divendres, 17 de maig del 2013

L'estranya aplicació de la llei de Godwin a Espanya.

Fa uns mesos us vaig parlar de la Llei de Godwin, preocupat per l'abundància d'infractors d'aquesta llei. Avui, tot i no haver-hi eleccions pel mig, veiem que les referències injustificades al nazisme són cada cop més freqüents. Si analitzem la situació observem amb certa sorpresa que la majoria d'elles, per no dir totes, provenen de la mateixa trinxera ideològica: de la dreta espanyolista vinculada al PP.

Dic que en un principi això pot sorprendre. Qui més qui menys sap que el PP el va fundar un ministre franquista. I també que el franquisme va ser instaurat a Espanya amb la participació decisiva de l'exèrcit nazi. Aleshores, si hi ha taca nazi tan evident en l'origen del PP, com pot ser que, en comptes d'intentar esquivar el tema, siguin precisament ells qui el situïn sota els focus mediàtics? No canta molt que, d'una banda homenatgin els combatents espanyols sota les ordres de Hitler i de l'altra intentin col·locar l'estigma de la paraula nazi al nacionalisme català, a la PAH o als promotors dels escraches?

Segurament es podrien fer molts muntatges com aquest, posant quatre fotografies de Hitler donant la mà a algú i aquest algú a algú altre i acabaríem amb desenes o centenars de persones diferents en la quarta fotografia. Ara bé, aquestes encaixades de mans de les 4 fotos tenen un alt valor afegit. En totes elles, el personatge de dóna la mà va ser la persona clau perquè l'altre arribés al poder. Font.

La resposta, sospito, és que el PP no intenta ser un bon partit de govern. Donen per perduda la batalla d'intentar fer les coses bé, de ser persones exemplars i dignes de confiança. No volen, per tant, un discurs ètic i coherent. En comptes d'això intenten desprestigiar tots els seus enemics calculant que, si no hi ha alternativa de govern, poden seguir al poder un bon temps.

  • Banalització del nazisme. És precisament el que pretén evitar la Llei de Godwin, que l'ús inadequat del terme nazi banalitzi l'horror que va comportar el nazisme. Comparar algú que vol fer un referèndum amb algú que va exterminar 6 milions de jueus comporta una frivolització inacceptable d'un dels pitjors crims de la Història. I el cas és que al PP, que porta la taca feixista al seu ADN, li beneficia la banalització del feixisme. Si pot destruir la càrrega simbòlica de les paraules nazi i feixista, els seus enemics ideològics ja no les podran fer servir contra ells.
  • Cortina de fum. Diuen els benpensats que en Rajoy realment creia que en Zapatero era l'única raó per la qual Espanya no sortia de la crisi. Que esperava arribar al poder i que tot s'arreglés màgicament amb la seva presència (o amb l'absència del seu rival). I que això explica per què ha incomplert totes les promeses electorals que va fer.Així que, amb 6 milions d'aturats, els drames socials que abunden per tota la geografia espanyola, les pujades d'impostos, les retallades i sense saber ni intuir on és la sortida del túnel, com menys es parli de la gestió del govern, millor.
  • Domini del discurs. A la FAES tenen molt clar que ells han de ser els dominadors absoluts del discurs polític, que no han de recular en cap front i que han de tenir armes per combatre en tots els debats. Si es parla de feixisme o de nazisme, ells han de tenir un discurs potent. Encara que estigui construït matusserament sobre fal·làcies i insults a la memòria de les víctimes del nazisme i el feixisme. Diuen que és impossible guanyar-li una discussió a un idiota perquè per discutir-hi t'has de rebaixar al seu nivell i, un cop allà, estàs perdut perquè ell té molta més experiència que tu. Doncs el discurs de l'idiota, els del PP el tenen ben treballat.

El problema de fons amb la Llei de Godwin a Espanya és que estem davant de l'únic país on els feixistes van guanyar. A la resta d'Europa, derrotar el nazisme va costar massa sang com perquè es banalitzi la Història tan a la lleugera.

7 comentaris:

  1. "Diuen que és impossible guanyar-li una discussió a un idiota perquè per discutir-hi t'has de rebaixar al seu nivell i, un cop allà, estàs perdut perquè ell té molta més experiència que tu. Doncs el discurs de l'idiota, els del PP el tenen ben treballat."

    Gran, molt gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins i tot m'atreviria a dir que hi ha gent que no és del PP i que també domina aquest tipus de discurs, tot i que potser no ho tenen tan treballat.

      Elimina
  2. Els feixistes van guanyar, i de fet continuen guanyant...

    ResponElimina
  3. Jo també veig com el pons007 que el govern de Madrid actual s'assemblea a la dictadura franquista i feixista. Ara, per més pena, és escollit per la majoria del poble espanyol. I no em puc creure que hi hagi tants feixistes però sí que hi ha molta incultura. Per sort per Catlunya la majoria és una altra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, no m'agrada dir que els del PP són uns feixistes, així en general però ja són massa ocasions que passen línies vermelles. Una cosa és mentir i manipular, que ho fan més o menys tots els polítics i una altra és no mostrar uns mínims de respecte per la dignitat humana.

      Puc entendre que ells pensin que alguns sectors de l'esquerra no han acceptat la victòria que els va donar majoria absoluta. Puc entendre que algunes de les protestes (com els escraches) tenen formes poc elegants i criticables fins a cert punt però el tracte que ells tenen envers l'oposició acaba sent més feixista que allò que critiquen.

      Elimina
  4. En política (almenys com s'ha concebut aquesta disciplina des dels temps clàssics de grecs i romans i fins als nostres dies) guanyen sempre els bons oradors, per moltes barbaritats que diguin en el seus discursos. Allò més important és que el que es digui desperti emocions i mantingui atrapada l'atenció de l'oient (lector, espectador, votant...) En sentit oposat, no té la més mínima rellevància que un discurs estigui plagat de bones idees, seny i coherència, si no se l'adorna una mica amb els colors de la faràndula. Sent així, i per trist que ens pugui semblar, la millor de les propostes polítiques no captivarà a ningú, si no conté una mica de marro del bo. En el fons, la política no és res més que una de les grans àrees d'aplicació de la tècnica narrativa.

    Jo, com a escriptor, he de reconèixer que li'n dec una al populisme polític: m'ha ensenyat que res del que faci no tindrà cap èxit, per bell i ben treballat que estigui, si després, en la seva lectura resulta feixuc. No obstant això, l'insitint em diu que, com en tot, la virtut es troba en un just equilibri.

    Conclusió: que el PP és a la política el que la novel·la pulp i els soap opera són a la literatura. Material de sèrie B... o bé, en el cas específic del PP, potser hauria de dir de sèrie Z

    ResponElimina
    Respostes
    1. Interessant aportació. La política com un camp d'aplicació de la narrativa. De totes maneres costa assumir que no es pot fer bona literatura d'èxit en el camp de la política. Discursos que enganxin a la gent i que, al mateix temps, tinguin una base honesta i coherent. Discursos basats en els fets i en les promeses complides

      Jo personalment ja no demano grans discursos als polítics. Només amb que tinguin una certa moderació amb el populisme i un mínim de respecte per la intel·ligència del ciutadà ja em conformaria.

      Elimina