7 maneres de destruir la humanitat: el cel desplomant-se sobre els nostres caps.

Arribem ja a la setena manera de destruir la humanitat. És potser la que deixa més en evidència el poder destructor de l'espècie humana, ja que ens caldria ajuda exterior. I quan dic exterior vull dir de fora de la Terra.

Avui, amenaces que venen del cel. Les he dividit en quatre categories.

Abans del forat de la capa d'ozó, del consum excessiu de recursos, de la generació descontrolada de residus, de l'escalfament global i de les armes nuclears, els humans només tenien por que el cel els caigués sobre el cap. Font. 

1. El meteorit.

Així en general, qualsevol cos celeste prou gran podria causar una devastació massiva a la biosfera. Al Sistema Solar hi ha una quantitat gens menyspreable d'asteroides i cometes capaços de fer una destrossa important.

Tan no menyspreables són que ja hem tingut algun cas d'impacte devastador, com el que va xocar amb la Terra fa 65 milions d'anys.

Goita, quin estel fugaç més gros! Ràpid, demaneu un desig! Font.

Val a dir que els nostres avantpassats van sobreviure a la catàstrofe i que, probablement gràcies al meteorit, els mamífers van desfer-se de la competència dels dinosaures i van arribar a dominar la Terra. Dit d'una altra manera, sense el meteorit potser no hi hauria hagut mai humans.

Ara bé, què podria passar si vingués un nou meteorit? Hauríem de tenir algun pla?

Hi ha algunes pel·lícules que especulen amb possibles plans per desviar meteorits i evitar que ens destrueixin. En aquesta hi surten en Bruce Willis i la Liv Tyler. I el pare de la Liv Tyler hi posa la música.

En aquest cas sembla que realitat i ficció diuen el mateix. Per desviar un meteorit, prova amb un petard ben fort. Les agències espacials estan estudiant com fer-ho.

2. Atac alienígena.

Des de la Guerra dels Mons de H.G Wells els atacs de marcians han estat un tema recorrent en la literatura i el cinema de ciència-ficció. Hi ha obres on els extraterrestres no venen amb intenció de destruir-nos i fins i tot de vegades volen ajudar-nos però quan els humans ens plantegem si estem sols a l'Univers, de seguida ens agafa una certa por que algú ens extermini.

A Starship Troopers, els extraterrestres ataquen la Terra amb un meteorit. Font. 

En la vida real no hi ha constància que ens hagin visitat els extraterrestres i tampoc sembla probable que ens visitin mai. Amb el que sabem de física, les distàncies entre estrelles dificulten enormement els viatges interestel·lars. I, si bé no és improbable que existeixin altres formes de vida intel·ligents a l'Univers, la quantitat de temps que necessitarien per arribar a la Terra a través d'opcions de viatge que a la ciència actual li semblin versemblants és excessiva.

Per tant aquesta opció de destruir la humanitat és, de llarg, la més improbable.

3. Raigs Gamma que venen de l'espai.

Alguns fenòmens astronòmics són tan violents que emeten grans quantitats de raigs gamma a l'espai. Aquesta radiació viatja a la velocitat de la llum i si t'enganxa a pocs anys llum de distància, et pot fer una destrossa.

A la novel·la Diaspora, de Greg Egan, s'especula amb un final dels humans de carn i óssos degut a la destrucció de l'atmosfera provocada pel col·lapse d'un sistema binari d'estrelles de neutrons a Lacerta. Aquestes explosions són tan violentes que van servir fa poc per captar ones gravitacionals.

Si bé aquest fenomen no va afectar la vida a la Terra, hi ha altres explosions menys potents que potser sí que ho han fet, com l'explosió de supernoves.

Diuen que molts dels elements químics que tenim a la Terra provenen de Supernoves que van esclatar.

Malgrat que a Diàspora es prediu amb certa antelació que una onada de raigs gamma han d'arribar a la Terra, jo no acabo d'entendre com ho poden fer. Es pot saber que ve un tro quan has vist un llamp però no hi ha res que viatgi més ràpid que la llum (o els raigs gamma).

Potser sí que es pot estudiar quants anys li queden a cada estrella per convertir-se en supernova i fer alguna mena de predicció en aquest sentit. Actualment estem amb la vista posada a Betelgeuse.

4. Rostits pel Sol

La probabilitat que una explosió solar destrueixi la Terra i tota forma de vida que hi hagi en aquell moment sobre la Terra és més o menys del 100%. Segons diuen els astrònoms, el Sol és una estrella de classe G2, que va començar a fer llum fa uns 4500 milions d'anys i que d'aquí uns 5000 milions d'anys es convertirà en una gegant vermella. Com de gegant? Doncs prou com perquè el seu radi augmenti més enllà de l'òrbita de Mercuri i Venus i potser fins i tot la Terra.

Com us podeu imaginar, això farà que la Temperatura a la Terra augmenti molt. És cert que això passarà d'aquí  molts anys i probablement no hi hagi ja cap humà a la Terra per veure-ho. De fet, es calcula que d'aquí 1000 milions d'anys, l'augment de brillantor del Sol ja farà difícil que hi segueixi havent vida a la Terra.

A Superman ens mostren com una civilització més avançada que la nostra és incapaç de preveure amb certa antelació el que nosaltres sabem que passarà d'aquí uns 5000 milions d'anys.

1000 milions d'anys continuen sent molt de temps. Penseu que fa 6 milions d'anys, els nostres avantpassats eren menys semblants als humans actuals del que ho són els goril·les. Per tant, és molt improbable que d'aquí 1000 milions d'anys hi hagi humans. Sí que hi ha una certa probabilitat, si cap de les maneres de destruir la humanitat té prou èxit a temps, que hi hagi posthumans.

I qui sap, si aquests posthumans són fills d'humans que han aconseguit sobreviure a totes les amenaces d'extinció actuals, potser sí que siguin prou llestos per sobreviure als reptes futurs.