dijous, 2 de juny del 2016

Egosurfing i els homònims

Sabeu què és l'egosurfing? Es tracta de buscar què diu Google d'un mateix. Aquest any m'ha tocat impartir Formació i Orientació Laboral i aconsellar als alumnes que ho facin perquè, quan busquen feina, les empreses tafanejaran què es diu a Internet sobre ells.

Així doncs, per fer egosurfing només cal que aneu a Google i cerqueu: "nom cognom" i mireu què surt.

Però aquí entren els homònims. No és el mateix dir-se "José Garcia" que dir-se "Eugeni Armela". Encara que el José Garcia es busqui amb els dos cognoms, és probable que es vegi perdut entre una multitud de Josés Garcia. La qual cosa, si està buscant feina, probablement sigui bo.

Els homònims són més freqüents del que ens pensem. Jo creia que amb el meu cognom, que ocupava aproximadament mitja pàgina a la guia telefònica, no tindria homònims però he descobert que hi ha 3 o 4 Sergis Monteagudo i encara molts més Sergios Monteagudo.

Les primeres imatges que treu Google Images quan faig Egosurfing. Entre la portada i la contraportada del llibre, hi ha 4 fotos d'algú que no sóc jo.


La cosa al principi fa gràcia però, com passa amb els dobles o amb els clons, al final acabes arribant a la conclusió que poden donar-te problemes. I si un d'ells es fa polític corrupte? O assassí en sèrie? O cantant d'Eurovisió?

O encara més: què pensaran els altres Sergi Monteagudo quan facin Egosurfing i vegin a Google que han tret un llibre? I si estan buscant feina i, a l'entrevista dóna la casualitat que el cap de recursos humans ha llegit el llibre?

La problemàtica podria empitjorar si un dels homònims es fes molt famós perquè podria robar-te completament la identitat. Imagineu-vos els homònims de Francisco Franco, Felipe González o Luís Suárez. Què poden fer per sortir de l'ombra allargada dels seus homònims i reclamar la seva individualitat? Podríem arribar a extrems patològics on algú es rendís i adoptés directament la personalitat del seu homònim famós? (Com els bojos dels manicomis que es creuen Napoleó.)

Tot això, com ja sabeu, ve d'un problema creat per gent de lletres. Els informàtics saben fer IDs úniques i no et deixen crear noves entrades amb IDs duplicades. Ho haureu comprovat quan us voleu fer un compte de correu electrònic. Et diuen "aquest ja està agafat, tria'n un altre". Potser hauríem de fer el mateix quan inscrivim els recent nascuts al Registre.

14 comentaris:

  1. Amb noms i cognoms al google imatges només apareixen desconeguts i estranyament algun company de feina, però jo no apareixo per enlloc. Buscant només nom i cognom apareix algun actor de teatre de segona i algun escriptor de segona, ja se sap, avui en dia qualsevol mindundi treu un llibre...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això del company de feina és molt sospitós. Pot ser que t'estigui suplantant?

      Elimina
    2. El més sospitós es que apareixen fotos de varis companys de feina diferents!

      Elimina
    3. A partir de 3 és conspiració.

      Elimina
  2. Els bojos que es creuen Napoleó no són als manicomis, són als tebeos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament no conec la realitat dels manicomis però sí que he vist gent dient que en una altra vida ha sigut aquest o aquell personatge famós.

      Elimina
  3. A mi em va passar una cosa molt curiosa quan vaig començar a entrar en aquest món virtual...Em confonien amb una Roser Algué que no era jo, que sóc M. Roser Algué! M'hi vaig posar en contacte per curiositat i resulta que som família de lluny, però no per aquest cognom, sinó pel meu segon, Vendrells...Casualitats!
    Bon vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una història ben curiosa. El que donen de si els homònims...

      Elimina
  4. Ostres, si no es poguessin repetir noms, a dia d'avui ens hauríem de dir de maneres molt rares. Almenys que, quan la persona mor, que l'adreça s'alliberi, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. I et vindria la "correspondència" de l'anterior usuari.

      Elimina
  5. Mmm... egosurfing. No sabia que li deien així, avui he après una cosa nova.

    M'agrada la idea que la gent no pugui escollir noms que ja estan agafats per als seus fills. Encara que la cosa podria acabar molt degenerada, com ja passa a Internet... El proper José Garcia s'hauria de posar "josebcn19" o alguna cosa per l'estil...

    Bé, sembla que gràcies a Google la superpoblació ja no és un problema estrictament físic. Ara s'ha fet digital, i a més abasta també una nova dimensió: el temps de tota la història humana.

    Estem arreglats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una opció senzilla seria afegir un número darrere del nom: David Castejón 4. Una mica com el que passava amb els reis.

      Elimina
  6. Mare de Déu! això és filar prim, i si una persona, cosa molt estranya es fa president de la Generalitat Valenciana amb el meu nom i alhora és corrupte? Però Vicent's hi ha pocs i Adsuares menys encara.
    Tot i que si hi haguera un ens furtaria la personalitat de tal manera que molts pensarien quan pronunciàrem el nostsre nom que som uns napoleons amb barret de paper de periòdic.
    Però una cosa tenen les lletres i és la seua imperfecció, què seria de l'avenir si tots estiguérem absolutament identificats a google, i jo gairebé ho estic...

    Vicent

    ResponElimina
  7. jo també aviso als alumnes sobre el que fan i pengen a la xarxa .....homònims a munts.....tens raó la ciència , millor dit els seus vocables són sempre o quasi monosemàntics

    ResponElimina