Narcís Monturiol

Tots els que heu estudiat a l'escola catalana coneixereu de sobres qui va ser Narcís Monturiol. Com és natural en un sistema d'adoctrinament nacionalista, qualsevol català que hagi destacat mínimament se'l venera com si fos un semidéu.

Bé, bromes a part, la figura de Monturiol donaria per molt com a personatge. De fet, fa poc es va publicar una novel·la gràfica amb Monturiol de protagonista. He de dir que em va decebre perquè no em va semblar que s'aprofités el potencial del personatge. Va començar estudiant medicina però ho va deixar per fer dret, però després es va dedicar a l'activisme social. Va participar en les bullangues, que eren una mena de CDRs tumultuosos del segle XIX. 

Després d'això es va fer editor i va fer una revista més o menys feminista que es deia "La madre de familia". També en va fer una altra que es deia "El padre de familia". 

El protagonista de "Padre de familia" en un submarí.

Va haver de fugir d'Espanya (que abans se'n deia anar a l'exili) a causa de les seves idees polítiques i, poc després de tornar, se li va prohibir editar revistes. Aleshores es va fer pintor a Cadaqués on va descobrir la perillositat de la professió dels recol·lectors de corall i va ser aleshores quan es va interessar per la navegació submarina. Amb l'ajut d'uns amics va recaptar una petita fortuna per construir el seu submarí.

Fins aquí, dues conclusions:

1. Monturiol era una mena de DaVinci o de McGiver del s.XIX. S'atrevia amb tot.

2. Les decisions econòmiques que va prendre no eren gaire assenyades.

Com vam dir en posts anteriors, l'Ictineu no va ser el primer submarí inventat per l'home. Però els submarins d'en Monturiol van presentar dos grans avenços respecte a la competència;

1. No eren trampes mortals pels passerells que acceptaven provar-los.

2. Es va aplicar un sistema de propulsió autònoma (ja no anaven a pedals).

Amb tot això es va despertar un cert interès governamental que no endevinareu com va acabar, oi? Exacte: amb la ruïna econòmica de l'empresa d'en Monturiol. A partir de llavors, en Monturiol es va dedicar a la política. Després d'això va fer diversos invents, diverses publicacions i finalment va morir arruïnat.

Així que, com deia al principi, la vida d'en Monturiol dona per fer novel·les, llibres o sèries. I a més poden ser de qualsevol tema (ciència, política, costumisme, art...). Fins i tot de temes paranormals. Sabíeu que el 1972 (90 anys després de morir) va viatjar des de Barcelona fins a Figueres?


PD: No he parlat gaire de l'Ictineu. Si us interessa, faré un post una mica científic sobre el submarí.