Indiana Jones a la recerca de l'amor veritable.

 En aquest blog ja havíem parlat un cop d'Indiana Jones i la Darrera Croada (sens dubte la millor pel·lícula de la trilogia. Sí: trilogia). Recentment em va venir a la ment, i ara potser estic descobrint la sopa d'all, que les proves finals per aconseguir el Sant Greal en realitat ens parlen de com trobar l'amor veritable.

Això té sentit si recordem que el Cristianisme té una idea central relacionada amb l'amor. L'amor ens redimeix, l'amor és la salvació. L'amor fa que la vida valgui la pena. I, segons la teoria de l'etern retorn, la vida té sentit quan la voldries viure un i altre cop de la mateixa manera.

1. Només el penitent passarà.

Per trobar l'amor cal ser humil. Reconèixer (o fer veure) que la persona estimada és més important que nosaltres mateixos. Per això els pretendents de les pel·lícules americanes s'agenollen per demanar matrimoni a les dones que estimen.

No només és la millor pel·lícula de la saga sinó que tenia un videojoc que va ser un referent en aquella època. Font.

2. El nom de l'amor.

En la segona prova, Indiana Jones ha de travessar saltant de lletra en lletra. Si s'equivoca, la lletra s'enfonsa i ell cau al buit. És el que passa quan iniciem una relació. O quan fa 40 anys que som en una relació. Una sola paraula equivocada ho pot ensorrar tot (per exemple, el nom d'una altra persona en el moment inoportú).

Les paraules adequades et guien cap a l'amor. Les errònies cap al fracàs.

3. El salt de fe.

En tota relació hi ha un moment que has de confiar en la relació. I aquesta confiança es demostra com quan Indiana Jones fa una passa sobre el que ell creu que és el buit. Només la confiança (i que en realitat hi havia un pont que per un efecte òptic semblava invisible) li permet travessar la distància insalvable que el separa del seu objectiu.

4. La tria.

Segons algunes teories, el greal significa la sang de Crist i, per tant, l'aparell reproductor de Maria Magdalena on, segons la llegenda, va engendrar el seu fill. O alguna cosa per l'estil.

La darrera prova és la tria. Només un dels calzes et salva. Et cura les ferides del cos i de l'ànima. Els altres et destrueixen. Aquesta teoria encaixa amb la de la mitja taronja. Una persona és l'adequada. La que et farà feliç. La que farà que cada instant de la teva vida valgui la pena ser viscut.

A la Immortalitat hi ha un capítol on Kundera ens explica que venen una mena d'extraterrestres i li pregunten a una persona si vol que a la següent vida hi torni a haver la seva parella (o si prefereix provar alguna cosa diferent). Només els qui han trobat l'amor veritable responen afirmativament (enllaçant amb el concepte d'etern retorn).

Per tant, beure un cop i un altre de la copa de l'amor veritable ens faria eterns.

Ciència-ficció (oblida't de mi)

 Fa uns anys els Amics de les Arts van treure una cançó anomenada ciència-ficció, la podeu escoltar aquí:

En el videoclip de Jean Luc, els Amics de les Arts van fer referències molt explícites a Godard però no he trobat referències a Jim Carrey en aquesta cançó.

La lletra parla d'un home que està enamorat de la seva parella però vol oblidar alguna cosa horrible que ha passat en aquesta relació. La solució: una empresa japonesa capaç d'esborrar els records. L'argument s'assembla a la pel·lícula "Oblida't de mi".

La lletra de la cançó comenta, com a anècdota, un avantatge del procediment d'esborrat de memòria: les pel·lícules, els llibres, discos, llocs es podrien tornar a gaudir com el primer dia.

Poder tornar a llegir els llibres preferits com si fos el primer cop... Quan vaig sentir la cançó per primer cop, no vaig trobar que fos un avantatge molt interessant. És més, tot l'esforç per aprendre i conèixer tantes coses realitzat al llarg de tants anys haurà estat a debades.

Amb el pas dels anys, el meu cervell està realitzant per si sol un procés semblant. Dels llibres que vaig llegir fa 20 anys recordo poca cosa més que el títol. Si n'he llegit més d'un autor, no sé què hi passava en cadascun. Pel que fa a les pelis, tres quarts del mateix. De vegades en recordo alguna escena, però sovint he oblidat la major part de trama, final inclòs.

Després hi ha les sèries llargues. Quan apareix un personatge de fa dues temporades, per mi és un personatge nou, i no recordo per què està enfadat amb el protagonista.

És probable que hagi oblidat fins i tot part dels relats que he escrit i fins i tot els posts d'aquest blog.

I vosaltres, estimats lectors d'aquest blog, si és que encara en queda algun, si us passa el mateix i enyoreu aquells temps en els quals aquest era un blog prolífic, podeu tornar a llegir posts antics d'aquest blog i gaudir-los com si fos el primer dia.

Innovació pseudocientífica: l'horoscop químic.

Com tots sabeu, els horòscops són molt útils per evadir-nos de la responsabilitat dels actes de la nostra vida. Si el dia ens va malament o si aquella persona ens tracta malament, és tot un consol saber que és perquè Júpiter està en conjunció amb Escorpí a la casa de Neptú.

D'horòscops n'hi ha de molts tipus, el més conegut potser és el zoodiacal, que es basa en 12 constel·lacions situades just a la trajectòria que el sol i els planetes fan pel cel. Però hi ha per exemple l'horòscop xinès, basat en animals. Segons quin any neixis, et pot tocar ser un porc, una rata o un mico.

Avui proposo un nou horòscop basat en els elements químics. Com l'horòscop xinès, es basa en l'any que vas néixer, però en comptes d'assignar-te un animal, t'assignarem un element químic. Què n'opineu els que vau néixer el 1960. Voleu deixar de ser rates i passar a ser Neodimis?

L'assignació de l'element és senzilla: mireu els dos últims dígits de l'any que vau néixer i busqueu a la Taula Periòdica dels elements quin element té aquest nombre atòmic.

Trobareu el nombre atòmic a la part superior esquerra de cada element. Ja has trobat el teu? Foto.

Un cop assignat un element a cada persona, es pot descriure la persona a partir de les propietats de l'element.

Per exemple, si ets un gas, ets una persona lleugera. Si ets Plom, en canvi, ets un pesat. Si ets un metall noble, ets una persona en la qual es pot confiar. Si ets un element radioactiu, en canvi, ets poc íntegre, perquè l'element es desintegra. Si ets Iode ets un Jedi però parles estrany... (bé, això encara ho he d'afinar una mica).

Si nascut has l'any 53, Iode és l'element teu, jove padawan. Font.

A més, sabent quin element ets, pots saber amb quins elements et pots relacionar i de quina manera. Per exemple si ets Clor tens molta afinitat pels Sodi, per fer relacions estables salades. Si ets un metall de transició, pots fer aliatges amb altres metalls basats en compartir (com els metalls que comparteixen electrons). Si ets un gas noble, seràs molt noble però també és molt difícil que et relacionis amb ningú.

Quedaria finalment, concretar la manera de fer prediccions diàries, que és on està la pasta del negoci, entenc. En això, de moment copiarem els horòscops tradicionals i farem una gegantina base de dades amb missatges ambigus i cada dia en seleccionarem a l'atzar un per a cada element.

Carta al Nil(2)

 Fa 5 anys t'escrivia una carta per donar-te la benvinguda al món. En ella t'explicava, entre altres coses, que m'agradaria no fer diferències entre el teu germà i tu. Però no sé si els germans petits us sentiu a l'ombra dels germans grans. Seguint un camí ja marcat. Víctimes de comparacions odioses. De fet, ja vaig escriure una carta al teu germà quan va fer cinc anys.

Ser el segon implica trobar-t'ho tot estrenat. Des de la roba fins la paciència dels pares. També, potser, ara l'encertem una mica més gràcies a l'experiència. Potser t'ha tocat una mica menys de temps i dedicació del que vam oferir al teu germà però l'hem pogut aprofitar millor per fer el que enteníem que necessitaves.

I tu tens la sort de tenir un referent que el teu germà no va tenir. Un company de jocs (i de baralles), un mestre que et guia pels camins fantàstics de la infantesa. Ara sou gossets, després sou superherois que lluiten contra els dolents i, en algun moment, acabeu barallant-vos per qualsevol ximpleria. De vegades, he de reconèixer, que ni tan sols sé per què us baralleu. Jo no he tingut germans, així que em costa d'entendre si barallar-vos us resulta divertit o si ho necessiteu per desenvolupar la vostra personalitat o les vostres habilitats, com passa amb els cadells de lleons, gossos o gats, que juguen a barallar-se.

Potser hi ha alguna raó genètica/evolutiva que empeny els germans a barallar-se.

I si bé els germans es barallen sovint també és cert que s'estimen amb bogeria. I amb tu, aquest amor és evident. Tens uns ulls grossos, molt expressius, que reflecteixen aquesta enorme emotivitat que tens. A poc a poc has anat coneixent aquestes emocions i has après a gestionar-les. M'agrada l'honestedat i la generositat del teu afecte. La dolçor d'aquests petons i abraçades que cada dia vens a buscar i a oferir. I aquesta rialla que tant s'encomana, quan treus el teu cantó bromista. Tens una mirada especial per quan estàs a punt de fer una broma. Una expressió ben fàcil de reconèixer per a cada emoció.

T'agrada fer les coses a la teva manera (com a tothom, suposo). Al teu ritme, vas descobrint el món que t'envolta. Els jocs amb els amics de l'escola, a la piscina, al parc, a classe mentre aprens lletres i números o et disfresses per fer teatre. Cada dia aprens coses noves i cada moment viscut et fa créixer.

Vaig acabant. Suposo que amb els anys aniràs perdent aquesta ingenuïtat teva que et fa tan adorable però espero que sempre conservis els bons sentiments que t'omplen el cor. I que segueixis descobrint la persona que vols ser. Jo t'ajudaré en el que pugui.

Emmagatzemar l'energia del sol

Recentment, el líder de l'oposició espanyola ha fet unes declaracions on subratllava les limitacions de l'energia solar. Especialment a la nit, quan, agafeu-vos fort que això havia estat un secret d'Estat durant molts anys, no fa sol.

En aquest post no farem més acudits sobre el tema (si voleu explicar a Twitter l'acudit dels astronautes que viatgen al sol de nit, afanyeu-vos, que només l'han explicat 573 vegades) sinó que volem reflexionar sobre les opcions tecnològiques que han de donar viabilitat a energies de producció intermitent, com la solar.

L'escenari plantejat per Casado (un país on l'electricitat sigui només solar. Cosa que planteja perquè els NIMBYs no volen eòlica, ni nuclear, ni fòssils) presentaria greus problemes, és cert. Anem a plantejar solucions:

1. El mix.

Es tracta de fer servir diversos tipus d'energia per no haver de dependre d'un de sol. No només la solar, totes les energies tenen limitacions (l'eòlica si no fa vent, la hidràulica si no plou, el gas si puja de preu, etc). Així que un bon mix, reparteix els riscos i assegura el subministrament.

En aquest mix, la fotovoltaica està encara lluny de tocar sostre. Per tant, avui, quan instal·lem un nou panell, produeix electricitat durant el dia que permet cremar una mica menys de gas o carbó en aquell moment.

El repte dels propers anys és fer un mix sense energies fòssils o, fins i tot, també sense nuclear. Això és complicat perquè quan no hi hagi sol o vent, caldrà posar en marxa una altra energia i no és tan fàcil com fer-ho amb gas o carbó.

Amb el mix, depenem de diversos tipus d'energia en comptes de fer-ho d'un de sol. Actualment, quan fa sol o vent, creix el % de renovables al mix i això permet aturar o baixar la producció de les tèrmiques. Font.

2. Consum segons generació.

Això ja es fa actualment. Es tracta de pactar amb una sèrie de grans consumidors industrials que aturin o engeguin les seves màquines en funció de si en aquell moment al sistema li falta o li sobra capacitat energètica.

La tecnologia podria ampliar aquesta manera intel·ligent de consumir, per exemple, amb bateries de cotxe elèctric programables, que es carreguin quan vegin que sobra electricitat i, per tant, que el preu de l'electricitat està barat.

3. Emmagatzematge.

Si anem cap a un mix 100% renovable, la manera podria ser sobreproduir electricitat en els pics de producció i fer-la servir a les valls. Per això necessitem emmagatzemar-la d'alguna manera.

3.1. Bateries.

Ja fa molts anys que existeixen piles i bateries recarregables. Endolles la bateria al corrent elèctric i al cap d'un temps s'ha recarregat i pot generar electricitat.

Les bateries tenen eficiències molt altes, properes al 100%. Això vol dir que permeten emmagatzemar l'energia elèctrica quasi sense pèrdues en el procés de càrrega/descàrrega.

Malauradament el preu actual de les bateries és massa car per emmagatzemar tota l'electricitat que caldria. I hi ha controvèrsia sobre si hi ha prou matèries primeres al món per construir tantes bateries.

Les bateries es basen en reaccions químiques que poden ser reversibles. Una reacció allibera energia (que fem servir en forma d'electricitat) i, un cop esgotats els reactius, podem aplicar energia elèctrica per revertir la reacció i tornar a regenerar els reactius.

3.2. Hidràulica reversible.

Es tracta de gastar electricitat bombejant aigua cap amunt per convertir-la en energia potencial que, quan calgui, es pot convertir en energia hidroelèctrica per mitjà de turbines.

És una molt bona solució i té rendiments propers al 80%. De fet, ja es fa servir actualment en centrals hidroelèctriques que bombegen aigua quan el preu de l'electricitat és barat i generen electricitat quan és car. Però el preu d'aquestes instal·lacions no és barat i requereixen condicions orogràfiques determinades (llocs on emmagatzemar aigua a diferent alçada) sobre els quals s'exerceix també un important impacte ambiental.

Esquema d'una central hidroelèctrica reversible.

3.3. Calor.

La calor és un altre tipus d'energia. Les centrals tèrmiques i les nuclears generen electricitat gràcies al vapor generat a partir del calor aconseguit per diferents reaccions de combustió o nuclears. Per tant, guardant líquids calents, podem generar vapor i electricitat quan ho necessitem.

Un dels sistemes que es fan servir actualment són les sals fosses, que permeten emmagatzemar energia tèrmica a temperatures de fins a 600ºC. Aquest sistema es fa servir en les centrals termosolars i permet seguir produint energia un cop s'ha post el sol.

L'energia termosolar es produeix gràcies a miralls que concentren la llum solar en una torre amb una certa semblança a l'ull de Sauron. Foto.

En aquest document es poden trobar més detalls.

3.4. Hidrogen.

L'hidrogen verd (com es coneix l'hidrogen generat per electròlisi gràcies a electricitat obtinguda de forma renovable) és una tecnologia encara molt verda. Ara mateix no té sentit gastar electricitat per obtenir hidrogen verd perquè el procés és poc eficient. Diversos estudis calculen que l'eficiència oscil·la entre el 18% i el 46%. Això vol dir que, en el millor dels casos, cada 100 kW.h d'electricitat invertida en produir hidrogen ens generen hidrogen capaç de generar 46 kW·h.

Per tant, perquè això tingui algun sentit, caldria disposar de grans excessos d'electricitat. L'avantatge és que l'hidrogen funciona com un vector energètic similar als hidrocarburs. És a dir que es podria transportar, emmagatzemar a llarg termini i fer servir en vehicles. I potser, quan sigui una tecnologia econòmicament viable, es millora la seva eficiència.

Podem obtenir hidrogen a partir de l'electròlisi de l'aigua. En un procés semblant al de recarregar una pila, aportem energia elèctrica a l'aigua i les seves molècules es trenquen, alliberant hidrogen gasós. Font.

Conclusió

Actualment hi ha encara camp per córrer en la instal·lació de renovables fins que arribem a un moment on l'emmagatzematge de l'energia sobrant sigui un problema.

Hi ha diverses tecnologies que permeten emmagatzemar energia elèctrica, si bé, en l'actualitat no serien suficients per abastir amb regularitat el mercat elèctric amb energies renovables però potser ho puguin ser en el futur si la demanda n'estimula el desenvolupament.

Es pot revertir el canvi climàtic? Una proposta senzilla.

Segurament estareu familiaritzats amb el problema del canvi climàtic ja que en vam parlar en aquest blog fa uns anys. Els científics i alguns governs estan pensant en com anar evitant les emissions de gasos d'efecte hivernacle, que passa bàsicament per abandonar les energies fòssils (petroli, gas i carbó) com a font d'energia. A això acompanya el fet geopolític que aquests combustibles no són infinits i aniran pujant de preu en els propers anys (els recents rècords de la factura elèctrica a Espanya tenen molta relació amb la pujada del preu del gas natural).

Per tant està clar que...

Primera fase

...el primer que cal fer és multiplicar la producció d'energia que no emeti gasos d'efecte hivernacle i millorar l'eficiència energètica. Hem de deixar de cremar petroli, carbó i gas com abans millor. A tot el món.

Serà difícil posar tothom d'acord. Per exemple Rússia viu de vendre hidrocarburs i a sobre el canvi climàtic podria fer habitables grans extensions a Sibèria.

I encara que ho aconseguíssim en un temps raonable, hi ha un problema. Deixar de cremar combustibles fòssils frenarà l'augment de CO2 a l'atmosfera però, com ho fem perquè els nivells de CO2 baixin fins a unes cotes on la temperatura global torni a ser la que teníem?

Segona fase

En el moment que tinguem solucionat el problema de l'energia i no calgui cremar més fonts d'energia fòssil caldrà capturar el CO2 i fixar-lo. Aquí estan sorgint diverses idees. Jo us faig una proposta senzilla, que es podria fer amb la tecnologia actual i que no he sentit fins ara enlloc però que és prou òbvia perquè l'hagi pensat algú abans.

Es tractaria de tornar a la situació inicial, amb els hidrocarburs sota terra.

D'on van sorgir els hidrocarburs? De matèria orgànica creada a partir de la fotosíntesi. Arbres, plantes i similars que capturen el CO2 atmosfèric i el transformen en matèria orgànica.

Així doncs, la solució podria ser simplement plantar arbres, com fan algunes empreses que diuen que contraresten així el CO2 emès per les seves activitats? No del tot perquè quan l'arbre es crema o cau i es descompon, s'acaba alliberant de nou el CO2 capturat. I això caldria evitar-ho.

Tercera fase

Per tant, un cop sabem que podem capturar aquest CO2 atmosfèric en quantitats considerables a partir de la fotosíntesi, ja sigui amb arbres, amb plàncton o amb microorganismes modificats genèticament per capturar grans quantitats de CO2 caldrà algun sistema per evitar que torni a l'atmosfera.

Una opció seria enterrar tota aquesta matèria orgànica sota terra. Ja sigui en unes condicions inerts (enterrar fusta i que segueixi sent fusta) o replicant d'alguna manera les condicions que en el seu moment van convertir la fusta en carbó.

Així és com un cop el CO2 va quedar capturat i soterrat en forma de carbó. Caldria trobar la manera òptima de replicar artificialment un procés similar a gran escala. Imatge. 

En resum, caldria fer un forat molt gros en algun lloc (o en diversos llocs) i anar-hi enterrant arbres o similars. Ja tenim knowhow amb els abocadors de residus.

Com de gros hauria de ser el forat?

Parteixo dels càlculs que vaig fer en aquest post. A partir de les emissions anuals de CO2, convertides en fusta donarien 34,5 Gigatones, amb un volum aproximat de 6,9*10^13 litres, que correspondrien a 69.000 hectòmetres cúbics. Això seria un forat de 6,9 km de llarg per 10 km d'ample per 1 km de fondària. Perquè us en feu una idea seria una superfície com dos terços de ciutat de Barcelona amb una fondària de 2 Tibidabos.

Com que això correspon al CO2 que estem emetent cada any, caldria fer un forat com aquest i omplir-lo de fusta per cada any que volguem tirar enrere. Es a dir, si volem les temperatures de fa 10 anys, caldrà fer 10 forats com aquest.

Un avantatge d'aquesta solució és que no cal posar d'acord tots els països del món. Si Austràlia vol fer 200 forats com aquest, ho podria fer sense haver de pactar amb ningú. A més, els països que ho facin tenen potencialment un recurs enterrat sota el seu sòl que, en un moment de necessitat, podrien reutilitzar.

D'altra banda, hi ha la limitació de la velocitat a la qual es pot capturar el CO2, que òbviament depèn de la superfície dedicada a plantar aquests arbres o organismes fotosintètics. A més caldrien molts recursos energètics i econòmics per dur a terme aquest projecte. Per això cal, de moment, accelerar la transició energètica.

Probablement la solució que intentarem dur a terme per frenar el canvi climàtic incorporarà tecnologia que avui en dia encara no existeix. Aquest post pretén il·lustrar la magnitud del problema i de la feina que tenim per endavant si volem solucionar-lo. De tota manera, per si de cas, no estaria de més anar fent forats...

5 casos de malbaratament de recursos que estan destruint la salut del planeta.

 Les activitats humanes van associades a impactes ambientals en el medi ambient. Quan agafem el cotxe emetem gasos que causen diversos problemes. L'agricultura està lligada a l'ús de fitosanitaris que poden contaminar les aigües i els ecosistemes. Si filem prim, quasi tot el que fem al llarg del dia representa un problema per al medi ambient.

Si bé algunes d'aquestes activitats són essencials (necessitem menjar) i d'altres fan que visquem millor (Internet, per exemple), n'hi ha que tenen un benefici més que dubtós. És a dir, que contaminen el planeta sense que estigui molt clar què hi guanyem els humans amb elles.

Aquí va una llista que no pretén ser exhaustiva ni jerarquitzada.

1. Criptomonedes.

Haureu sentit a parlar dels bitcoins, oi? Són unes monedes virtuals que "es minen" en comunitat. Resumit, tu deixes l'ordinador executant un codi durant molt de temps i, en algun moment, et pot caure un bitcoin. Problema: l'ordinador gasta electricitat. I hi ha molts ordinadors dedicats a minar criptomonedes. De tant en tant van sortint notícies tipus "Bitcoin consumeix més energia que tal país". I al cap de poc, torna a sortir que Bitcoin consumeix més energia que qual país, i així va escalant llocs a la llista. S'estima que es destina el 0,65% del consum elèctric mundial a minar Bitcoins.

Perquè ens fem una idea de quanta energia és això, hi ha estimacions que calculen que Internet requereix entre un 3,6% i un 6,2% del consum elèctric mundial. Que és entre 5 i 10 vegades més però Internet ofereix un munt de serveis a la humanitat. Les criptomonedes (compte que a més de Bitcoin també es gasta electricitat en minar altres criptomonedes) només serveixen per pagar sense control dels estats (ja us podeu imaginar quin tipus de negocis estan entusiasmats amb elles).

Algú està "holdeant" aquest BitCoin. Font.

2. Tabac.

L'agricultura té un impacte molt important en el medi ambient. Cal sòl agrícola, aigua dolça, fertilitzants, insecticides, herbicides, combustibles per a la maquinària... Això està justificat si es tracta d'alimentar la població. Però, cal fer-li això al medi ambient només per tenir uns cilindres que ens omplin de substàncies tòxiques els pulmons?

Segons l'Asociació Espanyola contra el càncer els fumadors són responsables de 225 milions de tones de CO2 anuals. L'equivalent a 12.000 cotxes que facin 10.000 km cadascun. A més, cada burilla pot contaminar fins a 50 litres d'aigua i cal talar milers d'hectàrees de boscos i selves per plantar-hi tabac (com passa amb el famós oli de palma).

En Jean Luc fumant. Com diu la cançó, vull entendre-ho però no puc.

3. Jardineria no integrada al clima.

Es calcula que als EEUU hi ha una superfície de 128.000 km2 de gespa conreada, més del que es destina a plantar blat de moro. Per tenir una referència, Catalunya fa 32.000 km2. Si bé en alguns llocs, el clima permet que la gespa del jardí creixi verda sense esmerar-s'hi gaire, el costum de tenir la gespa del jardí ben verda no desapareix a llocs com Califòrnia, New Mexico o Texas. Al contrari, hi ha pressió social perquè tothom tingui el jardi ben verd.

Així, regar el jardí suposa aproximadament un 30% del consum domèstic d'aigua als EEUU. Això com a mitjana, incloent milions de famílies que ni tan sols tenen jardí.

La pressió social per tenir un jardí ben verd és tan alta, que hi ha una dita que diu: "grass is always greener on the other side". Font.

4. Palletes de refresc.

Els humans necessitem beure aigua per sobreviure. De vegades ens agrada beure líquids amb altres gustos. Però, cal que fem servir una palleta? La quantitat de palletes d'un sol ús que es fan servir arreu del món és absurdament alta. Fins i tot hi ha qui estima que podrien constituir el 7,5% dels residus plàstics generats a tot el món.

5. Paper de regal.

Cada Nadal els britànics fan servir 83 km2 de paper de regal, suficient per cobrir l'illa de Formentera. La producció de paper té un impacte ambiental important (tala de boscos, consum energètic, productes químics involucrats en la seva fabricació...) però a més, el paper de regal és molt difícil de reciclar, per la quantitat de tintes que conté.

L'ús del paper de regal es carrega totes les Rs: es podria reduir el seu ús (pots donar un regal sense embolicar-lo amb paper de regal), no es reutilitza i tampoc es recicla.

Es podria canviar el protocol social per no necessitar embolicar els regals?

Com veieu, hi ha moltes activitats quotidianes que comporten un important impacte ambiental sobre el planeta. I algunes d'elles són ben absurdes. En coneixeu més?