Recordo que, quan era petit, ma mare em va explicar que un cop hi va haver un diari que publicava només bones notícies però que el van haver de tancar perquè no el comprava ningú. No puc documentar que aquest diari arribés a existir. Això sí, està clar que els diaris generalistes més venuts no conviden precisament a l'optimisme.
Avui em volia plantejar per què la gent no compra bones notícies. Fixeu-vos que hi ha un corrent en sentit contrari que inunda les llibreries d'exemplars d'autoajuda del tipus "Pensa en positiu". És a dir, sí que hi ha un públic ampli que vol pensar en positiu però no vol que li donin bones notícies.
Hi ha un tipus d'acudit que comença dient "tinc una notícia bona i una de dolenta". Suposo que si els diaris de bones notícies existissin, seria més fàcil fer acudits d'aquest tipus.Font.
Les bones notícies no són tan rellevants com les dolentes
Fixem-nos en dues coses que li poden passar a un individu que anomenarem Joan Pérez. Una de molt bona i una de molt dolenta:
1. En Joan Pérez retroba el gran amor de la seva vida al supermercat.
2. En Joan Pérez és brutalment assassinat al supermercat.
Quina d'elles és més probable que surti als diaris? Estareu d'acord amb mi que primera només trobaria lloc a la premsa rosa i només si en Joan Pérez fos famós.
D'aquest exemple en podríem extreure que la por és més poderosa que l'amor a l'hora d'atraure lectors. Certament és una mica trist pensar que la vida dels altres només ens interessa quan els passen desgràcies.
Malgrat això, també ho podem mirar sota un prisma més positivista i recordar aquella màxima periodística: "que un gos mossegui un home no és notícia. La notícia és que l'home mossegui el gos". Així doncs, si podem anar al supermercat, retrobar el gran amor de la nostra vida i que això no sigui notícia potser vol dir que l'amor veritable és molt més freqüent i present a les vides dels homes i les dones que no pas els assassinats cruels.
No tothom opina el mateix sobre què és una bona notícia.
El Barça guanya la Champions. És una bona notícia? Per als culés potser sí. Per als seguidors del Madrid probablement és una mala notícia. I per a la gent que no li agrada el futbol és una notícia irrellevant.
El mateix passaria amb notícies com la proclamació d'independència de Catalunya, la Llei del Matrimoni Homosexual o una reforma de la Llei laboral o la Llei Hipotecària. En funció de fílies i fòbies, cadascú veurà una mateixa notícia en positiu o en negatiu.
M'agrada buscar treus peus negatius al gat positiu.
Busquem aleshores les bones notícies en àmbits més transversals, en actes de generositat o solidaritat. Posem que un milionari dóna una gran quantitat de diners a una obra social. En principi això pot semblar una bona notícia però si afegeixo que el milionari es diu Bill Gates, George Soros o Amancio Ortega, de seguida tindrem un munt de detractors que criticaran la donació.
Diran que l'origen dels diners donats és fosc, que busquen desgravacions d'impostos, que més valdria haver donat bones condicions laborals als treballadors, o no haver participat en pràctiques monopolistes o en l'especulació monetària.
En definitiva, que s'ha de ser ingenu per creure que persones com ells puguin fer una bona obra. És més, cal ser babau per creure que hi pot haver bondat, generositat o solidaritat entre els homes.
Trobo que la ciència va lenta o, si avança ràpid, llavors no m'importa gaire.
S'ha curat una malaltia que afectava a milers de pacients. És una notícia rellevant, és difícil estar-hi en contra o buscar-hi peus negatius al gat. Però això passarà molt de tant en tant perquè, afortunadament, tampoc hi ha tantes malalties que afectin a milers de pacients. I un cop es curen, ja deixen de ser notícia. No veiem cada setmana notícies sobre que la verola ja no mata ningú.
Sí que hi ha notícies sobre avenços en la lluita contra el càncer o la SIDA. I aquí és on molts perden interès i diuen "aviseu-me quan ho curin del tot".
També hi ha constants notícies sobre progressos tecnològics. Nous ginys o programes informàtics que ens fan la vida més fàcil. Però "uf, quina mandra em fa estar al dia de tot això".
I, malgrat tot, hi ha bones notícies.
Us deixo amb uns blogs als quals m'acabo de subscriure, basats en les bones notícies. Perquè crec que és, fins i tot saludable, somriure de tant en tant i pensar que no tot el que passa al món és negatiu.
M'he mirat els enllaços i em semblen una magnífica manera d'estar al cas de les coses bones i positives que passen al nostre voltant. La veritat és que moltes de les notícies, a primer cop d'ull, ja les coneixia, així que els mitjans que segueixo, tot i tenir una important càrrega de desgràcies, també inclouen aquestes altres informacions, i no em passen desapercebudes.
ResponEliminaPel que fa al post, em sembla que hauria de madurar una mica tot el que has dit, perquè no sabria raonar-te massa bé la meva opinió, realment em costa entendre per què funcionem així...
El format blog té unes mides i uns costos inferiors als diaris tradicionals (sobretot als impresos en paper). I per tant es poden fer blogs només de bones notícies, sense que importi tant que no tinguin una gran audiència.
EliminaDe totes maneres, com he detallat al post, hi ha molts filtres que redueixen les bones notícies a una de cada 50 o de cada 100 de les que surten als diaris tradicionals.
M'agrada molt la idea de les bones noticies! M'agraden els blocs que has enllaçat! M'agrada el teu post! Si que estic de bon humor avui! No crec el dia mundial del culte al Pons tingui res a veure, però mai se sap, de totes maneres també es una bona noticia que et dediquin un dia mundial a tu mateix, encara que qui t'el dediqui siguis tu mateix :P
ResponEliminaJa està bé que estiguis ben positiu, encara que només sigui per un dia, pel teu dia. Feliç dia del Pons, Pons.
Elimina"cal ser babau per creure que hi pot haver bondat, generositat, o solidaritat entre els homes", l'home, un llop per l'home.
ResponEliminaHi ha persones que, per evitar ser considerades ingènues, acaben desconfiant de tot i de tothom per sistema. Trobo que hi ha un punt de perversió, quan es porta això a l'extrem perquè s'equipara la bona fe amb la manca d'intel·ligència. I moltes vegades, ser excessivament desconfiat també ens fa ser uns autèntics imbècils.
EliminaDesprés, la majoria dels humans crec que ens situem al judici ideològic. Si la persona que diuen que ha fet una bona acció és de la nostra corda, ens ho creiem quasi sense qüestionar-ho. En canvi, si és un dels nostres enemics ideològics i diuen que ha fet una cosa bona, per força ha de ser mentida i no importa quantes proves ens mostrin; sempre trobarem la manera de desacreditar-ho.
Hi ha gent que pensa que està ben informada perquè consulta tres mitjans diferents i no saben que la majoria de vegades és la mateixa font. Curiosament hi ha informacions que ens arriben passats deu o més anys. Per exemple, ara ens assabantem què passava durant tots aquests anys d'especulació urbanística, quan aleshores els diaris parlaven d'altres coses. Però potser això és un altre tema.
ResponEliminaTu parles de notícies bones i dolentes. Dius coses sensates però també m'ha fet pensar en el temps de la dictadura quan tot eren "bones notícies" i no sortia mai a la llum la misèria, els que protestaven, a qui torturaven... Potser també hauríem de generar més bones notícies.
Desconec això que dius de Franco. No dubto que la premsa cantaria diàriament lloances del règim i he vist algun NODO per la tele, amb pantans i tal. Ara bé, em costa de creure que no tinguessin també les seves notícies negatives. La por i la ràbia són dues armes massa poderoses perquè una dictadura hi renunciï.
EliminaD'altra banda, recordo que durant l'última part de la bombolla es va parlar molt de l'11M i gens d'economia. Abans d'això, és cert que tothom es va quedar amb l'eslògan més repetit (España va bien) però tampoc m'atreviria a dir que els diaris anaven plens de bones notícies.
Hola Sergi, després d'un temps d'inactivitat torne pel teu bloc, i dir-te que hi ha en els homes una joia que ve de veure el mal fora de nosaltres, i no en nosaltres, és com una llei de compensació, ara, visitaré aquests blocs, si més no el primer per a posar-me a to de tant en tant, sempre és bo i malgrat que moltes vegades fiquem la pota, és necessari tant ficar-la com donar tant bones com roïnes notícies.
ResponEliminaUna abraçada ben russafenca
Vicent Adsuara i Rollan
Celebro el teu retorn, Vicent. És una bona notícia per a aquest blog. Així que no podies haver triat millor post per anunciar-la.
Elimina