dimarts, 26 de gener de 2016

La transferència de prestigi i els feixistes.

Hi va haver una època que em presentava a molts concursos literaris. Cada mes sortia al web de la Generalitat una llista dels premis de narrativa en català que es convocaven. A partir d'aquesta llista jo mirava els relats que tenia escrits i pensava quin relat es podia adaptar a quin premi. Un dels factors a tenir en compte era si el premi era prestigiós perquè llavors calia enviar-hi un relat que fos dels millors.

Com que el meu coneixement del circuit literari català era escàs, el criteri per saber quin prestigi tenia un premi es limitava a quants diners repartien. A més diners, més participants, millors participants, més nivell dels relats, més prestigi del premi. Si bé massa diners podia significar també que la cosa es posava massa seriosa per deixar el premi en mans del jurat i llavors no valia la pena participar-hi.

Molts premis volen aconseguir prestigi ràpidament i llavors ofereixen molts diners. Com que després han de recuperar els diners d'alguna manera, això condiciona el premi. Si la manera és venent llibres, cal que l'autor tingui ja un nom i pugui acomplir les expectatives. En aquests casos, acaba sent l'autor qui posa el prestigi i el premi qui el rep, a canvi de diners.

Això funciona també fora del món literari i fora del món dels premis. En general, si A té més prestigi que B, una associació A-B transferirà prestigi des d'A fins a B. Per això la gent presumeix de llegir certs autors que tenen prestigi, evita reconèixer que mira certs programes de baixa qualitat a la TV o esmenta que coneix a tal persona de prestigi, que són molt íntims.

En el món de la política això també passa. Alguns van fer negocis amb, per exemple, gendres reials o fills de president, pel prestigi que tenien les respectives Institucions. El revers d'aquest mecanisme és clar amb el mateix exemple: quan el prestigiós perd el prestigi, la relació que tenies amb ell et comença a transmetre desprestigi. Cal, per tant, desentendre's el més convincentment possible d'aquesta relació.

Un altre exemple del terreny de la política és un partit fundat entorn del prestigi d'un ministre franquista que va criticar la Constitució del 78. Quan el franquisme va anar perdent prestigi, va proclamar-se defensor d'aquesta Constitució. I la Constitució va anar perdent prestigi a causa d'aquesta relació. Al mateix temps, aquest partit intentava desprestigiar rivals comparant-los amb ETA o fins i tot amb els nazis. Fins i tot amb el franquisme.

Ja hem comentat alguns cops per què són incorrectes la majoria de les comparacions amb el nazisme (Llei de Godwin). La reflexió d'avui crec que pot ajudar a entendre per què són tan perverses.

Quan algú desprestigiat ataca gent amb prestigi amb acusacions difamatòries de relació amb terroristes o feixistes, part del prestigi de l'atacat es transfereix cap als terroristes o els feixistes. I aquest és un fet que cap societat hauria de permetre.

16 comentaris:

  1. Una bona manera d'aconseguir prestigi es dir que ets comentarista habitual a Pons's Blog i que a més comptes amb uns quants BCPPs

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, un 3% del prestigi d'aquest blog prové dels meus BCPPs.

      Suprimeix
  2. Vols dir que es compleix també amb un cas així? Jo crec que quan algú titlla de nazi un independentista català ningú pensa que els nazis no eren tan dolents, en tot cas, pensa que l'independentista perd prestigi. És cert que certes relacions fan decantar l'opinió, però en el cas que dius crec que el que es transfereix és el desprestigi, i que evocant-ho d'aquesta manera encara fan més dolents els nazis i els terroristes, perquè són posats com exemple de dimonis amb banyes, i per tant, si t'hi assembles és que ets mala persona de veritat. El fet de defugir aquestes comparacions sí que respon a la voluntat de no voler ser comparats amb ells perquè et genera desprestigi, i a més no és veritat que hi hagi comparació possible.

    El que no acabo d'entendre és com has fet la relació d'idees des dels premis literaris...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La meva teoria és com els signes de les multiplicacions.

      Algú amb prestigi (+) parla bé (+) d'A -> + prestigi per A.
      Algú amb prestigi (+) parla malament (-) d'A -> - prestigi per A.
      Algú desprestigiat (-) parla bé (+) d'A -> - prestigi per A.
      Algú desprestigiat (-) parla malament (-) d'A -> + prestigi per A.

      Per exemple, abans ETA era el pitjor dimoni del país. Ara, després de sentir milers d'imbècils dient que tot és ETA, a molta gent ETA ja no li fa ni fred ni calor. Perquè si ETA són 4 assassins despiatats, doncs sí, se'ls pot odiar fàcilment. Però si ETA són, a més, uns que tenen un diari, uns altres que queden per fer pinxos a l'Herriko Taberna i 200000 més que voten un partit que busca la independència per la via democràtica, doncs al final no hi ha desprestigi per tanta gent. És més, qualsevol dia descobrim que nosaltres també som ETA i fa una mica de mandra odiar-nos.

      El proper cop que ho intenti explicar potser faig servir l'osmosi.

      Suprimeix
  3. Subscric el comentari del Xexu. Com tot en aquesta vida hi ha certs límits, que habitualment són el respecte als drets humans més bàsics...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Suposo que així és com haurien de ser les coses, sí...

      Suprimeix
  4. Jo, Sergi, haig de ser una persona estranya o fora del normal, doncs he arribat a llegir-me manuscrits i escrits plens de faltes d'ortografia i de gent que no té gens de prestigi, però per arribar ací cal saber que podem aprendre la major part de les vegades més d'un cabrer o d'un camperol que d'un lletraferit, que menja bàsicament lletres, com aquells formatge.
    I et dic açò perquè m'han confòs amb un comunista, amb un feixista, amb un filo-capitalista fins amb un socialista, nacionalista, regionalista, homòfob, homosexual, pentasexual o Margarito-sexual, la meua dona es diu Margarita, açò és el que més se m'assembla, però m'agrada molt, menys el nom, la teoria Queer i la seua manca de identificació, la identificació és una presó, la identitat és una gran presó.
    Però cal que feminazis, femellistes i feministes ho comprenguen i no facen tant de camí cap a l'enveja del penis que mata tant com l'angoixa de castració dels psicòpates o de la gent normal, doncs es pot matar directament i indirecta.

    Però és tota la meua obra fer comprendre una cosa, per a mi, tan bàsica com aquesta, i hi haurà molts exèrcits de persones, hòmens i dones que hi cauran, però la imperfecció és part important de la vida i amb ella convisc.

    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Bé, tots estem fets d'imperfeccions i anormalitats. Però això no treu que el prestigi sigui un factor important a l'hora d'escampar idees pel món. De vegades, grups amb poc prestigi es converteixen en tendència i llavors tothom s'hi apunta. Per exemple, els 'friquis', que sempre havien estat inadaptats socials, ara gaudeixen d'una certa popularitat. Si bé és cert que sembla que qui gaudeix d'aquesta popularitat que cavalca l'onada de la tendència, no són els friquis veritables sinó uns imitadors oportunistes.

      Suprimeix
  5. Jo , abans em presentava a algun concurs i fins i tot havia guanyat algun premi( categoria d'estar per casa), però de mica en mica vaig deixar de fer-ho perquè hi havia coses que no m' agradaven.No vol dir que, de tant en tant, si tinc alguna cosa que veig que s'adiu a algun concurs...

    "part del prestigi de l'atacat es transfereix cap als terroristes o els feixistes" I a més, se'ls fa propaganda!!!
    Bon vespre, Sergi.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Les categories d'estar per casa també tenen mèrit, de vegades ;)

      Suprimeix
  6. És veritat que alguns premis es prestigien per qui els rep, però no acabo de veure que es pugui prestigiar el terrorisme o el feixisme d'aquesta manera, tens algun exemple?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ah, vols dir que se'n rebaixa la gravetat... però no crec que ho aconsegueixin.

      Suprimeix
    2. Tot i que també es pot acabar banalitzant el feixisme, així, tens raó.

      Suprimeix
    3. Potser és que el feixisme partia d'una quantitat de desprestigi molt gran i costa veure com es va buidant a poc a poc mitjançant la transferència de prestigi i la banalització. Però crec que sí, que això passa i que transferència i banalització es complementen. Quan el nazisme ja no és 100% maldat, algú li comença a trobar el cantó humà i podem trobar un simpàtic Hitler donant de menjar a un gos. Es desvia el focus, es desvirtua el debat, es banalitza...

      Suprimeix
  7. vaja ....sil·logismes? ara no tinc present la llei aquesta que cites però si l'altra llei ....la de l'embut que fa que ens vulguin fer combregar amb rodes de molins .....els nazis van tenir uns instruments de propaganda molt pioners i eficaços ....primer van desprestigiar , menysprear i humiliar amb mentides, calumnies....als jueus en les cançons infantils, en les cançons de les tavernes....fins emplenar les ments i els cors de rancúnia i odi .....

    ResponSuprimeix