dimarts, 29 de juliol de 2014

Relats d'estiu: el meu darrer cas.

L'assassí va entrar per la porta, que no presenta signes d'haver estat forçada. Coneixia la víctima o va fer que confiés en ell amb algun ardit. Van entrar pel passadís, fins al menjador. Devien xerrar una estona perquè hi ha dues copes de vi; una mig buida.  L'altra, plena del tot, no presenta cap empremta, ni digital ni labial. Probablement l'assassí va actuar amb premeditació i per això va evitar deixar cap rastre. També és probable que els nois del laboratori descobreixin que el vi duia algun narcòtic.



La víctima és el comissari Palau. Tenia una llista d'enemics llarguíssima. Centenars de convictes l'havien amenaçat repetidament. Acostumava a obtenir confessions als interrogatoris portant els acusats fora de la seva zona de confort mental amb un despietat i precís atac psicològic que sovint els feia embogir de ràbia. Sabia trobar els punts febles de cada persona. I no només utilitzava aquest do amb els sospitosos. També era odiat per les seves tres exdones i per mitja comissaria.

L'arma del crim és la pistola reglamentària de la víctima. Això reforça la hipòtesi del narcòtic al vi. L'orifici d'entrada és al bell mig del front. Una mort ràpida i indolora. Tot molt civilitzat, sense escarniment. Això sí, el rostre de la víctima ha perdut el rictus de superioritat imbècil que acostumava a exhibir a tothora. Ara només en resta un rictus d'imbecilitat a seques.

Bé, senyor comissari, aquest és l'últim cas que discutirem. Des que em va rellevar ja no tinc l'oportunitat d'investigar crims i, honestament, ho trobava a faltar. Mataria per saber si la nova inspectora és realment millor que jo o si, com mitja comissaria sospita, només em va rellevar perquè vostè se la tirava. Veurem si la seva puteta és capaç de resoldre aquest cas.


Ara me'n vaig, que tinc pressa. Ja ens veurem al seu funeral.

12 comentaris:

  1. L'ex-inspector sap més coses de les que diu, oi?

    ResponSuprimeix
  2. Ahhh, el comissari que l'ha rellevat és el comissari Palau? està parlant amb el mort? pas mal! he hagut de pensar i tot!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vaja, espero no haver-me passat amb la dosi de fer pensar el lector.

      Suprimeix
  3. Ai, m'he fet un embolic...Se l'ha carregat algú que va ser rellevat per una inspectora, amiga especial del comissari? Doncs ara ja podrà comprovar si és millor, perquè ja ha matat...
    Intueixo enveja barrejada amb masclisme, segur que ella resoldrà el cas.
    I mira que citar-se amb el mort al funeral, vaja un bandarra!!!
    Bon vespre.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hi ha una mica de rancúnia en aquest personatge, sí.

      Suprimeix
  4. No tothom pot ser ni detectiu, ni militar, ni policia ni tan sols polític, aquests tenen un cert tarannà fred, fins saber on són els límits i no traspassar-los en un interrogatori, saber per exemple traure informació sense haver de donar una pallissa, arribant fins al límit de l'interrogat, això és un home fred, com ens ho farem si cap dia ens hi trobem amb un? Jo no ho sé, però caldrà molta fe, o això espere, que no ho espere i només pregue per un estat sempre demòcrata.

    Una abraçada calenta, d'un home bo, si es pot un auto-anomenar.

    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo també crec que cadascú té unes habilitats i unes predisposicions. I a partir d'aquí cadascú desenvolupa els seus potencials com pot.

      Suprimeix
  5. Si jo fos la puteta el meu sospitós número u seria el narrador.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Part de la gràcia del relat està en no saber si la nova inspectora és competent o no ho és perquè el relat només dóna el punt de vista de l'exinspector.

      Suprimeix
  6. No m'apassiona gaire el genere policiac pur, em sembla una cosa passada de moda, pero el relat te un gir ben trobat en que el narrador es revela com l'assassi. M'agrada el llenguatge CSI convenientment emprat per a l'ocasio, i tambe l'agressivitat verbal consistent amb la rabia que generava la victima entre els seus companys a la comissaria.

    Resto a l'espera del teu proper cas, Sergi...

    Ah, i em disculpo per la manca d'accents. No se on paren en aquest coi de teclat birma...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Això de les modes va i ve. Fa relativament poc les llibreries anaven carregades de novel·la negra escandinava. A mi potser tampoc m'apassiona el gènere policíac però llegint Asimov vaig descobrir que podia ser un ingredient interessant afegit a altres gèneres.

      No portaves accents a la motxilla?

      Suprimeix