dijous, 10 de desembre del 2015

Posts post-mortem

Segur que tots heu pensat algun cop què passarà quan moriu. Què passarà amb tot allò que deixeu enrere? La família, els amics, l'empresa, la vostra obra... Allò que us sobreviurà, com canviarà?

Darrerament, amb la irrupció d'internet, la mort biològica de les persones deixa informació d'elles a la xarxa. Especialment de xarxes socials o webs participatives. És un tema que ja havíem tractat anteriorment aquí.

Els que, com jo, escriviu un blog, també us preguntareu: què passarà amb el meu blog? N'hi ha que sou previsors i planifiqueu les publicacions amb anterioritat. Així, podríeu morir i els vostres lectors no se n'adonarien fins que els posts planificats s'esgotessin. I, en realitat, aquesta extensió temporal podria ser tan llarga com volguéssiu, ja que el gestor del blog us accepta dates d'altres segles i tot.

Però hi ha una solució encara més curiosa per fer que el blog us sobrevisqui. Es tracta d'una xarxa social que possibilita publicar posts després de mort gràcies a un programa de IA. Se suposa que estudia el tipus de post que acostumeu a escriure i genera contingut semblant, de tal manera que el vostre usuari continua creant contingut sense que vosaltres us hàgiu de prendre la molèstia d'escriure els posts amb anterioritat.

Sincerament, he sentit una mica de vertigen davant d'aquesta pantalla d'inici. Potser no sóc tan transhumanista com em pensava. Eter9.

Una altra iniciativa semblant és eterni.me, un projecte del MIT que pretén crear una biblioteca gegant de persones digitals a partir de pensaments, memòries i altres tipus de continguts.

Hi ha qui es planteja si realment és desitjable que ens sobrevisqui un Jo virtual postejador. A mi m'ha fet més por que una empresa a qui no conec de res analitzi la meva personalitat mitjançant un software d'IA.

33 comentaris:

  1. No sé qui podria fer poemes com els meus, i menys una màquina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com els teus no ho sé però en aquest blog ja ha sortit alguna màquina que fa poemes.

      Elimina
  2. Lo fort es que he estat curiosejant i això del Eter9 sembla que va en serio! Ja hem arribat fins aquí? Pensava que encara trigaríem uns quants anys més a fer IAs capaces de replicar la meva IA! De fet, el post de Star Wars de l'altra dia que va sortir mig repetit podríem dir que es una proba que vaig fer del Eter9, ja veus encara l'han de millorar.

    ResponElimina
  3. Quines coses...Jo penso que ja dono prou la tabarra ara, només faltaria que la gent m'hagués d'aguantar després...
    Bon vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et conec prou com per dir que això va per tu però hi ha gent que quan deixa de donar la tabarra... la trobes a faltar.

      Elimina
  4. Sergi, fa temps que no sabia res de tu. Com va ser el traspàs. La primera Lliga de Microrelataires la vas guanyar tu o .... la IA.
    Com va tot per allà!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tècnicament, la IA no sabria com ha estat el traspàs perquè s'ha generat a partir de la personalitat de l'humà quan era viu.

      Elimina
  5. I per què voldria algú publicar un blog després de mort?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Als escriptors fracassats sempre els queda l'esperança que després de la seva mort la seva obra pot tenir un èxit inesperat i convertir-se en llegida i admirada.

      Això vindria a ser el mateix.

      Elimina
    2. Ja... I com se n'assabenten, que la seua obra és llegida i admirada?

      Elimina
    3. Per cert, hi ha un pseudopredicador a la tele d'Egipte que va morir fa deu anys i continua fent programes en directe. Això sí que vindria a ser el mateix ;)

      Elimina
    4. Els acòlits del telepredicador utilitzen vidèos enllaunats. En canvi el Whatsapp és en rigorós directe, però has de contractar-lo, millor si és tarifa plana, abans de dinyar-la.

      Elimina
    5. Bé, si ens posem així, Jesús i Mahoma van morir fa una pila d'anys i els seus discursos encara aixequen passions.

      No sé si, com diu el David, fan alguna mena de seguiment per Whatsapp del seu missatge.

      Elimina
  6. Fa uns mesos vaig estar considerant la possibilitat de crear-me un perfil a l'Eter9, però al final ho vaig deixar estar. Em sembla que, amb els pocs membres que deu tenir aquesta xarxa social, la interacció deu ser mínima, de manera que la IA a càrrec m'acabaria modelant un "jo post-mortem" d'allò més avorrit.

    Prefereixo desaparèixer abans que ser una llauna.

    Ara bé, penso... i si en un futur llunyà el meu perfil post-mortem, evoluciona, adquireix consciència i es reinsereix en un nou cos físic? Hauré tornat llavors a la vida?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això sí que seria un drama: tenir un jo post-mortem avorrit.

      I si expliques acudits a Eter9?

      El tema de reinserir-se crec que el tinc bastant clar. Podríem arribar a tenir un David2, indistingible per a tothom del David orginal PERÒ no series tu amb el teva autoconsciència actual, seria un clon teu que, en el millor dels casos, creuria ser tu.

      Elimina
    2. Això és un capítol de Black Mirror, no?

      Elimina
    3. Eva, no coneixia aquesta sèrie. De tota manera, aquest argument també es pot veure a un capítol de Futurama i a una novel·la que ha escrit un servidor.

      Elimina
  7. la veritat fa una mica de angunia pensar que després de deixar l'existència física i química, la desaparició total , hi pugui haver un artefacte que publiqui en lloc teu quan tu ja no hi ets..... realment inquietant

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mortalitat és inquietant. I la immortalitat també. Catch 22.

      Elimina
  8. Mentre no traguen el perfecte clon que fa l'amor per nosaltres tot hi anirà, no et sembla? Crec que la postmodernitat ha confòs l'important amb l'aleatori.
    Els metges ja no escolten, ja són els pacients qui han d'escoltar al metge i com això en tot, ja no escriurem, que era l'important, fer palesos els nostres sentiments sinó que hi haurà un clon que em farà les novel·les, ai! ja no conec aquest món i en tinc ja cinquanta-un.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Vicent. Ara mateix estic escrivint un relat sobre una mena de robots que fan l'amor amb persones. De fet ja quasi ni és ciència-ficció perquè les joguines sexuals i la realitat virtual estan generant productes cada cop més complexos.

      Tens raó que aquest món, de tant ràpid com es mou, costa de seguir.

      Elimina
  9. Sergi, ens dius que tècnicament, la ( nostra) IA no sabria com ha estat el nostre traspàs perquè aquest s'ha generat a partir de la personalitat del esser humà quan era viu, però jo opino que seria tot el contrari, i que la IA s'anticiparia a la nostra mort i ens sobreviuria. Suposo que aquest és l'esquema teòric de Eter9, que tu, entre els àtoms i les lletres ja deus estar investigant.
    I per donar-li una mica de canya al tema, adjunto uns enllaços a BIOCAT una organització de nivell mondial a casa nostra. BIOCAT!

    Per adobar-ho aquests links:
    LA VIDA INSTRUCCIONS D'US. COM ELS ALGORITMES MODELEN LA NOSTRA VIDA, ende, David Salsas dixit, com la nostra vida pot ser replicada després de la nostra mort amb els nostres propis algoritmes

    http://www.bdebate.org/debat/la-vida-instruccions-dus-com-els-algoritmes-modelen-la-nostra-vida

    I entre tots els b-Debats, sense excepció, en particular:
    http://www.bdebate.org/sites/default/files/ficheros/curriculums/bdebate_lacaixa_algoritmes_modesto_orozco_web.pdf

    Rien va plus!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan dius s'anticiparia, entenc que és una previsió que la IA podrà fer de forma més o menys encertada, no pas el relat d'una experiència ja viscuda.

      Elimina
  10. I com no, el debat
    http://www.bdebate.org/debat/als-origens-de-la-ment-humana
    i els programats pel 2016.
    Bona nit a tots!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels enllaços aportats. Realment veig que hi ha gent discutint de temes més marcians que nosaltres.

      Elimina
  11. Potser són iniciatives que interessaran molt a persones com en Pons (com l'AhSe no, perquè ja és immortal), però no pas a mi. És clar que he pensat molts cops que passaria si de sobte la palmo, amb totes les meves xarxes virtuals. El que voldria seria avisar d'alguna manera, per tranquil·litat vostra, més que res perquè sóc força constant, i desaparèixer sense més us faria témer el pitjor. Que menys que tenir certesa. De fet, ja vaig dir fa temps que no marxaria del món virtual sense avisar, això està clar. I que si un bon dia deixo de participar sense dir res, que em doneu per mort i llestos.

    El que tinc clar és que ja us he donat prou pel cul en vida, no vull seguir-vos donant pel cul després de mort també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu i la teva modèstia...

      Que sàpigues que molts blogs de la Catosfera semblen vius gràcies en gran part a la teva tasca com a comentarista de blogs. Has pensat en què passarà amb tots aquests blogs quan moris si no t'has fet un Eter9 que continuï comentant-los?

      Elimina