-Pare, pare, explica'm la llegenda de Sant Jordi.
-Sí? De debò la vols sentir?
-Sí, va, si us plau!
El pare s'arraulí al costat de la seva filla i començà a narrar amb veu greu:
-Diuen que, en un país estrany i molt llunyà, hi havia milers de persones que, cada any, sortien al carrer per celebrar la Festa de Sant Jordi.
-Una festa! Que divertit!
-Passejaven pel carrer amb una rosa a la mà. I miraven paradetes de llibres.
-Llibres? Què és això?
-Doncs eren uns objectes fets de paper que contenien lletres...
-Què vol dir paper? I lletres?
-El paper era un material que es feia trinxant arbres i eren uns fulls així plans on hi havia una mena de dibuixos, que es deien lletres i que servien perquè la gent pogués recordar les històries.
-I per què necessitaven el paper? No tenien memòria com nosaltres?
-En tenien però ho oblidaven quasi tot.
-Quines històries tan estranyes us inventeu els grans, papa. Arbres trinxats dels quals surten fulls de paper que es fan servir per recordar coses a qui no té cap... De debò creus que algú se les empassa?
-Bé, l'important de les històries no sempre és que siguin veritat sinó que són maques. I aquesta festa diuen que ho era.
-Papa, papa! Què et passa? Et surt sang!
El pare va mirar el seu ventre. Un rajolí de sang regalimava i gotejava al terra.
-No et preocupis, maca. És una vella ferida. Un cop a l'any torna a sagnar -contestà el pare, que va llepar les escates verdes de la galta de la seva filla amb la llengua bífida-. Ara, a dormir.
I mentre marxava de l'habitació de la filla, la sang que li sortia de la ferida seguia regalimant. I, en caure a terra, va anar cobrint de roses tot el passadís de la cova.
L'escena del crim presentava rastres de sang de dracs de quatre races diferents. Imatge.
* * *
Aquesta llegenda alternativa és una mena d'spin off del primer especial Sant Jordi que vaig publicar en aquest blog. I l'explicació del pare es basa en el millor argument per refutar la tesi que jo hi exposava.
Per cert, aquest Sant Jordi seré una estona pel matí a la paradeta de Relats en Català (Rambla Catalunya, 6), per si voleu passar a saludar.
I si no ens veiem, us desitjo un feliç Sant Jordi 2017!
Fantàstica llegenda alternativa, i potser l'única real. si vens d'hora igual ens veiem!
ResponEliminaSí, finalment ens hem vist! Un plaer, com sempre.
EliminaLa part dels llibres de Sant Jordi m’agrada, però la part de matar rèptils gegants no m’ha fet mai gràcia, suposo que es culpa de veure de petit Corazón de Dragón i així empatitzar amb ells.
ResponEliminaPensa que per fer els llibres també s'han matat arbres.
EliminaUna bona reinterpretació del clàssic. Espero que signis molts exemplars demà!
ResponEliminaBé, molts, molts, el que ve a ser molts... Però bé, n'he venut algun, que ja és al que aspirava.
EliminaCaram els dracs es van fer amos i senyors de la terra? Malgrat la ferida, no hi devia haver Jordis suficients per enfrontar-si...Malgrat la ferida, aquest drac va sobreviure i la història no deixa de tenir la seva part de romanticisme, per les roses!!!
ResponEliminaBon vespre, Sergi.
És una realitat alternativa del multivers, on les llegendes del nostre món són la seva realitat i a l'inrevés.
EliminaBon dia, donada la situació que estem vivint, a la meva escola estem buscant una manera diferent de celebrar Sant Jordi des del confinament. Els mestres volem explicar contes als alumnes i penjar-los al bloc de l'escola. He estat buscant una història de Sant Jordi ben diferent per a explicar-la a alumnes de cile superior. He trobar el teu escrit i m'ha agradat molt. Puc explicar-la, gravar-la en vídeo i penjar-la al bloc de l'escola Llebetx de Vilanova i la Geltru, si us plau? Elena Monfort i Pinillos
ResponEliminaHola, Elena.
EliminaAtès que no has deixat adreça de contacte, et contesto aquí mateix.
Em sembla fantàstic que vulguis fer servir aquesta història amb els teus alumnes. M'honora i em fa sentir una mica més útil en les circumstàncies que estem vivint.
Quan estigui penjat al blog, em pots avisar? Ho podré penjar aquí mateix i/o al compte de Twitter?