Transhumanisme. 2. Els nous humans que ja són entre nosaltres.

La setmana passada vam veure que l'humanisme consistia en donar a l'home un rol central. Aquesta filosofia va trencar les dinàmiques històriques de l'Edat Mitjana i va catapultar la humanitat cap als temps moderns.

El transhumanisme consisteix en anar més enllà dels límits que ens imposa el fet de ser humans. I això es fa amb les eines que ens proporciona la ciència i la tecnologia.

En un sentit ampli, gairebé qualsevol objecte creat per l'home és transhumanista, ja que amb ell es poden fer coses que sense ell no podríem fer o no faríem igual de bé. Per tant, representa una superació dels nostres límits com a humans.

h+: símbol del transhumanisme

Per exemple, un avió permet a l'home volar i desplaçar-se a velocitats que, sense avions o vehicles semblants (que també serien transhumanistes), seria impossible.

Així doncs, es podria considerar que som transhumanistes des que vam crear eines de sílex per caçar. Però el concepte és força recent. I també és ara quan la tecnologia i la ciència estan avançant a velocitats de vertigen. La generació nascuda a principis del segle XX va viure de forma molt semblant a la de principis del segle XIX. Però a partir de la segona meitat del segle XX cada generació converteix en analfabeta tecnològica a l'anterior.

De tota manera, hi ha àmbits on la tecnologia fa canvis en allò que considerem més humà. Penseu que al 1996 ja estàvem acostumats a màquines més ràpides, més fortes i més precises que un ésser humà però el món es va trasbalsar quan Deep Blue va derrotar el campió mundial humà d'escacs (Kasparov). Podia una màquina ser més intel·ligent que un humà?

Als escacs, com a la boxa, és inquietant descobrir que el teu adversari és un armari.

Hi ha certa controvèrsia sobre si guanyar una partida d'escacs exigeix autèntica intel·ligència. Però és inqüestionable que els ordinadors fan molt millor que nosaltres algunes tasques que fem amb la ment. Per exemple recordar números de vint xifres.

Passada la petita vergonya d'haver estat derrotats per les nostres criatures, els humans entenem que podem utilitzar aquestes criatures per a superar els nostres límits. Vull destacar 3 àmbits on aquesta utilització de la tecnologia està produint ara mateix canvis importants en les nostres vides.

1. Ordinadors (els nous oficis). Penseu simplement quants llocs de treball consisteixen en una persona asseguda davant d'un ordinador durant 8 hores diàries. No són només els informàtics. És la major part dels qui treballen en una oficina. L'ordinador potencia les nostres capacitats innates, multiplica la productivitat de tasques mentals.

Aquesta és la primera imatge que té l'honor de ser penjada 2 cops en aquest blog. Trobo que explica molt bé com el coneixement que estem adquirint es dirigeix cada cop més a saber trobar la informació correcta més que a memoritzar-la. Font.

2. Mòbils (érase un hombre a un móvil pegado): Des que els mòbils són petits ordinadors connectats a internet han canviat profundament la nostra manera de fer-ho pràcticament tot. Anem pel carrer seguint el GPS, que ens diu on hem d'agafar l'autobús i a quina hora passa. Ens fem selfies i les enviem a un grup de gent per Whatsapp. L'agenda ens avisa que hem de trucar un amic que fa anys. Arribem a casa i descobrim que una aplicació ha estat comptant les passes que hem fet avui i les calories que hem cremat.

Ja vam discutir en el seu moment que això tenia avantatges i inconvenients. Però el que és clar és que l'homo smartphonus és una espècie nova i diferent del seu antecessor.

3. Xarxes socials (vides paral·leles). Ens donem d'alta en un nou web que ens han recomanat. De seguida li veiem alguna cosa divertida. Pots compartir fotos/relats/opinions/vídeos amb altres usuaris. I a poc a poc els comences a conèixer millor que al veí de davant. Potser millor que als teus amics de tota la vida, i tot. Dia rere dia anem construint diverses identitats. Persones que voldríem ser a la vida real però que no podem ser per les nostres limitacions. Però a les xarxes ens podem reinventar. Tants cops com faci falta. Ens sincerem des de l'anonimat o des de la personalitat que hem construït.

De les "petites mentides" dels xats online hem passat a la construcció de perfils més o menys "imaginatius" a les xarxes socials. Font. 

Com podeu imaginar, la tecnologia no ha arribat al final de la transformació de l'ésser humà. Al contrari: cada cop els canvis són més ràpids. En propers posts intentarem fer previsions sobre quins canvis radicals podríem veure en els propers anys.