dijous, 14 de novembre de 2019

7 maneres de destruir la humanitat: la guerra nuclear

Durant la segona Guerra Mundial hi va haver una aferrissada competició per construir bombes nuclears que donessin un avantatge definitiu sobre el teu enemic. En capítols anteriors hem explicat que Alemanya va tenir les seves opcions, a les mans de Heisenberg. I la Guerra, efectivament, va acabar en el moment que un dels contendents va aconseguir fabricar bombes atòmiques.

Malauradament, la fi de la guerra no va significar la fi de la recerca en armament atòmic i 4 anys després de la bomba de Hiroshima, la Unió Soviètica va aconseguir fabricar i detonar la seva primera bomba nuclear.

En aquests moments comença una carrera armamentística que va dur els EEUU i la URSS a acumular prou armament nuclear com per destruir tota la humanitat diversos cops. I altres països es van anar afegint al club nuclear, amb les seves armes atòmiques.

Cap al 1964 els americans van entendre que no calien tantes armes nuclears per destruir la URSS tants cops. La URSS va arribar a la mateixa conclusió 25 anys més tard. Font.

Què són les armes atòmiques?

Són explosius que es basen en reaccions nuclears en comptes de fer-ho en reaccions químiques. Les reaccions nuclears impliquen trencament o fusió d'àtoms nuclears, a diferència de les químiques, on els nuclis atòmics no s'alteren i només hi ha canvis en els electrons i/o els enllaços d'aquests àtoms.

L'energia despresa en una reacció nuclear és enorme i ve donada per la famosa equació d'Einstein (E=mc2). En aquestes reaccions, una part de la massa es transforma en energia. En molta energia. En Randall ho il·lustra amb aquest gràfic:

Aquest blog subsisteix com pot des de fa uns anys gràcies a tot el que li robo a en Randall Munroe. Font.

A més de la gran quantitat d'energia que allibera una bomba nuclear, també s'emet molta radioactivitat, amb la qual cosa una bomba atòmica segueix sent mortífera un cert temps després de ser llençada. I una hipotètica guerra nuclear podria donar lloc a escenaris postapocalíptics com els que es descriuen a diverses obres de ciència-ficció, com Ape and Essence.

Per tot plegat, una guerra nuclear podria exterminar la humanitat del planeta. I ara mateix segueix havent-hi prou armes nuclears per fer-ho.

No obstant això, a diferència del que va passar durant la guerra freda, l'opinió pública viu amb certa despreocupació aquest fet. Quan ens pregunten per les nostres preocupacions, aquesta no surt entre les primeres. Per què?

La doctrina MAD.

Els EEUU tenen la capacitat de destruir la URSS. I la URSS té la capacitat de destruir els EEUU. Paradoxalment això fa que la guerra . entre ells es refredi. Combaten de forma indirecta a Corea o al Vietnam. Alcen governs titelles a Sudamèrica i a l'Europa de l'Est. Aposten per cabdills a l'Àfrica. Però no es llencen bombes atòmiques l'un a l'altre.

La doctrina MAD (Destrucció Mútua Assegurada) diu que no és possible guanyar una guerra nuclear. Per tant, atacar el teu enemic t'assegura que ell t'atacarà a tu també i us destruireu mútuament. Per tant, l'única opció per guanyar és no atacar.

La pel·lícula Jocs de Guerra explica com s'ensenya la Doctrina MAD a una intel·ligència artificial.

Irònicament, es va postular que l'armament nuclear podria fer desaparèixer les grans guerres entre rivals massa poderosos. I certament, ja han passat més de 70 anys des de la Segona Guerra Mundial.

És infal·lible la doctrina MAD?

No. Només ens assegura que ningú que comenci una guerra nuclear contra un rival prou fort. Però justament MAD vol dir boig en anglès. I si aquest armament caigués en mans d'algú que no pensa racionalment, podria iniciar un atac sense por a les conseqüències. En aquest punt, més val no pensar gaire en quins líders mundials tenen ara mateix armes nuclears.

Ha estat el món a punt d'entrar en guerra nuclear?

Bé, és difícil de dir, però hi ha hagut episodis perillosos. Potser el més famós va ser la Crisi dels Míssils a Cuba, immortalitzada en la pel·lícula 13 dies. Així molt resumit, la URSS va traslladar uns míssils nuclears a Cuba, des d'on els EEUU quedaven realment a prop i, per tant, deixava poc temps de resposta als americans per contraatacar. La crisi va ser resolta de forma satisfactòria, amb la retirada dels míssils de Cuba i el desmantellament d'uns míssils americans a Turquia.

Un altre incident va succeir el 1983, quan un estrany fenomen meteorològic va fer creure als radars soviètics que els EEUU els estaven atacant. Sortosament, l'home que havia de llençar el contraatac va decidir no fer res i d'aquesta manera va salvar el món.

És probable una guerra nuclear en el futur?

És difícil de pronosticar. La meva humil opinió és que és igual de poc probable que hi hagi una guerra nuclear global com que desaparegui per complet el risc de les armes nuclears. Per tant, pronostico que viurem totes les nostres vides amb l'espasa de Damocles atòmica sobre els nostres caps.

De tota manera, com a vocació de servei d'aquest blog, us enllaço un manual perquè els més temerosos aprengueu a sobreviure a un atac nuclear.

Els britànics van calcular que tenien 4 minuts per preparar-se per un atac nuclear soviètic.

4 comentaris:

  1. Realment no se si m’interessa sobreviure a un món on m’ha afectat la explosió d’una o més bombes atòmiques.

    PS: Aquest blog no seria el que es sense Randall i els Simpsons, ni aquest blog ni moltes altres coses.

    PS2: Els meus amics de Kurzgesagt In a Nutshell van presentar fa poc què passaria si caigués una bomba nuclear en una ciutat
    https://www.youtube.com/watch?v=5iPH-br_eJQ

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De fet estàs vivint en un món on han explotat bastantes bombes atòmiques. Però ja t'entenc.

      Suprimeix
  2. No seria la manera més agradable d'acabar amb tots nosaltres, tret de si et cau la bomba just al cap, que és la millor manera. Però tot i així no perdo l'esperança de que aquest mètode acabi d'un cop amb l'espècie humana. Veient els líders que tenim, com tu dius, es pot ser optimista.

    ResponSuprimeix