dimarts, 6 d’agost de 2013

Sobre gustos no hi ha res escrit.

Resulta fascinant comprovar fins a quin punt, en ple segle XXI, els refranys mantenen el seu estatus de saviesa popular. Com els vells roquers, que diuen que mai moren (una altra mentida) i que continuen omplint estadis, els refranys continuen omplint línies de conversa.

Els refranys i dites populars també són com els endevins del tarot: ja es poden equivocar mil vegades que molta gent continuarà confiant en ells.

Un dels més equivocats és "sobre gustos no hi ha res escrit". I tant que no! Ningú posa per escrit les seves preferències. Tots els periodistes són imparcials. No s'ha escrit mai cap llista amb els 10 millors x. No hi ha cap xarxa social que permeti explicar cada dia als teus amics i coneguts quines coses t'agraden. I si existís, als seus creadors no se'ls acudiria mai posar un botó que es digués "m'agrada".

Com deia Kundera, hi ha moltes persones que es defineixen a partir dels seus gustos (ell ho anomenava "la suma"). De fet, és la manera més fàcil de definir una persona. Des del punt de vista d'un escriptor és molt barat (en línies i en esforç) definir un personatge dient que li agraden els gossos, Mozart i menjar pipes entre hores. Molt més que no pas fer una introspecció profunda que reveli els secrets amagats a la part més fosca de la seva ànima.

Potser ara els defensors del saber popular em retraureu que m'agafo a una interpretació literal del refrany. I que, en realitat, el que vol dir és que tots els gustos són igualment respectables.

Però continua sent mentida. Hi ha gent que gaudeix mirant quadres en un museu i d'altres que prefereixen mirar cuixes amagats en una claveguera. I no són igualment respectats. Ho haurien de ser?

Molts opinen que els vestits de Lady Gaga són ridículs i estrafolaris. En canvi, hi ha qui pensa que la noia, vestida així, està per menjar-se-la. Ja ho diuen, que sobre gustos no hi ha res escrit. Font

Els gustos ens defineixen i amb ells transmetem informació que canvia la societat en un sentit o un altre. Cada dia els gustos decideixen més coses. Quines empreses sobreviuen, quins polítics pugen al poder, quins moviments socials acaben tenint més força.

Si ho pensem bé, no només hi ha tones d'històries escrites sobre gustos. És que els gustos acaben sent els qui escriuen la Història.

15 comentaris:

  1. Sense anar més lluny jo soc un exemple que escampo els meus gustos per tot arreu, en parlo en el bloc, al good reads puntuo llibres, al filmaffinity puntio pelis, al google+ i al twitter comparteixo noticies. Soc els meus gustos i jo

    ResponSuprimeix
  2. No et dic que et falti raó, però s'ha de prendre aquesta dita de manera més laxa, sol ser una comparativa entre dues postures que discrepen, i ho veig gairebé com per acabar la conversa, per treure ferro a l'assumpte. Cap dels dos concedirà a l'altre que el seu gust és millor, per tant, ho deixem en taules i ja està. Evidentment, sobre gustos, i també sobre disgustos, hi ha moltíssim escrit, i ara més que mai. I tampoc no es pot aplicar la frase a gustos que són reprovables, com algun que cites.

    La teva reflexió va molt més enllà, però de moment ho deixarem aquí.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Els gustos reprovables, com les idees intolerants, pateixen d'una frontera arbitraria, que no queda molt clar de quina manera s'ha de delimitar (tot i que sobre això també s'ha escrit molt).

      Suprimeix
  3. Estic d'acord, els gustos diuen moltes coses de cadascú i responen a una manera de ser i fer. Allò més important és la raó de les coses i aquí caldria mirar què hi ha darrera d'un determinat gust, sigui individual o una tendència del col·lectiu. Sobre gustos hi ha moltes coses a dir.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Fa uns mesos vaig parlar de passada de la teoria dels mems. Els gustos, com les idees, també sembla que es transmetin com éssers vius que habiten la nostra ment. Les modes o tendències serien, en aquest context, un èxit reproductiu dels gustos.

      Suprimeix
  4. Jo també ho he pensat algun cop, que aquesta dita és desencertada, que precisament la veritat és la inversa. En l'altre sentit menys literal seria més adequat, "per a gustos, els colors". Amb els colors, està clara "l'equitat", però potser no en altres àmbits. Crec que les opinions/gustos que no mostren un mínim respecte no són respectables. Però aquest és un àmbit més ètic i polític, realment. En el purament estètic, si t'agada més Lady Gaga que Mozart, doncs estupendu. Si jo coincideixo amb tu sentiré alegria i afinitat, encara més estupendu, però no m'agrada l'elitisme (i jo també en sóc, eh? No entenc com no m'agrada l'òpera, encara!). És un gustasso parlar de gustos.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Estic d'acord amb l'Helena que fins i tot l'art té criteris objectius, el que és interessant és per què el gust no sempre coincideix amb el que objectivament s'aprecia com a bo o excel.lent, el gust es pot i s'ha d'educar, és veritat, però hi ha alguna cosa més relacionada amb les vivències, etc. d'una persona, que fa que li agradi el que li agrada; per això, és tant "emocionant" coincidir en un gust amb algú, independentment de la seva vàlua objectiva....

      Suprimeix
    2. Crec que és tan emocionant coincidir amb els gustos perquè moltes persones es defineixen, en major o menor mesura, a través dels seus gustos. Per tant, trobar algú amb qui comparteixes gustos és trobar algú "dels teus".

      Això, passat per la teoria dels mems, que comentava una mica més amunt, també donaria per moltes reflexions interessants.

      Suprimeix
  5. De vegades ens sembla que tots hem de tenir els mateixos gustos i ens enfadem si no és així. Arribem a pensar que allò que ens agrada és allò correcte.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo especialment m'enfado quan un veí amb qui no comparteixo gustos musicals posa el volum dels altaveus a tota potència.

      Curiosament, la majoria de vegades que "comparteixen" música amb mi per aquest mètode és amb cançons que no m'agraden gens.

      Suprimeix
  6. Hi ha moltes opinions, però no pas totes valen igual. Fins i tot l'art té criteris objectius. No m'agrada gens el refrany "Sobre gustos no hi ha res escrit", per això t'agraeixo aquesta entrada. És una cosa més que s'ha escrit sobre gustos. Ja havia llegit el Milan Kundera que cites.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Com deien per aquí dalt, quan trobes algú amb qui comparteixes gustos dius "veus que bé? Per fi algú amb bon gust!".

      És un plaer tenir lectors amb tan bon criteri, Helena. :)

      Suprimeix
  7. Estic plenament convençut de què els gustos escriuen la Història, amb l'inconscient col·lectiu que els arreplega en un miracle difícil o impossible de demostrar, però jo tenia, valga l'anècdota, un amic que deia que de gustos hi havia molt escrit però molt roí, és una altra manera de veure-ho, de vegades es parla de coses que en realitat amaguen simplement un gust estètic i són presos com a veritats o axiomes intocables.

    En fi que de gustos no hi ha res escrit.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Potser és que sobre gustos hi ha massa cosa escrita i, com passa amb internet, al final tanta informació és impossible de processar.

      Suprimeix