divendres, 26 de juny de 2015

Transhumanisme. 2. Els nous humans que ja són entre nosaltres.

La setmana passada vam veure que l'humanisme consistia en donar a l'home un rol central. Aquesta filosofia va trencar les dinàmiques històriques de l'Edat Mitjana i va catapultar la humanitat cap als temps moderns.

El transhumanisme consisteix en anar més enllà dels límits que ens imposa el fet de ser humans. I això es fa amb les eines que ens proporciona la ciència i la tecnologia.

En un sentit ampli, gairebé qualsevol objecte creat per l'home és transhumanista, ja que amb ell es poden fer coses que sense ell no podríem fer o no faríem igual de bé. Per tant, representa una superació dels nostres límits com a humans.

h+: símbol del transhumanisme


Per exemple, un avió permet a l'home volar i desplaçar-se a velocitats que, sense avions o vehicles semblants (que també serien transhumanistes), seria impossible.

Així doncs, es podria considerar que som transhumanistes des que vam crear eines de sílex per caçar. Però el concepte és força recent. I també és ara quan la tecnologia i la ciència estan avançant a velocitats de vertigen. La generació nascuda a principis del segle XX va viure de forma molt semblant a la de principis del segle XIX. Però a partir de la segona meitat del segle XX cada generació converteix en analfabeta tecnològica a l'anterior.

De tota manera, hi ha àmbits on la tecnologia fa canvis en allò que considerem més humà. Penseu que al 1996 ja estàvem acostumats a màquines més ràpides, més fortes i més precises que un ésser humà però el món es va trasbalsar quan Deep Blue va derrotar el campió mundial humà d'escacs (Kasparov). Podia una màquina ser més intel·ligent que un humà?

Als escacs, com a la boxa, és inquietant descobrir que el teu adversari és un armari.


Hi ha certa controvèrsia sobre si guanyar una partida d'escacs exigeix autèntica intel·ligència. Però és inqüestionable que els ordinadors fan molt millor que nosaltres algunes tasques que fem amb la ment. Per exemple recordar números de vint xifres.

Passada la petita vergonya d'haver estat derrotats per les nostres criatures, els humans entenem que podem utilitzar aquestes criatures per a superar els nostres límits. Vull destacar 3 àmbits on aquesta utilització de la tecnologia està produint ara mateix canvis importants en les nostres vides.

1. Ordinadors (els nous oficis). Penseu simplement quants llocs de treball consisteixen en una persona asseguda davant d'un ordinador durant 8 hores diàries. No són només els informàtics. És la major part dels qui treballen en una oficina. L'ordinador potencia les nostres capacitats innates, multiplica la productivitat de tasques mentals.

Aquesta és la primera imatge que té l'honor de ser penjada 2 cops en aquest blog. Trobo que explica molt bé com el coneixement que estem adquirint es dirigeix cada cop més a saber trobar la informació correcta més que a memoritzar-la. Font.


2. Mòbils (érase un hombre a un móvil pegado): Des que els mòbils són petits ordinadors connectats a internet han canviat profundament la nostra manera de fer-ho pràcticament tot. Anem pel carrer seguint el GPS, que ens diu on hem d'agafar l'autobús i a quina hora passa. Ens fem selfies i les enviem a un grup de gent per Whatsapp. L'agenda ens avisa que hem de trucar un amic que fa anys. Arribem a casa i descobrim que una aplicació ha estat comptant les passes que hem fet avui i les calories que hem cremat.

Ja vam discutir en el seu moment que això tenia avantatges i inconvenients. Però el que és clar és que l'homo smartphonus és una espècie nova i diferent del seu antecessor.

3. Xarxes socials (vides paral·leles). Ens donem d'alta en un nou web que ens han recomanat. De seguida li veiem alguna cosa divertida. Pots compartir fotos/relats/opinions/vídeos amb altres usuaris. I a poc a poc els comences a conèixer millor que al veí de davant. Potser millor que als teus amics de tota la vida, i tot. Dia rere dia anem construint diverses identitats. Persones que voldríem ser a la vida real però que no podem ser per les nostres limitacions. Però a les xarxes ens podem reinventar. Tants cops com faci falta. Ens sincerem des de l'anonimat o des de la personalitat que hem construït.

De les "petites mentides" dels xats online hem passat a la construcció de perfils més o menys "imaginatius" a les xarxes socials. Font


Com podeu imaginar, la tecnologia no ha arribat al final de la transformació de l'ésser humà. Al contrari: cada cop els canvis són més ràpids. En propers posts intentarem fer previsions sobre quins canvis radicals podríem veure en els propers anys.

14 comentaris:

  1. Es casualitat que el símbol del transhumanisme em recordi al de Hewlett-Packard?

    Com diu Woody Allen, el ordinador em guanya als escacs però jo el guanyo a boxa.

    No saps prou lo vital que s’ha tornat la agenda del mòbil per mi, cada dia tinc apuntades una mitjana de 4 coses. Totes elles tan vitals com ara: Comprar pa, posar rentadora, fer post sobre la sèrie qual, etc.

    Xarxes socials. Ara em diràs que el Pons no existeix realment? Que és una personalitat fictícia? Que me l'he muntat tot jo?

    La veritat es que el post anterior el vaig trobar més “meeehh” però en aquest si que has aconseguit interessar-me sobre això del transhumanisme.

    PD: Ja em va semblar estrany que la setmana passada publiquessis dijous, però això de publicar divendres ja es descontrol total! Abans aquest blog tenia una periodicitat!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Potser creus que quan et deia que el Pons era una IA feia broma. En aquesta sèrie de posts veuràs que, t'ho miris com t'ho miris, el Pons és un transhumà, més semblant a les màquines que no pas als homo sapiens de tota la vida.

      PD: És un defecte dels humans, no som tan regulars com les màquines.

      Suprimeix
  2. El que també hem de conjuminar amb l'humanisme i el Transhumanisme són els sentiments, allò que no s'aprén a les escoles, som uns analfabets de sentiments, o com diuen ara, di'ntel·ligència emocional, però com no hi crec...

    Una abraçada des del barri de Russafa de la ciutat de València, xicotet racó del nostre domini lingüístic.

    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El transhumanisme obre moltes vies, entre altres la possibilitat de fer un home més empàtic.

      Suprimeix
  3. Cada cop l'evidència és més aclaparadora que el futur de la humanitat serà transhumà. L'única manera d'evitar-ho seria paralitzant la història (guerres totals, catàstrofes, cataclismes de proporcions bíbliques...) o fins i tot invertint-la (involució programada), cosa que no tindria gaire sentit.

    Abans que els nostàlgics de mena comencin a lamentar la fi "d'aquellos maravillosos años" en què tot era natural, seria bo apuntar que les bases filosòfiques del transhumanisme justifiquen el naixement i l'emergència d'aquest moviment a través de tres imperatius morals prou convincents:

    1.- El transhumanisme és la via definitiva cap a l'eradicació del patiment i el dolor, fins i tot de la mort. Assolit el nivell tecnològic necessari per evitar aquestes xacres, la humanitat no pot donar l'esquena als que les pateixen.

    2.- Havent-ne adquirit la capacitat, la humanitat no pot desentendre's de la responsabilitat d'agafar les regnes de la seva pròpia evolució i conduir-la endavant (majoria d'edat evolutiva?).

    3.- Havent constatat que les màquines són més eficients que les persones en cada cop més camps d'aplicació pràctica, la humanitat no pot permetre veure's superada per la seva pròpia creació.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Interessants reflexions pro-transhumanisme. Seria interessant confrontar aquests arguments amb d'altres de contraris.

      Suprimeix
  4. És una reflexió molt interessant. Però què hi ha més humà que anar posant els límits cada cop més lluny? Vull dir que crear ferramentes de sílex potser no és anar més enllà de ser humans sinó, simplement, seguir sent humans.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Una de les parts més àmbigües del debat és això que comentes. Si ser humà vol dir anar sempre més enllà, és pot anar més enllà de l'ésser humà?

      Suprimeix
    2. L'autor ha suprimit aquest comentari.

      Suprimeix
  5. Què hi ha de la revelació que ens havies de fer, no hi havia una cosa que ens volies explicar?

    La teva percepció és encertada per un sector de la població, concretament pel sector que fa aquestes coses que dius, com tu o com jo. Després hi ha un sector de la població que no sap que són els smarphones, ni li interessa. Aquests viuen a l'edat de pedra digital, i no se'ls ha d'oblidar. Que és molt maco pensar que tothom és com nosaltres, però si tots ho fóssim, a jutjar pels percentatges, ja seríem un país independent de fa temps. A la xarxa pràcticament ho som. A la realitat està més peluda la cosa.

    Disculpa, m'he equivocat en prémer el botonet i he penjat el comentari com a resposta i no com a comentari nou.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És clar que internet no arriba a tothom però arriba a més gent i canvia la vida molt més que la imprempta al s.XV.

      Una revelació, dius? Ara no ho recordo...

      Suprimeix
  6. Ja veig que les definicions de la parauleta de marres, són força diferents...
    Estic d'acord amb això que dius "cada generació converteix en analfabeta tecnològica a l'anterior".
    A mi si que em sembla que se bo en els escacs, és senyal de inteligència, o de molta pràctica...
    I és veritat darrerament la tecnologia avança cada vegada més de pressa. Hi ha hagut més canvis en els darrers cinquanta anys que en tres-cents anys...
    Bona Nit.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, en general les discussions sobre definicions de termes em semblen avorrides i molts cops no s'arriba a cap conclusió concreta.

      Segurament, els propers 50 anys ens portaran encara més canvis.

      Suprimeix
  7. El que expliques en aquest post és ben cert i quan acabo de llegir-lo, m'invaeix una mica una sensació de vertígen. No ho puc evitar. Sovint, quan penso en com de ràpid avança la tecnologia i que no sabem com avança, agafa aquesta sensació de vertígen.

    El que em sorprèn és que sempre que es fa ciència ficció es pensa que seran d'una manera, i després, les coses evolucionen cap a una altra.

    ResponSuprimeix