dijous, 28 de juny del 2018

I si Déu fos un hacker?

Entre aquestes preguntes existencials que de vegades ens fem, n'hi ha dues que podrien tenir relació si considerem la hipòtesi d'un creador hacker:


  • Per què hi ha tants planetes a l'Univers?
  • Per què és tan difícil trobar les condicions perquè un planeta tingui vida intel·ligent?
Posem per cas que hi ha un creador que vol crear vida intel·ligent. Val a dir que els nostres científics estan buscant vida a altres planetes sota els criteris que permeten la vida al nostre planeta, que probablement no siguin els únics. Però aquests criteris són molt restrictius. A uns planetes fa massa calor, a d'altres massa fred, uns altres estan massa exposats al vent solar, uns altres no tenen atmosfera, els altres no tenen aigua...

L'equació de Drake fa una estimació de la probabilitat de comunicar-nos amb espècies alienígenes. Font.


Se suposa que un creador totpoderós seria capaç de crear els planetes que volgués com volgués però aleshores, quin sentit té crear tants planetes deshabitats i inhòspits a la vida? Móns de roca gelada o de gas verinós que mai cap criatura viva habitarà i, per tant, gaudirà? Sistemes planetaris sencers que mai cap explorador de cap espècie descobrirà.

Potser ens trobem davant d'un creador que actua com un hacker que vol accedir a una clau d'accés per força bruta. En què consisteix aquest mètode?

Posem per exemple, que volem obrir un cadenat amb combinació numèrica de 3 dígits. Si heu estudiat una mica de mates sabreu que hi ha 1000 combinacions possibles. Per tant, si no sabem la combinació, amb paciència podem anar provant aquestes 1000 diferents possibilitats fins a trobar la que obre el cadenat.

En entorns informàtics, la potència de càlcul dels ordinadors pot donar la possibilitat de provar milions de combinacions cada segon. (Per això molts sistemes incorporen com a mesura de seguretat que es bloquegi l'accés després d'uns quants intents fallits.)

Bé, doncs potser la manera de descobrir la clau de la vida va ser que l'Univers tingués una quantitat exageradament gran de planetes. La majoria no "servirien" per res, igual com els intents fallits d'encertar una contrasenya. Només serien proves en el camí de trobar un planeta amb vida.

8 comentaris:

  1. Ui, jo segur que no obriré el cadenat, ja que només em faltaria provar aquestes mil possibilitats, que em perdria pel camí, ja que les mates no són pas el meu fort...
    Que tinguis un bon estiu, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És més qüestió de paciència que de mates.
      Bon estiu, M.Roser.

      Elimina
  2. vaja....interessant comparació ....espero que ningú trobi la clau de volta que desxifri tot plegat ( més que res per prudència, tal com està el món hi hauria qui en trauria profit )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, ara estem treballant en coses de genètica. És possible que d'aquí uns anys la vida l'entenguem d'una manera molt diferent.

      Elimina
  3. Per què la hipòtesis que no hi hagi cap creador com la tenim? Simplement un munt de matèria escampada en un espai molt molt gran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cap creador? Ja renegues del FSM? Castigat una setmana sense ramen!

      Elimina
  4. A mi el que em preocupa és que tu et plantegis aquestes preguntes existencials un dijous en plena calorada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'has de preocupar per això. Programo els posts i els escric de nit, amb aire condicionat, si cal.

      Elimina