Especial Sant Jordi: la llegenda de Sant Jordi que mai no us han explicat

-Pare, pare, explica'm la llegenda de Sant Jordi.

-Sí? De debò la vols sentir?

-Sí, va, si us plau!

El pare s'arraulí al costat de la seva filla i començà a narrar amb veu greu:

-Diuen que, en un país estrany i molt llunyà, hi havia milers de persones que, cada any, sortien al carrer per celebrar la Festa de Sant Jordi.

-Una festa! Que divertit!

-Passejaven pel carrer amb una rosa a la mà. I miraven paradetes de llibres.

-Llibres? Què és això?

-Doncs eren uns objectes fets de paper que contenien lletres...

-Què vol dir paper? I lletres?

-El paper era un material que es feia trinxant arbres i eren uns fulls així plans on hi havia una mena de dibuixos, que es deien lletres i que servien perquè la gent pogués recordar les històries.

-I per què necessitaven el paper? No tenien memòria com nosaltres?

-En tenien però ho oblidaven quasi tot.

-Quines històries tan estranyes us inventeu els grans, papa. Arbres trinxats dels quals surten fulls de paper que es fan servir per recordar coses a qui no té cap... De debò creus que algú se les empassa?

-Bé, l'important de les històries no sempre és que siguin veritat sinó que són maques. I aquesta festa diuen que ho era.

-Papa, papa! Què et passa? Et surt sang!

El pare va mirar el seu ventre. Un rajolí de sang regalimava i gotejava al terra.

-No et preocupis, maca. És una vella ferida. Un cop a l'any torna a sagnar -contestà el pare, que va llepar les escates verdes de la galta de la seva filla amb la llengua bífida-. Ara, a dormir.

I mentre marxava de l'habitació de la filla, la sang que li sortia de la ferida seguia regalimant. I, en caure a terra, va anar cobrint de roses tot el passadís de la cova.

L'escena del crim presentava rastres de sang de dracs de quatre races diferents. Imatge.

* * *

Aquesta llegenda alternativa és una mena d'spin off del primer especial Sant Jordi que vaig publicar en aquest blog. I l'explicació del pare es basa en el millor argument per refutar la tesi que jo hi exposava.

Per cert, aquest Sant Jordi seré una estona pel matí a la paradeta de Relats en Català (Rambla Catalunya, 6), per si voleu passar a saludar.

I si no ens veiem, us desitjo un feliç Sant Jordi 2017!

Especial Sant Jordi: mori la indústria editorial

Sí, sé que l'any passat vaig animar-vos a comprar llibres, tot i que no m'agradi Sant Jordi. És lògic que penseu que comprar llibres afavoreix la cultura però avui en dia no hi ha un enemic pitjor per la cultura que la indústria editorial.

Resum de la diada de Sant Jordi. Font.

Hi ha un sector cultureta-progre que discuteix eternament entre si el món s'està tornant absolutista a l'estil orwellià de 1984 o a l'estil huxleià d'un Món Feliç. El primer paradigma parla d'un absolutisme cruel i obvi, de matar i torturar gent mentre que el segon parla d'un absolutisme basat en una frivolitat que torna als ciutadans ximples (irònicament el programa de TV Gran Hermano estava més a prop de Huxley que d'Orwell).

Bé, en el primer cas, es destruiria la cultura cremant llibres però en el segon només caldria inundar les llibreries de reflexions de Belén Esteban. Aquí algú es podria preguntar si la Belén Esteban va tenir ella sola la idea d'escriure un llibre o fins i tot si ella o els seus fans saben què és un llibre i com s'utilitza. I com Belén Esteban, podreu trobar aquest Sant Jordi centenars d'autors mediàtics que han tret llibres que seran molt venuts i poc llegits.

La primera raó és que per Sant Jordi molta gent es veu obligada a comprar un llibre però un 50% de la població pateix de bibliofòbia aguda i no llegeix mai un llibre. Per tant no coneix gaires escriptors. I aquí apareix el mediàtic: algú que surt a la tele i l'al·lèrgic als llibres coneix.

Malauradament hi ha una segona raó més preocupant. La indústria editorial es troba en un moment difícil, assetjada per la crisi i això tan nou d'internet i els ebooks. Un moment semblant al que va viure la indústria discogràfica amb l'aparició del mp3 i Napster. Recordeu quan les discogràfiques van omplir les botigues de discos de bandes prefabricades de pop adolescent i triunfitos? Doncs ara passa una cosa semblant amb el sector editorial.

Antigament, un editor es dedicava a llegir molts llibres, triar-ne els que tinguessin més potencial, editar-los, promocionar-los i distribuir-los. Ara es dediquen més que res a anar per les teles a caçar famosos per obtenir la seva foto i la seva signatura en un llibre que encarregaran a un dels seus negres. Això és el que dóna diners.

Qui fa ara la feina de descobrir nous talents literaris i posar a disposició del públic llibres d'una mínima qualitat? Doncs més que res ha de ser el propi autor, que després de passar hores escrivint, reescrivint i revisant, ha d'anar fent-se promoció per allà on pot. Un cop assolit un cert nom, potser se li obrirà la porta d'una editorial.

Ara bé, si ja s'ha fet ell mateix la promoció, per què necessita una editorial? Es pot imprimir el llibre en una autoedició o fins i tot vendre'l de forma digital sense cap cost i amb un marge de benefici major. La feina difícil és la promoció i si la indústria editorial només promociona qui no necessita ser promocionat... quin sentit té la seva existència?

Bé, acabo dient que potser hi ha alguna petita (o fins i tot mitjana) editorial que encara fa la funció que se suposa que han de fer. I que probablement desapareguin gràcies a vosaltres, presumptes lectors, que el dia de Sant Jordi no dedicareu ni un segon a fullejar els llibres d'autors que no coneixeu. En comptes d'això anireu directes al llibre de la Belén Esteban, de l'Elsa Punset, del Pere Navarro o del Messi.

Si teniu un mínim de respecte per la cultura, no compreu aquests llibres. En primer lloc, no sé a qui voleu enganyar: no els penseu llegir. En segon lloc, si insistiu a dir que els voleu llegir llegir, podeu esperar que qui us l'ha recomanat us convidi a casa per robar-li el llibre (no el trobarà a faltar) o baixar-lo d'internet en versió pirata. A més, estalviareu prou com per prendre-us un parell de gintònics en un bar de moda, que és una activitat molt més cultural que llegir aquesta classe de llibres.

Especial Sant Jordi: propostes per fomentar la bibliodiversitat en català (2).

El concepte de bibliodiversitat s'explica per si sol, suposo. De la mateixa manera que la biodiversitat enriqueix els ecosistemes, la bibliodiversitat enriqueix el panorama editorial. Imagineu-vos que a Barcelona poguéssim triar entre tenir 150.000 coloms (situació actual) o 150.000 ocells de 3.000 espècies diferents. No seria molt més interessant? De la mateixa manera, aquest Sant Jordi ens deixaran triar si volem unes llibreries amb centenars o milers de llibres diferents o uns punts de venda al Mercadona amb 10 o 20 best-sellers clònics. Allò que llegim (i comprem) decidirà el futur dels propers llibres.

Per tant, avui seguim amb les propostes de llibres que m'heu fet arribar per diferents canals. Aquestes obres són una petita mostra de la bibliodiversitat existent en el panorama editorial català. Més enllà de l'èxit que desitjo a totes les obres que hem recomanat en aquesta minicampanya, m'agradaria que m'ajudéssiu a divulgar la idea que Sant Jordi, a més de fomentar la lectura, també podria servir per potenciar la nostra riquesa cultural.

Títol: ELS HOMES DEL SAC

Autor: DAMIÀ BARDERA

Sinopsi: Els homes del sac és un recull de narracions els protagonistes de les quals són personatges de la tradició popular redefinits. L'obra és un còctel de psicosis, escatologia, picades d'ullet als contes de la nostra infància, tot amanit amb unes gotes de filosofia i mesclat amb mestria.

El recomano perquè: En Bardera té un estil propi que farà les delícies d'aquells que gaudeixen amb la literatura en estat pur, sense mitges tintes, ni tendències passatgeres, ni tics generacionals. Una obra atemporal.

El podeu trobar a: Hauria de ser a totes les llibreries gironines, i a algunes de BCN.

Més informació.

Títol: La vall de la matança.

Autor: Josep Masanés Nogués.

Sinopsi: Creus i Ciurana seran cridats per l’Estat Major i se’ls hi encomanarà una difícil missió. En el compliment d’aquesta coneixerem Ulldevidre, Reimann, l’inoblidable Homs i la resta d’homes escollits per a l’expedició. Coneixerem les seves temences, els seus anhels i els seus amors. I també els seus enemics, personificats en la diabòlica figura del comandant Marín. 

El recomano perquè: Ben escrit i interessant. Una història de la Guerra Civil espanyola com mai abans no te l’havien contat.

Més informació.

Títol: La bruixa de pedra.

Autor: Miquel Fañanas.

Sinopsi: Pere Freixenet aconsegueix accedir als arxius més reservats de la catedral de Girona, on troba la història de Guisla Recasens, la llegendària Bruixa de la Catedral, immortalitzada en una de les gàrgoles. Així demostrarà que la popular llegenda té una protagonista i coneixerem la seva història en una Girona on els enfrontaments entre cristians i jueus i la persecució de la Inquisició a les bruixes estava a l'ordre del dia.

El recomano perquè: Guanyadora del premi Nèstor Luján. Com a novel·la està molt bé.

Més informació.

Títol: El vestit més bell.

Autor: Jeremies Soler.

Sinopsi: Catorze relats en els quals la nuesa hi juga un paper essencial, identitari o alliberador; i una col·lecció d'articles que reflexionen sobre la innocència de la nuesa a la natura.

La nuesa com a indumentària natural i com a actitud davant la natura i la vida.

La nuesa com a força alliberadora front les cadenes mentals que menen a la por i al fetitxisme.

El recomano perquè: L'autor té un estil molt personal, amb un vocabulari ric, que sempre busca una sonoritat harmònica. Sovint els relats tenen un rerefons reflexiu que apunta a la idea central de la seva filosofia vital: que el món pot ser un lloc meravellós quan els humans decidim que així ho volem.

El podeu trobar a: L'autor l'ha editat a Bubok sense cap benefici econòmic per a ell. Així que el podeu descarregar gratuïtament en format digital o demanar que us l'enviïn en paper a "preu de cost".


I això és tot el que havia de dir-vos per aquest Sant Jordi. Que gaudiu del dia i dels llibres!

Especial Sant Jordi: propostes per fomentar la bibliodiversitat en català (1).

Com us vaig anunciar fa un parell de setmanes, aquest blog es posa al servei dels autors catalans no mediàtics per tal que aquest Sant Jordi puguin competir amb les biografies del Messi, les 2000 ombres del Grey i en especial amb tota aquesta gent que ni tan sols són escriptors però encarreguen llibres al seu nom per fer uns calerons extra.

No dic que aquests últims no tinguin dret a publicar el que vulguin però m'agradaria que Sant Jordi fos una oportunitat per a aquests autors catalans que han posat molt d'esforç i de talent en les seves obres però no tenen el suport mediàtic suficient per tal d'arribar a un públic que vagi més enllà de la família i els amics.

M'han arribat unes quantes propostes, que crec que fan prou goig. Com que són més de les que esperava, he decidit fer com a mínim dos posts. Si algú vol afegir una proposta d'última hora, encara hi ha temps però no gaire, eh?

Títol: PELL DE GAT 

Ed. El Bullent

Autora: M. Victòria Lovaina

Sinopsi: Un dia de primavera, el circ Manfredy arriba a Vilamoix i Nona Giuliani, la gran contorsionista, prendrà una decisió que canviarà per sempre el seu destí. Aquest és el punt de partida de Pell de gat, una novel·la que explica les vides d’alguns personatges memorables: la Nona, la Fermina o l’elefanta Soraya, entre d’altres. I entre tots ells trobem les petjades inquietants d’uns gats que poc a poc es manifesten com uns personatges de poder immens.

El recomano perquè :Ben escrit, l'autora combina suavitat i intensitat. Hi trobarem històries plenes de sentiments, emocions, de relacions complicades i personatges una mica estrafolaris. Encara que si volem ser sincers el que hi veurem és un mirall ple de realitats quotidianes. Guanyadora del premi Soler i Estruch 2012.

El podeu trobar a:  Hi haurà exemplars a la parada de l'Ateneu Barcelonès, a la Rambla.

Més informació.

Títol: EL GAT DE SCHRÖDINGER

Ed. Stonberg.

Autor: Jordi Dausà Mascort.

Sinopsi: En Matt, un farmacèutic neuròtic a la trentena, es retroba amb dos antics companys de pis per celebrar un comiat de solter. A l'hotel coincideixen amb un grup new age, i aviat comencen els problemes: triangles sexuals, sectaris gelosos, addiccions passades que retornen, decisions difícils, persecucions i física quàntica adulterada.

El recomano perquè: L'autor toca temes poc tractats dins de la narrativa catalana actual, i ho fa amb un estil també poc freqüent. És un llibre lleuger, que fa riure i a estones pensar. Els personatges són entranyables i propers. Ah! I els book-tràiler molen!

El podeu trobar a: Qualsevol llibreria gironina. A Barcelona el tenen segur a la Laie, però és possible que sigui a d'altres. O directament a l'editorial. Per Sant Jordi, hi haurà una parada d'aquesta editorial a la part de dalt de Rambla Catalunya.

Més informació: Booktrailer1, Booktrailer2

Títol: EL JOVE NATHANIEL HATHORNE

Ed. Raig Verd.

Autor: Víctor Sabaté

Sinopsi: Un llibre que parla sobre el plaer de llegir i la dificultat de convertir-se en escriptor. Un llibre que convida a llegir altres llibres i a gaudir de la descoberta de la millor literatura. 

El recomano perquè: Ha obtingut molt bones crítiques (entre elles la del Sergi Pàmies a La Vanguardia o "Recomanats" de La Central). Una història amb una vessant realista i una altra fantàstica.

El podeu trobar: A la parada de l'editorial i a la llibreria Documenta.

Més informació





Títol: COSINS DE TARZAN.

Ed. Raig Verd.


Autor: Pruden Panadès

Sinopsi: Un llibre que parla sobre la infància: Els genolls pelats amb pols i sang, fer fila índia per sortir al pati, les sopes de lletres i les paraules que formàvem al voltant del plat i dels cosins que, de petits, eren els nostres amics.

El recomano perquè: no té edats ni gèneres. És un llibre preciós que parla sobre records que tots compartim.

El podeu trobar: A la parada de l'editorial i a la llibreria Documenta.

Més informació.

Títol:18 contes

Autor: Maurici Capdet

Sinopsi: Es tracta d’un recull dels contes premiats en diferents certamens i/o publicats des del 2005 fins a dia d’avui. Són contes independents, sense més lligam que l'estil de l'autor que és amè i àgil però alhora capaç d'analitzar els grans i petits conflictes dels seus personatges amb una mirada profunda i lúcida.

El recomano perquè: Tots els contes han estat premiats o seleccionats per diferents jurats.És un autor original, hàbil amb les paraules i capaç de connectar emocionalment amb el lector. A més, el preu del llibre va a parar íntegrament a una ONG que tria el lector.

El podeu trobar a: No es ven a les llibreries. El "comprador" ha de fer una donació de la quantitat que vulgui a una ONG de la seva elecció. Un cop realitzada, l'autor li envia el llibre per correu electrònic. L'autor no preguntarà ni la quantitat ni tampoc l'ONG triada.

Més informació.

Proposta per Sant Jordi (1)

Fa cosa d'un any vaig publicar un article sobre Sant Jordi que no tothom va encaixar bé. Amb una barreja de sinceritat i ironia, descrivia alguns dels punts foscos del personatge i de la tradició. No és difícil trobar incoherències i aspectes políticament incorrectes a les llegendes que s'arrosseguen des de fa segles. Però malgrat això, alguns lectors em van fer notar que les tradicions basades en fets èticament qüestionables o en falsedats terriblement òbvies poden ser útils per a les persones o per a la societat en general.

Per això aquest any he decidit fer una campanya a favor de Sant Jordi, en tant que Sant Jordi i aquest blog comparteixen un ferm compromís amb la cultura catalana. I, de pas, intentaré ajudar una mica, en la mesura de les meves limitades possibilitats, a autors, editors i llibreters que intenten sobreviure contra les inclemències de la crisi econòmica i cultural.

Aquest Sant Jordi es vendran tones de les 50 versions del Grey, biografies del Rei i les infantes, llibres de Cuina d'algun programa de la tele i pamflets de mil pàgines de revisionisme històric d'algun assalariat de la FAES. Un munt de llibres que poc tenen a veure amb l'esperit de la festivitat de Sant Jordi. Ni són cultura, ni són en català, ni probablement seran llegits per la majoria dels qui els comprin. En definitiva, arbres malaguanyats. Que sí, que tothom té dret a produir i comprar aquests productes però coi, hi ha 364 dies a l'any per fer-ho.

Jo podré tenir moltes coses en contra de Sant Jordi però respecto uns límits. Si decidim fer-li una festa per reconèixer el mèrit de jugar-se la vida enfrontant-se a un drac amb transtorns d'alimentació i una mica de mal geni, el mínim que podem fer és honorar la seva memòria comprant llibres en català d'una certa qualitat. Font de la imatge.

El dia de Sant Jordi hi ha milers d'autors catalans poc coneguts, que tenen moltes esperances en aquesta diada per tal de vendre alguns exemplars que els obrin les portes d'una propera publicació i que veuran com la gent passa de llarg sense fixar-se en els seus llibres. Per què? Doncs precisament perquè són poc coneguts.

I això és el que m'agradaria poder evitar amb la vostra ajuda. Fem que aquests petits autors siguin més coneguts!

La setmana vinent vull publicar un post amb ressenyes de llibres en català, d'autors no mediàtics. Poden ser d'amics vostres o simplement autors que creieu que mereixen més reconeixement del que tenen. 

El format podria ser:

Títol:

Autor:

Sinopsi (de 3 o 4 línies):

El recomano perquè (1 o 2 línies):
El podeu trobar a (llibreries i parades de Sant Jordi): 
Més informació (enllaç a un lloc web amb informació més completa del llibre):

I els requisits:

Escrit en català per un autor no gaire conegut pel gran públic. I que creieu que el llibre és prou bo com per llegir-lo, comprar-lo o regalar-lo a algú que us caigui bé.

Podeu fer suggeriments a través dels comentaris d'aquest mateix post, el meu email (sergi.fsi@gmail.com), facebooks, whatsapps... o personalment, si és que em coneixeu en persona.

No voldria ofendre ningú però... no m'agrada Sant Jordi.

Apa, ja ho he dit. Ah, que cal que ho justifiqui? Bé, no sé molt bé per on començar. Potser per l'escola...

Sí, a l'escola ens expliquen, des de ben petits, la llegenda de Sant Jordi. Una llegenda, per definició, és una història falsa que s'intenta fer passar per veritable. Precisament per això s'explica als nens petits quan encara són una mica ingenus. L'argument ja el coneix tothom: un drac que es va menjant persones fins que li toca a la filla del rei, moment en el qual apareix un cavaller per salvar-la. Es tracta doncs d'una història:

• Masclista: perpetua el tòpic de la princesa salvada per un cavaller, fent entendre a les nenes que no són res sense un home que les salvi.
• Classista: ningú mou un dit per aturar el drac mentre va morint gent del poble però quan li toca a la princesa, llavors sí que cal solucionar el problema del drac.
• Bel·licista/bàrbara: ensenya als nens que si tenen un problema amb algú, l'han de resoldre per mitjà de la violència. I que els criminals no mereixen un judici just ni una segona oportunitat per reinserir-se a la societat sinó que cal exterminar-los.
• Desinformadora: els dracs com el de la llegenda no existeixen. I si existissin, la seva sang no es transformaria en roses. Com esperem ser un país punter en ciència si eduquem als nens amb aquestes ximpleries màgiques? Després ja ens podem queixar quan suspenen la Física, la Química i la Biologia! Si els hem pujat fent-los creure que la sang es converteix en flors! Per començar, les cèl·lules vegetals tenen cloroplasts i paret cel·lular i les animals no. És absolutament aberrant pretendre una transformació instantània d'aquest tipus.
• Proselitista/adoctrinadora: No queda clar perquè aquest cavaller rep el títol de Sant. Sospito que es tracta d'un patrocini d'una religió en concret (no direm quina) que en el seu moment es devia apropiar del personatge per a captar adeptes.

(Recreació artística d'un suposat drac amb cèl·lules vegetals. Em sembla important incidir en el fet que aquest drac no tindria necessitat de menjar-se a ningú. Es podria alimentar prenent el sol, com les plantes. Per tant, aquest disbarat de teoria no encaixaria tampoc amb els fets relatats per la llegenda de Sant Jordi. Com a molt podria explicar la història d'en Puff, el drac màgic)

Per més que m'hi escarrasso no hi veig cap valor educatiu ni res que justifiqui que aquesta història s'expliqui a les escoles. Com? La tradició? Aquest argument l'he sentit algun cop, sí, on era...? Ah! A les curses de braus! Sí, les mateixes que hem prohibit perquè era cruel matar animals i fer-ne un espectacle. (Quasi tan cruel com divertir-se caçant elefants.) Però matar dracs i fer-ne una festa sí que està bé, oi? Una mica de coherència, si us plau.

Bé, deixem el tema de la llegenda i fixem-nos ara en l'aspecte social. Hi ha una sèrie de celebracions pensades per fer feliç a la gent que, en realitat, acaben deprimint a moltes persones. El Nadal (als que no tenen família o no són feliços amb ella), Sant Valentí (als que no tenen parella o no són feliços amb ella), els aniversaris (als que volen viure eternament però saben que no són immortals) i, com no, Sant Jordi.

En un dia qualsevol, una dona que rebi una rosa se sentirà feliç. Això és així per alguna raó que desconec però que funciona en la majoria dels casos; està documentat. Algú devia pensar: "i si fem un dia en el qual totes les dones rebin una rosa? Totes les dones seran felices aquell dia!" (probablement es tractava d'algú amb contactes al lobbie de la indústria floral). El problema és que quan tothom té una cosa, aquesta cosa deixa de ser especial. I acaba tenint un efecte pervers. Una dona no serà especialment feliç si el dia de Sant Jordi rep una rosa però sí serà especialment infeliç si no la rep i les dones del seu voltant sí. Aquest efecte crea una catàstrofe que no és només individual sinó que afecta fins i tot a l'economia. Tothom ha sentit a parlar de la bombolla immobiliària i dels seus perversos efectes sobre l'economia. Doncs bé, és ben sabut per tothom que cada any es produeix una bombolla de preus al mercat de la rosa, amb un pic que coincideix justament amb Sant Jordi. Sé que alguns em titllareu de conspiranoic però... de veritat creieu que és casualitat? No siguem ingenus...

Gràfic que representa l'evolució dels preus de la tulipa a Holanda. L'esclat de la bombolla de la tulipa va enfonsar l'economia d'aquest país durant uns quants anys. Font: Viquipèdia.

L'altre gran producte del dia de Sant Jordi, el llibre, no pateix una bombolla anual. Aquest és un fet digne d'estudi perquè mentre la rosa augmenta el seu preu fins a límits indecents, el llibre es ven de forma habitual amb rebaixes sobre el preu original. Admeto doncs que el dia de Sant Jordi té una cosa bona: llibres més barats. Paral·lelament hi ha un costum més polèmic, anàleg al de regalar una rosa a totes les dones i és el d'obligar a tots els homes a llegir comprar un llibre durant aquest dia. Aquí es destapa un afer gens irrellevant. Ens trobem amb centenars de milers d'homes que no han tingut cap mena de contacte amb els llibres durant tot l'any i de sobte se'ls posa un llibre a les mans. Compte que això té conseqüències:

• Aparició d'uns llibres adaptats per a aquest públic: llibres sobre toreros, tertulians del cor, delinqüents a mig rehabilitar, polítics i altres paràsits socials. En el fons, el llibre adaptat és un programa de tele que s'ha intentat transformar en llibre. No ho aconseguirà però això tampoc és important perquè cap dels seus lectors passarà de la tercera pàgina. Aquest tipus de llibres no tindria cap perill si no fos pel costum de signar llibres, que pot fer que us trobeu algun d'aquests personatges mentre passegeu despreocupadament pel carrer.
• Aparició de nous lectors: sé que hauria de considerar que això és una cosa bona. I de fet ho faré però heu d'admetre que els conversos són una mica pesadets de vegades. Un nou lector acostumarà a ser un entusiasta proselitista de tots els llibres que ha llegit. Et deixarà (i t'obligarà a llegir) llibres d'en Bucay, del Punset i d'en Coelho i t'alliçonarà sobre les parts que no has entès. Fins que arribi el dia que l'agafis del coll i sacsejant-lo violentament li diguis "que bé que em queies quan no llegies ni les tapes dels iogurts!".
• Aparició de nous lectors intel·ligents: això és sens dubte el més perillós de tot. Tothom sap que la nostra societat es basa en un equilibri que reposa en la ignorància. Alguns llibres poden despertar intel·ligències en estat d'hibernació. Si això s'estengués massa, la societat, tal i com la coneixem, podria esfondrar-se i ens enfrontaríem al caos.

Bé, ho deixarem aquí, que em penso que ja he parlat massa. No voldria ser acusat d'antipatriota i començar a rebre anònims amenaçadors. Ja n'he rebut prou per part dels poetes ofesos en el darrer post. Així que...

...bon Sant Jordi a tothom!

La fama

Després de parlar dels premis literaris a l'anterior entrada, potser algú —òbviament de fora del petit univers literari català— va arribar a l'errònia conclusió que aquests premis constituïen una mena de camí cap a la fama.

Bé, he cregut necessari fer un post només per desmentir aquesta forassenyada hipòtesi. Torno a dir que els premis estan molt bé i que serveixen per a moltes coses: per donar-te una dosi de moral fent-te veure que el que escrius no està tan malament, per portar la família a dinar a un poble de l'interior, com diu el Jeremias, o per la il·lusió de veure un relat teu publicat.

L'únic contacte amb la fama que podeu obtenir guanyant un premi literari és la possibilitat de conèixer algú famós o fins i tot fer-vos una foto amb ell i penjar-la al vostre facebook. Aquests seran els vostres 15 minuts wahrolians de fama.

Perquè això d'escriure està molt bé i dóna molt de prestigi per al propi ego.  Però, desenganyeu-vos: si no sortiu a la tele (encara que sigui al Youtube) NO SOU FAMOSOS. Us posaré un exemple en forma de comparació odiosa:

Fa quasi tres anys, com a part del prestigiós premi Llavor de Lletres, vaig tenir l'immens honor de veure un relat meu publicat al setmanari La Fura, que per aquells temps tenia una tirada de 80.000 exemplars. Fins i tot sortia una foto meva a la portada. Des de llavors, un total de tres persones m'han comentat que em van veure a aquesta revista.

Aquí el meu màxim moment de fama amb algú que probablement tampoc coneixereu, tot i ser un dels homes més influents del país.

Més o menys per les mateixes dates, un veí va anar de públic a un programa de la tele. Va sortir a sis o set plans. Al dia següent va rebre una vintena de trucades i una colla de sms dient "eh, que t'he vist a la tele!!!".

Reflexionant sobre aquest fet, crec haver trobat la raó per la qual molts intel·lectuals diuen odiar la tele: no ens hi deixen sortir! I en el cas dels escriptors, hi ha un dia en què la tele ens humilia de forma evident: la diada de Sant Jordi. Cada 23 d'abril els anomenats "mediàtics" escombren els escriptors "de veritat" per golejada. Autors com Mario Conde o Justin Bieber venen llibres a dotzenes mentre un il·lusionat escriptor novell, que ha aconseguit publicar el seu primer llibre després de milers d'hores dedicades a escriure la novel·la que "canviaria per sempre els fonaments de la literatura de ficció" i cinc anys trucant infructuosament  a les portes de les editorials, s'ho mira amb resignació des de la zona desèrtica de cinc metres de radi que s'ha creat  a la Rambla, al voltant de la tauleta on fa veure que signa llibres.

Bé, perquè ho entengueu millor, robaré les paraules del Vicenç Ambrós, que fa uns anys, abans de convertir-se en el famós escriptor en què s'ha convertit gràcies als tres llibres que ha publicat, va escriure a Relats en Català un inspirat relat anomenat Feliç carrera literària. En destaco un petit fragment:

Arribarà (després d'haver encès un parell de ciris a Santa Rita) el primer llibre publicat, una coedició que t'haurà costat un ull de la cara i mitja úlcera estomacal. Els parents més propers (és a dir, l'alta aristocràcia dels àlbums de casament, inclosa la tia Eulàlia, la dels dissabtes al dematí) et prendran els exemplars de les mans, entre elogis i felicitacions. Amb el benentès, és clar, que "a nosaltres ens el regales, oi?"

Per tant, pretendre assolir la fama a base de guanyar concursos literaris és com pretendre aconseguir una bona feina a base d'estudiar carreres, màsters, idiomes i doctorats. Tard o d'hora veuràs com un concursant de Gran Hermano o una ex-novia d'un torero o un futbolista aconsegueix guanyar en un dia el teu sou anual.

Això sí, els escriptors, com haureu deduit si heu llegit sencer el relat del Vicenç o si heu conegut qualsevol altre escriptor, tenim una arma secreta capaç de superar totes les injustícies: el nostre ego d'escriptor. Si el Risto Mejide ven més llibres que nosaltres, no passa res. Nosaltres som superiors perquè fem literatura de veritat. Amb una mica de sort tenim un crític que ens ha fet una ressenya que ho demostra i quatre lectors escampats per tota la geografia del país (i un més a l'estranger... bé, d'Erasmus a Bèlgica) que ens converteixen en un escriptor de culte^TM, que vol dir que potser no tenim molts lectors però els que tenim estan dotats d'un molt bon criteri.

Si encara no tenim aquesta sort, podem consolar-nos, autoseduir-nos amb el mite de l'artista maleït: "estic massa avançat per la meva època: la història de la literatura em reconeixerà en un futur". Fins i tot podem anar més enllà i trobar el cas de l'escriptor que es creu tan únic que sap que mai ningú podrà apreciar el seu immens talent. Ningú tret d'ell mateix, és clar. Però com que ell es considera a si mateix com el lector més sagaç, no li cal res més per assolir la plenitud.

I aquesta és, sens dubte, la venjança perfecta contra la fama.