ha Arxius, en que hi ha molts estudiosos molt especialitzats... avui, se senten a dir unes barbaritats que mai abans s'havien sentit.
ResponEliminaAixò no sé fins a quin punt és culpa d'internet. És cert que avui qualsevol ignorant pot publicar el que sigui a internet. Però en el cas d'aquests "historiadors" la cosa ha tingut ressò perquè es tracta de gent amb càrrecs de responsabilitat.
EliminaBona entrada que em fa pensar... és ben cert que Internet i Google ha canviat la nostra manera de viure en molts aspectes, i l'accés a la informació n'és un de fonamental. Com ho descriuran els historiadors del futur? Ai, només de pensar que el segle XX quedarà en una mena de prehistòria m'atabalo!
ResponEliminaEstem en una època absolutament fascinant. No sé què ens depararà el futur ni com serà la gent del futur, ni què diran de nosaltres però no puc deixar de pensar que estem en un dels moments més interessants de la Història.
EliminaMillora la tècnica, però els continguts continuen igual.
ResponEliminaNo ho crec. Internet també canviarà els continguts, sobretot en la forma (això ja es comença a veure) però també en el fons.
EliminaL'altre dia a "Cuarto milenio" es parlava de que estem entrant des dels anys 90 en un període d'involució, o com es diu científicament de regressió mental del cervell, i és degut, deien, a l'aparició de la xarxa d'Internet i la manca de dificultats en trobar solucions als problemes a l'hora de fer quelcom, amb l'aparició de les ciutats va començar el declivi, per la facilitat en viure que vam tenir en associar-nos en comunitats humanes i humanístiques i és amb la xarxa que hem arribat al grau més baix del controvertit CI coeficient d'intel·ligència, que ix molt menys eficient d'ençà alguns anys.
ResponEliminaQue siga cert o no, té molts trets de ser real, ara el que mai no sabrem és si hi ha un grup de persones que han millorat en llurs capacitats cerebrals, ací deixe la pregunta, i la possible resposta.
Una abraçada
Vicent Adsuara i Rollan
Biològicament els canvis triguen moltes generacions en desenvolupar-se. De no fer servir la memòria trigaríem bastant a reduir-la com a espècie. Darwin diu que s'aniria reduint a mesura que els individus amb més memòria es trobessin en desavantatge respecte als de memòria de peix i tinguessin menys descendència que aquests.
EliminaHi ha una teoria, una mica políticament incorrecte, que diu que sí, que això està passant. Que la gent amb menys estudis té més fills que els qui van a la Universitat. Com que aquests fills tenen més o menys les mateixes opcions de sobreviure que els fills dels universitaris (no com fa uns segles, que segons en quina família naixies podies morir molt abans), això vol dir que potser sí que amb les successives generacions els més ximples s'expandiran més ràpid que els més intel·ligents i la intel·ligència de l'espècie disminuirà.
No sé si a Cuarto Milenio ho plantejaven així o ho enfocaven una mica diferent, per no semblar excessivament eugenistes.
És fort, perquè encara porto més anys viscuts analògicament que digitalment, i en canvi se'm fa difícil pensar en poder viure sense internet, per treballar, per comunicar-me, per dir tonteries... I socialment, també. És ben bé un canvi d'era, com dius. I té a veure amb l'accés i la quantitat d'informació i el seu registre, però també, tant o més important, crec, amb la interrelació personal, la participació, l'organització social... i encara hi ha camp per recórrer. Crec que no sobreviuré a un altre canvi d'era.
ResponEliminaAbans de posar el peu a internet, cal mirar a dreta i esquerra. En el moment menys pensat, ens podem veure convertits en fòssils d'una altra era.
EliminaJo crec que Internet és una arma molt poderosa, tan per fer bé com per fer mal. En el sentit del que estem parlant, pot donar-nos molta informació i molt bona, però també en pot disfressar molta altra i a més, difondre-la a una velocitat incalculable i per tant, amagar informació real i en aquest aspecte, convertir-nos en ignorants, ara bé, ja no sabria dir-te si voluntaris o involuntaris...
ResponEliminaAmb tot, estic convençuda que arribarà un dia en què la línia històrica que separarà l'era digital de l'analògica serà tan important com la que va establir la paraula escrita. I penso que això té molt de bo, però també molt de dolent perquè hi haurà que no sabrà com buscar informació fora d'Internet i això, inevitablement, m'entristeix...
Bé, això últim potser no serà un problema, tenint en compte que més d'hora que tard, la informació no digitalitzada s'acabarà digitalitzant.
EliminaHdjxjdjfjfirndjuc dispendi)€;€,7;€€.€3€.€3€:€.)2&.€!2€€3€
ResponEliminaEl meu nebot ha fet de les seves, disculpa, Sergi.
EliminaPer uns moments he pensat que es tractava d'una nou format de comunicació virtual. Bé, i si el teu nebot és jove, com sospito, potser no vagi tan desencaminat ;)
Elimina