Resultats de la Recerca #JoEmCorono. Èxit o fracàs?

Potser aquests dies haureu sentit a parlar de la recerca anomenada #JoEmCorono sobre el SarsCov2 que s'ha fet des de Can Ruti (Badalona). Hi havia moltes expectatives en aquest assaig, en part pel component mediàtic aportat pel doctor Oriol Mitjà.

Aquest tuit del 23 de maig explica que l'assaig ja ha acabat i estem a l'espera de la publicació de resultats. Més informació aquí.

L'assaig s'ha vist envoltat de polèmica sobretot per algunes declaracions del doctor Mitjà, mentre la corba del SarsCov2 pujava, crítiques amb el retard amb què el govern espanyol va prendre les mesures de confinament necessàries per aturar la corba de contagis. A partir d'aquí cert sector de la premsa ha esmolat els ganivets i ha posat el punt de mira sobre aquest doctor, acusant-lo de voler-se significar políticament.

Però aquest no és un post per explicar-vos batalletes de periodistes mercenaris. Vull fer una mica de reflexió sobre què pot sortir d'aquesta i de moltes altres investigacions que s'estan duent a terme aquests mesos al voltant de la Covid, tot i que són reflexions aplicables a qualsevol recerca.

Posaré una al·legoria per fer-ho més gràfic. Imagineu que s'ha perdut un nen i els habitants d'una comarca decideixen que cal trobar-lo com abans millor. Què fan? Organitzar-se en grups de recerca per escorcollar diferents zones de la comarca.

Començaran pels llocs de més fàcil accés. Carrers, carreteres, parcs dels pobles¹. Si algú ha buscat un nen de la mateixa edat abans, sabrà en quins llocs és més probable trobar-lo i prioritzaran aquests llocs². Si se saben més coses d'aquest nen en concret, es buscaran llocs relacionats amb aquest nen (li agrada pujar als arbres? escalar muntanyes? anar a la platja?)³. Potser hi ha sort i tenim un mitjó que posi sobre la seva pista uns gossos policia.⁴

El doctor Mitjà, al ser mediàtic, aconsegueix reunir un nombrós grup de recerca i els veïns li han donat mitjans (valgui l'acudit) per buscar-lo en un bosc de difícil accés però que els qui coneixen el nen creuen que es important regirar.

És obvi que l'objectiu és trobar el nen (o la cura de la Covid19). Però, hem de jutjar el treball d'un grup de recerca només per si l'han trobat o no? Si el teu grup de recerca està buscant a la muntanya, i el nen no és a la muntanya, per molt bé que busquis, no el trobaràs.

Això sí, si has buscat al bosc i el nen era al bosc, potser sí que has fet alguna cosa mal feta i cal censurar la teva tasca professional.

La gràcia aquí és que hi ha molts grups de recerca buscant en molts llocs diferents. La majoria fracassaran perquè el que busquen no és allà on ho busquen. No s'estan equivocant: cal buscar-ho en els llocs que a priori semblen més probables i descartar-los. En ciència, els resultats negatius, també són importants.

Quan surtin els resultats de l'estudi del doctor Mitjà, poden passar dues coses:

• Que s'hagin trobat resultats positius. Això vol dir que el tractament profilàctic que s'estava estudiant és útil i cada cop que trobem un nou infectat, li podrem donar uns medicaments per reduir la seva capacitat de contagiar el virus. Amb això reduirem la velocitat de propagació de l'epidèmia i evitarem pics com el que hem tingut fa unes setmanes.
• Que no s'hagin trobat resultats positius i el tractament profilàctic no funcioni. No cal que us digui que la premsa ho vendrà com un fracàs i la caiguda als inferns d'un doctor a qui se li havien pujat els fums. Tothom qui ha contribuït amb una donació se sentirà frustrat, potser estafat. Però era una feina que s'havia de fer. Calia provar si funcionava.

Si l'estudi s'ha fet bé, si no s'han fet trampes i s'han respectat els protocols, llavors és un bon treball científic. Mireu a on es publica. Si és en una revista de primera línia, vol dir que probablement l'equip de recerca ha fet una bona feina.

I així avança la ciència. En els propers mesos s'aniran publicant més estudis d'altres grups de recerca. I cada cop que es fa un estudi, es revisen els resultats dels estudis fets anteriorment. Per aquí ja hi hem anat i sembla que no funciona. Per allà ens va semblar que podia haver-hi una via interessant per on aprofundir. I en algun moment, potser algú ho trobi.

O potser no. A la ciència no sempre hi ha certeses. Potser el nen no apareix mai. Però s'entén la diferència entre anar a buscar-lo o esperar que aparegui sol o resignar-se si no apareix?

1: Els primers tractaments que s'han provat han estat medicaments que s'havien desenvolupat per altres malalties i que estaven "a mà".

2: Tot el que se sap d'altres coronavirus ha servit per intentar preveure com es comporta el SarsCov2. Per exemple, sabem que rentar-se les mans amb sabó és efectiu, sabem que es transmet a partir de gotetes de líquid que exhalem, etc.

3. Tota la informació que tenim des del gener sobre aquest virus ha servit per dissenyar estudis i tractaments.

4. La seqüenciació del genoma del SarsCov2 ens ha servit per poder fer tests i anar seguint el rastre de contagis.