dijous, 1 de setembre de 2016

Especial Jocs Olímpics: els Jocs Translímpics

Sí, ja sé que els Jocs Olímpics es van acabar fa uns quants dies però he estat unes setmanes sense wifi, així que publico avui aquest post.

Com tots sabeu, els Jocs Olímpics busquen, a través de l’esport, els límits dels humans. Córrer més ràpid, nedar més ràpid, saltar més alt, llençar una pilota més lluny. Com veieu, tot d’accions imprescindibles per millorar la naturalesa humana.

Si recordeu la sèrie de posts que li vam dedicar, el transhumanisme busca anar més enllà d’aquests límits. Un atleta transhumanista podria córrer els 100 metres llisos en 5 segons, o potser en 3, si això fos necessari o útil.

Algú podria pensar que la tecnologia ja permet anar a més velocitat. Coi, si tens pressa, agafa una moto i fas 100 metres en 3 segons. La qual cosa demostra la inutilitat de córrer tan de pressa. De què pot servir en el teu dia a dia fer 100 metres en 9:58 segons en comptes de fer-ho en 11:45? Què faràs amb els 2 segons que et sobrin? Compartir la teva carrera al Facebook?

Però suposem que això és útil i interessant. Com podria la tecnologia ajudar-nos a córrer més ràpid?
Una primera manera seria gràcies a la bioquímica. Es podrien dissenyar substàncies que, un cop incorporades al cos humà, milloressin les facultats físiques dels atletes. Bé, això ja es fa. En diuen dopatge. Per alguna raó, està prohibit. Diuen que és per les possibles conseqüències negatives per a la salut dels esportistes però, algú creu que és sa entrenar 10 hores diàries?

Una manera més innovadora seria la teràpia gènica. Sí, la podem fer servir per ser més sans, més intel·ligents o més feliços però, per què no per córrer més ràpid? 


Si mireu la final dels 100 metres llisos veureu que la genètica té una certa influència en el rendiment esportiu. Tots de pura raça ària!

Imagineu ara que es pogués dissenyar genèticament un atleta per tal de fer-lo òptim per a una pràctica esportiva en concret. Sens dubte, a la que els enginyers agafessin la idea, sortirien atletes molt millors que els actuals.

També es podrien millorar les prestacions dels atletes mitjançant la biònica. Les pròtesis de Pistorius ja van desfermarprotestes dels seus adversaris, que deien que li donaven avantatge. Els banyadors hidrodinàmics també han millorat marques. Probablement, si no es fa ja, es podria monitoritzar la freqüència cardíaca i altres paràmetres del cos d’un maratonià per administrar informàticament les seves forces. I els saltadors de trampolí, podrien fer autèntiques meravelles amb ales biòniques.

No em digueu que aquest esport no és més emocionant que el badminton, el tir amb arc o el rem. Doncs imagineu-vos com serien uns Jocs plens d'esports Translímpics! Font.



Probablement, tots aquests avenços toparien amb prejudicis anti-transhumanistes, com ho ha fet el dopatge. Potser la solució seria fer uns altres JJOO, com passa amb els Paralímpics, on hi ha diferents categories en funció del hàndicap de cada esportista. En el cas dels jocs Translímpics podrien tenir categories en funció del grau d’avenç tecnològic incorporat en cada atleta.

18 comentaris:

  1. Els Jocs Olímpics no me’ls miro precisament perquè m’avorreixen, no li trobo la gràcia a veure gent que corre ràpid i salta molt. Ara bé, si la teva idea prosperés i comencéssim a veure transhumans (el corrector no para d’insistir en posar una T abans de la última S) fent accions realment extraordinàries llavors... No, ni així els miraria, no se a qui vull enganyar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Entenc que el corrector està més preparat per a la transhumància que per al transhumanisme. I sospito que gran part de la humanitat també...

      Suprimeix
  2. I què tal si directament no es fan? La quantitat de trampes que es farien seria tan gran que els tripijocs del PP semblarien discussions de guarderia. En un futur no gaire llunyà suposo que hi haurà d'haver un comitè que dictamini si un atleta pot participar o no, en funció de les modificacions que s'ha fet, però espero no haver d'assistir a això. Que només sigui producte de la literatura.

    I parlant de literatura, els d'amazon em van escriure i em van dir que ho sentien, però que el producte que havia comprat, ¿Quant valen els teus somnis?, no estava disponible i que no el rebria, que ho sentien molt. Quan tingui temps ja passaré per una de les llibreries.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El concepte de trampa està lligat a les limitacions. Per exemple, si un escriptor fa un llibre boníssim, li hem de passar un antidòping i desqualificar el llibre si dóna positiu? Amb les millores transhumanistes deixaria d'haver-hi limitacions i, per tant, tothom es podria "dopar" tant com vulgués.

      He comentat això del llibre a l'editor. Transcric:

      Si aquesta persona s'hagués comprat el llibre directament a través de la web de l'editorial: 1)ja tindria el llibre en les mans; 2)s'estalviaria les despeses d'enviament; i 3)tindria de regal el nou número de la revista literària, ja que durant l'estiu estem fent aquesta promoció.

      Suprimeix
    2. Li pots dir de part meva que: 1)fa mesos que vaig fer la comanda, que anava juntament amb algun altre producte, així que vaig aprofitar. No em feia res esperar una mica perquè tinc 74 llibres en cua, però no m'esperava que em dirien que no me l'envien. No estic parlant de 'distribuciones Paqui', parlem d'Amazon. 2)Si vull pagar despeses d'enviament és el meu problema, però que Amazon no pugui distribuir un producte és el seu, i que s'ho faci mirar. i 3)La revista literària no me la miraria, llegeixo llibres per descansar d'altres moltes coses que he de llegir durant el dia. Les revistes a casa les fem servir per matar insectes que ens visiten. I que amb aquestes respostes que em dóna, no aconseguirà enriquir-se a costa meva, ja que si el seu interès és embutxacar-se el 30% que deixarà de guanyar un venedor, ho porta clar. En tot cas, voldria que s'enriquís l'autor, no pas una editorial que no sap fer la seva feina.

      Pots dir-li o no, tu mateix. Però que s'ho té merescut, és un fet. Si és familiar teu, s'ho té doblement merescut.

      Suprimeix
    3. Puc estar d'acord amb alguns dels punts que esmentes però també és cert que jo no sóc editor i desconec què suposa treballar amb Amazon pel que fa a costos i marges.

      Jo vaig viure una història semblant a la teva demanant a una llibreria que em portessin un llibre d'un autor català que havia publicat amb una altra editorial petita i, després de moltes setmanes, m'han dit que no el podien aconseguir. Suposo que per temes d'economia d'escala, distribuir llibres de petita tirada és molt més complicat que distribuir best sellers.

      PD: l'editor NO és familiar meu, no sé d'on has pogut treure aquesta idea.

      Suprimeix
    4. No he tret la idea d'enlloc. Només que després de rajar d'algú, que em surtis amb 'és el meu cosí...', doncs podria ser una bona relliscada. És clar que sent el teu cosí, si et fa això seria que no et té gaire afecte. Ja entenc que les editorials petites han de sobreviure com poden, però si no aprofiten tota la possible difusió que tenen a l'abast, que és poca, no ho entenc. Diguem que sé de què parlo...

      Disculpa si t'ha molestat, evidentment no era una crítica cap a tu, ni de bon tros.

      Suprimeix
    5. Ah, d'acord, t'estaves avançant a una bona relliscada.

      No, no m'ha molestat. Tothom és lliure d'opinar en aquest blog i entenc que t'ha molestat no haver pogut incloure el llibre en la teva comanda d'Amazon. La veritat és que a mi també em feia gràcia que el llibre es pogués vendre a través d'Amazon.

      Suprimeix
  3. molt interessant si senyor....no has pensat la utilitat de córrer perquè no s'escapi aquell autobús que d'altra manera si no ets un atleta no pots encalçar?
    bon idea això dels translimpics jo amb unes cames biòniques encara podria tenir alguna medalla

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Em sembla molt bona la idea aquesta de fer curses darrere un autobús. Aquests JJOO he vist uns ciclistes que corrien darrere d'una moto però això que tu dius té molt més sentit.

      Qui no agafés l'autobús quedaria eliminat. Es podrien fer diverses rondes. Sí, ho veig.

      Suprimeix
  4. Em sembla, Sergi, un article de suma importància, jo, que no estic molt avesat a les competicions, les trobe, en fi, d'una altra gent, potser perquè ja tinc certa edat, veig que la química del cervell i del cos i la informàtica són el quart i cinquè cervell, si tota la vida hem tingut tres, el bulb raquidi, el cerebel i el cervell, ara tenim aquests dos, que com a mínim ens faran minimitzar les guerres, que es produïen quan l'angoixa de castració del yang o l'enveja del penis del yin entraven, sense amor, en conflicte.
    Molt bona idea, jo crec que entre aquestes premisses que tu avances i les realitats virtuals el món farà el gran salt de la consciència.

    Una abraçada des de València.

    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Certament, espero que aquesta evolució amb els cervells extra serveixi per alguna cosa positiva.

      Una abraçada.

      Suprimeix
  5. Jo he tingut el marit de corresponsal als Jocs, li puc preguntar què opina de la teva idea, a mi ja m'agrada, eh?
    Anar més enllà dels límits té moltes formes, brut nature, amb tecnologia, amb handicaps, darrera l'autobús... l'important, crec, és que segueixin sent jocs. El Joan es va trobar davant d'un tiroteig a Rio. Al dia següent estava cobrint el tir olímpic. La diferència entre barbàrie i civilització!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hi ha tota una teoria de l'esport com a canalitzador i sublimador dels instints primaris de l'home. És a dir, canviem la guerra per la batalla esportiva.

      Crec que la cosa pot funcionar en l'àmbit personal i emocional però està clar que l'esport no substitueix la guerra en altres funcions. És a dir, guanyar una final al país odiat pot satisfer emocionalment però no decideix el control dels recursos, fronteres, etc.

      Suprimeix
  6. Geeennniiiaaalll!
    El meu contrapunt.Elogi de la lentitud i el moviment Slow...sssslllooowww.. .....

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'has fet recordar una escena de Momo (Michael Ende) on hi ha una persecució en un carrer on, com més lent vas, més corres. Em penso que era una metàfora però no n'estic segur.

      Suprimeix
  7. Hola Sergi, t'havia posat un comentari i ha desaparegut, comencem bé...
    Jo dels jocs olímpics n'he vist els resums de les proves que més m'agraden natació gimnàstica rítmica, les curses...
    Sempre he pensat que els esportistes s'esforcen molt per preparar-se i al final per pocs segons uns s'enduen la glòria i d'altres l'oblit, no em sembla just!
    I parlant del dia a dia, sembla que tots volem arribar primers on sigui, i anem escopetejats, però si ens ho prenem amb més calma també arribem; que no som els primers? i ???
    Bon diumenge.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí. La diferència entre la glòria que s'enduu el primer i la del segon és enorme i, analitzat lògicament, molts cops és injustificada.

      No sé si això d'anar corrents als llocs deu tenir a veure amb la cultura de l'esport. Bona reflexió!

      Suprimeix