dijous, 29 de setembre de 2016

En capítols anteriors us explicava els avantatges de les impressores-cuineres que ens haurien de fer el menjar en algun moment del segle XXI. Però seria absurd limitar l'ús de les impressores 3D a la cuina. En algun moment, aquesta tecnologia hauria de servir per fabricar la majoria dels objectes que tenim. I, idealment, haurien de ser objectes 100% reciclables a través de les pròpies impressores. Fins i tot les mateixes impressores podrien ser reciclables.

Irònicament, de moment, per a molta gent, una impressora 3D no deixa de ser "un trasto més". Estic pensant si en un futur es podria imprimir en 3D un post d'un blog i si tindria alguna mena de gràcia. Podria ser com quan et venen algun objecte amb un diari o revista? Font.


El sistema actual d'obsolescència programada ens omple les cases d'un munt d'objectes que de seguida esdevenen inútils. Bé, això si no han estat un Pongo des del primer minut que van entrar a casa. Ara hi ha el Wallapop i els Cash-Converters (i el Punt Verd) però encara guardem a casa un munt d'objectes que rarament usem. Un telescopi, uns esquís, una tenda de campanya, armaris plens de roba que mai més ens posarem... No seria millor poder imprimir-ho en el moment de fer-ho servir? I quan ja no ho necessitem reciclar-ho i disposar de material per fabricar nous objectes?

Al món virtual aquest problema mai ha existit. Si heu jugat a videojocs sabreu que el vostre personatge pot dur a sobre tota mena d'andròmines: una espasa, unes botes màgiques, 30000 monedes d'or, un arc amb infinites fletxes i un piano de cua. I pot córrer pel seu entorn virtual sense problemes. Bé, de vegades limiten el pes per fer-ho més realista. Però es tracta d'afegir un problema del nostre entorn a un entorn on aquest problema no existeix.

Caldria fer justament el contrari. Deia Thoreau que sentia llàstima pels indigents que carregaven farcells amunt i avall, no perquè tinguessin poques possessions sinó perquè les haguessin de carregar a tot arreu. Doncs aquestes impressores 3D del futur, no només ens hauran de lliurar del problema de la gestió de residus i de la limitació de recursos sinó que també ens haurien de curar de les nostres síndromes de Diògenes.

13 comentaris:

  1. Bé, haurem d'esperar a que la tecnologia millori i permeti fabricar els objectes a molta més velocitat, i amb diferents materials. Jo de moment ho veig lluny, però ens hi acostem, els pisos són cada cop més petits, per això caldrà acumular menys coses, però no per això tenir menys possibilitats.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja no són només els pisos. El món té uns recursos limitats i cada cop som més gent.

      Suprimeix
  2. Si l'avarícia és el símptoma dels hòmens del discurs capitalista i en la seua "prudència" o punt mitjà és profitosa per al desenvolupament de les societats, tots els pecats? vicis? o símptomes, millor dit, són necessaris, una certa dosi de síndrome de Diògenes sempre és necessari, des de la conservació de les nostres amistats o la nostra dona o pares o germans fins al gaudi en la possessió d'un bolígraf que ens van donar o regalar en la nostra comunió, però sense passar-se, no cal tenir un síndrome de Diògenes absolut, doncs quen un símptoma pren una lupa i s'engreixa esdevé malaltia, o el que volem anomenar malaltia, un terme mitjà, hi haurà coses que necessiten ser d'usar i llançar, se m'acudeix els bolígrafs "bic" o els coixins del nostre llit i altres que hauran de ser pseudo-eternes, com ara el nostre ordinador, si no volem estar a la darrera moda, o el nostre aparell de música. En fi, que tot és relatiu i en el terme mig, el que Aristòtil deia la "prudència" està el misteri.

    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Cert. Hi ha objectes que són "especials" per a una persona. Però aquests no són el problema. El problema són aquells d'usar i llençar, que consumeixen molts recursos i generen molts residus.

      Suprimeix
  3. I què pensaran sobre aquesta idea meravellosa tots els productors, distribuidors i venedors dels productes obsolescents que consumim avui en dia? Em sembla que abans que plegar-s'hi preferirien veure el món reduït a runes... i si no, pensem en els pals a les rodes que posen les petrolieres al desenvolupament de les energies renovables...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs probablement caldria reciclar-los a ells també.

      Suprimeix
  4. Certament les mudances serien molt més pràctiques. El problema suposo serà el material, no crec que tot es pugui fer amb els mateixos materials, vull dir que amb els materials que fas un portàtil no pots fer un sofà, com a mínim un de tou.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, sembla que molts objectes no puguin ser fets amb un mateix material. O, com a mínim, no tindrien les mateixes propietats.(Un ganivet d'acer tallarà més que un de plàstic.)

      De tota manera, és una tecnologia molt nova. Tampoc era imaginable fa 50 anys tenir tota una biblioteca en un pendrive. Ja veurem fins a on arriba la impressió 3D.

      Suprimeix
  5. A mi una impressora que em fes el menjar, no m'aniria malament, perquè no m'agrada gens cuinar, però em sembla que és demanar massa...
    Realment acumulem un munt d'andròmines(o no) que no ens serveixen per res; estaria molt bé imprimir el que necessitem en cada moment i després reciclar-ho i això que no sóc de les afectades gens ni mica pel síndrome de Diògenes, però sempre hi ha coses que se'n pot prescindir...
    Bon vespre, Sergi.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo espero que d'aquí uns anys estigui disponible la impressora cuinera. Seria un invent fantàstic.

      I poder virtualitzar les nostres pertinences també seria una gran idea.

      Suprimeix
  6. Realment, s'obren moltes possibilitats, i en aquell post que esmentes parlaves de poder produir carn sintètica, per exemple, que reduiria molt el sofriment animal. També se m'acut que podríem jugar a dissenyadors de roba i objectes varis i podria ser un filó.
    El negoci seria també fer impressores 3D amb obsolescència programada, no?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En aquell post vaig plantejar la possibilitat de produir carn sintètica, sense patiment animal. Això ens permetria redefinir el nostre discurs a favor dels drets dels animals sense hipocresies i faríem aquest pas endavant com a espècie, deslligats de la necessitat depredadora actual.

      De la mateixa manera, les impressores 3D, si fossin més versàtils, també servirien per deixar de fer tanta pressió sobre els recursos mediambientals.

      Suprimeix
    2. Les carnisseries es reconvertirien en botigues d'impressores 3D? Ho dic per anar avisant la Carnisseria Joldi (catalano-xinès) de baix de casa...

      Suprimeix