Podem confiar en la Marató de TV3?

Recentment, en una notícia d'aquestes que circulen viralment pel facebook, es parlava d'uns diners que havien desaparegut de la Marató. Avanço que la notícia, dita així, és terriblement sensacionalista, ja que dóna lloc a diverses interpretacions. Buscant fonts més explícites, s'arriba a entendre que un dels grups en qui havia confiat la Marató va resultar indigne de la confiança i els diners que va rebre. Però si el lector no arriba al fons de la qüestió -cosa habitual en aquest tipus de notícies-rumor que circulen pel facebook- es pot endur una idea equivocada. I arribar a la conclusió que "no hi ha un pam de net" i que no val la pena participar en cap iniciativa solidària.

Avui en dia estem travessant una etapa de catarsi, que va esclatar amb el 15M i els ciutadans indignats. Ens vam començar a queixar de tot, a criticar-ho tot. I potser calia criticar moltes coses, és cert. Però com a efecte secundari s'ha instal·lat una atmosfera nihilista on és difícil construir-hi res.

Fent una analogia, sembla com si el 15M hagi estat una mena de pubertat en què la societat ha passat de la infància més ingènua i crèdula a l'adolescència més rebel i contestatària. Potser era un pas necessari però calen més passos cap a la maduresa.

A mi em sembla bé que es denunciï la corrupció en tots els àmbits però també crec que cal posar les coses en el seu context. Perquè queixar-se de tot no és el mateix que tenir esperit crític.

El context de la Marató són les iniciatives solidàries. Volem fer un món millor i, conscients de les nostres limitacions, deleguem aquesta tasca en algú altre. A partir d'aquí, com triar en qui confiem? 

• Objectiu. De quina manera vol aquesta entitat ajudar a millorar el món? El que cal analitzar aquí és fins a quin punt és útil la tasca que es proposa fer l'organització. Hi ha un grau elevat de subjectivitat perquè cadascú de nosaltres dóna més importància a uns objectius que a uns altres.
  
  Per exemple, protegir els animals en perill d'extinció pot semblar important per a algunes persones mentre que per a d'altres semblarà ridícul davant la necessitat de dur mantes als refugiats del darrer conflicte armat.
  En aquest sentit, l'experiència personal hi fa molt. Per exemple, aquest any la Marató busca finançar grups d'investigació que treballin per trobar remeis a les malalties degeneratives. A qui li hagi tocat de prop una malaltia d'aquest tipus estarà molt més sensibilitzat.
  En qualsevol dels casos hi haurà qui opini que aquestes tasques les ha de fer el govern, que ja paguem prou impostos perquè s'ocupin d'aquests temes. I probablement tenen raó: el govern hauria de dedicar més diners a la recerca biomèdica (i a la recerca en general). Però aquí cada euro suma. Cap euro dedicat a recerca sobra. Encara que el govern dediqués cinc o deu vegades més pressupost a finançar grups de recerca, l'aportació de 7 o 8 milions d'euros extra seguiria sent igual d'útil. I a més, quan la societat civil demostra que un tema li importa de veritat, tard o d'hora els partits polítics ho van apuntant a les seves agendes.
  
  
• Gestió. Quina part dels diners aportats es destina realment a l'objectiu? Si filem prim, mai serà el 100%. Una caravana d'aliments i mantes per als refugiats haurà de pagar seguretat privada o pagar "impostos revolucionaris" per arribar al seu destí. Alguns dels treballadors de ONGs no són voluntaris i cobren un sou (quin és un sou just?), alguns becaris reben també diners públics. Els qui treballen en ONGs o en grups de recerca ¿s'han de poder gastar el seu sou com vulguin o és poc ètic que es comprin un cotxe nou i un smartphone d'última generació? ¿Els investigadors mediocres haurien de renunciar al finançament que reben per tal de deixar que un investigador més brillant ocupés el seu lloc?
  En resum, que quan els diners passen per diferents mans, hi ha diferents criteris d'allò que és ètic. Hi ha casos realment polèmics. En aquest sentit, crec que hem de demanar:
• Transparència. Saber què s'està fent amb els diners. El més detalladament possible. Per exemple, aquí teniu els projectes finançats per la Marató de l'any passat. No estaria de més que cada grup detallés també què fa amb els diners. Tot i això, al final si es volen fer trampes, qualsevol partida pot incloure un desviament de diners cap a altres finalitats.
• Resultats. Saber quins resultats han obtingut els projectes finançats. Val a dir que, en el cas de la Marató, es fa difícil entendre la rellevància dels resultats per al gran públic. Sí que podem consultar les publicacions científiques dels grups finançats. Per desgràcia, la gent que no està ficada en investigació no entendrà si aquests resultats són excel·lents, mediocres o pèssims. Per tant, haurà de confiar en el criteri dels experts, que decidiran si els grups finançats anteriorment són mereixedors de finançament en noves edicions.

A partir d'aquí que cadascú decideixi. Jo crec que els diners invertits en recerca estan, en general, molt ben invertits. I, fins i tot, els invertits per la Marató probablement tenen més bona gestió i més bons resultats que els que inverteix el Ministeri o la Generalitat. (De fet, la notícia sobre la corrupció que afecta la Marató que he posat al principi, si la llegim atentament descobrirem que els presumptes corruptes, per cada cèntim estafat a la Marató, han estafat més d'un euro a l'erari públic.)

També m'agrada que almenys un dia a l'any puguem veure per la tele a algun científic de veritat. Que tothom es coneix les cares i els noms de desenes de futbolistes, polítics o grans hermanos però la gent que treballa dur per descobrir la cura d'una malaltia roman en l'anonimat.

D'altra banda, admeto que no m'agrada aquesta part de show sensiblero de les maratons televisives. Potser la solidaritat és més digna quan és més discreta, quan no cal anar dient als altres "mireu-me, estic ajudant, sóc bona persona!" o pressionant emocionalment a l'espectador perquè afluixi la pasta.

Però al final l'important és que algú està creant un projecte útil per ajudar a moltes persones. Hi ha moltes altres opcions. Potser en cap d'elles estarem segurs que el 100% de les aportacions es faran servir per a l'objectiu que persegueixen però segur que en totes elles se'n dedica més que el 0% que es recaptaria si féssim cas als qui troben pegues a tot.