Llegendes estel·lars: els bessons Càstor i Pòl·lux.

La llegenda.

Gènesi:

Els bessons Càstor i Pòl·lux, també anomenats Dioscurs, són fills de Leda, Zeus i de Tindareu, rei d'Esparta, així com germans d'Helena (famosa per ser raptada per Paris, casus belli de la guerra de Troia) i de Clitemnestra.

Què, ja us heu perdut? Uns bessons que tenen una mare i dos pares? Quina família tan moderna, oi? Bé, la cosa no acaba aquí: Zeus, en el moment d'aparellar-se amb Leda havia pres la forma d'un cigne, a qui Leda havia salvat d'un àliga, que no era més que la mascota del propi Zeus (la típica estratègia per lligar).

La mateixa nit, Leda es va aparellar també amb el seu marit, Tindareu. Això no hauria de sorprendre, ja que abans dels anticonceptius, les dones havien d'intentar quadrar els seus embarassos amb el record que els marits tenien dels seus coits amb elles, per evitar sospites. De tota manera, en aquest cas les sospites eren inevitables, ja que diu la llegenda que Leda va pondre dos ous (recordeu, es va aparellar amb un cigne). D'un dels ous van nèixer Pòl·lux i Helena (fills de Zeus) i de l'altre Clitemnestra i Càstor (fills de Tindareu).

Segons quina versió de la llegenda escoltem, les paternitats poden variar, ja que en aquella època no hi havia tests de paternitat i tot eren les males llengües que deien si s'assembla més a aquest o a l'altre. De tota manera, sent Zeus un Déu, això és important, ja que els déus eren immortals i la genètica podia fer que aquest atribut passés als seus fills biològics. També podríem pensar que, en ser un déu i una humana, els daus de la genètica podien fer que un fill fos immortal i l'altre no. Seria l'opció adoptada per Frozen, on hi ha una reina amb poders màgics que es casa amb un rei humà i una de les filles té poders màgics i l'altra no. La meva teoria és que Frozen està basada en la llegenda de Càstor i Pòl·lux però la família aquesta de dos pares i una mare era massa moderna encara per l'Univers Disney.

El món encara no està preparat per una Princesa Disney que s'aparella amb un cigne. Bé, ara que hi penso, recordo un altre mite famós on un ocell deixa embarassada una dona que té un marit humà i el fill que en neix és un Déu, que al mateix temps és el seu pare i també l'esperit Sant. Però no és una peli de Disney. Font.

Vida i miracles de Càstor i Pòl·lux:

Així doncs, en Pòl·lux era immortal i en Càstor no. Malgrat això estaven molt units i compartien aventures, com quan van anar a rescatar Helena del rapte de Teseu (que no va ser encara el que va desencadenar la guerra de Troia, es veu que Helena no guanyava per segrestos). O quan van raptar les filles de Leucip, Hilaira i Febe i es van casar amb elles. Es veu que abans del Meetic i el Tinder, els joves es seduien d'aquesta manera. També van anar a buscar el velló d'or (això està relacionat amb una altra constel·lació del zodíac: Àries) amb Jàson i els argonautes. Totes aquestes aventures estaven plenes de perills i de gent que t'agafava rancúnia, perquè havies matat algun familiar seu o segrestat la seva filla. I sembla que per aquí va arribar la trista fi de Càstor, mort a mans dels nebots de Leucip, el seu sogre.

I ara ve la part més maca d'aquesta història. En Pòl·lux, que estimava molt el seu germà, va convèncer Zeus, el seu pare, perquè atorgués la immortalitat a Càstor, a canvi de convertir-se ell en mig mortal. Així, tots dos bessons van passar la meitat del temps a l'Olimp, amb els Déus i l'altra meitat a l'Hades, amb els morts.


Les constel·lacions.

• Els Bessons

Com sabreu, els Bessons és una constel·lació del zodíac. Això vol dir que els nascuts en aquestes dates són persones reservades i... No, que és broma. Les constel·lacions del zodíac són aquelles que es troben a l'el·líptica, que és la trajectòria que fan la lluna, el sol i els planetes al cel. Si visualitzem la Terra girant sobre el seu eix i imaginem que té una serra radial a l'equador capaç de tallar l'univers en dues meitats, el tall passaria per les dotze constel·lacions del zodíac.

Els creients del Zodíac diuen que són Bessons les persones nascudes entre el 21 de maig i el 21 de juny (el tercer terç de la primavera). És aquesta la millor època de l'any per veure aquesta constel·lació? Doncs no, al contrari. Aquesta època és, més o menys, quan el sol passa per aquesta constel·lació i ja sabeu que si voleu veure estrelles, ho heu de fer de nit.

Si volem trobar els Bessons al cel, la trobarem envoltada de Taure, Cranc (són les constel·lacions zodiacals que van abans i després de Bessons), Orió (la que té forma de cafetera italiana), Àuriga, Lynx, Monoceros i Canis Minor.

Els Bessons destaquen com dues figures estirades que sembla que es donin la mà, en un gest de bonic amor fraternal. Els estels Càstor i Pòl·lux són prou brillants i representen el cap dels dos bessons. Podem saber quin és Càstor i quin és Pòl·lux si mirem quin té a prop Procyon (el cap del gos petit) i qui té a prop Capella (l'estrella més brillant de l'Auriga). La regla mnemotècnica és fàcil: P(òl·lux) amb P(rocyon) i C(àstor) amb C(apella).

Aquí veiem el Sol travessant la constel·lació dels Bessons a data de 29/6/2020. El de la dreta, proper a l'Àuriga, i per tant a Capella, seria Càstor. I el de l'esquerra, proper a Procyon (Canis Minor) seria Pòl·lux,

• El Cigne.

Per trobar aquesta constel·lació heu de mirar cap amunt a les nits d'estiu. El cigne té forma de creu (cua, cap, ala i ala) i l'estrella més brillant, Deneb, forma part de l'asterisme del triangle d'estiu, juntament amb Altair (Àliga) i Vega (Lira).

• L'àliga.

La trobem a prop del Cigne, ja que representa la mascota de Zeus (que s'havia transformat en cigne en la nostra llegenda). És una mica més difícil d'imaginar, però Altair formaria part del cap i a partir d'aquí, amb estrelles més febles es dibuixaria el cos i les ales.

Aquí veiem el cigne i l'Àliga. Aquesta mena de núvol que s'hi intueix és la Via Làctia, que travessa ambdues constel·lacions. Veiem Deneb a l'esquerra del tot del cigne, Altair a l'esquerra de l'Àliga i Vega a la part superior de la Lira, formant el triangle d'estiu. Hi ha una llegenda sobre Altair i Vega, que potser ja coneixeu, però l'explicarem un altre dia.

Llegendes estel·lars: Cassiopea, Andròmeda, Perseu, Pegàs, Cefeu i el monstre (Cetus).

Comencem avui una secció que combina astronomia i literatura. Sabíeu que els humans hem organitzat els estels que veiem al firmament segons una sèrie de constel·lacions? I sabíeu que moltes d'elles tenen una llegenda al darrere? Doncs en aquesta secció explicarem aquestes llegendes i alguns fets relacionats amb les estrelles que les componen.

La Llegenda:

La primera llegenda que explicarem us sonarà familiar. Els protagonistes són una reina coqueta, un rei babau, una princesa en dificultats, un heroi heroic i un monstre monstruós. Cefeu i Cassiopea eren els reis d'Etiòpia. En aquells temps, Etiòpia no estava situada a l'Est del Sudan com ara sinó a la costa oriental del Mediterrani, però no ens desviem del tema parlant de com es mouen els països.

La reina Cassiopea era com una bruixa de Disney, obsessionada amb la seva bellesa. Però com que no tenia cap mirallet màgic, afirmava sense haver de discutir amb ningú que era la més bella de totes les dones i fins i tot ser més bella que les Nereides, filles de Posidó. Si bé la primera part no hauria tingut conseqüències, ja que sent la reina pots sentir-te superior als teus súbdits, trepitjar la jurisdicció divina, a la mitologia grega, no acostuma a acabar gaire bé.

Les Nereides van protestar al seu pare, que es va enfadar molt amb Cassiopea i va enviar un monstre a destruir Etiòpia. El monstre en qüestió, Cetus, era una mena de balena amb molt males puces. La popularitat dels reis va baixar en picat perquè els etíops no volien monstres que vinguessin a destruir el seu país (que total, al final es van acabar enduent el país a un altre lloc però hem dit que no pararíem més d'aquest tema). Els reis van consultar un oracle, que era com un d'aquests tertulians actuals que té resposta per tot, i l'oracle va recomanar lligar Andròmeda, la filla de Cefeu i Cassiopea a una roca de la costa per tal de calmar la set de venjança del monstre marí.

A tot això, més o menys per casualitat, apareix per allà Sant Jordi... vull dir, Perseu, que era un heroi d'aquests que anaven desfaciendo entuertos, i s'enamora de la princesa i la vol ajudar. Ara us heu d'imaginar un combat entre un heroi que cavalca un Pegàs (que podria ser un camió antic però en aquest cas és un cavall amb ales) i una balena gegant. Segons algunes fonts, Perseu va aconseguir fàcilment la victòria gràcies a la seva arma secreta: un cap de Medusa que convertia en pedra tot aquell qui el mirés. Així qualsevol guanya un monstre.

Aquí podem veure la batalla entre Cetus i Perseu, amb Andròmeda que no s'atreveix a mirar.

Vençut Cetus, Perseu va poder alliberar Andròmeda i casar-se amb ella. I van ser molt feliços, ja que Posidó seguia enfadat i va venjar-se de la sogra de Perseu lligant-la a una cadira, penjant-la del cel i fent-la voltar cap per avall.

Les constel·lacions:

Us faig cinc cèntims de com trobar aquestes constel·lacions al cel i coses a destacar d'elles.

Cassiopea i Cefeu.

Cassiopea és la primera que buscaríem si volem trobar els protagonistes d'aquesta història. Hem de buscar una W (o una M, o un 3, o una E, segons en quin moment del seu gir es trobi) d'estrelles força brillants, prop de l'Óssa Menor. Heu de mirar, per tant, cap al Nord.

Cassiopea és fàcil de trobar perquè es veu pràcticament tota la nit durant tot l'any a la nostra latitud i té moltes estrelles de magnitud 2 i 3 (visibles fins i tot des de Barcelona ciutat, en els dies de visibilitat mitjana). Cefeu és més insignificant, com el paper que juga en la llegenda i té aquesta forma com de casa. Se'l pot trobar sabent que està al costat de Cassiopea.

Andròmeda i Perseu

La manera de trobar Andròmeda al cel és a partir de Cassiopea, mirant cap al costat contrari d'on apunten les banyes de la W. Perseu el trobarem cap a l'horitzó, fent un triangle amb Cassiopea i Andròmeda.

Andròmeda ens la podem imaginar com una noia estirada. A dalt a la dreta trobem una estrella que seria el cap i des d'aquí podríem seguir una línia de 4 estrelles que serien el tronc i una de les cames. A partir de la tercera estrella podríem imaginar-los que surt l'altra cama, en perpendicular, amb una línia de dues estrelles. Després, si pensem en la tercera estrella com el genoll, podríem traçar una altra línia, paral·lela a la primera cama.

Andròmeda té, al costat del seu genoll, un dels objectes més interessants del cel nocturn: la galàxia d'Andròmeda. Aquest és l'objecte més allunyat que podem veure a simple vista (en un cel prou fosc). Està situat a 2,5 milions d'anys llum i és un dels pocs objectes visibles sense telescopi que no pertanyen a la via Làctia. Aquesta galàxia, catalogada com a M31, es percep com un punt borrós i es pot veure millor amb prismàtics o telescopi i si la mirem de reüll en comptes de fer-ho directament.

Perseu ens el podem imaginar com un ninot de pal que corre cap a Andròmeda. No té estels tan brillants com Cassiopea però es pot trobar bé si sabem on buscar-lo. Aquesta constel·lació cobra protagonisme a mitjans d'agost, quan estem de vacances a la muntanya i volem veure la famosa pluja d'estels dels Perseids, també anomenades "llàgrimes de Sant Llorenç". Com ja deveu saber, les pluges d'estels no són realment estels que cauen sinó partícules molt petites que es destrueixen quan entren en contacte amb l'atmosfera terrestre. En concret, els Perseids són partícules deixades pel pas del cometa Swift-Tuttle, que ens visita cada 133 anys.

Pegàs

Pegàs es pot trobar com un gran quadrat, que representaria les ales del pegàs, vistes de costat. Per trobar les potes i la resta del cavall, és una mica més complicat.

Si heu trobat Andròmeda, Pegàs és fàcil de trobar perquè una de les estrelles del quadrat de les ales és justament el cap d'Andròmeda. A partir d'aquí, no hi ha pèrdua.

Cetus

La balena Cetus viu sota els peixos.

Cetus el podem trobar fent un triangle amb Pegàs i Perseu. Limita amb Peixos, Àries, Taure, Eridanus, Sculptor i Aquari.