dimarts, 9 de febrer de 2016

Quants llibres caldrien per aturar l'efecte hivernacle?

Suposo que tothom ha sentit a parlar de l'efecte hivernacle. És potser el repte més important al qual s'enfronta la nostra generació. Un canvi climàtic de conseqüències potencialment catastròfiques.

En realitat, el canvi climàtic no és dolent per se. Sense CO2 a l'atmosfera, la temperatura mitjana de la Terra (que ara ronda els 15ºC) seria de -18ºC. Així que una mica de CO2 està bé. Ara bé, si ens passem podem acabar com Venus, amb temperatures de 400ºC que fan impossible la vida.

Les solucions més òbvies per aturar el canvi climàtic passen per capturar el CO2 de l'atmosfera. O per deixar d'emetre'n tant. O les dues coses alhora. Com aquest és un blog literari, la meva proposta és transformar el CO2 en llibres. I per simplificar els càlculs, comptaré igual els de Shakespeare, Dan Brown o Belén Esteban.

Que com es transforma el COen llibres? Doncs molt fàcil. Es planten arbres (important que els boscos s'explotin de forma sostenible), els arbres creixen (absorbint CO2), es talen, es fa paper (si pot ser amb energies renovables, millor) i es converteixen en llibres. Sí, això us sorprendrà però la majoria dels àtoms de carboni de qualsevol llibre prové de CO2 atmosfèric. Si el llibre es guarda, el carboni queda capturat i deixa de generar efecte hivernacle.

Plantegem doncs el càlcul de l'enunciat. Quants llibres caldria imprimir per contrarestar les emissions de CO2? Resposta curta: molts. Resposta llarga: fem uns càlculs aproximats.

L'any 2014 es van emetre unes 34,5 gigatones de CO2. Anem a transformar-ho en llibres. El COés captat pels arbres gràcies a la fotosíntesi:

Es genera una glucosa per cada 6 . La glucosa després polimeritza en cel·lulosa. La massa molecular del és de 44 g/mol i la del monomer de cel·lulosa de 168 g/mol. Això vol dir que cada 6*44 grams de captats es generen 168 grams de cel·lulosa. Font.


Per tant, les 34,5 gigatones de CO2 s'haurien de transformar en 22 gigatones de cel·lulosa. Si posem que cada pàgina té un gram de cel·lulosa (cada fulla 2 grams) això representaria uns 44 bilions de llibres de 500 pàgines. Si ho dividim entre els 7.000.000.000 d'humans del planeta això implicaria que cada habitant del planeta adquirís uns 6272 llibres cada any.


Consideracions:

  • Caldria que els llibres es conservessin indefinidament (no reciclar-los, ni cremar-los, ni abocar-los al medi ambient). O almenys fins que deixéssim d'emetre tant COa l'atmosfera.
  • Els llibres haurien de procedir de boscos sostenibles. No es pot talar el bosc sencer i desertitzar una zona perquè llavors deixaríem de captar COper mitjà dels arbres.
  • Caldria que els arbres fossin capaços d'absorbir anualment la quantitat de COque emetem a l'atmosfera. Sorprenentment, diria que sí que serien capaços. Segons el que diu aquesta font i extrapolant les condicions a Espanya al total de la Terra emergida, només caldria reduir un 24% les emissions mundials perquè els arbres igualessin la xifra de CO2 emès.
  • La producció de paper té uns elevats costos energètics. Mentre energèticament depenguem dels combustibles fòssils continua sent assenyat reciclar el paper.
  • La intenció del càlcul realitzat en aquest post és, sobretot, ajudar a entendre i visualitzar la magnitud de les emissions de CO2 a l'atmosfera.


14 comentaris:

  1. Comptant que fa anys que m’he passat als llibres electrònics resulta que fa temps que sóc un terrorista mediambiental. No, en el fons crec que no ho faig tan malament, ja saps, reciclo paper, plàstic, vidre i orgànica, vaig amb bici i/o transport públic i el més important el blog està mantingut gràcies a la energia que genera una roda d’un hàmster.

    ResponSuprimeix
  2. El meu germà i jo vam fer una biblioteca de més de 2.000 llibres, no ens hagueren cabut els 6.000 de què parles, però ja s'hi faria, el fet és que m'ha epatat el teu article.

    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja és una bona biblioteca! Després també està bé si els llibres s'acaben llegint. És bo per al medi ambient mental.

      Suprimeix
  3. M'agrada això de transformar el CO (dos) en llibres...La veritat és que m'ha costat una mica(?) entendre tota aquesta transformació. Però jo si tinc potser uns dos mil llibres, també hi col·laboro, oi?
    Bon vespre, Sergi.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Déu n'hi do quines biblioteques que gasteu!

      La transformació té pocs secrets: només es tracta de fotosíntesi. La llum del sol que ens permet tantes coses. També tenir llibres!

      Suprimeix
  4. Bé, més o menys aquests són els llibres que jo compro a l'any, així que ja faig la meva part, vosaltres a què espereu?

    Sí, realment fent els càlculs així, dóna una bona idea de la gravetat de la situació, no és pas cosa de broma. De totes maneres, seguint el teu raonament, pots estalviar-te la fabricació de llibres, especialment la dels de la Belén Esteban, i deixar els captadors de CO2 en format arbre, que vagin fent. És a dir plantar boscos pulmó, per dir-ho d'alguna manera. Això és una situació plantejable, quan deixem d'estar pendents de què construïm, podríem començar a pensar en la nostra salut, i sobretot la del planeta i les altres espècies que l'habiten (ja que si nosaltres no hi som, al planeta li serà igual), i començar a protegir zones boscoses de nova implantació que funcionin com a pulmó del planeta. Potser que ens hi posem les piles...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Deixar-ho en format arbre té alguns problemes. En primer lloc, quan hi ha un incendi, l'arbre torna a emetre el CO2 captat a l'atmosfera. I si l'arbre cau i és biodegradat, el mateix. Un cop tenim un bosc "madur" la quantitat de biomassa tendeix a estabilitzar-se. En canvi si anem retirant arbres en forma de paper, fusta o similars, el lloc que ocupava l'arbre és ocupat per un arbre jove que ha de créixer i, per tant, captar més CO2.

      Suprimeix
  5. Uns càlculs força interessants... em recorden a aquell altre bloc que tenies i que ha passat a millor vida, si ara no vaig errat.

    6272 llibres a l'any per càpita són un munt de llibres... potser ajudarien a revertir l'efecte hivernacle, però de ben segur causarien un altre problema apocalíptic per manca d'espai. Doncs confesso que jo també sóc un ecoterrorista, segons això, perquè la meva adquisició anual de llibres queda a anys-llum d'aquestes xifres...

    D'altra banda, se m'acut que aquest post es podria reconvertir fàcilment en relat... t'has plantejat aventurar-te en el subgènere literari de l'ecofuturisme?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, potser seria més adequat per a l'altre blog. Una llàstima perquè la idea de "Grans Preguntes que no em deixen dormir" m'agradava molt però què vols, tinc tot de compromisos que em xuclen el temps amb voracitat. Així que, aconsellat per en Pons, he decidit traslladar algunes d'aquelles grans preguntes a aquest blog. Aquesta va de llibres, així que tampoc desentona tant, oi?

      Bé, sí. Vaig arribar a començar un relat en un futur apocalíptic tipus Mad Max on s'havien esgotat els combustibles fòssils i els supervivents anaven buscant biblioteques per apoderar-se del paper.

      Suprimeix
    2. I jo que em pensava que comprar llibres era poc ecològic... El que passa és que, com dius, no s'han de desertitzar els boscos.
      M'ha picat la curiositat i he comptat els llibres que tenim, incloent els infantils i els de rock del Joan, prop de 3.000 (la gran majoria per llegir, he de dir i bastant mal col·locats!), llavors hauríem de comprar una mansió per encabir aquests anuals que dius... ho plantejaré en reunió familiar.

      Suprimeix
    3. La veritat és que no conec a fons el tema però crec que el principal problema és el tipus de mètode per fabricar paper que s'utilitzi. Per exemple, utilitzar clor per blanquejar, malament. I, d'altra banda, controlar el tema de la deforestació.

      Per tant, en tot cas, molt millor imprimir llibres que durin molts anys que no pas diaris o revistes que només serveixin uns pocs dies.

      Quan inaugureu la mansió fareu una festeta? :)

      Suprimeix