Els ciberprofetes

L'altre dia vaig llegir una frase que em va semblar molt il·lustrativa d'un fenomen molt present en la comunicació digital. No estic segur de saber trobar-ne l'origen ni l'autor original (això també és un símptoma del que passa avui en dia, amb tants retuits i copy'pastes). Potser sigui aquest. Venia a dir que:

"La religió, al cap i a la fi, no és molt diferent del Twitter, es tracta d'aconseguir el major nombre de seguidors a base d'explicar ximpleries".

Així doncs, si als últims posts vam parlar sobre la brevetat de les noves formes de comunicació digital, avui parlarem del que està passant amb el rigor i la credibilitat. Perquè la lectura del tuit anterior em va fer reflexionar i sí, la veritat és que molts cops, navegant per internet, tinc la sensació d'estar veient coses molt semblants a aquestes:

Molts cops es fa servir la paraula "gurú" per referir-se a algú que assoleix una certa influència mediàtica. Algú que té un discurs capaç de modificar tendències o de predir-les (que en el cas de la profecia autocomplerta, seria més o menys el mateix). Alguns d'ells pretenen guanyar-se la vida amb el seu discurs però són una minoria. La majoria no té altre objectiu que proclamar la seva veritat al món. Defensar, de vegades de forma impertinent, que ells tenen raó i els altres no.

La tendència profètica és absolutament transversal. Es poden trobar profetes de totes les disciplines.  Jo distingiria dos grans grups: els que tenen una mínima idea dels temes dels quals parlen i els que no. Aquests últims acostumen a ser els més productius perquè, en no haver de raonar gaire, tenen molt temps lliure per poder repetir les seves 4 o 5 idees o consignes (seves o d'un altre profeta, que han fet seves) molts cops per tot arreu: als fòrums, blocs, twitters, facebooks...

En el món actual, on és bastant difícil entendre de tots els temes, és fàcil que certes idees falses o ximples, s'escampin per la xarxa a la velocitat de la llum, a través d'aquests profetes i els seus seguidors. Els experts acostumen a parlar en un llenguatge complicat i això els allunya del públic general. També intenten contrastar les informacions i elaborar-les, perdent un temps que, en el món hiperveloç d'avui en dia, esdevé essencial. Així doncs, els no-experts, més prolífics, més ràpids i amb un llenguatge més proper al públic, acaben inundant la xarxa dels seus missatges.

La democratització de la comunicació, que abans estava en mans d'uns pocs mitjans, ara gràcies a Internet està molt més distribuïda. La llibertat d'expressió està més estesa que mai. Però no tot són avantatges: com diuen els castellans, la ignorancia es atrevida i els ignorants han convertit Internet en un desert de ximpleries, amb petits oasis que cal saber trobar, on hi ha les fonts que ens ofereixen informació rellevant.

Oasi o miratge? Ens cal una formació específica en cadascun dels temes per evitar que ens ensarronin fàcilment? Imatge extreta d'aquí

En veritat us dic, seguidors meus, que heu de saber trobar aquests oasis i verificar que realment es tracta d'oasis i no de miratges. Contrasteu la informació abans de compartir-la, informeu-vos bé, formeu-vos. I així, a poc a poc, anireu trobant els camins de la saviesa. Per a vosaltres i per als vostres seguidors.