dissabte, 31 d’octubre del 2015

Els inicis del llenguatge (2): capacitat d'abstracció.

Com us vaig dir al post Els inicis del llenguatge, bona part dels lectors d'aquest blog són familiars i amics meus. Així que, 4 mesos després, tornaré a parlar de les evolucions lingüístiques i cognitives del petit homo sapiens que fa més d'un any que corre (primer a 4 i després a 2 potes) per casa.

El nombre de paraules que utilitza s'ha mantingut força constant durant tot l'estiu i només en les darreres setmanes ha començat a avançar de forma notable. Curiosament, les noves paraules no són potser les més útils per comunicar-se. Hi ha paraules com pàrking, coixí, lluna o globus, que tenen una aplicació molt limitada. D'altres, com nen, pa, oli, sal, aquí o així, són paraules que pot utilitzar molts cops al dia.

He trobat molt interessant l'extensió del significat de les paraules des de l'objecte físic al concepte. Per exemple, ha après a dir poma per referir-se a la fruita física, a les fotos de pomes i fins i tot al logo d'Apple. I aigua és una tassa amb aigua, un toll o un quadre on hi hagi pintat un mar.


El peix és allò que apareix al plat per sopar però també el dibuix d'un peix en un conte (que no té cap similitud física amb el filet de peix) i el termòmetre amb forma de peix amb el que es banya. A més, també li diu peix als ulls en forma ovalada d'un joc d'enganxar peces magnètiques a un llibre.


Ha après també els conceptes lògics de i no. I el concepte més que fa servir de forma extensiva per dir "un altre" (per exemple, assenyala un coixí i després un altre i diu més perquè veu que és un objecte del mateix tipus). També diu vermell i blau als llapis de colors, però no encara a altres objectes d'aquests colors.

Altres casos més clàssics: la paraula caca són excrements però també la brutícia que es troba pel terra. I els gossos es diuen guau. Aquests casos han estat en contra del nostre criteri de pares, que sempre fem servir les paraules brut i gos.

Hi ha un cas que quasi sembla d'homonímia. El pipi és allò que fa al bolquer però també diu pipi quan juga amb cotxes, camions i trens de joguina.

Però la paraula que ha experimentat un grau més alt d'abstracció és mama. Sé que la seva mare* està una mica gelosa per la utilització massiva i aparentment indiscriminada que l'Albert fa de la paraula mama. Perquè mama és la seva mare, però també és "vull galetes", "agafa'm en braços", "estic cansat" i, en general, el que diu quan té qualsevol problema. 

La paraula mama, per l'Albert, estén el seu significat fins a "consol per tot allò que em fa patir o em neguiteja". Tot això és el que significa una mama per a ell.



*: Avui és el seu aniversari. La podeu felicitar.

20 comentaris:

  1. No hauria d'estar gelosa, l'Albert demostra que la seva mare és el seu consol, que la necessita molt, i fa servir el 'seu nom' per referir-se a tot allò que l'ha de fer sentir bé. I no és bonic això? Per molts anys mare!

    M'he quedat amb el tema caca i guau. Em fa certa rabieta que els nens diguin guau als gossos, no ho entenc. Això els ho diuen a l'escola o què passa? Més fàcil dir gos que guau, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, crec que a aquesta edat encara podem considerar la hiperdependència com una cosa bonica.

      Segurament això de guau ho deu haver sentit a algú. Ja no el controlem les 24h i, per tant, l'educació és compartida amb altres membres de la societat.

      Elimina
  2. El més bo és quan un nen li diu pilota a la lluna, i comença a fer servir les metàfores.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan comenci a fer metàfores potser faig un altre post.

      Elimina
  3. Felicitats des de Russafa, un xicotet barri de la ciutat de València cap a Catalunya, espere que visques molts anys i en pau i llibertat i felicitat.

    Les paraules són l'ànima de les persones, i la teua xiqueta comença a ser-ne conscient.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Vicent.

      Estem aprenent coses tots tres, si.

      Elimina
  4. Penso que generalment un xiqut apren primer les paraules que li són útils, que s'adona que quan les diu , n'obté algun benefici, es clar que també n'aprèn d'altres segurament per mimetisme...
    Per ells una paraula pot servir per moltes coses que tenen formes semblants com dius tu , poma, peix...I em sembla fantàstic que li ensenyeu a dir les coses pel seu nom i no aquella mena de "vocabolari irreal que els pares solen fer servir amb els fills i que el trobo molt carrinclor... Per cert nosaltres quan encara no caminen drets diem que van a quatre grapes
    La mama ha d'estar orgullosa de que el seu nom signifiqui totes les coses bones que el nen pretén, físiques o emocionals, no en va , en aquesta edat, és la seva principal referència...
    Doncs aprofito; per molts anys per aquesta mare i petonets als tres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He comentat això de les paraules "poc útils" perquè ens ha sorprès. N'hi ha d'altres que potser anirien primer, com "hola" i "adéu" i encara no diu.

      Gràcies per les felicitacions i pels petonets. Te'ls retornem amb interessos.

      Elimina
  5. molt interessant aquest estudi de l'aparició i evolució del llenguatge del teu fill suposo.....així que "mama" és un mot comodí pel que llegeixo .....doncs si es felicita la mare i el pare d'aquesta criatura

    ResponElimina
    Respostes
    1. Curiosament dissabte vam estar amb un altre nen més petit que només deia mama i papa. I mama ho feia servir també pràcticament per a tot.

      Elimina
  6. Ha de ser certament curiós això d'observar dia a dia el procés d'aprenentatge en societat d'un petit homenet. De ben segur es deuen aprendre un munt de coses sobre la nostra manera de funcionar. Ara em pregunto quants investigadors en IA hauran emprat els seus propis fills com a objecte d'estudi...

    Pel que descrius, semblaria que un nen aprèn noves paraules i conceptes a través de metodologies molt variades, i que no sempre respondrien a la seva necessitat animal més immediata. En relació a això, recordo que la primera paraula que tinc consciència d'haver après va ser una paraula tan estranya com "preocupar". Tot i que en aquells moments no acabava de saber exactament què volia dir, si que tenia clar quan l'havia d'aplicar: quan ma mare estava enfadada. No sé si vaig ser un nen rar...

    En fi, moltes felicitats a la Irene. I també a l'Albert, per estar a punt d'assolir el nivell A de català!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les felicitacions! Val a dir que a l'Albert jo encara no li donaria el nivell A.

      No sabria dir quants investigadors d'IA han fet servir els seus fills de conillets d'Índies. La veritat és que, com deia més amunt, és difícil controlar les 24 hores el subjecte d'estudi perquè està clar que ha d'interactuar amb altres humans i no sé si hi ha algun pare que no se separi mai del seu fill.

      Sí que és una paraula estranya "preocupar". Però quants anys devies tenir? La majoria no tenim records abans dels 3 anys, crec.

      Elimina
  7. Curiós veure com evoluciona un ésser pràcticament des del seu estat larvari i comença a comunicar-se amb els de la seva espècie, deu ser com tenir un documental a casa.

    Ara, entre tu i jo, quan tens previst introduir-li el concepte de "Pons's Blog"?

    Felicita a la mama de part meva!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És com un documental en 3D i interactiu. Molt interactiu. De vegades més interactiu del que desitjaries...

      Dissabte passat vam veure un nen petit (veure en un comentari més amunt) que es deia Pol. I deia una cosa semblant a Pol. Podria dir la paraula Pons qualsevol dia d'aquests.

      Elimina
    2. Sergi,com sempre enhorabona i enhorabona per tots els comentaris. Tan bons que només em queda refugiar-me en la pedanteria, per la qual demano disculpes anticipades.
      La meva aportació, un petit llibre de John Locke ( 1632-1704), com aquell que diu ahir mateix, molt abans dels coneixement sobre les xarxes neuronals i tal i qual...
      El seu títol " GREAT IDEAS", traduít com" Del abús de les paraules". En la portada ens ja ens diu que les paraules són tan sols signes de les nostres idees, no les coses en si mateixes,... o que "en el fons les paraules deriven d'aquelles que signifiquen ideas sensibles".......
      Un petit llibre, a la Casa del Llibre..no recordo si em va costar 5€ o 6€.
      Sergi, com sempre enhorabona!

      Ohhh, això ja ho havia dit!

      Elimina
    3. Gràcies, David, per enriquir aquest blog amb referències culturals de nivell. A mi el senyor Locke em sonava de "Lost", tot i que no sabria dir si hi ha alguna relació.

      Elimina
    4. No obstant, si bé aquest llibre no em va cridar especialment l'atenció i el vaig llegir entre línies amb moltes anotacions, aquest matí en pensar en ell m'he adonat que el que tu has expressat en el teu post li donava ple sentit, el significat que en fred no li havia trobat.
      I sobtadament he pensat que potser l'autor també, més enllà del marc teòric, també tenia un fill petit, o que potser tu fossis el Locke del segle XXI. Sí, Sergi, el llibre és el que és, però les teves notes i les teves impressions li han donat ple sentit .... i molta ànima....molta.

      Elimina
    5. Oh, això em fa sentir molt orgullós! ;)

      Elimina
  8. Tal com diu en Brandon Lee a The Crow: "Mama és el nom que li donen a Déu els llavis i els cors dels nens".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria un bon resum del post. És una frase de pura poesia: tants matisos en tan poques paraules...

      Elimina