dilluns, 17 de desembre de 2012

Què és la literatura de qualitat?

Al vagó del metro viatja un home llegint un llibre de Bucay. Mou els llavis i fins i tot pronuncia en veu baixa les frases que més l'impacten. La dona que seu al davant deixa anar un indissimulat esbufec de suficiència moral mentre treu de la bossa un llibre de Coelho. Al costat de la dona hi ha un noi jove de cabells llargs i una mica bruts que, després de presenciar l'escena, decideix apujar el volum del seu mp3 prou fort com perquè se senti el cor dels esclaus hebreus de Nabucco.

A l'altre extrem del vagó es dóna una situació semblant. Un noi amb ulleres de pasta llegeix La insostenible lleugeresa de l'ésser, mentre una dona recita en veu baixa uns versos de Martí i Pol i un adolescent augmenta el volum d'una cançó de reggeaton.

Posades així, una al costat de l'altra, es tracta de dues escenes molt similars. Però sospito que, en la segona escena, a més d'un li deu haver fet més ràbia la interrupció musical. En el fons, el jove que ha apujat el volum del cor dels esclaus actuava en defensa pròpia: li estaven arribant paraules de llibres que ell no volia llegir; no es volia contaminar amb uns autors que no han fet cap aportació intel·lectual que compensi la desforestació que han provocat. Que no és el mateix acariciar un arbre i dir-li que ha de morir per ser convertit en cinquanta exemplars de l'Ulisses de Joyce que clavar-li una destral i fer-li saber que es convertirà en un insuls manual d'autoajuda.

El problema és que els arbres no parlen i no poden dir si estan d'acord amb ser literatura russa o chic lit. I, encara que parlessin, potser tampoc són els més adequats per dir quin tipus de literatura és  la millor. Probablement els agradessin els llibres que parlen de boscos o de... no sé, temes d'interès per a ells. Així doncs, qui ha de decidir què és literatura de qualitat i amb quin criteri?


‒D'aquest autor només em va agradar el primer llibre, que va tenir una tirada de 2.000 exemplars. A partir del segon es va tornar insofriblement mainstream ‒van dir les ulleres de pasta d'aquell noi.


La qualitat sempre té un component subjectiu. Això passa en gairebé tots els àmbits (hi ha molta gent que pensa que a una hamburgueseria es menja millor que al Bulli, que va ser declarat millor restaurant del món) i la literatura no n'és una excepció. En el fons, ja és bo que sigui així. Si estigués clar quins són els mil millors llibres, ningú llegiria els milers de llibres restants. Per què perdre el teu temps llegint el llibre 345.391 quan encara no has llegit el 22? Que hi hagi diferències de criteri i de gustos permet que la humanitat en el seu conjunt tingui una riquesa cultural major.

Malgrat aquest component subjectiu, tampoc podem passar alegrement a l'altre extrem i defensar que la qualitat no existeix i que la llista de fer la compra pot ser literatura tan bona com la de Tolstoi. Que el més democràtic és que la bona literatura sigui la més llegida (o la més venuda). Val a dir que el millor del criteri democràtic és que no és gens subjectiu, la quantitat es mesura en xifres absolutes i es poden fer gràfics i rànquings amb els més venuts. Però és clar, també diuen que el problema de la democràcia és que el vot d'un analfabet val el mateix que el d'un premi Nobel.

Una altra opció és fiar-nos del criteri dels professionals de la literatura. Hi ha una sèrie de crítics que analitzen les novel·les amb bisturí i destrien el gra de la palla. Però qui ens garanteix que algú que es fa dir crític sigui realment més bo que nosaltres valorant una obra literària? Potser no coneixem prou casos de llibres insofribles que han guanyat tal guardó o que han estat elogiats en tal article de crítica literària?

Bé, com que estic veient que aquest post es vol allargar massa i estic deixant la pregunta a mig contestar, he decidit fer-ne una segona part amb la vostra ajuda. Per això us demano que em respongueu a aquestes preguntes: què és la literatura de qualitat? Què m'agrada trobar en un bon llibre? De qui em fio a l'hora de triar un llibre? Hi ha algun criteri objectiu que ens permeti valorar la qualitat d'una obra?

16 comentaris:

  1. Sobre aquest tema ja n'hem parlat molt en els blogs, i no ens posarem mai d'acord. Només vull dir que si hi ha una llista dels 50 millors llibres, et puc garantir que la immensa majoria d'aquests a mi no m'agradaran. No sé què és la qualitat, però a mi no m'agrada, si m'avorreix. I si sóc un lector de best sellers o llibres de platja, trauré pit en reconèixer-ho.

    Sobre a qui fer cas, per descomptat, dels crítics i experts no, de cap manera. Per dos motius. No sé què és el que els fa experts, i segon, que els paguen diners per parlar dels llibres. Com em puc creure algú que rep diners per parlar d'un llibre, i que a més està condicionat a dir que unes coses són bones o dolentes, per mantenir un prestigi?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Fa gràcia això que dius sobre el tema, que ja s'ha parlat molt als blogs. M'ha recordat a aquelles sèries de TV que, tard o d'hora, sempre acaben treient el mateix capítol (per exemple aquell que ve la mare o el pare del protagonista i tothom es posa d'acord per fingir que el protagonista és alguna cosa diferent al que és en realitat però al final la veritat surt a la llum i es descobreix que l'amor paterno-filial està per sobre de les mentides i de les expectatives. Oooohhhh final).

      Quant a l'anàlisi, estic d'acord amb tu que un llibre ha de ser entretingut. Si resulta avorrit, per molt bo que sigui, potser no està aconseguint un objectiu bàsic: contribuir al plaer de la lectura. No obstant això, crec que el fet de ser entretingut i tenir qualitat literària són dues coses independents que ni van lligades ni van en contra.

      Els raonaments que fas sobre els crítics estan molt ben argumentats, tot i que el que buscava era saber de qui sí et podies fiar. Perquè tenim milers de llibres al nostre abast i segur que fem servir algun criteri per triar-los abans de llegir-los i per saber si ens han semblat bons llibres després de llegir-los.

      Suprimeix
  2. Cada cop que llegim blocs de crítics de llibres a l'aula, tanquem la finestra perquè no entenem res (jo tampoc). Jo els dic que el llibre que és bo se't queda als dits, i el que no, cau accidentalment. El títol o l'autor no hi tenen a veure.
    Ells (els alumnes) també me'n recomanen, i sovint tinc sorpreses agradables.

    Estic amb en Xexu. Jo faig servir alguns dels llibres més clàssics com a cita. No tinc temps per llegir tot el que vull. Però sí per viure i dedicar-lo als de casa.

    Hale, bon dilluns i una abraçadeta.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Com deia en resposta al XeXu, crec que és cert que la lectura ha de ser amena, entretinguda i divertida. Ara bé, això té a veure amb la qualitat de la literatura? Podem dir que Dan Brown és millor escriptor que Flaubert basant-nos en què els seus llibres enganxen més?

      Per tant el que busco (amb la vista posada en una segona part d'aquest post) és trobar elements que ens permetin analitzar la qualitat de la literatura des d'un punt de vista el més objectiu possible.

      Deixem de banda el fet que la literatura de baixa qualitat també sigui lícita i faci feliç a molta gent, com passa amb la TV de baixa qualitat, el menjar de baixa qualitat o la premsa rosa.

      Suprimeix
  3. Hi ha criteris objectius per mesurar l'art, i tant! Per a mi una bona obra literària és qualsevol de les que introdueixo comentades al meu bloc d'ANTICÀNONS. Jo em refio del gust del meu pare, bàsicament.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. He fet una ullada ràpida al teu bloc d'anticànons i el veig ben farcit d'informació. Hi tornaré més endavant i potser el faci servir per documentar-me sobre algun tema.

      Suprimeix
  4. Jo et respondré en dues fases, la primera és que el nostre Jo el rebem d'un suposat subjecte saber, és a dir, d'un o molts homes i dones que fan que els tinguem fe, i en la segona és que per a assaborir un bon llibre o l'art cal que l'obra ens entre a priori com diu l'Helena al seu bloc o si més no vaja entrant a posteriori mentre l'anem llegint, i què és això d'entrar-nos? doncs que puguem escoltar-la, en les seues darreres intencions de l'escriptor, en les darreres intencions dels personatges, i que puguem alhora nosaltres sentir-nos partíceps, és a dir, personatges que escolten i hi viuen.
    L'assaig també pot portar-nos a aquest món de l'escolta, l'escolta dol, perquè dol ser escoltat i escoltar i és per això que el veritable art dóna angoixa, ansietat, desassossec i es després de pair-lo que trobem els seus sucs.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Així sintetitzant, entenc que valores la capacitat d'empatia que ens desperta una obra com un dels punts clau perquè la novel·la arribi al lector. I crec que en això posaríem d'acord pràcticament a tothom: si els personatges són bons, és difícil que la novel·la sigui dolenta.

      Suprimeix
  5. Quan estudiava feia cas del criteri dels professors que ens encomanaven el gust per els grans clàssics de la literatura catalana. I no m'atrevia mai a dir que a mi Jacint Verdaguer m'avorreix profundament, tot i la seva riquesa lèxica i el mèrit que tingué en el seu moment. Ara només sé el que m'agrada i el que no. Hi ha llibres que m'han recomanat persones enteses, alguna que és lectora editorial i m'han caigut de les mans perquè m'hi he adormit. La qualitat no sé definir què és, hi ha crítics objectius que la saben descriure i destriar. Jo només sé si un llibre m'atrapa o no. Si em fa sentir i ficar-me tan endins que deixo de fer altres coses per continuar llegint-lo. És un tema interessant el que tractes, i que sovint també em plantejo. I sobre els llibres d'autoajuda... discrepo una mica, a mi m'han anat bé en moments puntuals de la vida. I no penso que cap arbre es negaria a sacrificar-se si sabés que serviria per convertir-se en un d'ells. Ara penso, en Gent tòxica, a mi em va salvar en una temporada fosca. Qualitat? Jo crec que en tenia, malgrat no ser literatura.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Això que comentes del professor és clavat (però clavat, eh?) a una escena de Ferdydurke. Bé, potser la diferència és que a Ferdydurke l'alumne sí s'atrevia a dir al professor que aquell poeta no l'emocionava gens.

      Puntualitzo que l'arbre temia convertir-se en un llibre d'autoajuda insuls. Probablement si el llibre fos de qualitat i útil per a la gent canviaria d'opinió ;)

      De tota manera sí que crec que es pot separar el que és la qualitat literària d'altres atributs que també poden ser d'interès en un llibre: que et faci aprendre coses, que et sigui útil emocionalment, que et diverteixi, etc. No necessàriament un llibre amb poca qualitat ha de ser condemnable.

      Suprimeix
  6. A l'hora de triar un llibre només em fio del meu instint, tot i que més d'un cop i de dos (o vint) m'ha fallat estrepitosament...

    I compte amb la qualitat, que amb l'excusa que més val qualitat que quantitat, encara rebaixarem més la lectura en aquest país!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Això que dius de l'instint té més suc del que sembla. Diuen els neuronosequeòlegs que el cervell reptilià (més o menys assimilable al que coneixem com instint), que es basa en factors molt més emocionals que no pas lògics o intel·lectuals, té un pes molt més gran que el cervell racional a l'hora de prendre decisions.

      Suprimeix
    2. Gràcies per l'enllaç, Maurici. Llàstima que aquí ningú fa cas de les llistes de llibres recomanats ;)

      Suprimeix
  7. Què és la literatura de qualitat? Ni idea tu, a mi m'agrada la que m'agrada no pas la de qualitat.
    Què m'agrada trobar en un bon llibre? Personatges molt carismàtics, una bona història, ironia i humor.
    De qui em fio a l'hora de triar un llibre? De gent que li han agradat els mateixos llibres que a mi, més o menys.
    Hi ha algun criteri objectiu que ens permeti valorar la qualitat d'una obra? Ni idea. Ja et dic que la qualitat me la bufa.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Es nota que ets de ciències, pons. Ets l'únic que ha contestat de forma concreta, pregunta per pregunta.

      Suprimeix