dimarts, 18 de febrer de 2014

Àtoms i lletres al twitter

Un home del segle XIX va dir un dia que "cal ser absolutament modern". En una època on no hi havia internet, ni mòbils, ni televisió, ni avions, ni ràdio i potser estaven inventant el telèfon però encara n'hi havia tan pocs que devia ser molt difícil parlar-hi amb els amics perquè ja seria casualitat que tu en tinguessis un i el teu amic un altre.

A mi això de la modernitat de vegades m'avorreix, ho confesso. I el twitter em feia una certa mandra. No sé si encara és modern o si ja ha passat de moda, com passa sovint amb les coses modernes. I llavors és quan t'agafa complex de dinosaure i dius "doncs ja veus, els dinosaures van estar un munt d'anys dominant la Terra, i si no arriba a ser pel meteorit potser encara hi serien". És més, ara diuen que els ocells són descendents dels dinosaures.

L'acudit del twitter. Font.


Bé, sigui com sigui, l'altre dia em van convèncer per obrir compte a twitter i aquests dies estic provant a veure si veig de què va l'invent i si en puc treure res de profit. Així que, si teniu twitter:

  1. Ja trigueu a fer-me un follow d'aquests, que crec que és el que es porta a twitter. A la vida real la gent s'amoina si veu que l'estan seguint uns quants centenars de tios amb pintes rares però al twitter es veu que és una cosa desitjable. Em podeu trobar per: @atomsilletres.
  2. Em podeu explicar la vostra experiència? Si heu trobat alguna cosa interessant a fer a twitter, recomanacions, consells per semblar més modern...
Si no teniu twitter i voleu opinar contra els modernets que escriuen el seu nom començant per @ o sobre la insubstancialitat del que es mou per les xarxes socials, també us escolto.

15 comentaris:

  1. Em sembla que encara li queda corda per estona. Com tot, si se'n fa un bon ús, té utilitat, però no tothom en fa un bon ús, és clar. Coneixent-te una mica segur que el sabràs fer servir en la justa mesura. Només cal que siguis tu mateix, amb aquell punt de reflexió o ironia, o el que et surti. Com a tot arreu, vaja. Ara, quan escriguis el teu nom fora d'allà, no li posis l'arrova davant, fes el favor.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Això passa sovint, que les eines acaben sent bones o no depenent de l'ús que en fa la gent. Eines tan bones com el correu electrònic van a la baixa per culpa de l'spam, per exemple. I eines que en principi no aporten gaire novetats sobre el que ja hi havia (com whatsapp o twitter) acaben tenint molt d'èxit.

      Suprimeix
  2. Ja està, ja t'he donat a seguir que es el que volies, no? O també volies que em llegís el post? Buff...

    No li dono gaire ús al twitter... A veure pel que veig he fet més de 5.000 tweets això si.
    A veure, al principi em feien gràcia les ocurrencies d'alguna gent, però després vaig veure que la gran majoria de piulades no m'interessaven, per tan vaig deixar de llegir. Una altra cosa es deixar de publicar. Igual que en el bloc, soc un compartidor d'informació nat, per això encara continuo compartint post interessants, i no t'ho creuràs però molts d'ells ni tan sols estan en el meu bloc!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies per fer-te seguidor, Pons. Ja he vist el que vas fent i és cert que comparteixes moltes coses. Crec que no promociones prou aquesta faceta teva tan generosa.

      Suprimeix
  3. Doncs gràcies per escoltar-nos Sergi, jo no tinc compte a Twiter però si que el tinc a Feisbuc i ja veus com m'agrada escriure'l tot i que la modernor avança molt més ràpidament que l'AVL o L'institut d'estudis catalans, jo solia anomenar a la gent coenta o que fa servir sempre les darreres tendències els "moennos" però sembla que el que passa és que un es va fent vell i ja no accepta segons quines coses, per exemple la instantaneïtat i la curtedat dels missatges de la xarxa, sembla que els blocs són ja de l'antigor i quan fas més de cinc línies ja no ets llegit i en part és degut a l'instint de mort de l'ésser humà, un instint que si no li posem una mica de fre, i no parle de canons ni de vint-i-tres efes, sinó d'ètica tot s'ensorrarà en un raig d'immediatesa endogàmic, globalitzat i entròpic, però aquest ja és un altre tema, el cert és que a poc a poc tots hi anem entrant, el que cal i caldrà sempre és fer humana la xarxa i jo tinc constància de que tu i jo ho intentem, amb la paraula que és el veritablement important.

    Una abraçada germana des de València

    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, és difícil acostumar-se a certes exigències de la modernitat (brevetat, rapidesa, insubstancialitat). Suposo que arriba un punt a la vida que mires el món i veus que ha canviat tant que quasi no el reconeixes com a part del teu entorn.

      Per això de tant en tant, cal posar els peus en remull en algun d'aquests corrents de modernitat que van sorgint aquí o allà.

      Suprimeix
  4. Ja em sap greu Sergi, dec ser del Cromagnon, ni Facebook ni Twitter, així que si vull "Piular" amb tu serà a través d'aquesta casa, mitjançant el correu electrònic o el bloc.

    Pel temps que tinc lliure no podria amb tanta modernitat, hi ha vegades que ni tan sols puc estar al dia dels blocs, imagina't amb tanta història!!

    Doncs res, ja ens aniràs informant de com et va amb els ocellets. ;)
    Aferradetes!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, la modernitat té un preu. Sembla que cal invertir-hi moltes hores, tot canvia ràpid, ràpid.

      A veure què diuen els ocellets...

      Suprimeix
  5. Jo tinc compte a Twitter, però no l'he utilitzat mai i també en tinc a Facebook i aquí i entro de tant en tant...L'altre dia no em va deixar entrar, em deia que m'havia de registrar, i quan ho feia, m'informava que ja hi havia un usuari amb les mateixes dades, tu ho entens? Jo no!!!
    Bona nit.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Això dels registres a internet acaba sent un embolic. Ja no saps quina contrasenya va amb cada pàgina i al cap d'un temps no hi ha manera d'aclarir-se.

      Espero que ho puguis solucionar.

      Suprimeix
  6. La meva experiència a Twitter és molt curta. Vaig obrir un compte i al cap d'una setmana el vaig esborrar. Tanta piulada em va atabalar i no hi vaig trobar cap gràcia. Amb els blocs i Facebook ja en tinc prou. A veure si tu en saps treure més profit, ja ens explicaràs la teva evolució!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. O sigui que, més que un munt de ocells et va semblar una olla de grills? A veure què en trec jo, tot i que estic d'acord que sembla que hi ha una mica massa de soroll.

      Suprimeix
  7. El twitter és una meravella, un goig, un plaer. Et permet entrar en comunicació amb personatges que alguna vegada has admirat. A mi em va fer molta impressió un dia que el Gerard Quintana va retuitejar un tuit meu, o quan em va començar a seguir la Nancy Sinatra, o quan em posen algun tuit al 8aldia del Cuní. És una manera de participar de manera minimalista a la vida d'allà a fora; i fent servir bé les etiquetes # pots arribar als ulls de qui sigui, contestar-li a l'Anglada o al Rajoy, o queixar-te al mateix papa de Roma d'algun que altre capellà carca.
    I a banda de tot això, el twitter és, essent més utilitarista, una forma eficaç pels que tenim blog, d'arribar a un públic més escollit; imitant una mica el que fa el google amb la publicitat.
    Millora el facebook en el sentit que no t'obliga a seguir només a les persones que coneixes face to face; et permet fer perfils no personals, de webs o blogs, i d'aquesta manera pots anar augmentant el nombre de seguidors gairebé sense límit. A facebook, en canvi, arribes aviat al teu sostre; i si, segons ells no et portes bé, o algú dels qui has demanat amistat diu que no sap qui ets, els xicots del face et criden de seguida l'atenció i fa l'efecte que et mig bloquegen un temps.
    Al twitter també aprens a escriure l'essencial. Resumint, et felicito de tot cor.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies per la teva aportació. Veig que has sabut fer un bon ús de twitter. Espero trobar-li jo també la utilitat.

      Suprimeix
  8. Benvingut al món piulades!
    Intentaré buscar-te.

    A mi em provoca sentiments molt contradictoris. Me'l vaig obrir en plena voràgine 15M i m'atabalava molt. La quantitat d'informació que reps pot ser molt contaminant. I si et deixes portar pels esdeveniments, et pots arribar a engoixar.

    Penso que per rebre informació està molt bé. Però has de saber ben bé qui et dóna la informació. Doncs el que passa és com tot. Tothom diu la seva, des de la seva visió i manera d'entendre i estat d'ànim. I això pot portar a malsentesos.

    Ara, ja estic més en pau amb ell. Hi poso xorrades, deixo anar pensaments per esbrevar-me, bàsicament, i les infos interessants que hi trobo, les comparteixo.

    Però res d'alló més transcendent. Res com el cara a cara.

    ResponSuprimeix