Fa uns mesos, Coca-Cola va llençar una campanya de màrqueting molt original. Segur que heu vist als súpers o als bars que ara les llaunes porten noms de persones. No sé ben bé quin és el missatge que volien transmetre, si fomentar el canibalisme líquid o que la gent amb poca vida social establís relacions més humanes amb les llaunes de refresc. Però és cert que, en un primer moment, la campanya va tenir un cert èxit.
Però això de personificar llaunes és molt seriós i ha passat com quan en una novel·la un personatge se li va de les mans a l'autor, pren vida pròpia i comença a esquinçar la trama. Fa unes setmanes, Coca-Cola va decidir tancar algunes fàbriques a Espanya i acomiadar uns quants treballadors. I la campanya de les llaunes amb nom va prendre una nova dimensió.
Després de tota una vida dedicada a la companyia, de buidar-se, donant el millor que tenia dins, en Miguel ha deixat de ser útil. Ara només és un residu més d'aquesta societat consumista que no entén de lleialtats.
En aquestes circumstàncies, la campanya emet un missatge pervers: Coca-Cola dóna un nom humà a les llaunes, que és el seu producte, mentre ignora la humanitat dels seus treballadors, reduint-los a la condició de números que han de millorar al compte de resultats.
Val a dir que anteriors campanyes ja havien avisat. Ja sabíem que les llaunes portaven a dins "la guspira de la vida". Ara, amb el nom humà, ja tenen estatus de persona. Jo crec que no ho haurien de deixar aquí. Haurien de fer llaunes amb forma humana, que parlessin. Qui sap si, en un futur no gaire llunyà, es pot incorporar la Intel·ligència Artificial a les llaunes antropomorfes.
És més, potser algun dia són tan intel·ligents que poden arribar a ser directius de Coca-Cola. Un dia, algú veurà un antic directiu humà de la companyia a la paperera i dirà "ah, mira, es diu Miguel". Però no li donarà gaire importància.
No fa gaire, el dia del meu aniversari, un amic addicte a la coca-cola em va regalar una llauna personificada ... em va fer gràcia ja que anteriorment no havia vist la publicitat ...
ResponEliminaFora conyes, em fan sortir de polleguera totes aquestes multinacionals i altres menys "multis" que ploren i acomiaden als seus empleats dient que tenen pèrdues, quan l'únic que hi ha és que han deixat de guanyar un o dos euros menys que l'any anterior i - en molts casos- han tingut més guanys que en l'exercici anterior.
Amb mi, aquests i molts altres, no guanyen ni un euro.
Aferradetes :)
Hauríem d'aconseguir que aquestes multinacionals veiessin el tracte humà als seus empleats i la seva ètica com una part fonamental de la seva imatge de marca (que això sí que els preocupa).
EliminaHas vist alguna llauna amb el nom de Pons? No, oi? Això vol dir que podran substituir els Miguels i d'altres, però el Pons mai serà una llauna amb intel·ligència artificial :D
ResponEliminaEl Pons és insubstituïble. És una Intel·ligència Artificial única.
EliminaA mi em van regalar una nutella amb el meu nom i em va fer molta il·lusió, no l'he pas llençat el pot, és un record. Amb la coca-cola no passa el mateix perquè sé que n'hi ha moltes i que ningú no les ha fet pensant en mi.
ResponEliminaSeria tota una reflexió saber en qui pensaven els de la coca-cola quan van fer aquestes llaunes.
EliminaLa campanya, si no recordo malament, deia alguna cosa com: pren-te una coca-cola amb... i el nom de la llauna. La veritat és que si parlem de màrqueting, a mi em sembla una campanya brillant. Quantes persones heu vist buscant noms concrets al súper? Jo mateix puc dir que sempre faig firar la llauna fins a veure el nom, ara ja és un costum, no em prenc la coca-cola (zero) sense més, sempre miro el nom que porta. Si més d'un feu el mateix que jo, significa que els publicistes han fet bé la feina.
ResponEliminaNomés valoro aquest fet, sobre la situació econòmica i altres visions sobre les campanyes ja no hi entro, ni és que defensi la companyia. Només dic que es gasten molts diners, suposo, en publicitat, i aquesta dóna els sues fruits.
Els publicistes han fet una bona feina, segurament. La reflexió que hi ha darrere del post és que potser la companyia hauria de saber conjugar la imatge que es forma amb la publicitat amb la que dóna després com a resultat de les seves polítiques laborals. Perquè sinó, potser s'està fent gols en pròpia porta.
EliminaSi algun dia fan un bon Priorat amb el nom de la meva estimada, segur que el compro.
ResponEliminaFita
(O un Penedès, un Montsant, un Costers del Segre....)
Potser ja ho fa alguna marca. Jo he vist vins amb el nom d'una empresa (per regalar als clients). Suposo que tot és parlar-ho amb la marca de vins que t'agradi.
EliminaA mi em recorda les pelis de la guerra del Vietnam, on els marines, molt xulos ells, deien: "corre Joe, los charlies tienen una bala con tu nombre" mentre escopien el xiclet i es fotien una cola, en aquella època sense noms.
ResponEliminaTens raó, Gregori. Potser s'ho han copiat d'aquí.
EliminaDels cinc discursos humans que actuen interiorment en cadascun i exteriorment en una persona, és a dir, en aquest darrer cas posada a sistema, el del capitalista es caracteritza per gaudir de l'explotació humana de les plusvàlues, i una de les seues característiques i, més ara en el major recargolament, gairebé delirant d'aquest discurs, és dic, la mercantilització del subjecte, que ja ha passat a ser objecte i de quina manera, açò ja ho anunciaven pels anys 60 del segle passat artistes com Marcel Duchamp, però ningú no s'ho creia, el cert és que la degradació humana s'està portant a terme tan lent-ràpidament valga la contradicció, que ho és de paradoxal que tots ens la prenem com a cosa normal, fins que arribe l'eclosió final.
ResponEliminaUna abraçada i voldria ser optimista però hui no puc.
Vicent
L'humà esdevé objecte i el producte s'humanitza. Tot portat fins a l'extrem de l'absurditat.
EliminaCoca-cola, no, però aigua Helena em faria gràcia!
ResponEliminaAigua no ho sé però un detergent em penso que sí que hi ha.
EliminaI a l'inrevés. Abans de les llaunes se li dóna nom de empresa a equips esportius, intal·lacions, actes, lligues, etc Les llaunes passen a ser persones i les activitats humanes empreses. Per cert que per a mi ni els meus fills no hi ha llaunes, no hi ha els nostres noms.
ResponEliminaEl que hauríem d'anar fent és deixar de prendre aquestes dosis elevades de sucres, com a mínim de manera habitual, que no és més que aigua i sucre en el 99%.
Enllaçant amb el que deia el Gregori una mica més a dalt, i amb una mica de mala bava, es podria dir que amb això dels refrescos ensucrats "hi ha un michelín amb el teu nom".
EliminaQuina impressió veure's llençat així...
ResponEliminaSi t'ho imagines amb el teu nom deu fer encara més impressió.
EliminaLa campanya va ser brutal. La gent es regalava coca-coles doncs tenien el nom de l'altre. L'efecte va ser brutal.
ResponEliminaCom el que expliques, però no deixa de ser el que veiem en moltes empreses on s'acomiada gent simplement pel fet que uns quants continuïn tenint els mateixos privilegis i superàvits.
Per tant, la contra, boníssima. La farem circular.
Quan vaig veure aquella llauna a la paperera em van venir un munt de reflexions. Crec que la imatge ja parla per si sola, una metàfora brutal del capitalisme i la societat de consum. Aplicada, no ja als productes sinó també a les persones.
EliminaHa de ser una mica impactant trobar a les deixalles una llauna amb el teu nom!
ResponEliminaA mi la campanya en si, no em sembla malament, perquè també he vit alguna crema de xocolata personificada, però jo la guardaria i la faria servir per posar-hi flors, llapis...La reutilitzaria!
Bona nit, Sergi.