divendres, 24 de juliol de 2015

Transhumanisme. 5. La digitalització de la ment humana.

En capítols anteriors hem vist com l'home podrà assolir certs superpoders si reescriu el seu genoma o si es fusiona amb la Intel·ligència Artificial. Però el transhumanisme contempla encara una altra via: la digitalització de la ment humana.

Constaria dels següents passos:

1. Escaneig del cervell humà, passant totes les dades que conté a un ordinador.
2. Fusió d'aquesta ment digital amb un programa d'Intel·ligència Artificial que la faci interactiva.
3. Introducció d'aquest programa a un entorn virtual, interconnectat amb altres ments digitals.

El resultat seria que tindríem una mena de Sims generats (i intel·lectualment idèntics) a humans de veritat que viurien en una mena d'internet. Podrien fer virtualment tot el que fan els humans de veritat però sense estar lligats per les lleis de la Física. És a dir que serien capaços de teletransportar-se, levitar, canviar instantàniament d'aparença, modificar i customitzar l'entorn virtual en el que viuen... i sí, serien més o menys immortals.

També podrien seguir formant part de la Humanitat i treballar. Per exemple, un humà digital creat a partir de Mozart podria seguir composant música o un altre, creat a partir de la ment de Terry Pratchett, seguir escrivint novel·les. D'altra banda, un Franco digital podria seguir governant Espanya, sense data de caducitat.

Aquests posthumans, per tant, desafiarien l'ordre que la Mort imposa al nostre món, amb tot el que això implica.

I, com passava en el capítol anterior, també entrarien en conflicte amb els humans de carn i óssos, que es veurien amenaçats per aquests SuperHumans.



Quan explicava l'argument de la meva novel·la sobre el conflicte entre humans digitals i humans de carn i óssos, la gent em deia: 's'assembla a Matrix'. 'Hauries de llegir Ubik'. Fins que al final vaig trobar la novel·la que sí que tractava aquest tema de forma molt central: Diàspora.

Hi pot haver dubtes sobre si és realment possible passar informació d'un cervell humà a un suport digital. És a dir, convertir "pensament pur" en dades digitalitzades. Bé, aquí teniu un vídeo sobre tecnologia que JA existeix.

El funcionament es resumiria així:
1. Enregistrar l'activitat cerebral mentre el subjecte mira hores de vídeos.
2. Construir un diccionari que relacioni els vídeos vistos amb els patrons cerebrals enregistrats.
3. Donar a veure al subjecte nous vídeos (imatge que veiem a l'esquerra) i enregistrar els senyals.
4. Comparar els senyals obtinguts amb els del diccionari. Generar una imatge a partir de la mescla de les més semblants (imatge que veiem a la dreta).

Com veieu es tracta d'una tecnologia molt bàsica. Falta endinsar-nos més en el funcionament del cervell humà per arribar a progressos més notables. S'està investigant.

12 comentaris:

  1. Malgrat el risc que comporta tenir un Franco digital, crec que l’avantatge d’un Pratchett digital immortal supera qualsevol possible desavantatge.

    Conflicte? Entre humans i humans digitalitzats? Potser si, però com deia en el post anterior, si tens un humà millorat perquè vols la còpia en carn i ossos ridículament mortal?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El cas és que els humans en carn i ossos ridículament mortals som nosaltres. Estaríem creant uns éssers superiors a nosaltres i això podria comportar alguns riscos per la nostra supervivència.

      Suprimeix
  2. Ja sé que l'autobombo és lleig, però hauries de parlar més sobre la teva novel·la, que no només se centra al voltant d'aquest tema concret, sinó que a més em jugo el coll que és única en el panorama literari català.

    Com que no ho faràs tu, doncs ho faig jo: pels que no ho sapigueu encara, el Sergi té una molt bona nove·la escrita sobre el tema, que el converteix (a l'espera de la irrupció pública d'altres autors inèdits) en punta de llança del transhumanisme literari català.

    Algú coneix altres autors transhumanistes de la nostra literatura?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, a mi això de l'autobombo no se'm dóna gaire bé. I el fet que no estigui publicada també fa que no tingui clar quina mena de promoció n'haig de fer.

      Suprimeix
  3. El defecte del plantejament és que la intel·ligència no existeix, com no existeix l'acte sexual i la comunicació, aquesta cosa malanomenada intel·ligència és un grapat de milions i trilions de sentiments i interaccions miraculoses d'un miracle que suposa la vida. No es pot traduir la malanomenada intel·ligència humana a la intel·ligència artificial o "reconte" de dades de números zeros i uns en un reconte simbòlic.

    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Suposo que als conceptes complexes (com ara la intel·ligència) se'ls pot definir de moltes maneres. Quan parlem d'Intel·ligència Artificial normalment es centra en veure quins problemes pot resoldre per si mateixa. I, més enllà, hi ha el famós test de Turing.

      Al final les fronteres són difuses però no per això deixa de ser una discussió interessant.

      Suprimeix
  4. Ui no, no, no vull pas que em digitalitzin la ment...Malgrat no ser un "cerebrito",
    ja m'agrada com treballa i el què pensa!!!
    Bon vespre i que no ens faci mal, tanta tecnologia...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En el cas de digitalitzar-te, seguiries tenint el teu cervell normal. Però a més hi hauria un segon cervell (idealment idèntic al teu), funcionant en algun ordinador.

      Suprimeix
  5. Una vegada algú em va dir que el cervell humà és massa complexe com perquè el puguem entendre, i que si algun cop arribéssim a entendre'l, voldria dir que s'hauria d'haver tornat massa complexe com perquè el poguéssim entendre. La vaig donar per bona, i em sembla que la segueixo donant per bona. De bàsica aquesta tecnologia no en té res, i espero no arribar a veure com podem 'bolcar' una ment humana en un suport digital. Això sí per llibres de ciència ficció és una grandíssima idea.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Pensa que per entendre el cervell ara comptem amb l'ajuda de màquines que amplien les nostres habilitats cognitives. És cert que hi ha temes que diuen que la ciència mai explicarà. Però també és cert que n'ha explicat d'altres que no sospitàvem. I cada dia sabem coses noves. I no sé on anirem a parar però trobo que el viatge és fascinant.

      Suprimeix
  6. Bé, no seria immortalitat pròpia, de tota manera, sinó del teu alter ego... en aquest tema millor que s'investigui sobre com viure més anys en bones condicions... Però fer alter egos, sims, podria ajudar a millorar la societat, no? (Si s'escull bé el model!). No sé, se m'escapa el tema. Publicaràs la novel.la?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, ho has entès bé. Seria el teu alter ego digital (a la novel·la els anomeno Digital Egos) qui seria més o menys immortal (diguem que podria deixar d'existir de la mateixa manera que avui en dia pot deixar d'existir una fotografia: esborrada accidentalment o intencionada).

      A la novel·la tracto precisament aquests conflictes que d'una banda fan que la humanitat millori (gràcies a aquests éssers digitals) i de l'altra es vegi amenaçada.

      M'agradaria publicar-la. De moment totes les editorials que han contestat han dit que no hi estan interessades. Estic pendent d'un parell o tres d'editorials més. Si diuen que no, m'agradaria fer-ne alguna cosa però no tinc molt clar què. Jo la veig bastant com a peli o com a còmic però són àmbits que queden fora del meu abast ara per ara.

      Suprimeix