dimarts, 10 de setembre del 2019

Especial 11S. Pot David vèncer Goliat?

La història de la lluita de David contra Goliat és un símbol que dona esperances als qui s'enfronten amb enemics molt més grans que ells. La història té un punt de coaching: creu en les teves opcions de victòria i guanyaràs.

Òbviament, a la vida real, els forts guanyen més cops que els febles. I potser la història de David i Goliat compensa, amb una bona dosi de romanticisme, l'esforç que significa lluitar en el bàndol dels que juguen amb desavantatge.

Quan passeu sota aquesta escultura, penseu que simbolitza la història de David i Goliat. Font.


Fa un temps, en Xavier Sala i Martin feia ús d'aquesta història i ens acabava donant una visió interessant sobre com vèncer Goliat. Goliat era alt i fort, invencible en el combat cos a cos. Però David no entra en el combat cos a cos sinó que porta la lluita allà on la pot guanyar. David té bona vista i sap fer servir una fona. En el seu terreny, David és més fort que Goliat. Per tant, la història de David i Goliat no és una història del feble que guanya al fort sinó de com vèncer el teu enemic portant la batalla al camp on tu ets més fort que ell.

Diuen que Vercingetòrix va portar de corcoll Juli Cèsar amb una guerra de guerrilles que els exèrcits romans no sabien afrontar però que va ser derrotat quan es va creure més fort que Cèsar i va dur els seus exèrcits a batalla oberta contra els romans. Un cas similar és la guerra del Vietnam, que els americans no van saber guanyar malgrat la seva superioritat militar. O el front oriental de la IIGM, on els soviètics van derrotar els nazis amb l'ajuda del General Hivern. Altres batalles es van guanyar amb la ciència, com la Batalla d'Anglaterra, que els anglesos van guanyar gràcies a la invenció del radar, que donava avantatge sobre els avions alemanys. O la bomba atòmica, que donava una superioritat total als americans envers als japonesos.

Val a dir que un cop l'enemic també té la tecnologia que t'ha donat avantatge, l'avantatge desapareix. I has d'inventar alguna cosa nova.

En el terreny no militar, hi ha també exemples de lluites on els suposats febles han acabat guanyant. La fi de l'Apartheid, la lluita feminista, la lluita pels drets dels homosexuals... Crec que en totes elles hi ha almenys dos elements en comú: l'habilitat de triar escenaris favorables on lluitar i la perseverança.

Si heu vist Rocky, quedaria resumit en la frase "el bon boxejador entoma un cop i en dona dos, el mal boxejador n'entoma dos i no en dona cap". En un combat difícil, cal saber entomar els cops, ser resistent, perseverar però també saber triar els cops que poden fer mal a l'enemic.

Per tot això, si teniu pensat anar a algun acte de la Diada aquest any, us suggereixo un lema que cridar: IN, IN-TE, IN-TEL·LI-GÈN-CI-A.

6 comentaris:

  1. Llavors retem a Espanya al Trivial? A un concurs de castellers? O com ho fem?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo algun capítol del Dr.Slump on les disputes es dirimien en singulars combats de pedra, paper i tisora en comptes de fer-ho amb violència.
      Al principi sobta i sembla absurd però si ho penses bé té molt de sentit. La disputa només pot tenir un guanyador en tots els casos (tant si ho fan a pedra, paper, tisora com a cops de matxet) i en el primer cas no hi ha vessament de sang.
      Pedra, paper i tisora és la civilització.

      Elimina
  2. No sé pas si la història de David i Goliat és aplicable al nostre problema...Potser no em sabut trobar el punt feble a qui ens vol oprimir i aleshores, sempre tindrem les de perdre...

    Saps, m'encanta aquest lema... IN, IN-TE, IN-TEL·LI-GÈN-CI-A.
    Bon vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim molta experiència entomant els cops (i resistir és important) però no tanta donant-los. Però, encara que no h sembli ara, hem fet algunes coses bé. Les grans manifestacions, l'1-O, la campanya de consum estratègic (amb jugades com la de la cambra de comerç...), arribar al 50% en les darreres europees... tot això és créixer en escenaris en els quals algun dia potser podem combatre amb opcions de victòria.

      Elimina
  3. És un bon consell, no només per la Diada. De batalles n'hi ha moltes, però la guerra s'acabarà decidint a favor de qui sàpiga portar l'altre al seu terreny predilecte. per això s'ha de ser curós, preveure els cops que et donaran i tenir resposta. Fins ara no sé si ens n'hem sortit, ells han pegat diverses vegades i nosaltres, a banda d'entomar cops, no sé si n'hem donat algun que els hagi fet mal de veritat.

    ResponElimina
  4. Sembla que estiga feta de cartró aquesta escultura, no l'havia vist mai!

    ResponElimina