dijous, 23 de maig del 2019

Microbiota, identitat i gasos intestinals.

En aquest post em proposo fer una reflexió filosòfica sobre aquest magnífic article d'en Daniel Closa sobre els secrets dels pets.

Si us agrada la ciència, us recomano que primer llegiu l'article i, si no ho heu fet encara, us subscriviu al blog d'en Closa, un dels millors blogs de ciència que es fan en català. Ja ho heu fet? Doncs continuo.

L'article diu una cosa que probablement ja sabíeu. Hi ha gent que menja un aliment en concret, per exemple bròquil, i genera una gran quantitat de gasos al seu intestí, mentre que d'altres, menjant el mateix, no. Però no es tracta d'una qüestió genètica, no ho tenim escrit al nostre ADN, sinó que depèn de la microbiota que viu al nostre intestí.

La microbiota són els microorganismes (la majoria bacteris) que viuen a dins nostre. Potser havíeu sentit a parlar de la flora intestinal. Seria el mateix, només que amb un nom que no duu a equívocs (no hi ha flors ni plantes al nostre intestí).

Pels que sigueu de socials, la microbiota es podria veure com cèl·lules immigrants. Viuen amb les cèl·lules que tenen l'ADN humà però no tenen els mateixos drets i sovint les estigmatitzem a causa d'una minoria de bacteris que causen alguna destrossa. Però en general sobreviuen com poden i la majoria són necessaris pel bon funcionament de l'organisme. Diu la llegenda, que fins i tot algunes d'elles s'han integrat completament, com els mitocondris, responsables de la respiració cel·lular, sense els quals tot això que fem de respirar oxigen seria inútil.

Fa un temps, vaig parlar-vos sobre la identitat, amb 6 teories que explicaven qui som. Però no se'm va acudir incloure la microbiota en cap d'elles. I potser és injust, ja que al nostre cos hi viuen més cèl·lules no humanes (microbiota) que humanes. (Si bé és cert que són cèl·lules més petites i no podem culpar els bacteris del nostre sobrepès.)

Així doncs, caldria reconèixer alguna mena de drets a aquests microorganismes que conviuen amb nosaltres? Els hauríem de tenir en compte en les decisions que prenem? Per exemple, en la dieta que portem, en les mesures d'higiene, en els medicaments que prenem...

La frase "s'ha acabat el broquil, tu ja m'entens", devia tenir alguna cosa a veure amb els gasos intestinals? Pensar en la microbiota com un actor clau en el nostre comportament fa que veiem les coses des d'un altre prisma? Font.


Hi ha qui teoritza que, de fet, els nostres microorganismes, ja influeixen notablement en les decisions que prenem, en com som, en com hem evolucionat els humans. Fins i tot, amb un punt de paranoia, suggereixen que les decisions que prenem de forma suposadament lliure, venen influïdes per factors com el funcionament del metabolisme, en el qual la microbiota hi té un pes específic important.

4 comentaris:

  1. Llavors això de “jo sóc jo i les meves circumstàncies” s’hauria de transformar en “jo sóc jo, les meves circumstàncies i la meva microbiota”? Quan em penso el menú que menjaré cada àpat el decideixo jo lliurement o està decidint la meva microbiota? Quan vagi a votar aquest diumenge, sóc realment lliure de votar o el meu vot està condicionat per la microbiota? Un vot per Ciutadans i ¼ de vot pel PP de part de la microbiota seria més just?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta frase la tenia tota l'estona al cap mentre escrivia el post. Incomprensiblement, al final no li vaig acabar trobant lloc.
      L'eslògan el veig clar: "vota, vota, microbiota".

      Elimina
  2. He llegit l'article que ens recomanes i que es podria titular "filosofia del pet"...Normalment, parlar d'aquest tema ens produeix hilaritat, però jo també crec que és una cosa molt seriosa que ens pot afectar el nostre sistema digestiu...
    M'ha fet gràcia això dels drets, sobretot per les circumstàncies que estem vivint, però penso que la macrobiòtica és una cosa que hem de tenir molt en compte si volem gaudir d'una bona salut!
    Bon vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser no he recomanat el millor article per conèixer el blog del Centpeus. Però aquest m'ha semblat simpàtic perquè troba la ciència en allò més banal i l'explica.
      Pel que fa als drets, trobo que és relativament fàcil lluitar per les nostres causes però que cal ser valent de veritat per tal de lluitar per causes que no són ben bé nostres.

      Elimina