dijous, 19 de novembre de 2015

L'etern retorn no seqüencial

En un univers alternatiu existeix l'etern retorn i també la possibilitat d'accedir-hi de forma no seqüencial. Els éssers que l'habiten han enregistrat completament les seves vides; cadascun dels instants de les seves vides ha quedat guardat amb totes les seves percepcions sensorials i emocionals. I quan s'acaba aquesta primera vida, es reencarnen en una repetició d'aquesta mateixa vida.

Però aquesta repetició no és pas seqüencial sinó que, a través d'un comandament a distància virtual, poden triar quin moment de la seva vida enregistrada viuen en cada moment. Podrien fer una vida seqüencial com les nostres, si així ho desitgessin; començant pel naixement i acabant per la mort. O podrien fer una vida tipus Benjamin Button, començant per la vellesa i acabant com a nadó. Però la majoria d'ells opten per vides que s'assemblen a moltes de les nostres novel·les o pel·lícules on hi ha flashbacks i flashforwards segons el caprici dels guionistes.

En aquest univers alternatiu, en Brad Pitt podria anar-se fent més jove amb els anys, com en Benjamin Button. O podria anar fent zàpping entre les seves pel·lícules. Font.


Alguns d'ells, opten per passar com abans millor els mals moments i deixar els millors moments pel final, com aquells comensals que es deixen la part que els agrada més d'un plat pel final. D'altres fan tot el contrari: defugen el dolor i la tristesa i no s'hi volen enfrontar fins que no en tenen més remei. També hi ha qui es declara enamorat de la vida i li agrada alternar moments molt bons amb molt dolents (el yin i el yang) per tal d'accentuar els contrastos i viure més intensament els bons moments.

I finalment hi ha els dramàtics. Els que busquen optimitzar el sentit de les seves vides. I, igual com els guionistes ordenen les escenes en funció de criteris estètics o argumentals (segons l'ordre que expliqui la història de forma més interessant), busquen unir les etapes de la seva vida que estiguin relacionades. Viure en cada moment, allò que té més sentit viure en aquell moment.

12 comentaris:

  1. Ara m'està semblant massa previsible la meva vida seqüencial, falta molt perquè ens donin aquest comandament?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De moment només està disponible en alguns universos paral·lels.

      Suprimeix
  2. Respostes
    1. Haurem d'esperar que s'aprovi el TTIP interuniversal i puguem comerciar amb aquest univers alternatiu.

      Suprimeix
  3. No sé pas si en voldria cap de comandament d'aquests, amb una vida, si se'n gaudeix, jo em sembla que ja n'hi ha ben bé prou i si un ho passa malament , també...Això de poder anar enllaçant els bons moments, ara per ara ( i després), pura ciència ficció!!!
    Bon vespre.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, el post descriu un possible argument per a una història de ciència-ficció.

      Suprimeix
  4. Ara m'has fet recordar una peli de l'Adam Sandler amb una premisa i una posada en escena a priori absurdes (com la gran majoria de pelis que fa aquest home), en què el protagonista aconsegueix un comandament a distància màgic que li permet avançar els moments avorrits i pesats de la seva vida. Al final la peli agafa certa profunditat i acaba sent bastant decent.

    La veritat és que aquest univers d'etern retorn seqüencial està bé, però tampoc és la rehòstia en bicicleta. Al cap i a la fi, si has tingut una vida de merda només podràs tornar a moments de merda. I si has tingut una vida collonuda, al final t'avorriràs dels teus millors moments, com si miressis les fotos de les vacances un cop rere l'altre. Em quedo amb l'etern retorn budista, en què suposadament després de la mort tens una vida nova de trinca.

    PD: Ara no recordo com es diu la peli aquesta...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. He fet ús d'una eina transhumanista per trobar la peli que deies:

      http://www.imdb.com/title/tt0389860/?ref_=nm_flmg_act_25

      La teva opinió sobre l'etern retorn coincideix amb el que vaig pensar el primer cop que ho vaig sentir. Si has de reviure, millor coses noves que un altre cop les mateixes.

      Entenc que l'etern retorn s'ha d'entendre com un incentiu per viure una vida plena de tot allò que val la pena viure. I, precisament, no repetir, un cop i un altre, accions que no ens aporten res d'interessant. Que cada instant viscut hagi valgut la pena i sigui digne de ser repetit una eternitat de cops.

      De tota manera, em penso que no és imprescindible que recordis les vides anteriors. Així que, encara que repetissis la teva vida, no t'avorries mai perquè no recordes les vides passades i, per tant, no tindries consciència d'estar-la repetint.

      Suprimeix
  5. Però si ha sigut un penjat o un malparit, és molt probable que tornis a néixer com un animal.. i si ets reincident com una ameba....

    Clarament em quedo amb el comandament a distància!
    Per si les mosques!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Suposo que si incloem el concepte de karma, a aquest individu li tocarà un comandament sense piles.

      Suprimeix
  6. A mi m'agradaria primerament passar l'infern de la meua vida i després, com m'ha passat a la meua vida present, viure els millors moments, per a entendre la vida cal haver estat en una mena d'infern primerament, tot i que mai no se sap quan els passarem, aquests inferns.

    Vicent

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hi ha qui diu que no hi ha res que tingui tan bon gust com l'aigua fresca quan la beus amb molta set.

      Gaudeix de cada glop, Vicent.

      Suprimeix