dimarts, 21 de maig de 2013

Figures literàries. L'oximoron. (per Lluís Servé)

Us vaig informar fa poc de l'estrena d'una nova secció al blog sobre figures literàries. Avui l'estrenem amb un fantàstic relat d'en Lluís Servé, guanyador del concurs que vaig convocar per seleccionar el text que obriria aquesta nova secció. Com veureu, en Lluís Servé ha aconseguit perfectament explicar amb oxímorons què són els oxímorons. Us recomano fer una primera lectura fixant-vos en l'argument del relat i una segona intentant trobar els oxímorons.


Un oxímoron és la presentació consecutiva de termes contradictoris. Imatge extreta d'aquí.



Abundància minoritària (o Infàmia)

La idea li arriba en plena apatia vertiginosa, durant el somnolent insomni que l'aclapara a qualsevol hora. Contempla amb atent descuit el seu fosc voltant, tan monòtonament mutable que el fastig el visita amb reposada impaciència, i ho veu ben clar. Ha de fer alguna cosa per ordenar aquesta caòtica harmonia de la rutina, un bri ingent de novetats que l'avorreixin de veure tants canvis. Per això, la idea li sembla de maliciosa bondat, maquiavèlica i deixada a l'atzar. En la fosca clarividència de la nit ho veu tot clar i trama el seu pla. Anota les debilitats que es coneix d'ell mateix i que l'enforteixen en la seva soledat, sempre en majúscula quan parla d'aquests virtuosos defectes. A la llista, però, també hi inclourà algun tret bo, no tan abundós perquè no domini aquesta minoria dins de l'amalgama heterogènia. Al mateix temps, en calculada improvisació prou arbitrària, perfila llinatges i afers, intrigues i desercions, malentesos ben intel·ligibles i èxodes, peregrinacions i exilis, renúncies i aigües que se separen quan sigui el moment, genealogies de virtuts tatxables i vides bastides al voltant de llegendes i paràboles creïbles. Badalla enmig d'aquest estat febril, d'impacient calma per enllestir el que sembla infinit. Ho perfecciona amb uns acabats matussers, afegint al protagonista del seu pla la més modesta egolatria, gràcies a hipnòtiques fórmules que li controlin la incertesa de reconèixer que no se sent titella, sinó artífex de tot allò que aparegui davant dels seus ulls.

Després d'àrdues hores de senzilles estratagemes i veient la grandiloqüència minúscula del seu personatge summe, somriu tristament. Perquè no deixa de pensar que el joc encara li sembla d'una maligna benvolença, al cap i a la fi. Però no vol ser tan enrevessat el primer cop, ja tindrà ocasions i deserts per a les temptacions més fàcils de generar dificultats. Descansarà i, al dia següent, el seu disseny despertarà amb l'amnèsic record d'una omnipotència que no dubta tenir de sempre. Idearà una forma per aclarir la nit, mitjançant el que anomeni llum. I vindran, més endavant, els animals marins i terrestres i la lluna i el sol i els arbres de la Ciència i de la Vida i l'home a imatge i semblança d'Ell mateix. I l'incest i l'homicidi, i la crucifixió i la pedra per construir-hi al seu damunt els temples per honorar el Seu nou, i a Seva glòria omniscient, omnipresent, omnipotent. Tot basat en la taca immaculada dins del ventre d'una dona, que tothom veurà virginal, malgrat l'infantament. I en sis dies teixirà una creença amb incredulitat, que silenciarà pels segles dels segles amb l'antagònic, que anomenarà, diguem-ne, Llucifer l'infame. Perquè els fidels el combatin pacíficament. En el Seu propi nom.


Lluís Servé és un dels autors més prolífics del web Relats en Català on publica amb el pseudònim deòmises. També escriu periòdicament al seu blog personal Es desclou la tenebra... Ha triat com a imatge L'uomo che cammina de Giacometti. Diu que aquest home llarguíssim que emana tristesa simbolitza la seva manera d'escriure. Als relats d'en Lluís trobem sovint personatges sols o solitaris; als seus poemes hi ha nostàlgia i enyorança. Font.

16 comentaris:

  1. Quanta imaginació i talent per escriure això!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si t'ha agradat com escriu en Lluís, tens molta sort perquè és un autor molt prolífic i pots llegir-lo sovint i de forma gratuïta al seu blog.

      Suprimeix
  2. no m'agrada això dels oxímorons, això no es parlar, clar es una cosa o una altra, però no pot ser pas una cosa i el seu contrari a la vegada!
    Como un "As" puede ser un once y un uno?! Que clase de dios permitiria eso?!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Bona referència creuada als Simpsons i al relat d'en Lluís.

      Suprimeix
  3. Gràcies, Sergi, per l'oferiment; un honor!

    Gràcies, Helena, pel teu comentari concís i concentrat.

    Gràcies pons, per la teva sinceritat. Les figures literàries ja ho tenen, això, que agraden o no. Per a gustos (i figures de tota mena), colors oi? ;)


    d.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs jo també m'afegeixo a les gràcies. Gràcies per participar en aquesta iniciativa i per fer un relat tan adequat per a la mateixa.

      Suprimeix
  4. Molt bona iniciativa, aquesta de promoure l'aprenentatge de les figures retòriques a través de la pràctica! Jo també sóc dels que obliden les definicions dos segons després d'haver-les llegides...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja veurem què dóna de si la iniciativa. De moment crec que ha començat bé, no?

      Recorda que tens la porta oberta per si hi vols participar amb una altra figura retòrica.

      Suprimeix
  5. És molt bon exercici que crea confusió i té un punt de surrealisme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. L'oxímoron, per naturalesa, indueix un garbuix de contradiccions que fàcilment poden sumir-nos en la confusió.

      En tot cas, com molt bé ha deixat clar en Lluís amb el seu relat, el món real també és ben contradictori.

      Suprimeix
  6. Quin gran nivell per començar!!
    Enhorabona als dos, l'un per aquesta iniciativa, l'altre per brodar-la!

    Aferradetes.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí. He tingut molta sort amb el relat guanyador. Quan delegues en algú altre corres un cert risc però aquest cop el relat ha sortit millor que si l'hagués fet jo.

      Suprimeix
  7. El xoc de l'oximoron pot produir nous significats, no? Per exemple, "maligna benvolença", perquè la benevolença no sempre és "pura", o "caòtica harmonia", que és allò misteriós de l'ordre dins el caos... I el millor és que els protagonistes del relat també són antagònics!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La gràcia d'aquest relat d'en Lluís és la bona utilització dels oxímorons. Un pot pensar que un oxímoron consisteix només en ajuntar dues paraules contradictòries però si només fos això el text podria quedar forçat i no tenir gaire sentit.

      Com tu dius, l'oxímoron pot matisar i donar profunditat a unes paraules dins d'un context determinat.

      Bé, una altra gràcia del relat és haver sabut trobar aquesta mirada d'oxímorons sobre la història sagrada, que ja dóna de si en aquest tema.

      Suprimeix
  8. L'oximoron, Sergi, dóna per a molt, això de les expressions que es fan servir contradictòriament és com el que tu has posat, l'Home i el seu altre, et dic de la fotografia del gel i el foc, la realitat, tu ja ho saps és una contradicció paradoxal. I en això té molt a veure l'altre. El nostre ignot contrari.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola, Vicent. Un goig retrobar-te per aquí. I en això no trobo ni oxímorons ni paradoxes.

      Suprimeix