dimarts, 29 de maig de 2018

El nacionalisme cronològic

Últimament, no sé si són coses de l'edat, m'he trobat escoltant música dels 90 que feia temps que no escoltava. Incís: hi ha música dels 90 que escolto amb certa regularitat però després hi ha grups que no havia sentit en molt de temps.

Diuen que el temps posa les coses al seu lloc i, pel que fa a la música catalana, he de dir que els grups actuals em semblen molt millors que els dels 90. Incís: quan dic millors vull dir que semblen tenir més coneixements i recursos musicals.

No sé si us ho havia dit en aquest post antic sobre els 80, però la impressió és que sovint idealitzem èpoques passades que en realitat eren, per dir-ho suaument, tirant a xungues. No sé si recordareu cert debat sobre el tema amb la polèmica del pregoner de la Mercè. Alguns detractors, potser ofesos i dolguts, van apuntar que el pregoner (i altres nostàlgics d'aquella Barcelona canalla) en tenia bons records perquè en aquella època era jove i encara se l'hi aixecava.

Com a nacionalista dels 90 considero que la Barcelona anterior als JJOO era barbàrie absoluta i proposo que el 92 sigui l'any zero. Per tant, el 2018 s'hauria d'anomenar any 26 d.C (després de Cobi).


Aquesta podria ser una bona explicació per a la nostàlgia. Recordem com a bona una època en la qual érem joves i gaudíem de la dolce vita de la joventut. La idea general és que tothom prefereix ser jove a ser vell. Recordo que a mi em va sorprendre molt sentir els meus avis quan em van explicar que la millor època de les seves vides va ser quan es van jubilar. Suposo que, a diferència dels nostàlgics, ells van treballar molt dur de joves, les van passar magres i el pas del temps no va endolcir els records que tenien. O no, segons com es miri: nostàlgia, etimològicament, vol dir retorn al dolor. És estrany com pot tenir connotacions positives.

Un altre motiu que se m'acut és... Bé, més que una causa és una conseqüència que està bé que sigui així. Imagineu que encara no existiu i que us deixen triar en quina època voleu néixer. Suposo que triaríeu la millor època de la humanitat, oi? Vull dir, caldria ser ximple per triar l'època de la pesta negra, per exemple.

Ara bé, la millor època té un problema. Imagineu que teniu fills. Us agradaria que visquessin millor o pitjor que vosaltres? Si responeu que pitjor, us aviso, us heu quedat sense carnet de pares. Ara mateix, serveis socials està muntant el dispositiu per retirar-vos la custòdia dels nens.

Com veieu, els dos supòsits són una mica incompatibles, a no ser que decidim de forma subjectiva quina és la millor època. De la mateixa manera com a un nacionalista català li entusiasma Catalunya i a un nacionalista rus, Rússia, el nacionalisme cronològic permet que tothom es pugui entusiasmar amb l'època que li ha tocat viure, més enllà de si objectivament en té raons o no.

6 comentaris:

  1. Els records sempre es distorsionen, és difícil saber amb certesa si el que vivíem era realment millor, o que senzillament hem eliminat de la memòria allò que no anava bé, com a mecanisme de defensa. Més val estar pendents de l'època que vivim ara i mirar de fer-la millor del que és.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El present és el més important però això no vol dir que no haguem de viure amb un ull al passat i l'altre al futur.

      Suprimeix
  2. Qualsevol temps passat era millor. A mi em passa amb el tema de la música, no dels 90 perquè jo sóc més jove, però si de la música dels 2000s. No dic que la música actual no estigui bé, però no ho se pas perquè sempre escolto la vella, de fet tampoc sóc gaire d'escoltar música, a qui vull enganyar?

    Això anava de nostàlgia en general, no? Doncs què vols que et digui, amb 18 anys tampoc era tan feliç (ep, tampoc vol dir infeliç), en el meu cas potser la millor època va ser quan em vaig independitzar i no es que em portés malament amb els pares, al contrari.

    ResponSuprimeix
  3. He llegit això que dius de la polèmica dels pregoners...Jo penso que no l'hauria de fer ningú que hagués faltat el respecte tant als d'un cantó com als de l'altre...
    Això de dividir el temps viscut en èpoques bones i dolentes no em sembla massa real( en general,) el més normal és que en cada època hem viscut moments bons i moments no tant, el què passa és que la memòria sol ser selectiva...
    Bon vespre, Sergi.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, la gràcia és que cada època tingui alguna cosa bona per tal de satisfer els que han tingut l'atzar de viure en aquella època.

      Suprimeix