Llegendes estel·lars: Cassiopea, Andròmeda, Perseu, Pegàs, Cefeu i el monstre (Cetus).

Comencem avui una secció que combina astronomia i literatura. Sabíeu que els humans hem organitzat els estels que veiem al firmament segons una sèrie de constel·lacions? I sabíeu que moltes d'elles tenen una llegenda al darrere? Doncs en aquesta secció explicarem aquestes llegendes i alguns fets relacionats amb les estrelles que les componen.

La Llegenda:

La primera llegenda que explicarem us sonarà familiar. Els protagonistes són una reina coqueta, un rei babau, una princesa en dificultats, un heroi heroic i un monstre monstruós. Cefeu i Cassiopea eren els reis d'Etiòpia. En aquells temps, Etiòpia no estava situada a l'Est del Sudan com ara sinó a la costa oriental del Mediterrani, però no ens desviem del tema parlant de com es mouen els països.

La reina Cassiopea era com una bruixa de Disney, obsessionada amb la seva bellesa. Però com que no tenia cap mirallet màgic, afirmava sense haver de discutir amb ningú que era la més bella de totes les dones i fins i tot ser més bella que les Nereides, filles de Posidó. Si bé la primera part no hauria tingut conseqüències, ja que sent la reina pots sentir-te superior als teus súbdits, trepitjar la jurisdicció divina, a la mitologia grega, no acostuma a acabar gaire bé.

Les Nereides van protestar al seu pare, que es va enfadar molt amb Cassiopea i va enviar un monstre a destruir Etiòpia. El monstre en qüestió, Cetus, era una mena de balena amb molt males puces. La popularitat dels reis va baixar en picat perquè els etíops no volien monstres que vinguessin a destruir el seu país (que total, al final es van acabar enduent el país a un altre lloc però hem dit que no pararíem més d'aquest tema). Els reis van consultar un oracle, que era com un d'aquests tertulians actuals que té resposta per tot, i l'oracle va recomanar lligar Andròmeda, la filla de Cefeu i Cassiopea a una roca de la costa per tal de calmar la set de venjança del monstre marí.

A tot això, més o menys per casualitat, apareix per allà Sant Jordi... vull dir, Perseu, que era un heroi d'aquests que anaven desfaciendo entuertos, i s'enamora de la princesa i la vol ajudar. Ara us heu d'imaginar un combat entre un heroi que cavalca un Pegàs (que podria ser un camió antic però en aquest cas és un cavall amb ales) i una balena gegant. Segons algunes fonts, Perseu va aconseguir fàcilment la victòria gràcies a la seva arma secreta: un cap de Medusa que convertia en pedra tot aquell qui el mirés. Així qualsevol guanya un monstre.

Aquí podem veure la batalla entre Cetus i Perseu, amb Andròmeda que no s'atreveix a mirar.

Vençut Cetus, Perseu va poder alliberar Andròmeda i casar-se amb ella. I van ser molt feliços, ja que Posidó seguia enfadat i va venjar-se de la sogra de Perseu lligant-la a una cadira, penjant-la del cel i fent-la voltar cap per avall.

Les constel·lacions:

Us faig cinc cèntims de com trobar aquestes constel·lacions al cel i coses a destacar d'elles.

Cassiopea i Cefeu.

Cassiopea és la primera que buscaríem si volem trobar els protagonistes d'aquesta història. Hem de buscar una W (o una M, o un 3, o una E, segons en quin moment del seu gir es trobi) d'estrelles força brillants, prop de l'Óssa Menor. Heu de mirar, per tant, cap al Nord.

Cassiopea és fàcil de trobar perquè es veu pràcticament tota la nit durant tot l'any a la nostra latitud i té moltes estrelles de magnitud 2 i 3 (visibles fins i tot des de Barcelona ciutat, en els dies de visibilitat mitjana). Cefeu és més insignificant, com el paper que juga en la llegenda i té aquesta forma com de casa. Se'l pot trobar sabent que està al costat de Cassiopea.

Andròmeda i Perseu

La manera de trobar Andròmeda al cel és a partir de Cassiopea, mirant cap al costat contrari d'on apunten les banyes de la W. Perseu el trobarem cap a l'horitzó, fent un triangle amb Cassiopea i Andròmeda.

Andròmeda ens la podem imaginar com una noia estirada. A dalt a la dreta trobem una estrella que seria el cap i des d'aquí podríem seguir una línia de 4 estrelles que serien el tronc i una de les cames. A partir de la tercera estrella podríem imaginar-los que surt l'altra cama, en perpendicular, amb una línia de dues estrelles. Després, si pensem en la tercera estrella com el genoll, podríem traçar una altra línia, paral·lela a la primera cama.

Andròmeda té, al costat del seu genoll, un dels objectes més interessants del cel nocturn: la galàxia d'Andròmeda. Aquest és l'objecte més allunyat que podem veure a simple vista (en un cel prou fosc). Està situat a 2,5 milions d'anys llum i és un dels pocs objectes visibles sense telescopi que no pertanyen a la via Làctia. Aquesta galàxia, catalogada com a M31, es percep com un punt borrós i es pot veure millor amb prismàtics o telescopi i si la mirem de reüll en comptes de fer-ho directament.

Perseu ens el podem imaginar com un ninot de pal que corre cap a Andròmeda. No té estels tan brillants com Cassiopea però es pot trobar bé si sabem on buscar-lo. Aquesta constel·lació cobra protagonisme a mitjans d'agost, quan estem de vacances a la muntanya i volem veure la famosa pluja d'estels dels Perseids, també anomenades "llàgrimes de Sant Llorenç". Com ja deveu saber, les pluges d'estels no són realment estels que cauen sinó partícules molt petites que es destrueixen quan entren en contacte amb l'atmosfera terrestre. En concret, els Perseids són partícules deixades pel pas del cometa Swift-Tuttle, que ens visita cada 133 anys.

Pegàs

Pegàs es pot trobar com un gran quadrat, que representaria les ales del pegàs, vistes de costat. Per trobar les potes i la resta del cavall, és una mica més complicat.

Si heu trobat Andròmeda, Pegàs és fàcil de trobar perquè una de les estrelles del quadrat de les ales és justament el cap d'Andròmeda. A partir d'aquí, no hi ha pèrdua.

Cetus

La balena Cetus viu sota els peixos.

Cetus el podem trobar fent un triangle amb Pegàs i Perseu. Limita amb Peixos, Àries, Taure, Eridanus, Sculptor i Aquari.