dimecres, 13 de novembre de 2013

Autoajuda per a dummies (II)

La setmana passada vaig donar uns arguments una mica durs contra els llibres d'autoajuda. Avui, per compensar, en donaré uns de tous a favor seu.

Això és una teoria que se m'acaba d'acudir però potser la gent compra llibres d'autoajuda perquè creu que els necessita. I potser creu que els necessita perquè cobreixen una mancança en l'educació emocional. Hi ha coses a la vida, coses importants que ningú no ens ha explicat. O sí. Però no les hem entès o les hem considerat irrellevants.

I hi ha moments en la vida que a dins del cervell alguna cosa fa clic i... es fa la llum! Una revelació! Aquella veritat que estava davant nostre tota l'estona per fi té sentit per a nosaltres.

Bé, doncs un llibre d'autoajuda pot ser un instrument per accelerar aquest clic. L'autor compartirà una revelació amb nosaltres i ho farà d'una manera prou eloqüent com perquè el missatge ens arribi. Tot això recorda una mica a la religió. I de fet hi ha qui sosté que la Bíblia és el primer llibre d'autoajuda.

He trobat un llibre que m'ha canviat la vida. Llàstima que encara no han tret l'edició de butxaca. Imatge.

I, com passa amb la religió, hi ha qui diu que l'autoajuda funciona. Hi ha qui realment ha canviat la seva vida després de llegir Qui s'ha endut el meu formatge? i ha canviat a millor. I hi ha qui no ha notat canvis tan profunds però troba que convé de tant en tant recordar aquelles obvietats que, de tan òbvies, sovint se'ns obliden.

I això, en essència, és o hauria de ser un llibre d'autoajuda: un camí cap a la millora personal que algú ha descobert abans que nosaltres i que se'ns ofereix.

15 comentaris:

  1. Tens arguments per tot, Sergi. Estic d'acord amb el que dius, tot i que per molts llibres que llegeixis fins que no vius en la pròpia pell les situacions qualsevol advertència no serveix de gaire, però és veritat que accelera el procés d'il·luminació i la trobada de solucions. Pel que fa als deu manaments de la foto, penso que és un fracàs de llibre d'autoajuda. A mi que em manin el que he de fer em fa venir ganes de no fer-ne cas o fer tot el contrari. En canvi si fossin recomanacions, com ara: "nosaltres vam fer això i ens va anar bé", penso que funcionarien millor.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A la religió pastafarista, els clàssics manaments passen a ser " I'd Really Rather You", més adequats a un context ètic de convivència que no pas a una imposició d'una moral.

      No obstant això, la Bíblia (recordem, el llibre més venut de la Història) té un missatge d'autoajuda molt potent. Jo el resumiria com que la vida és dura, la vida és cruel però pot ser meravellosa si trobem l'amor vertader. Un amor entès en sentit ampli: cap als altres humans, cap a Déu, cap a la seva creació. I entenc que algú pugui ser més feliç si incorpora al seu full de ruta vital aquesta idea.

      Suprimeix
  2. Jo per provenir d'un corrent psicoanalític pense que els millors llibres d'autoajuda és una bona lectura amb una gran bibliografia i biblioteca, te'n podries sorprendre el que m'han servit tots els llibres d'autors catalans, castellans, alemanys, francesos, de literatura, de filosofia, d'assaig en general, sobretot de poesia, de novel·la, el que m'han ajudat al meu viatge iniciàtic amb la psicoanàlisi, de fet una persona que no haja viscut o haver tingut alguna cultura li és contraproduent fer una anàlisi, no hi és viable per a eixa persona, el millor llibre d'autoajuda pot ser tant un de poemes de Salvador Espriu, com de Borges, com de Shakespeare. Llegir és el millor llibre d'autoajuda i, la valentia de viure.

    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo també crec que cada persona és un món. I cadascú tenim les nostres fibres sensibles a llocs diferents. Per això, el que a uns els deixa freds a d'altres els entusiasma.

      Suprimeix
  3. Estic d'acord amb les dues intervencions precedents: tens arguments per a tot i la lectura, en ella mateixa, és la millor de les autoajudes, perquè sempre hi trobes alguna cosa on t'hi sents reflectit i perquè, d'alguna manera, inconscient sempre, eh!, et fan reflexionar. Potser no immediatament, però un dia recordes allò que vas llegir a tal lloc i, de sobte, ho veus tot clar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, aquest és el clic, la revelació a què em referia. En el moment adequat, el missatge adequat produeix un impacte.

      Suprimeix
  4. Força d'acord amb que la Biblia no deixa de ser un llibre d'autoajuda. Potser sí que aquest clic ens pot canviar completament, i per què no trobar-lo en un llibre? Al final som nosaltres els que l'hem d'aplicar, fins que no ens en convencem, el canvi no es produirà, però hi ha qui es creu molt els llibres d'aquesta mena. És com l'efecte placebo, si funciona, benvingut sigui. Però segurament si saps que és placebo ja no et fa el mateix efecte.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Em deixa tranquil el teu comentari, després del que vas deixar la setmana passada ;)

      En el teu llenguatge bioquímic podríem dir que els llibres d'autoajuda actuen com a catalitzadors (o enzims): en l'entorn adequat poden accelerar els mecanismes d'una reacció.

      Suprimeix
  5. Per mi no hi ha millor llibre d’autoajuda que una bona obra literària. Els que s’emmarquen dins d’aquesta categoria no m’han acabat de convèncer mai. Potser per prejudicis meus, no ho sé, però en fujo d’ells com gat escaldat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo la veritat és que no n'he llegit gaires. També sóc un enamorat de la ficció més litearària. Però bé, hi ha d'haver diversió per tothom, no?

      Suprimeix
  6. Els llibres d'autoajuda son repetitius. Repeteixen una idea una i altra vegada. Repetir i sempre repetir. Diferents exemples, diferents casos, però tot es el mateix, tot repetit. Fent una cerca a google trobes el que vols aprendre sense tanta repetició. Potser hi ha gent que necessita aquesta repetició perquè li quedi fixada la idea, però jo no soc de repetir. A mi no em cal repetir, ho enganxo a la primera, i també ho aplico, vaig al gra sense fer-me pesat i sense repetir. Repetir bla bla bla Repetir bla bla bla repetició.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De fet la literatura també és repetitiva. I els llibres de divulgació. La nostra ment aprèn a base de repetició. També és cert que alguns en necessiten més que d'altres.

      Suprimeix
  7. Jo a l'altre post no em referia a llibres de la rellevància de la Biblia, i molts d'altres ...Sinó a aquests que proliferen com bolets i que ara estan molt de moda. Un bon llibre segur que sempre ajuda.
    Però jo segueixo pensant que la millor auto ajuda és aplicar el sentit comú davant de les diferents situacions...
    Bona nit.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Segurament tens raó però el sentit comú diuen que és el menys comú dels sentits. Així que potser hi ha molta gent que necessita buscar en algun lloc les solucions que no troben.

      Suprimeix
  8. Tens raó Sergi, de vegades no és fàcil sortir del laberint on en podem haver perdut, cal que algú ens doni un cop de mà, i tant de bo encertem en la tria...

    ResponSuprimeix