dimarts, 27 d’agost de 2013

La meva planta preferida

Una de les activitats que acostumem a fer quan som de vacances és visitar museus. I, concretament, un tipus de museu que normalment no visitem a la nostra ciutat. Potser no tenim cap mena d'interès en les espardenyes típiques de la Toscana o en la fabricació de sabons perfumats però qui s'atreveix a abandonar el lloc on ha passat les vacances sense haver visitat el museu més important que tenen?

Posem per cas que visitem un museu dels més típics: de pintura. La majoria de nosaltres no som gaire experts en pintura, oi? Així doncs, passats els primers deu minuts, el turista s'haurà saturat de quadres. Potser n'hi ha algun d'especial, que crida la seva atenció, però en general ja ho trobarà tot avorrit.

Una opció que pot evitar l'avorriment del visitant inexpert és la visita guiada. Un guia que ens explicarà per què entre tots els que l'estem escoltant no tindrem mai prou diners per comprar aquell tros de tela tacat amb quatre gargots, que podria haver pintat un nen de tres anys.

Sovint, el guia renuncia a fer explicacions tècniques dels quadres i es centra en allò que pot captar l'atenció dels visitants: les històries que hi ha darrere de cada quadre.

La setmana passada vaig visitar un jardí botànic, que no deixa de ser un museu de plantes. N'hi havia de molt altes, amb molts colors, amb bona olor, amb punxes... però la que va cridar més la meva atenció va ser aquesta:


Suposo que l'heu reconegut tots, oi? Es tracta del papir, una planta aquàtica que té un lloc destacat en la història de la paraula escrita. La història del papir es remunta a l'Egipte dels Faraons, primera gran civilització del Mediterrani. El papir va servir, precisament, per documentar aquella època.

No us avorriré amb el procés de fabricació de làmines de papir (si us interessa, aquí ho expliquen amb dibuixets). En comptes d'això us deixo que mireu una estona la planta del papir i que penseu en les històries dels nostres avantpassats que s'han escrit en els avantpassats d'aquesta planta.

6 comentaris:

  1. curiosa planta preferida la teva, normalment la gent escull una planta més florida i vistosa, però sobre preferències ja vas dir que tot estava escrit.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Alguns escullen plantes que es mengen... o es fumen.

      Suprimeix
  2. És molt curiós Sergi, no havia pensat en el papir com a planta, i és que ha donat fulls immemorials a la nostra Història i fulls que encara han donat paper i llum als nostres ordinadors. Molt romàntic i malenconiós.


    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo de fet tampoc ho havia pensat, fins que la vaig veure al jardí botànic.

      Suprimeix
  3. Fa molt per a tu aquesta planta, Sergi. M'agrada aquesta idea de pensar en la història que hi ha rere cada planta!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quasi tot té una història darrere. Si bé és cert que algunes històries ens interessen o emocionen més que altres.

      Suprimeix