Els inicis del llenguatge

Com sabeu tots els que seguiu amb certa regularitat aquest blog, per casa meva corre un homo sapiens de petites dimensions i aquests darrers mesos està impartint un interessant seminari sobre els inicis del llenguatge. Jo vaig prenent apunts i avui he decidit escriure un post a partir d'ells. Potser serà de poc interès pels que no sou lingüistes ni família nostra però tingueu en compte que només deveu ser el 20 o 30% dels lectors habituals del blog.

Els inicis de l'aprenentatge de la llengua són erràtics i difícils de concretar. Ho he intentat agrupar en diversos blocs:

1. Primers sons articulats. Amb pocs mesos, un humà és capaç d'emetre sons que de vegades (probablement per casualitat) coincideixen amb paraules del nostre idioma. Això no vol dir que associï el so amb la paraula o la paraula amb el concepte.

2. Reconeixement auditiu de sons. Una mica abans de l'any, la criatura és capaç d'associar un so (paraula) que sent a una acció. Per exemple, tu li dius "adéu" i ell fa adéu amb la mà o li dius "molt bé" i ell aplaudeix. Aquest aprenentatge es fa si prèviament li has ensenyat els gestos. Arriba un moment que ell ja associa el so al gest, la qual cosa vol dir que és capaç de distingir els sons d'una paraula, si bé potser no entén els conceptes associats a la paraula. És a dir, potser no sap que "adéu" vol dir que la gent marxarà o "molt bé" que alguna cosa s'ha realitzat de forma satisfactòria.

3. Paraules pròpies. Dels sons que havia començat a fer al bloc 1, en repeteix alguns de forma habitual. Per exemple "bah" o "bi" i normalment en un cert context. Aquí és difícil interpretar si ell li dóna algun sentit concret a aquestes paraules o són sons que fa servir en un sentit ampli.

4. Paraules del nostre idioma. Ara mateix, el nostre petit homo sapiens fa servir 4 paraules. Les transcric més o menys respectant la fonètica de la seva variant dialectal.

• Abua. El descobriment d'aquesta paraula és proper al concepte màgic d'invocar. Si heu llegit "el nom del vent", es parla d'aquest concepte. Un cop saps el nom de l'aigua, el pots pronunciar i llavors l'aigua ve a tu i la pots beure. Val a dir que el nou mag fa un ús abusiu del seu nou poder i de vegades l'invoca només per comprovar que té el poder de fer-ho.
• Papa/Mama. Curiosament, el petit mag no fa servir aquests mots per invocar el papa i la mama. És bastant inequívoc que associa el mot a la persona (per exemple, quan arribo li diu a la seva mare "papa?") però no fa servir el nostre nom perquè vinguem a ell. (Per fer això segueix amb els crits habituals.)
• Aia. La seva mare, que és molt educada, li deia "gràcies" cada cop que ell li donava un objecte. A partir d'aquí, el seu mot "aia" s'associa a l'intercanvi. Quan li dónes un objecte, diu (de vegades) "aia". Però també quan te'l dóna ell i quan vol que li donis. Per tant, "aia" voldria dir "gràcies", "de res" i "si us plau". Segons la seva àvia, "aia" també voldria dir "iaia".

Com podreu sospitar, la seva capacitat actual de conversar és molt limitada. De fet, de moment ni tan sols combina les 4 paraules que sap sinó que repeteix sempre la mateixa. Ara toca cridar l'aigua, doncs es diu "abua, abua, abua...". No dirà "abua, papa" ni "abua. Aia".

Aquesta limitació dificulta molt la comunicació i, de retruc, la seva capacitat de control dels subministraments estratègics que necessita per viure. És poc el que pot invocar i menys el que pot aconseguir per si mateix.