dilluns, 17 de juny del 2013

Llibres que maten

A Instint Bàsic, una escriptora es veu a l'ull de l'huracà quan es produeix un assassinat d'una manera idèntica a com es relata en el seu llibre.

A El nom de la Rosa, tots els qui llegeixen un llibre prohibit acaben misteriosament morts.

També hi ha vídeos que semblen matar aquell qui els veu, com passa a Tesis o a The Ring. Aquesta última fa servir aquest fet per (ATENCIÓ SPOILER) ficar la por al cos a l'espectador, fent-li entendre que ell també ha vist el vídeo que ha provocat la mort de molts dels personatges del film. I que si volia sobreviure, havia de fer una còpia de la pel·lícula.

Bé, jo vaig prendre el risc creure que hi ha una petita frontera entre realitat i ficció i vaig ignorar les amenaces de The Ring. En el fons, tots entenem que a la ficció i a la realitat les coses funcionen una mica diferent, no?

Doncs no. Recentment, una dona va morir posant en pràctica una escena sadomasoquista que havia llegit 50 ombres de Grey. Si donem per bona aquesta versió dels fets, ens trobem davant d'un llibre assassí?

Hola soy don Quijote - Y esto es Jackass
Molts estudiosos assenyalen el Quixot com el punt de partida de la novel·la moderna. Cervantes va trencar moltes barreres i va enaltir el potencial de la paraula escrita. Els llibres són capaços de tornar boig al Quixot i posar en perill la seva vida. Però no només això.També s'esvaeixen les fronteres entre la realitat objectiva del món i la subjectiva del protagonista. I a partir d'aquí, un llibre ja serà capaç fer qualsevol cosa. Font de la imatge.


Però deixem de banda aquest llibre, que ja se n'ha fet molta publicitat i no és pas l'únic llibre que podríem acusar d'assassinat. Fa molts anys ja es va acusar al Werther d'una onada de suïcidis. Hi ha llibres de capçalera d'ideologies (Mein Kampft, el Manifest Comunista) o religions (la Bíblia, l'Alcorà) que han portat a milions de persones a morir o a matar. Altres llibres fan revisionisme històric, justificant o negant massacres. Podrien ser considerats còmplices d'assassinat? Finalment també hi ha tota una col·lecció de llibres místics, que defensen teràpies alternatives com la que li va costar la vida a l'Steve Jobs.

Per alguna raó romàntica, els enamorats dels llibres van fer una lectura positiva de la frase d'Edward Bulwer-Lytton, quan va dir que La ploma és més poderosa que l'espasa. Però el poder acostuma a tenir sempre una vessant fosca. I potser seria qüestió de plantejar-se si hem de fer alguna cosa per tal de protegir-nos dels llibres amb tendències homicides.

Periòdicament, els europeus donem lliçons morals als americans sobre la conveniència de restringir l'accés a les armes de foc. Algunes drogues les tenim prohibides i d'altres, molt regulades. En canvi, els llibres, que poden ser més poderosos que les armes, no tenen pràcticament cap restricció.

Val a dir que seria ben estrany trobar-se advertències com les que apareixen als paquets de tabac: "la lectura d'aquest llibre pot causar greus trastorns emocionals" o "les accions descrites en aquesta novel·la poden causar la mort. No les reprodueixi si no és en presència d'un adult assenyat".

I sí, sé que les restriccions a certs llibres porten a la memòria èpoques fosques, on es prohibien llibres per raons polítiques. Però en el fons, qui sap, potser la prohibició de certs llibres, amb el debat que pot generar, por ser l'empenta que necessita el sector editorial per sortir de la crisi.

12 comentaris:

  1. Interessant reflexió...
    Fa poc em vaig quedar parat quan vaig veure aquestes imatges:
    http://www.dailymail.co.uk/news/article-2311302/Provocative-new-PSAs-ask-assault-weapons-legal-childrens-books-chocolate-candies-banned.html
    En una d'elles expliquen que el llibre de la Caputxeta Vermella havia estat prohibit a algunes escoles de Califòrnia perque la nena portava vi a la seva àvia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, és que el conte de la caputxeta no he entès mai com pot ser un conte per a nens.

      A part del vi (això no ho recordava), hi ha un llop transvestit, un caçador que és arquetip del masclisme (ha de venir a rescatar a dues dones que no saben solucionar els seus propis problemes) i de la violència (missatge: al món real les coses se solucionen fent ús de la violència) i hi ha explotació infantil (la caputxeta és una menor enviada a una missió perillossísima).

      No dic que s'hagi de prohibir però... explicar-lo als nens??

      Elimina
  2. Hi ha un escriptor de qui no recorde el nom que solia dir que escrivia com es rentava les dents, no és que un llibre siga roí, que ho pot ser, com ara el Mein Kampf o algun llibre que no en sí sinó en els resultats han resultat roïns com la Bíblia o l'Alcorà, poden ser perillosos, però el que cal que tinguem els escriptors és la consciència tranquil·la a l'hora d'escriure alguna cosa, jo de vegades he escrit coses, i en tinc moltes, moltíssimes amagades, que no m'han agradat, no perquè atacaren ningú sinó simplement perquè coneixia l'abast de la seua dicció, i immediatament les he esborrades, que ja havien fet el seu paper? segurament, no es pot enretirar quelcom que diem o fem, el que està ja fet està ja fet, però cal que els escriptors i jo he aprés un munt, no escrivim com ens rentem les dents, cal que tinguem una certa ètica, no tot es pot dir, i molt, moltíssim menys sentir.

    Una abraçada i dir-te que hem de deixar a la bona fe dels escriptors que facen aquesta tasca, sinó tornaríem a les dictadures, que comencen prohibint un titular i acaben com la dictadura de Hitler o de Mao cremant llibres en fogueres en un dia de festa ideològica, les coses són així de complicades i la bona fe l'hem de crear, creant amor, sí amor, eixa cosa tan intangible que en no ser res, en ser no-res té la major força que pot tenir cap cosa, la més forta i intangible de l'existència.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que tens raó i que l'autoregulació és la solució menys dolenta. De tota manera, dóna per pensar-hi molt. El poder de la paraula escrita és immens i qualsevol en pot fer un ús indegut.

      Elimina
  3. Ja fa un parell de mesos que el llibre més venut de no ficció en castellà és "La enzima prodigiosa". És un bestseller internacional d'un japonès que promet una vida sense malalties a partir dels enzims i que també té una pàgina web de productes relacionats amb el llibre... tu que ets científic, m'agradaria que diguessis què en penses, perquè he llegit que es tracta de pseudomedicina que pot ser perillosa (per exemple en relació al càncer), però potser, més que prohibir, s'hauria de contraatacar el seu efecte amb més llibres i més arguments. Sí, potser aquesta seria la millor opció, en general, contrarestar, informar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. He escrit en aquest mateix blog un parell de posts sobre la divulgació d'idees sense controls que facilita internet ("Els ciberprofetes" i "qui és creïble?"), que es podrien aplicar al llibre que menciones.

      La meva premisa és que actualment el coneixement és tan ampli que poca gent és capaç de detectar errors o fal·làcies en camps molt especialitzats del coneixement. Per exemple, jo sóc químic però no sé si els enzims continguts en els aliments es poden "aprofitar". Després, si llegeixes una mica, recordes que els enzims acostumen a ser proteïnes i que a la carrera et van dir que quan una proteïna arriba a l'estómac, els enzims la desmunten en aminoàcids (peces que aprofitarem per construir les nostres pròpies proteïnes). És clar que, si els enzims que desmunten les proteïnes també són proteïnes, per què no es desmunten a si mateixos?

      Com et deia, l'opinió d'una persona no és la millor font d'informació, a tots ens poden colar gols en camps en els quals no estem especialitzats.

      Com tu dius molt bé, és una bona pràctica buscar informacions que contradiguin el que diu aquest llibre (o altres semblants). Pot passar igualment que no sapiguem qui té raó.

      En aquest cas, el que els que hem estudiat ciència sí que sabem és que normalment té raó qui es basa en estudis científics publicats a revistes de prestigi. I, segons sembla, aquest metge japonès no n'ha publicat cap.

      Et deixo un parell d'enllaços que he trobat, un a favor i un altre en contra:

      http://www.rtve.es/noticias/20130506/enzima-prodigiosa-hiromi-shinya-propone-cambio-radical-nuestra-alimentacion/653101.shtml

      http://www.losproductosnaturales.com/2013/05/la-enzima-prodigiosa-la-ciencia.html

      PD: En tot cas, pel que sembla, aquest llibre no és molt perillós, ja que recomana menjar molta verdura i poca carn. És a dir, probablement els motius són invencions marcianes però els consells dietètics no són especialment nocius.

      Elimina
    2. Gràcies, Sergi, em convenç més la crítica al llibre, encara que la idea de més verdura i menys carn és saludable, sí (ha acabat el regnat Dukan...). Per què aquesta mania a la llet? no hi ha cap argument científic que digui que és dolenta universalment, oi? ni en japonès....

      Elimina
    3. Hi ha molta gent que no tolera la lactosa, molta més de la que ens pensem. A la zona del Japó i Xina em penso que fins i tot són majoria.

      Si ets intolerant a la lactosa, millor no prendre'n. Si no ho ets, doncs aquí sí que hi ha una certa discussió.

      Elimina
  4. La diferència entre les armes i els llibres, es que les armes poden matar a aquell qui no les té. En canvi els llibres només poden matar a qui els llegeix, segons la teva teoria es clar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no. Segons la meva teoria, els llibres també poden matar a altra gent. El mateix cas del Grey també podia haver acabat amb la vida del membre de la parella que no havia llegit el llibre.

      Elimina
  5. Podria ser aquesta la venjança dels llibres que van ser cremats a Fahrenheit 451? A un altre post parlaves de la intel·ligència dels robots, no podria ser que la propera baula de la cadena evolutiva fos el llibre?
    Vicenç

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, podria ser. Els robots podrien fer-se "massa" intel·ligents o rebel·lar-se contra nosaltres després de llegir algun llibre en concret.

      Elimina