dimecres, 23 de juliol de 2014

Tradicions estiuenques: les reposicions

Arriba l'estiu i les teles posen el pilot automàtic per marxar de vacances. En general, triomfen els programes que en Monegal qualificaria d'escuma televisiva (tipus Grand Prix o La Partida de TV3) amb reposicions de sèries antigues.

Algunes cadenes, no sé si per mandra extrema o per tradició, fins i tot decideixen que les sèries reposades siguin les mateixes cada any. Per exemple, a TVE tornen a fer Verano Azul* i a TV3, Plats Bruts.

Els plats bruts de la meva cuina també fan reposicions periòdiques. Font.


Val a dir que altres canals fan ús de la reposició durant tot l'any. Així, el senyor Lara continua amortitzant capítols dels Simpsons. No només a Antena3, on porten un parell de dècades emetent un i altre cop els mateixos capítols sinó també a NEOX que és un canal especialitzat en reposicions.

També hi ha qui inclou les etapes del Tour de França en les reposicions estiuenques. Potser els més experts poden distingir si els capítols són nous o repetits però la majoria dels espectadors es queden hipnotitzats pel moviment de la serp multicolor i cauen rodons al sofà, gaudint més de la migdiada que no pas de l'emoció de la cursa.

A la cançó "El boomerang", els Manel fan referència al Tour de França. Certament, un boomerang és un símbol d'allò que torna, com les reposicions. Font.


Hi ha espectadors del Tour que fins i tot han adquirit l'habilitat de despertar-se quan s'ha acabat l'etapa, just per veure el moment gloriós en què el guanyador de l'etapa puja al podi i rep petons de les hostesses. Diria, tot i que no ho puc assegurar, que són els mateixos que dormen al tren i es desperten just quan arriben a la seva parada.

Vistos els bons resultats de les reposicions, tant en audiència com, sobretot, en el ràtio audiència/esforç, he decidit incorporar aquesta bonica tradició a aquest blog. Així doncs, durant aquest estiu podreu llegir alguns dels relats que he escrit. Amb el temps he perdut el compte de quins estan publicats i a on, així que no descarto que n'hi hagi algun d'inèdit.

Aquests relats quedaran enquadrats en la secció Relats d'estiu, tot i que és possible que la temàtica dels relats no sigui pas estiuenca. Només vol dir que s'han reposat durant aquesta campanya de reposicions d'estiu.

* Spoiler: al final, Chanquete mor.

14 comentaris:

  1. Bona idea! Jo podria fer el mateix pels dimarts i els dijous del juliol i agost! Podria posar casos típics antics. Total, qui es donaria compte? De fet ho podria aplicar durant tot l'any ja posats xD

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Has comès l'error de numerar-los. Si ara poses Cas típic 145, el lector sospitarà. I en tot cas hauries d'adjudicar a un post antic un número nou però això et crearà duplicitats molt lletges.

      Suprimeix
    2. No seria la primera vegada que passa. Tinc dos posts iguals amb números diferents

      Suprimeix
  2. Ni aquí ens en salvarem de reposicions! Però bé, per nosaltres no ho seran, perquè no te'ls haurem llegit abans. A mi em passava amb la F1 això que dius de les etapes del tour (anteriorment també amb el tour), m'adormia després de la sortida i em despertava justament quan arribava el primer, per saber qui guanyava. Mano de santo, tu! Ara ja no ho miro ni de conya.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Llavors, he encertat? També tens aquest superpoder de despertar-te a la teva parada?

      Suprimeix
  3. Estic del Chanquete, sense veure més d'una vegada la sèrie, jo tenia catorze anys o quinze, fins als collons, espere que els teus contes, això sí que és literatura, feta pels dilettanti o amateurs, gairebé millor que la pagada i feta pels escriptors d'etiqueta, perquè tot el que sone a etiqueta em fa pudor. Espere gaudir dels teus contes.

    Una abraçada des del barri de Russafa de València, xicotet racó del nostre domini lingüístic

    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Espero que t'agradin els contes, doncs.

      Una abraçada, Vicent!

      Suprimeix
  4. Tens raó, jo hi ha dies que després de passar per totes les teles(emissores) acabo tancant-la per pur avorriment...el què veig que encara fan són programes de bricolatge i ves per on, m'agrada mirar-los i això que a mi no se'm dona gens bé.
    Que tinguis un bon estiu, encara que sigui amb reposicions,

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sabia que encara feien programes de bricolatge. Pensava que amb l'IKEA això ja anava de baixa.

      Bon estiu a tu també, M. Roser!

      Suprimeix
  5. Això, reposa la teva obra i dóna'm alguna cosa per llegir... que la literatura birmana no m'està entretenint gaire...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja he dit que porto una mica de descontrol però a veure si trobo alguna cosa que no hagis llegit.

      Suprimeix
  6. I a la Bea li ve la regla, no? o era a la Desi? Ostreeeesss, m'hi he de tornar a posar!
    Amb molt de gust llegirem els teus contes, Sergi, la ciència ficció (si és que són de ciència ficció) és refrescant!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No ho sé, no he vist mai Verano Azul. De petit no tenia tele a la casa del poble i quan vaig créixer no vaig tenir cap mena d'interès per aquesta sèrie.

      Espero estar a l'alçada de les expectatives que han aixecat els contes.

      Suprimeix
  7. Però sabies que Chanquete ha muerto... mítica sèrie, mítica!

    ResponSuprimeix