dijous, 5 de juliol de 2018

Com no es fa un experiment científic? 1. Estudiar ciències és de covards.

Per aquest estiu, m'he proposat fer una sèrie de posts sobre ciència, basant-me en un "experiment" que va tenir cert ressò fa uns anys. Es tracta dels cristalls de gel de Masaru Emoto, que suposadament prenien formes diferents en funció de quines paraules s'escrivien en els recipents on es congelaven aquests cristalls.

A l'esquerra, cristall maco que s'ha congelat escoltant Beethoven. A la dreta, cristall lleig que escolta Metallica i que mai arribarà a res en aquesta vida. Font.


A partir d'aquest experiment, l'autor conclou que l'aigua és sensible a les emocions i, per tant, si nosaltres estem fets en bona part d'aigua, també ho serem. Ara bé, es va fer correctament aquest experiment?

Avui comencem a analitzar-ho començant pel més bàsic.


No estudiïs cap carrera científica.

Quan Newton va dir que "Si he pogut veure més lluny que els altres, només és perquè em trobo sobre les espatlles de gegants", ens venia a dir que el coneixement és acumulatiu i que si el construïm sobre una base sòlida de coneixement consolidat (les espatlles dels gegants) tenim l'oportunitat de trobar respostes científiques de més valor (veure-hi més lluny).

La ciència és com un llibre que es va escrivint col·lectivament. Imagineu que us toca escriure una pàgina d'un llibre. Oi que seria difícil escriure res mínimament coherent si no haguéssiu llegit el llibre diversos cops i tinguéssiu un coneixement profund dels seus personatges i argument?

Bé, doncs estudiar una carrera científica seria com aprendre l'idioma en el qual està escrit el llibre del qual preteneu escriure una pàgina. Hi hauria diversos idiomes que serien les diferents disciplines científiques, amb els seus dialectes, que serien àrees de coneixement específiques dintre de cada disciplina i el seu argot característic. I cada llibre aportaria nova literatura a aquests idiomes.

Podríem pensar en la possibilitat que algú ens tradueixi el llibre i llavors nosaltres escrivim el nostre fragment perquè el torni a traduir a l'idioma del llibre. Però això implicaria que nosaltres coneixem un idioma. És a dir, tenim formació científica encara que sigui en una àrea diferent.

Però no hi ha cap cas d'algú que, sense saber gaire de ciència, hagi qüestionat raonadament un postulat científic i hagi resultat que tenia raó? Doncs algun cas sí que en podem trobar. Potser el més famós és de'n Erast B. Mpemba, descobridor de l'efecte Mpemba, un estudiant de 13 anys que va mantenir, en contra del que li deia el seu professor, que l'aigua calenta es podia congelar abans que la tèbia.

Ara bé, per cada cop que un Mpemba té raó i el seu professor no, n'hi ha centenars que passa just el contrari. Per tant, abans d'acceptar com a certes hipòtesis que contradiuen el que la ciència oficial ens diu, cal fer experiments que corroborin aquestes hipòtesis, com va fer el propi Mpemba amb l'ajut del professor universitari Dennis G. Osborne. I deixar que qualsevol altre científic pugui plantejar experiments que confirmin o desmenteixin aquesta nova hipòtesi. Però d'això en parlarem en capítols següents.

Per l'exemple que ens ocupa, en Masaru Emoto diu haver estudiat ciències internacionals. Però en realitat va estudiar medicina alternativa en una universitat india no acreditada, que seria com presumir de saber dret per haver fet un màster no presencial a la Universidad Rey Juan Carlos o donar conferències sobre religió comparada després d'ordenar-se sacerdot a través d'internet. 

8 comentaris:

  1. És molt origina això de les formes dels cristalls segons la música que sonés, no m'estranya que aquest que s'ha format escoltant Beethoven, sigui tan bonic...
    Bon vespre, Sergi.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo em segueixo preguntant d'on surt el color marronós de l'altre.

      Suprimeix
  2. Em pregunto si Masaru Emoto es el pseudònim de M. Roser o al revés.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Segons sembla, en Masaru Emoto és mort. Cosa que tampoc és garantia que li impedeixi llegir o fins i tot comentar aquest blog.

      Suprimeix
    2. Home, Pons, que t'agradi la teoria d'una persona no vol dir ser igual...Jo no sóc tan científica!!!

      Suprimeix
  3. A priori, els resultats obtinguts pel seu estudi quadren força amb el seu nivell de formació, no?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sé ben bé a quins resultats et refereixes però aquest home va aconseguir patrocini d'una coneguda marca d'aigües embotellades.

      Suprimeix
    2. Volia dir que semblen uns resultats absurds, com igual d'absurda era la seva formació, la d'ell.

      Suprimeix