divendres, 3 de novembre del 2017

Il paese nostro

Fa un temps parlava amb un home italià sobre la situació del seu país i em va explicar amb certa naturalitat com s'havia institucionalitzat la màfia.

Els fills dels mafiosos, deia, han anat a la universitat i s'han convertit en empresaris, jutges, polítics, etc. Això implica un escalat del funcionament mafiós, que ara ja forma part del sistema.

Si heu vist la saga de Godfather (El Padrí), ja explica una situació semblant. Arriba un moment on els mafiosos volen ser ciutadans respectats. No volen pels seus fills una vida delictiva. Si bé, d'una altra banda, tampoc volen renunciar al poder que la violència de la famiglia exerceix sobre els seus enemics.

A Godfather, els mafiosos es comparen amb l'Imperi Romà. Mare nostrum. Cosa nostra. El poder, regnar sobre una ciutat o un imperi. En el fons, els antics regnes no deixaven de ser clans mafiosos. Què eren els nobles? Guerrers que mataven, saquejaven i sotmetien pobles. I que van voler que els seus fills tinguessin una vida respectable. Igual que els mafiosos.


La música del tema central de Godfather és formidable.


La democràcia se suposa que acaba amb la noblesa com a estament que mana per dret adquirit. Són els ciutadans qui lliurement trien qui volen que els governi. I, per tant, els fills dels saquejadors no tenen més drets que els altres. Però segueixen tenint avantatges. Imagineu que aquests clans mafiosos van col·locant els seus fills en llocs estratègics. I un cop dins, aquests ajuden a altres membres del clan a col·locar-se també. Imagineu que hi ha una connivència entre la violència dels mafiosos i les decisions judicials preses pels seus fills. O amb les decisions polítiques preses pels polítics de la màfia i els empresaris de la màfia (concessions de contractes, per exemple).

I potser els ciutadans se n'adonen d'aquest joc brut i tenen el vot per canviar-ho. Però, què passa si els polítics de la màfia estan a més d'un partit? O si els polítics rivals reben un tracte nefast per part de mitjans de comunicació en mans de la màfia? O si són perseguits i engarjolats injustament per part de jutges mafiosos? Quina qualitat democràtica pot tenir un país controlat per una banda de mafiosos?

I el més preocupant: com pot un país així tornar a ser una democràcia de qualitat?

6 comentaris:

  1. Ui, hi veig moltes semblances, amb un país veï!!!
    Bona nit, Sergi.

    ResponElimina
  2. És la floridura de l'Estat, és talment així. Recuperable? No ho sé. Hi ha moltes forces que es preocupen perquè aquest canvi no es produeixi, 'atado y bien atado'. Mentre res no canviï, ells seguiran fent tot allò que els convé per mantenir-se allà, ells i els seus amics. I la resta de gent, ja és secundària. Ho has descrit molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso ara en un estat zombie. Allò que havia de morir ha quedat en un estat de "mort vivient" i impedeix que els vius, als quals hauria de pertànyer el país, puguin viure com haurien de viure.

      Elimina
  3. Quan et taquin a la presó per injuries contra l’estat també haurem de fer manifestacions per què t’alliberin? Quin pal Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pitjor de tot és que m'han dit que a la presó no et deixen tenir mòbil, ni ordinador ni res que es connecti a Internet. T'ho pots creure? Quina crueltat!

      Elimina