Transhumanisme. 4. Fusió del xip i la neurona.

En els comentaris del post anterior, en Pons insinuava la fusió de l'home amb la màquina. I aquesta és, en efecte, una altra via de superar les limitacions de l'ésser humà.

Penseu que en l'actualitat, molta gent ja porta parts artificials al seu cos. Pròtesis de maluc, marcapassos, audiòfons... En alguns casos les pròtesis comencen a millorar les prestacions del les parts humanes originals. Per exemple, alguns atletes van protestar perquè deien que les cames artificials de Pistorius li donaven avantatge. Ell, molt murri, els va suggerir que es tallessin les seves i se'n posessin de protètiques per competir en igualtat de condicions.

Diuen que en el futur existiran nanorobots mèdics capaços de curar-nos les lesions internes. També disposarem d'òrgans artificials de recanvi que ens permetran ser com els cotxes: a cada avaria, una reparació i a córrer.

De tota manera, la revolució més gran es produirà quan el nostre cervell neuronal pugui associar-se als beneficis de l'electrònica.

Penseu que el nostre cervell pràcticament no ha evolucionat biològicament en els darrers segles. Un nadó nascut fa 2000 anys és genèticament equivalent a un nascut avui. En canvi, un mòbil fabricat avui és molt més potent que un creat fa 20 anys.

És a dir que els enginys electrònics evolucionen ràpidament mentre que els biològics (nosaltres) ho fem de forma molt més lenta. Conclusió: un dia d'aquests el xip superarà la neurona.

En aquesta singularitat tecnològica, molts han pronosticat la rebel·lió de les màquines. Terminator, Matrix, Blade Runner... Si les màquines són com nosaltres, ens veuran com una amenaça?

Asimov va crear uns robots que estaven estrictament al servei de la humanitat però, fins i tot així, acabaven creant-nos molts problemes. Sort que van fitxar en Will Smith per resoldre'ls.

De tota manera, si la superioritat de les màquines ha de ser inevitable, per què no preparar-nos per competir amb elles? Per què no fer servir les seves fortaleses en el nostre benefici?

La fusió de la neurona i el xip crearia un humà capaç de recordar-ho pràcticament tot (fins i tot el que ha somiat), de connectar-se per wifi amb màquines o amb altres humans (telepatia), de pensar molt més ràpidament, moure objectes amb la ment (telequinèsia), aprendre idiomes en qüestió de dies... En definitiva: SuperIntel·ligència reforçada amb alguns superpoders.

Com podeu intuir, aquests SuperHumans fusionats amb xips crearien alguns problemes. Especialment als humans no fusionats amb xips que al seu costat serien molt poc funcionals. D'altra banda, els SuperHumans fusionats amb xips tindrien alguns riscos quant a la privacitat de la seva ment. Igual com un hacker pot accedir a informació emmagatzemada a dins d'un ordinador connectat a internet, és raonable pensar que es podria accedir a informació emmagatzemada dins d'un cervell connectat a internet.

La part bona és que els codis de seguretat a memoritzar serien fàcils de recordar. La part dolenta és que no sé ben bé en quin lloc es podrien guardar que no fos accessible als hackers.

No sé a vosaltres però a mi aquest futur em causa cert vertigen només de pensar-hi. És clar que potser és perquè tinc una ment simple i primitiva, sense el poder que donaria la fusió amb el xip.