dimarts, 20 d’agost de 2019

Professionals d'estar per casa

Potser heu vist a la tele un anunci d'una empresa que ven truites de patates envasades. L'argument és que una iaia es presenta a un concurs de truites de patates i el guanya però resulta que ella no ha fet la truita sinó que l'ha comprat, l'ha tret del plàstic i l'ha presentada com a pròpia. En l'àmbit literari, podríem parlar d'un plagi.

Aquest anunci envia simultàniament dos missatges que són aparentment contradictoris. El que probablement entén la majoria de gent que el veu és que les truites d'aquesta marca són tan bones que és com si les hagués fet una iaia. Fa un temps hi havia un anunci semblant d'una favada. Però el que realment diu l'anunci és que les truites envasades d'aquesta marca són millors que les que pot fer qualsevol persona de forma casolana (per això la truita guanya el concurs. Per això la iaia sap que està traient profit d'una trampa).

Els missatges són contradictoris perquè hi ha instal·lada en la ment de les persones la idea que el menjar casolà és més bo que el menjar preparat per la indústria alimentària. Hi ha restaurants que diuen vendre "menjar casolà", com si fos una cosa bona (i com si no fos contradictori que uns professionals treballin amb mètodes amateurs). Fins i tot la mateixa indústria ens ven croquetes "casolanes", que han estat produïdes en lots de centenars o milers d'unitats.

En aquesta empresa, en comptes de tenir una nau industrial amb treballadors qualificats i instal·lacions que passen tots els controls de sanitat, tenen la producció distribuïda en diversos pisos on uns fabricants de croquetes freelance, preparen les croquetes, les envasen i les envien per Amazon als supermercats.

Si la mateixa indústria admet que no és capaç de fer-ho millor que els amateurs, està donant un missatge pèssim de la feina que fa. Imagineu-vos això mateix en altres sectors. Mòbils casolans, fabricats pel veí del cinquè. Cotxes que et muntes a casa. Clíniques que practiquen cirurgies tan bones com les que et faria el barber. Medicaments elaborats per la teva àvia que curen més que els medicaments en els quals la indústria s'ha gastat milers de milions d'euros en complexes investigacions dutes a terme per centenars de científics de primera línia. Què pensaríeu d'aquestes indústries? Compraríeu els seus productes?

A mi el missatge que m'arriba és que no estan fent bé la seva feina. El nostre sistema econòmic es basa en la divisió del treball i l'especialització. La idea és que en un moment donat uns humans es van dedicar a pescar, els altres a collir fruits i els altres a fer gerros. Si passats uns segles, els que es dedicaven a pescar no pescaven millor que els altres, vol dir que han estat prenent el pèl a tota la societat.

Així, avui en dia, podem trobar tres tipus d'oficis.

  1. Aquells en els quals tothom reconeix que els professionals del sector ho fan millor que els que no ho són.
  2. Aquells en els quals la gent creu que els professionals ho fan pitjor que els amateurs però en realitat no és veritat.
  3. Aquells en els quals els professionals ho fan realment pitjor que els amateurs.

Bé, és cert que aquesta classificació seria difícil de fer, ja que trobaríem diversitat d'opinions sobre molts oficis. Començant, per exemple, pels polítics.



6 comentaris:

  1. M'ha fet gràcia el teu post sobre els productes anomenats casolans...Jo no puc opinar massa sobre el tema perquè menjo el què jo amb no massa traça elaboro, que en aquest cas segurament deuen ser més bones les croquetes caseras, envasades...Penso que potser és molt arriscat pensar que totes les iaies fan bons menjars!
    A mi m'agradaria pensar que el meu ofici pertany al primer tipus!!!
    Bon vespre, Sergi.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo sempre desconfio d'una àvia que no sàpiga cuinar croquetes. On li han donat el títol d'àvia?

      Suprimeix
  2. Podríem parlar també de les implicacions de dir que les iaies cuinen com ningú. Per què no les croquetes de l'avi? Per què no les croquetes de la mare, és que la mama està jugant al tetris? Sempre en femení, i sempre aquella generació. Amb això han de competir sempre els i les cuineres professionals i les empreses de menjar preparat. En realitat, tot el que porta el qualificatiu 'de l'àvia' fa un tufet a ranci i a masclista.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Això de "croquetes de l'àvia" té una segona lectura, molt escabrosa, molt Soylent green que fa que acabi triant sempre les de bacallà o les de pollastre.

      Suprimeix
  3. De cassolanes ténen poca pinta aquestes croquetes... s'entén que cassolà vol dir "fet a mà", o que està ben fet... encara que, com ja en vist, no podem estar segurs dels missatges d'engany de molts etiquetatges... estem manipulats per totes bandes!
    Avui en dia, la major part dels oficis són del grup 2! I els polítics... qui sap!

    ResponSuprimeix