dimarts, 31 de maig de 2016

Veredicte del concurs de ressenyes

En episodis anteriors vaig explicar que l'Editorial el Toll m'ha publicat aquest llibre i, per donar-lo a conèixer vaig idear aquest concurs de ressenyes. Cada membre del jurat ha avaluat les ressenyes i m'ha enviat una llista amb les que els han agradat més i alguna explicació de per què han fet aquesta tria.

Deixeu que us presenti els membres del jurat: són la Irene, la Carme i el Vicenç. La Carme s'ha centrat molt en l'aspecte formal i lingüístic, el Vicenç ha fet un Excel on valorava qualitat (ben escrita) i comercialitat de la ressenya (que faci venir ganes de llegir el relat) i la Irene ha fet una valoració més general. 

La veritat és que estic content per la feina que han fet. En primer lloc, perquè ho han fet gratis. I en segon lloc, perquè s'han esforçat en trobar arguments convincents per justificar la seva tria. També destaco que m'han tret de sobre la difícil tasca d'haver de triar entre participants que conec en major o menor mesura (m'hauria costat molt ser imparcial).

I ja sense més dilacions, us presento els textos guanyadors. Els poso en un ordre que podria ser un altre, perquè he fet servir dos criteris diferents per fer la tria definitiva. Hi ha un criteri estil Eurovisió (5 punts al primer, 4 al segon, etc) i n'hi ha un altre de consens (dos o tres membres del jurat han triat el relat). De tota manera, recordeu que el premi és el mateix per a tots els guanyadors.


1. Carles Quílez, per la ressenya de Per amor a l'art (12 punts).

Tots 3 membres del jurat han triat aquesta ressenya com una de les 3 millors. La Irene el considera "molt ben escrit, molt literari, amb llenguatge ric i metafòric". El Vicenç la considera "molt comercial, i d'això hi entenc un xic" i la Carme considera que "hi ha algunes expressions genials" i  destaca aquest paràgraf:

Però amb això no tenia prou. En Sergi Monteagudo mai en té prou. Va esmolar els seus estris d’escriptor i va construir una trama amb reflexos de color de sèpia i accent italià. In avanti, si prega -endavant, si us plau-, semblen dir les seves lletres. I entres, és clar, que hi entres i t’endinses, fascinat, en una prosa clara i lluminosa.


2. McAbeu, per la ressenya de Selfie (6 punts).

Aquí també hi ha consens entre els 3 membres del jurat, que destaquen la ressenya entre les 5 millors. La Irene en destaca la documentació i l'originalitat del joc proposat. En Vicenç, com en George Smith, es declara aficionat a les frases cèlebres i valora molt positivament el joc.

Al llegir-lo, m'ha vingut al cap la hipòtesi Gaia que defensa que la Terra és un superorganisme format, al seu torn, per organismes vius i autònoms que interaccionen entre ells però, en aquest cas, aplicada a tot l'Univers. De fet, l'univers és el protagonista del relat. 


3. Sergi Sampere, per la ressenya de La Planta (4 punts).

El Sergi Sampere és el darrer participant que aconsegueix convèncer els tres membres del jurat. La Carme destaca els dos darrers paràgrafs i la Irene diu que "El que més m'agrada és que enlloc d'explicar què passa en el relat expressa les idees que hi ha al darrere (les ha sabut veure i fer-les entendre als lectors). Així fa una mica més misteriosa però interessant la lectura. M'agrada la primera frase, curta i contundent."

La ressenya té 4 paràgrafs, ben aprofitats. Us en poso el segon, que no és cap dels destacats  pel jurat:

En un lectura estrictament orweliana i mirant de reüll a Darwin, ens trobem amb una rebel·lió en tota regla, una col·lisió frontal entre una futura evolució intel·ligent de la natura enfront de l’abús que en fa l’home d’ella, amb una interpretació pertorbadora de les possibles conseqüències.


4. Mercè Bagaria, per Al·legoria de la cel·la (8 punts).

La Mercè aconsegueix posar d'acord dos dels membres del jurat, que atorguen a la seva ressenya el segon lloc. El Vicenç la qualifica com una "gran descriptora" i diu que la seva ressenya és gairebé un altre relat. La Irene hi està d'acord, diu que "descriu molt detalladament els personatges, gairebé te'ls imagines" i li agrada que la ressenya acabi amb tantes preguntes.

Ara bé, quan t’estàs en una cel·la com la que ens descriu en Sergi Monteagudo, el temps com és? Afavoreix els presoners o els contraria? El temps i la cel·la són la mateixa cosa? O és la memòria la que podríem confondre amb la cel·la? La por ens fa dependents o és la independència el que ens aterra? Que seria del rei sense presoners, o hem de dir, més aviat, sense poder? Què passaria si la cel·la quedés buida?

5. Gemma Sara, per la ressenya de Viatge al país de la democràcia (6 punts).

La Gemma aconsegueix el vist-i-plau de dos membres del jurat, un dels quals li atorga el màxim reconeixement. No sé què destacar, així que ho copio tot: "Molt ben explicat. Molt ben sintetitzat. Estil clar, senzill i concret. Enganxa i et motiva per llegir el relat". "Posa la mel a la boca, perquè apunta cert elements sense acabar d’explicar la història".  "La frase final també té la gràcia d’englobar, segurament, el propòsit de l’autor".

Us copio el final de la ressenya, que té encara més gràcia si heu llegit el relat:

Però ni tan sols els dolents són molt dolents, són dolents sense voler-ho. Simplement, les coses no són tan bones com ens pensàvem. Els somnis destenyeixen.



De la resta de participants, n'hi ha 6 que han aconseguit un vot d'un dels 3 membres del jurat. Dos d'aquests relats, els he decidit premiar amb el premi especial que vaig anunciar la setmana passada, basat en el criteri de la difusió (D). Són aquests:

(D). Jordi Dausà.

Aquesta ressenya que, segons dos dels membres del jurat, en realitat no és cap ressenya, ha aconseguit el vot entusiasta del Vicenç, que li atorga el màxim reconeixement. Transcric:

Un 10 en comercial, per mi de totes les ressenyes llegides és la que més m'incita a comprar el llibre i a més coincideix totalment amb el muntatge d'en Sergi referit a aconseguir que d'altres blocaires parlin d'ell als seus blogs. Gran iniciativa que ens demostra la seva facilitat per fer de lo complicat fàcil. Amb amics així me'n vaig on sigui.

I l'olfacte comercial del Vicenç es veu ratificat per les estadístiques del facebook.

Guanyador en abast, en clics i en reaccions. No sé quina part del mèrit correspon al Jordi Dausà i quina al Víctor Amela però la victòria a facebook és inqüestionable.


(D). Pons.

També amb un vot del Vicenç, la ressenya al Pons's Blog apareix en segon lloc a facebook però és el guanyador absolut als blogs, amb 25 comentaris. Sí, la majoria són del propi Pons i de l'ahse però també de dos o tres bloguers més que s'han acabat apuntant a la iniciativa després de llegir la seva ressenya. Així que, part de l'èxit del concurs ha estat gràcies a la seva participació.



Fins aquí els premis. Felicitats a tots els guanyadors i gràcies de nou a tots els que heu participat. I gràcies també als lectors del blog que han aguantat pacientment la promoció d'aquest llibre. No, no s'ha acabat, però dijous hi ha un post que quasi no parla del llibre.


Ah, i gràcies també als bibliotecaris de Vapor Vell, que ja anuncien la presentació. 
Els que heu guanyat el concurs, ja sabeu on i quan podeu venir a recollir el vostre exemplar gratuït.

23 comentaris:

  1. Jo sóc dels que es va apuntar al concurs gràcies a la ressenya d'en Pons i ho vaig fer sense haver-ne llegida cap de les altres. Després si que ho he anat fent i he de dir que no m'esperava ser uns dels guanyadors.
    Per tant estic molt content de sortir en aquesta llista, així que moltes gràcies al jurat i també a tu, Sergi.

    Per cert, els que no som de Barcelona i no puguem venir a la biblioteca Vapor Vell el dijous de la setmana que ve, no ens quedarem sense llibre, no?. ;-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. MAC, per què escrius mentre jo escric? :-P

      Suprimeix
    2. Moltes felicitats, McAbeu. El teu text era ben original i molt ben adaptat al teu blog. Potser també t'ha ajudat que el tema era maco i donava molt de joc. Però el mèrit és tot teu per saber-ho aprofitar bé.

      Encara no he pensat com fer-vos arribar els llibres. Espero que no sigui molt complicat.

      Suprimeix
  2. Enhorabona als guanyadors!! (mmmmm... com era allò tan...pffff... que l'important és participar?) :-DD

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A mi m'ha fet il·lusió que hi participessis. No sé si et servirà de consol...

      Suprimeix
    2. Sergi, participar ha estat un plaer, perquè d'una manera o altra, tots ens sentim guanyadors al teu costat.

      Suprimeix
  3. Espere que pugues vendre molts llibres, que de ben segur amb aquestes ressenyes el camí et serà més fàcil.

    Una abraçada i fins una altra.

    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Molts molts llibres tampoc crec que vengui. Si arriba a algú fora del cercle de familiars i amics ja em dono per satisfet.

      Suprimeix
  4. Enhorabona als guanyadors! Especialment als dos representants de les hordes LLMRC i a la Mercè!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Les hordes LLMRC han fet un bon paper. I el Vicenç també havia valorat molt bé el teu text, tot i que al ser fora de concurs no l'hem tingut en compte.

      Suprimeix
  5. Per la part que em toca voldria destacar l'original iniciativa d'en Sergi, així com desitjar-li molta sort en aquesta nova aventura, agrair al jurat les seves paraules i felicitar a la resta de participants per l'alta qualitat dels texts.
    Amb molt de gust aniré a recollir el meu exemplar el 9 de juny!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ara semblarà que m'autocontesto però no: estic contestant a un altre Sergi.

      Gràcies pels bons desitjos. Serà un plaer conèixer-te en persona el dia 9.

      Suprimeix
  6. Bé,doncs, moltíssimes gràcies al jurat per haver destacat la meva ressenya. I moltes gràcies també al Sergi per haver-me permès participar en aquest joc. I no dic res més, car el veritable protagonista d'aquesta història són el Sergi Monteagudo i els seus somnis.
    PD. Per poc que pugui, estaré encantat d'anar a la presentació, entre d'altres coses, perquè sóc fill de Sants.
    Salut!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Fantàstic! Un altre enviament postal que m'estalvio! :)

      Serà un plaer conèixer-te, Carles. Amb el David i el Sergi ja sou 3 de la llmrc. Si s'apunta algú més, us reservo una tribuna VIP.

      Suprimeix
  7. Enhorabona a l'autor i promotor de la iniciativa, en Sergi Monteagudo.
    Aquest Sergi Monteagudo que de ben segur aixecarà passions, adhesions i enveges de tots colors, tanmateix no exemptes de sanes i insanes polèmiques.
    Per això, i perquè l’autor es vagi enfortint en tals menesters i a alguna que altra ganivetada, molta mel i una mica de vinagre, els hi dono la més sincera enhorabona als guanyadors i atenent al que se’ns diu, em pregunto, (em pregunto amb tota la bona intenció) si els membres del jurat s'han llegit el llibre i a la seva llum han avaluat les ressenyes, o únicament han estat avaluades en si mateixes deixant de banda el seu objectiu.
    Espero en candeletes el llibre d’en Sergi per comprovar-ho.
    Gràcies Sergi,
    Amb tot el meu afecte

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I com ja he dit abans participar ha estat un plaer, perquè d'una manera o altra, tots ens sentim guanyadors al teu costat.

      Suprimeix
    2. Sóc molt fan de la vinagreta de mel i mostassa per les amanides, David. Responent a la teva pregunta, vaig demanar al jurat que valorés les ressenyes seguint 2 criteris: la qualitat intrínseca del text (si estava ben escrit) i les ganes de llegir el relat que despertava. Per tant, era innecessari haver llegit els relats. De tota manera sí que els vaig passar els relats. Així que algun n'haurien llegit.

      Suprimeix
  8. Entenc que si hagués depès de tu i prou m'haguessis premiat a mi sense dubte i després escollir els altres quatre si que hagués sigut més complicat. Em quedo una mica amb la sensació d’haver estat esmentat només gràcies a que el meu blog es genial i la gent dels blogs em llegeix en massa i tal.

    Per cert, en Vicenç em cau cada vegada més bé. I la no-ressenya d'en Jordi Dausà també la vaig trobar molt bona.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Certament, a mi m'hauria estat gairebé impossible ser imparcial amb tu.

      Crec que la teva ressenya era bona dins del context del teu blog (la qual cosa a mi ja m'estava bé) però per a gent que no freqüenta el teu blog era una mica WTF? Algun membre del jurat va preguntar què era això de les maduixes i el mig coco.

      Suprimeix
  9. Ostres, quina il·lu! Ho veia francament difícil, moltes gràcies! i felicitats a tots els ressenyadors!
    Sergi, et veig molt ben acompanyat en aquesta aventura, ha de sortir bé, segur. Dijous crec que vindré però hauré de marxar cap a les 20h màxim, no tindràs cap màquina de teletransportació per aquí??

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Un plaer haver pogut comptar amb la teva participació. A veure si aquest cop sí que ens podem conèixer en persona. Per cert, que no he pensat com us reconeixeré als que no conec en persona. Espero que ningú es faci passar per vosaltres i es quedi el vostre llibre-premi.

      No tinc màquines teletransportadores. Per BCN, em moc amb el Bicing i la T10.

      Suprimeix